Tema 3: Epiteli de revestiment (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Citologia i Histologia
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 03/02/2015
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

Citologia i Histologia Animal TEMA 3: EPITELI DE REVESTIMENT  funció barrera Origen dels epitelis: Ectodèrmica: - Epidermis i derivats (pèl, glàndules..) Epiteli sensorial: orella, nas i ulls Glàndula pituïtària o hipòfisi Medul·la suprasenal Còrnia Mucoses oral i nasal - Epiteli del ronyó Epiteli de les gònades Mesoteli Endoteli  vasos sanguinis (cèl·lules molt primes i allargades) Còrtex suprarenal Mesoderma: Endoderma: - Epiteli del sistema respiratori Epiteli del tracte digestiu i glàndules (fetge, pàncrees) Glàndules tiroides i paratiroides TEIXIT EPITELIAL  barrera, polarització, tenen làmina basal, avasculars - Unions intracel·lulars Citoesquelet Cèl·lules polaritzades donen a  Teixit  tenen làmina basal Banda externa Cèl·lules cohesionades  no es poden separar (unions intracel·lulars) DESMODESMES Unions es situen en els dominis laterals  Polaritat: - Domini basal  làmina que fa de filtre entre l’epiteli i altres teixits - Domini apical - Domini laterals  Gran capacitat de renovació  depèn del desgast (+desgast + renovació) 1 Citologia i Histologia Animal EPITELI INTESTINAL Microvellositats  Enteròcits (funció absorció) Seguint unions intracel·lulars Punts d’unió reforçats pel citoesquelet PART APICAL: estructures: Microvellositats:   Augmenta la superfície de contacte (vellositats) Reforçats interiors per un feix d’actina (immòbils) Cilis:   Mòbils, interior microtúbuls amb un motor associat als microtúbuls Treure a l’exterior substancies que no serveixen a la cèl·lula Exemple: part superior de l’aparell respiratori i extreure substancies de l’aire.
Fer passar l’òvul per l’oviducte Glicocàlix  cadenes de sucre molt ramificades SUPERFÍCIE BASAL  tocant teixits Hi ha cèl·lules que no són capaces de travessar la làmina basal, d’altres si.
*filtres selectius PA-Schiff  coloració especifica per localitzar carbohidrats ESPECIALITZACIÓ TEIXIT EPITELIAL Epitelis de revestiment:   Revestiment Secreció (glandular) Diferents formes A la part apical pot tenir una especialització o una altra Tipus:  Simples o monostratificats: 1. Pla: - Llocs on interessi molt l’intercanvi Afavoreix el flux de sang Vasos sanguinis  porus que permeten un intercanvi encara més fluid amb els teixits 2 Citologia i Histologia Animal 2. Cúbic o cuboïdal: - Conductes petits de glàndules En el ronyó 3. Columnar o prismàtics - Nucli a la part basal Part apical pot tenir especialització o no Intestí  molt desgast, però no pot ser pluriestratificat perquè s’han d’absorbir els nutrients 4. Pseudoestratificat columnar - Més densament empaquetades  nuclis situen a diferents nivells Estratificats  conductes encara més potents 5. De transició - Molt particular A la bufeta de l’orina Ajustar-se a les grans diferències de volum de la bufeta: + estirament o menys Bufeta plena, epiteli estirat Bufeta buida 3 Citologia i Histologia Animal  Pluriestratificat: 1. Estratificat cuboïdal 2. Estratificat escamós (de Malpighi) Capa apical pot estar queratinitzada (alguns) Humits  no queratinitzats Epiteli (normalment) Secs  queratinitzats Capa basal: algunes cèl·lules mare Cèl·lules progenitores  cèl·lules que es divideixen, especialització molt baixa Van espitjant les de dalt  que s’aniran especialitzant Revestiment Citoesquelet i unions intracel·lular (desmodesmes) Filaments intermedis  queratina (aguanta les unions) Si es un epiteli queratinitzat  s’acumularà per formar capa còrnia (cel. moren) Queden com a sacs de queratina Capes: Llengua: - Capa còrnia Capa granulosa Capa de Malpighi o espinosa (desmodesmes) Capa germinativa 4 ...