Mònica Puntí (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 2º curso
Asignatura Deontologia de les Relacions Públiques
Año del apunte 2016
Páginas 24
Fecha de subida 29/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Universitat de Girona Fonaments de les RP 2n Quadrimestre DEONTOLOGIA DE LES RELACIONS PÚBLIQUES 4. INDEX 1.
Relació entre ètica, deontologia i dret 2.
Ètica i autoregulació de la publicitat 3.
4.
1) Distinció entre regulació i autoregulació 2) Principis bàsics de l’autoregulació 3) Principals manifestacions de l’autoregulació 4) Codis, sistemes i organismes d’autoregulació Aproximació als principals codis deontològics 1) Ètica de les relacions públiques 2) Codis deontològics de la publicitat Relacions Públiques i Mitjans de Comunicació 5. AVALUACIÓ Avaluació continuada  Part teòrica  50% (Prova final amb dues parts) o Part 1: Comentari de la matèria. Hi haurà diverses opcions a escollir-ne una o Part 2: (Es poden tenir els codis). Anàlisi d’un cas aplicant la teoria de l’assignatura. N’hi hauran diversos i se n’haurà d’escollir un  Part pràctica  50% (Dos treballs en grup) o Treball 1 (18 abril): Carpeta de casos (escollir 3 casos fets a classe per la carpeta i 1 de propi, només 1 cas pot ser de publicitat) o  Treball 2 (23 maig): Reflexió sobre un tema de deontologia Assistència i participació: Cal anar a classe ja que es faran activitats que comptaran com a assistència i participació  Les faltes d’ortografia descompten punts a proves i treballs (-0’5 per faltes greus) 1. RELACIÓ ENTRE ÈTICA, DEONTOLOGIA I DRET Què en sabem d’aquests tres conceptes? Dret de la publicitat El dret de la publicitat està constituït per normes jurídiques, de les quals hem de diferenciar de les normes ètiques o codis de regulació que amb caràcter voluntari són adoptades per diferents col·lectius o empreses per a enjudiciar la seva activitat publicitària.
Normes ètiques vs. Normes jurídiques La distinció és important pels motius següents:  Les normes jurídiques són d’obligat compliment per a tots els subjectes publicitaris  Els codis de regulació només els han de complir els que prèviament n’hagin consentit l’aplicació Es pot definir com el conjunt de normes de caràcter predominant privat que té per objecte directe regular l’acte publicitari.
Té relació amb altres parcel·les de l’ordenament jurídic com ara el dret constitucional, el dret administratiu i el dret penal (delicte publicitari).
Ètica i autoregulació de la Publicitat En delimitar el concepte d’autoregulació publicitària en sentit estricte, podem dir que es tracta de la regulació duta terme pels subjectes que participen activament en la realització, creació, preparació, execució i difusió de la publicitat, amb la finalitat d’imposar-se ells mateixos, de manera voluntària, una norma en matèria publicitària.
Dret i Relacions Públiques Les relacions públiques, enteses com una disciplina de la comunicació, manquen d’un cos legislatiu propi que en reguli l’activitat professional. La inexistència d’un dret propi de les relacions públiques traspassa les nostres fronteres i es pot considerar un fenomen internacional.
Però, malgrat no disposar de normativa pròpia, l’activitat de relacions públiques té un fort component informatiu:  Dret a la informació  Llibertat d’expressió També cal tenir en compte:  Dret de la propietat intel·lectual Ètica i deontologia “La ética como parte fundamental de la filosofía práctica, es la ciencia de lo moral. La podemos definir como la ciencia del deber ser. O el conjunto de principios normativos que fundamentan los derechos y deberes de toda persona humana. La ética moderna utiliza hoy el vocablo deontología para explicarlo a la vida profesional.” - Barquero Cabrero, José Daniel. Manual de relaciones públicas empresariales e institucionales Deontologia “De esta manera, podemos definir la deontología como aquella parte de la ética que procura aplicar los principios y conclusiones de ésta a los múltiples aspectos de la vida de los profesionales.” - Barquero Cabrero, José Daniel. Manual de relaciones públicas empresariales e institucionales Ètica i RP “La ética hace referencia al sistema de valores por el que una persona determina qué es lo que está bien o lo que está mal, qué es lo justo o injusto. Se muestra mediante el comportamiento moral en circunstancias específicas. La conducta de un individuo no sólo se mide en función de su conciencia, sino también en función de algunas normas de aceptabilidad que se han definido desde el punto de vista social, profesional o de la organización”.
-Wilcox, Dennis L. Relaciones públicas estrategias y tácticas Ètica Existen dos palabras griegas que dan sentido al término ética: ethos (costumbre) y êthos (cuadra de animales, carácter o manera de ser).
DRAE: “Parte de la filosofía que trata de la moral y de las obligaciones del hombre.” Ciencia filosófico-normativa y teórico-práctica que estudia los aspectos individuales y sociales de la persona, a tenor de la moralidad de los actos humanos.
Ètica i comunicació Pinto de Oliveira y Neva: “La ética de la comunicación social se encamina y define como el proyecto de una orientación libre y responsable del proceso y del sistema de la información en sí misma y del conjunto de la sociedad.” Deontologia i dret En els règims polítics democràtics, tant l’ordenament jurídic com les prescripcions deontològiques poden ser vistos com a expressions i concrecions d’uns valors ètics compartits.
Dret i ètica La connexió entre Dret i Ètica ha estat motiu de reflexió tant per part de juristes com de moralistes: “el Dret entès en el seu sentit més formal té la particularitat de ser estàtic: el procés normatiu és relativament lent i sempre avança més a poc a poc que la realitat, que és el que l’arrossega. En canvi, l’ètica té una flexibilitat i un dinamisme importants, que poden servir al Dret.”  L’ètica avança més ràpidament que el dret. Així, veiem que en una societat pot ser ètic el matrimoni gay però el dret encara no pot reconèixer-los legalment. El matrimoni gay és ètic socialment però encara no és legal Ètica i dret Com assenyala Radbruch: “el dret, distint de la moral pel seu contingut, es troba [...] unit a ella per un doble vincle: la moral és el fonament sobre el qual descansa la validesa del Dret perquè el fet de fer possible la moral constitueix una meta de l’ordre jurídic.”  L’ètica és el que pensem que hem de fer, la moral en canvi és el que fem Codis deontològics Constitueixen un compromís col·lectiu, unes normes auto-imposades per la professió per tal de servir de guia moral en l’exercici de les seves activitats.
Credibilitat En qualsevol activitat de comunicació, la credibilitat de l’emissor de la informació es converteix en una qualitat clau perquè el receptor percebi el missatge eficaçment. Un comunicador que no es regeixi per principis ètics acabarà perdent tota la credibilitat, mentre que el que actuï de manera ètica anirà incrementat el seu reconeixement alhora que disposarà de la confiança del receptor.
Responsabilitat social La ética y la responsabilidad son temas vitales en las RP. Sin ética la empresa moderna está carente de legitimidad y de adhesión: ahora bien la ética reducida a sí misma, sin una política social esperanzada por parte de la empresa y sin reparto de responsabilidades, resulta impotente y desmovilizadora.
2. ÈTICA I AUTOREGULACIÓ DE LA PUBLICITAT 1. Distinció entre regulació i autoregulació El terme autoregulació es definiria com “l’acció i l’afecte d’autoregularse”, i el prefix auto- determina que aquesta regulació o bé és ”pròpia” o bé “per un mateix”.
Regulació VS Autoregulació La regulació econòmica es defineix com “la intervenció de les administracions públiques sobre l’activitat econòmica”, l’autoregulació – des d’una perspectiva econòmica- partiria d’aquesta presència estatal.
Autoregulació Procés autònom de creació normativa per part de determinants subjectes. Implica una elaboració normativa i una capacitat volitiva interna dels subjectes que participen de complir les normes establertes per ells mateixos.
 Inclou capacitat impositiva o de control d’execució  Mai implicarà una capacitat sancionadora (similar a la de les normes jurídiques), però haurà de tenir un òrgan de control 2. Principis bàsics de l’autoregulació Els requisits constitutius de l’autoregulació publicitària són: 1. Agrupació voluntària dels membres 2. Normes de caràcter moral o ètic 3. Òrgan de control i supervisió 4. Caràcter sancionador Agrupació voluntària dels membres  Subjectes actius (anunciants, agències i mitjans)  Subjectes passius (outsiders): o Membres independents o Representants consumidors o Experts o Silent partners Codis de conducta Les normes de conducta són un conjunt de principis, regles i pautes deontològiques que determinen una pràctica publicitària correcta.
Atenent aquest criteri, es tracta d’un conjunt d’obligacions el compliment de les quals es vasa en el compromís moral dels seus membres amb el sistema.
Òrgan de control  Especialització en matèria publicitària dels membres del jurat  Les persones que l’integren han de ser independents Capacitat de sanció Implica dues facultats: 1. Determinació o delimitació de la sanció 2. Execució Principals tipus de sancions:  Modificació o rectificació de la publicitat  Cessació de la campanya  Publicació de la sanció 3. Principals manifestacions de l’autoregulació Dos tipus de manifestacions: 1. Fonts o documents d’autocontrol  Codis deontològics  Estatuts de redacció  Llibres d’estil 2. Organismes d’autocontrol  Consells (de premsa)  Ombudsman o defensor del lector 4. Codis Código de conducta publicitària Codis sectorials Código de confiança online (CCOL) 5. Sistemes i organismes d’autoregulació Associació per l’Autoregulació de la Comunicació Comercial (AACC) Estructura  Assemblea General, Junta Directiva, President i Vicepresidents o Estatus de l’Associació  Jurat de la publicitats: Òrgan especialitzat en matèria deontològicpublicitària, format per persones independents (25+2) com ara juristes, empresaris i publicitaris.
o Reglament del Jurat o Codis de conducta Capacitat sancionadora 1. Declarar incorrecta 2. Cessació definitiva o rectificació 3. Amonestació 4. Publicació resolució 4) Codis, sistemes i organismes d’autoregulació 2. ÈTICA I AUTOREGULACIÓ DE LA PUBLICITAT 3. APROXIMACIÓ ALS PRINCIPALS CODIS DEONTOLÒGICS 1. ÈTICA DE LES RELACIONS PÚBLIQUES  Ètica professional: Conjunt de normes aplicades a un àmbit professional que regeixen la conducta humana.
 “Ètica i règim jurídic de la publicitat i les relacions públiques Grunig i Hunt suggereixen que la deontologia professional de les RP es basa en dos principis bàsics: 1. Els professionals de les RP tenen la voluntat de ser ètics, honestos i dignes de confiança en l’exercici de la seva activitat.
2. Si és possible, les accions no han de tenir conseqüències negatives ni adverses per a tercers Àmbits que conflueixen dins la deontologia de les RP:  Negocis  Informació  Ètica social El periodisme i les RP tenen uns valors compartits, similars. Per l’absència de regulació jurídica a les RP, molt professionals han decidí fer uns codis a seguir; Els codis deontològics.
A mitjans del s. XX sorgeixen els primers codis en l’ètica de la comunicació, Els factors que van impulsar a la creació d’aquests són:  Consolidació de les democràcies de països occidentals i els seus valors  Impuls dels drets individuals i socials  Responsabilitat que creuen que tenen els professionals de les RP (de crear una regulació) A mitjans dels anys 60 van començar a crear-se les primers codis deontològics 2. ANÀLISI COMPARADA Com a conclusions dels codis deontològics podem dir que:  Respalden / respecten les llibertats i els drets humans  Ens donen uns principis pel maneig correcte de la informació: o Veracitat o Transparència o Salvaguarda dels interessos dels clients o contractants de serveis  Valors: o Honestedat o Lleialtat o Credibilitat o Salvaguarda dels interessos dels públics objectius i de les organitzacions que representa o Respecte de la reputació de la professió  Doble finalitat: 1. Difondre el contingut de la seva tasca (de RP) 2. Dotar als professionals d’unes pautes de comportament 3. CODIS DEONTOLÒGICS Internacionals Codi d’Atenes  Codi d’ètica de l’International Public Relations Association  Aprovat el 1965 per l’Assemblea de la Confederació Europea de les Relacions Públiques (CERP) o Establir normes per als estats membres de les nacions unides que havien acordat seguir la carta constitucional europea o Que els professionals, en l’exercici de la seva professió, poguessin satisfer les seves necessitats intel·lectuals, morals i socials o Que les relacions públiques són una activitat comunicativa que s’adreça a una massa de destinataris  Atorga més importància (que el Codi de Venècia) als següents aspectes: El respecte als drets humans i a la llibertat d’informació, i actuar sempre sobre la base dels principis de veracitat, honradesa i claredat per a, així, establir una relació basada en la confiança amb tots els públics IPRA (1955)  ORGANITZACIÓ  Té la seu a Londres  Compta amb més de 1.000 membres Abans d’adoptar el Codi d’Atenes al 1965, havia adoptat el Codi de Venècia al 1961. No obstant, el Codi d’Atenes ha transcendit com la primera norma de caràcter general en la qual, després d’unes consideracions prèvies s’estableixen obligacions, compromisos i prohibicions. El Codi de Venècia era tan senzill i simple que no era considerat un codi. El Codi de Venècia vetllava per la integritat personal i professional dels membres de la IPRA. I establia pautes de conducta segons es treballes la comunicació fos amb clienta, professionals, col·legues...
Codi de Brussel·les (Gener de 2007) És un codi per a un àmbit específic de les relacions públiques: Lobbisme / Public Affairs.
Estableix els següents principis bàsics de l’activitat de lobbisme:  Honestedat i integritat  Transparència  Diàleg (feedback, comunicació bidireccional)  Exactitud  Veracitat de les informacions I intenta evitar, per tant, la falsedat intencionada en la informació.
Codi de Lisboa (16 d’abril de 1978) La CERP (Confederació Europea de les Relacions Públiques) va adoptar el Codi europeu de deontologia professional de les relacions públiques el 1978 a Lisboa.
La CERP és un organisme que agrupa les principals associacions europees de relacions públiques (www.cerp.org). Aquest codi es basa en el seu precedent d’Atenes, es va revisar el 1989 i ha inspirat la majoria dels codis de conducta nacionals.
 Tots els que estan dins la CERP han d’adoptar aquest codi.
 Té 19 articles, agrupats en 3 capítols: 1. Explica els criteris i normes de qualificació professional. És a dir, et diu quina qualificació has de tenir por poder ser un RP) 2. Principis que regeixen l’exercici professional 3. Obligacions professionals i específiques. És a dir, obligacions que tenen els professionals de les RP) o Es divideix en subcapitols segons les relacions que hagin de tenir amb la societat, els clients, etc.
Els principis essencials del Codi de Lisboa respecte a l’exercici de l’activitat de les RP són:  Respectar els drets humans i el dret de la informació  Actuar segons una conducta professional basada en l’honestedat, la integritat intel·lectual i la lleialtat  Compartir el deure d’identificar les fonts, discreció, independència i vetllar pel compliment de les normes que recull el Codi ESTATS UNITS PRSA  ORGANITZACIÓ La Public Relationc Society of America (PRSA) és l’organització nacional de relacions públiques més gran del món. Es va crear el 1947.
Els valors essencials del seu codi ètic són:  Veracitat  Honestedat  Independència  Lleialtat  Rectitud professional Al 1947 va impulsar el seu primer codi deontològic, i al 2000 el va renovar / rectificar, afegint-hi 6 principis: 1. Lliure flux d’informació: Dret a la informació 2. Competència: Que sigui justa i saludable 3. De difusió d’informació: La comunicació ha de ser oberta.
L’usuari ja de tenir prou informació per prendre decisions informades 4. Salvaguarda d’informació privada: Si un client ens dóna una informació confidencial, l’hem de mantenir confidencial 5. Conflicte d’interès: Per exemple, si acceptes a dues empreses de iogurts com a clients, es pot donar el cas que una et demani que li facis una campanya publicitària comparativa de la seva marca amb l’altra que també és clienta teva. Tu no pots criticar en una campanya a un client teu per satisfer-ne a un altre. Er tant, quan les dues empreses es presenten per ser clients teus tens un conflicte d’interès 6. Foment de la professió: Fer més forta la credibilitat i reputació de l’empresa IABC  ORGANITZACIÓ Fundada el 1970, la International Association of Business Communication (IABC) (Associació internacional de comunicació empresarial) és la segona organització de professionals de la comunicació i de les RP més gran del món (després de la PRSA).
Va aprovar el seu Codi d’ètica per a comunicadors professionals el 1998.
Els seus principis essencials són: 1. Legalitat: S’han de respectar les lleis vigents 2. Ètica: Hem d’actuar èticament. És a dir, respectant el codi deontològic 3. Bon gust: Explica què és el bon gust i perquè les campanyes s’han de basar en ell FRANÇA AFREP  ORGANITZACIÓ Lucien Matrat va fundar l’Associació Francesa de Relacions Públiques (Association Française des Relations Publiques, AFREP) i la Confederació Europea de Relacions Públiques (CERP). Matrat és un dels pioners de la teoria i la pràctica de les relacions públiques a Europa i és un dels autors del Codi d’Atenes.
SYNTEC  ORGANITZACIÓ “Ardiente defensor del comportamiento ético en la práctica profesional de las relaciones públicas, Lucien Matrat es el autor del código internacional de ética que adoptó la International Public Relations Association en Atenas (1965), inspirado en la Declaración Universal de los Derechos del Hombre” (Xifra, 2009) Actualment a França existeix Syntec Conseil en Relations Publics (http://www.syntec-rp.com/). Tenen un codi deontològic per l’àmbit de les RP.
Nacionals ESPANYA ADECEC  ORGANITZACIÓ És una associació independent, sense ànim de lucre, fundada el gener de 1991 per un grup de professionals representants de les principals empreses consultores de la relacions públiques a Espanya Dircom  ORGANITZACIÓ L’associació de Directius de Comunicació va aprovar, el 2002, l’altre codi ètic vident a Espanya en matèria de comunicació i relacions públiques.
Dircom és una associació sense ànim de lucre, creada el 1991 i integrada pels responsables de comunicació de les empreses més importants, institucions i consultores d’Espanya.
Es regeix sota 7 principis: 1. Llibertat d’expressió i informació 2. Veracitat 3. Confiança 4. Honestedat 5. Integritat 6. Transparència 7. Responsabilitat (ser responsables de la informació que donem) Col·legi de Periodistes de Catalunya  ORGANITZACIÓ Els Gabinets de Comunicació van crea el Manual de Bones Pràctiques.
4. CODIS DEONTOLOGICS DE LA PUBLICITAT  Código de Conducta Publicitaria  Código Ético de Confianza Online Altres codis  ICC: International Code of Advertising Practice  Codi d’Ètica Professional del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya 4. RELACIONS PÚBLIQUES I MITJANS DE COMUNICACIÓ 1. Relacions Públiques i Mitjans de Comunicació La presència en els mitjans s’ha convertit en una obsessió en moltes organitzacions, per la qual cosa recorren a “l’intercanvi de favors” o el lliurament de regals a periodistes en lloc de dedicar els seus esforços a fer una gestió impol3luta de la comunicació.
Formes subtils de manipulació informativa  Notis o inflamació informativa  Filtrodependència o el canvi  Censura per saturació  Tortura lèxica  Eufemisme il·lustrat  Plastilina semàntica El poder i les infotàctiques  Tàctica del secret  Tàctica de la informació dirigida  Font emmascarada  Tàctica del canal doble  Tàctica de l’omissió  Tàctica de la generalització  Tàctica del vapor  Tàctica del degoteig  Tàctica del retorn Ètica i futur Actualment, la relació directa entre el periodista i el polític o empresari – com succeïa fa unes quantes dècades- és impensable. És per això que, els gabinets exerceixen un paper d’intermediari molt important.
Avantatges dels Codis  Reconeixement públic de la dimensió ètica d’una professió  Establiment dels conjunts morals o Informatiu o Argumentatiu o D’aprenentatge  Defensar criteris morals interns en front pressions exteriors  Augment del prestigi de la professió Limitacions dels Codis  Restricció a la llibertat d’expressió  Són tan generals que no serveixen per res i estan subjectes a interpretacions  Escassa efectivitat dels codis  Sovint es redueix l’ètica únicament a l’abast dels codis 5.
...

Comprar Previsualizar