Tema 2. EVOLUCIÓ DEL MITJÀ DIGITAL (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Cultura Digital
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 23/06/2014
Descargas 3
Subido por

Descripción

Professor: Joan Soler Aldillon

Vista previa del texto

TEMA 2. EVOLUCIÓ DEL MITJÀ DIGITAL Què vol dir cultura digital? Digital vs. Analògic Quan parlem de digital sempre ho hem de fer en comparació amb el que hi havia anteriorment.
Per exemple, la màquina d’escriure que porta al processador de textos.
El pas al digital implica: - - - Més barat. Per tant, una certa democratització del sistema1. Tot i això, la democratització és relativa, ja que al cap i a la fi les grans empreses segueixen tenint el control de les principals pàgines, per exemple, d’Internet.
Més experimental. La immediatesa permet decidir al moment si la creació agrada o no, i també permet poder tornar a intentar-ho ràpidament. Per altra banda, també aconsegueix un fet especial: càmeres com per exemple les digitals permeten tirar infinitat de fotos i, per tant, es perd la por a fer-ne; en canvi, en el cas de les analògiques, aquesta por hi era ben present.
Pressupostos més baixos, que faciliten la distribució del producte.
Multiplicitat de formats, abans només hi havia PAL i NTSC, ara però s’hi han afegit nous i múltiples formats lligats en molts casos a l’HD.
Les 4 propietats essencials dels entorns digitals. (MURRAY) Seqüencialitat. És la capacitat de l’ordinador per fer una successió d’ordres i esdeveniments determinats gràcies a l’heurística i els algoritmes.
Participació. És la nostra capacitat per provocar un comportament en l’ordinador, a la vegada que l’ordinador codificarà els comportaments de resposta.
 INTERACTIVITAT Espaialitat. És la capacitat de mostrar espais navegables, no només en imatges o mapes, sinó també en les diferents finestres d’un ordinador. Sorgeix gràcies al procés interactiu de navegació. Sabem que som a un lloc perquè hi hem accedit amb teclat o ratolí.
Enciclopedisme. És la gran quantitat d’informació potencialment il·limitada i la gran capacitat d’emmagatzematge que està present. Aquesta és una diferència gradual, més que essencial, respecte d’altres mitjans. Els ordinadors tenen una capacitat enorme d’emmagatzemament d’informació de la que es pot treure molt profit. Aquest fet provoca també l’expectativa enciclopèdica. Potencialment, tots els ordinadors podrien estar connectats.
 INMERSIÓ 1 Parlem, per exemple, de que gràcies a l’existència i proliferació del vídeo, diferents artistes van poder accedir a càmeres, com per exemple, la Sony Portapack. Per tant, gràcies a aquest auge de càmeres les persones van poder fomentar al creació del vídeo-art.
Especificitats dels entorns digitals Capacitat de gestió de respostes del sistema a les accions de l’usuari (interactivitat) No-Linealitat. En els mitjans analògics, una acció havia d’anar seguida d’una altra obligatòriament, tot havia de tenir un ordre necessari. En canvi, als entorns digitals això no és necessari. Per exemple, escrivint en format text cal tenir clar què i com es vol explicar quelcom, i si ens equivoquem hem de tornar a començar o fer una esclariment; amb el processador de textos podem modificar-ho tot lliurement.
Capacitat d’interrelació de mitjans. Gràcies a l’ús del codi binari a tots els mitjans digitals, es permet que aquests es relacionin entre ells i s’emulin. Ara, el text no va per una banda i la imatge per l’altra, sinó que els dos es poden combinar.
Cronologia Els entorns digitals comencen la seva vida a la dècada dels 80. Deu anys més tard, als 90, ja havien constituït la virtualitat dels entorns digitals. En aquesta dècada de la realitat virtual, la separació entre quelcom digital i la vida real estava molt marcat. No és el cas de la dècada dels 2000. A partir d’aquesta data i amb l’aparició del web 2.0, comença la participació i el canvi entre l’usuari i la màquina, ja que ara els mitjans són ubiqüus (estan a tot arreu). Avui en dia, però, es considera que es possible que la dècada actual dels 2010 sigui la Big Data, un moment on les grans empreses com Google codifiquen les nostres cerques per, presumptament, codificar els costums d’una societat.
De “Computer” a “Ordinador” El terme Computer nord-americà prové de que, quan aquests van arribar al país, els ordinadors eren només grans calculadores gegants; per tant, es va adoptar el terme que es feia servir per a esmentar l’ocupació computer, que era algú que feia càlculs.
En canvi, el terme actual que fem servir a Espanya prové de França, precisament de Jaques Perret, ja que quan aquest va arribar al país gal·lès els ordinadors ja eren màquines que ordenaven i gestionaven informació (emmagatzemament, entrada i sortida de dades, memòria...) Les bases de la computació moderna Alan Turing (1980-1954) Turing proposa a partir d'un article anomenat “Computing Machinery and Intelligence” (1950) el següent (El test de turing, 1950): si una màquina es pot fer passar per un ésser humà, es pot considerar que aquesta pensa. A partir d'això, proposa la següent pregunta: Poden pensar les màquines? Hi ha tres personatges, un home (A), una dona (B), un interrogador (C). C no veu ni sent A i B, i ha de determinar quin és l'home i quin la dona. C sap que hi ha X i Y, i sap qui respon en cada moment. Ha de dir doncs si X és A o B. Aquests estan connectats via xat. Turing es pregunta si la màquina seria capaç de fer equivocar C. Si és que sí, vol dir que aquesta pot pensar, ja que pot dur a terme una conversa tan intel·ligent com per dir mentides.
1937: La màquina universal de Turing Anys 40: Treballs amb la intel·ligència britànica: Colossus Claude Shannon (1916-2001) Anys 30: Aplicació de la lògica booleana als circuits elèctrics. Shannon aplica la lògica booleana (verdaders i falsos) a circuits elèctrics de manera que es poden fer connexions. Combinant els circuits i les dades binàries i multiplicant-ho per una “bestiesa” apareixen els ordinadors (xips en circuits). Els circuits commutadors elèctrics poden realitzar operacions lògiques el funcionament de les quals es pot descriure i simplificar amb les regles de l'àlgebra de Boole.
Norbert Wiener (1894-1964) Anys 40 i 50: Cibernètica. De la mà d'aquesta disciplina, la tecnologia passa de ser purament mecànica a una qüestió de control i comunicació dins un sistema. Un sistema integrat tant per components tant maquinistes com humans: Una comunicació i control que són, de fet, força properes al que avui anomenem interactivitat.
John Von Neumann (1903-1958) Anys 40: Arquitectura Von Neumann, fa entendre que les dades s'han de poder donar de la mateixa manera. També especifica quines parts ha de tenir un ordinador.
Vanebar Bush (1890-1974) Era el màxim responsable del Departament de Defensa dels Estats Units d’Amèrica, responsable del desenvolupament d’un ordinador capaç de desencriptar missatges. Després de la fi de la Segona Guerra Mundial, però, publica As We May Think (1945), on es presenta la problemàtica científica (han ajudat a la bomba atòmica i l’holocaust), i creu que, ara, la ciència ha de servir per protegir i guiar el poble, que es pot perdre davant de tanta informació.
Així, cerca una màquina que funcioni seguint el mateix procés que l’associació mental humana.
Així, la tecnologia podria augmentar les possibilitats del pensament creatiu humà.
Així crea el MEMEX, un primer ordinador que funcionava per microfilms d’alta definició i acoblat amb diferents pantalles i càmeres, on hi ha un teclat i una sèrie de botons i palanques. A part d'això, sembla un escriptori qualsevol. Aquest mecanisme funcionava per associació. És tracta d’un precedent clar de l’hiperenllaç (enllaçava diferents fotogrames d’un microfilm) així com d’Internet (un únic receptor que té accés a múltiples documents) i un primer espai de treball col·laboratiu, ja que tothom pot accedir als documents d’altres investigadors.
Posada en pràctica. Agència ARPA i els hiperenllaços Ted Nelson (1937-) Ted Nelson és l’inventor de la paraula l’hiperenllaç el 1963. A l’època de la Guerra Freda, fa connexions de textos en seqüències no lineals. Insisteix molt en aquest punt, ja que creu que el pensament no seqüencial de l’ésser humà s’ha de transportar als ordinadors.
Per altra banda, també considera que la tecnologia ha d’alliberar l’ésser humà i la societat.
Les seves tecnologies fonamenten l’ordinador XANADÚ que és el predecessor d'Internet, tot i que només es va quedar en proposta. Ell l'anomena “El projecte d'Hypertext Original” (1960). Es tracta d'una xarxa de coneixements interconnectats.
Douglas Engelbart (1925-) La seva inspiració és As We May Think, de Vannevar Bush i la idea de fomentar el pensament per associació mitjançant la tecnologia.
El 1963 funda l’Augmentation Research Center a Berkeley (finançat per l’ARPA), per intentar augmentar l’intel·lecte humà i la comunicació. És a dir, que la tecnologia ha de servir per augmentar la comunicació entre les persones i el seu intel·lecte. Un cop més, creu que l’associació d’idees i la col·laboració són elements clau per al seu projecte; per tant, la interfície d’usuari que desenvolupa és intuïtiva.
Proposa, ell i el seu equip, el ratolí, i poc a poc van evolucionant fins que el 1969 presenta, a una conferencia a La Demo, el seu sistema NLS (oNLine System). Aquest sistema incloïa hiperenllaços, videoconferencia, Copy and Paste, l’email, ratolí, i processador de textos WYSIWYG2.
El sistema tenia, doncs, una gran part de finançament aliè. Per aquest motiu, el projecte va quedar en no-res quan el finançament va estar retirat. Amb tot, Engelbart va considerar que havia de continuar sent lliure, i gràcies a aquest fet la tecnologia es va rescatar i els creadors del Xerox Pac van recollir el testimoni.
Però, què és l’agència ARPA (Advanced Research Projects Agency)? Doncs és una agència creada l’any 1958 com a resposta a l’Sputnik Soviètic. El seu objectiu bàsic es promoure l’ús dels ordinadors al departament de defensa dels EUA. L’any 1972 es va reconvertir en DARPA i fins aquest any, els 70, va tenir un gran finançament i molt poc control dels investigadors.
L’any 1969 es va crear ARPANET, la xarxa que s’havia creat entre diferents universitats (predecessora, també, d’internet).
L’ordinador personal Els anys 70 IBM 360 (1965-1978) Xerox PARC (Palo Alto Research Center) És una empresa que crea amb llibertat i no cal que facin empreses viables econòmicament(un grup de hippies).Creen el Xero Alto amb: teclat, ratolí (3 botons), monitor bicolor, 128 kb memoria, 2.5 Mb disc dur, programació orientada a objectes, connexió en xarxa, interfície gràfica d’ususari (GUI), pantalla bitmap.
Per organitzar tot i això es fa una metàfora d’escriptori, s’anomena: arxius, carpetes...
A partir d’aquí també s’inventen les icones i les finestres només els hi falta els menús estàndards, però un cop s’ha inventat això no era viable econòmicament, però tenien el necessari per evolucionar, però Xerox es nega a seguir amb aquest projecte i mostra el que ha fet com si fos un museu i Steve Jobs d’Apple va visitar els Xerox i es va quedar fascinat amb la metàfora d’escriptori, i ell va ser qui va acabar desenvolupant el Macintosh.
2 Acrònim per What You See Is What You Get El Dynabook d’Alan Kay, és el prototip del ordinador personal portàtil. Kay entén l’ordinador personal com un mitjà en si mateix, un mitjà integrador dels altres i, per tant, multimèdia. La seva idea es va consolidar en el XEROX ALTO (1973), que ja tenia connexió en xarxa, interfície gràfica d’usuari i la metàfora d’escriptori. (Els hackers i l’Altair 8800 (1975) i els Homebrew Computer Club) IBM va crear l’IBM PC en només dos anys (1981). El que van fer va ser comprar les diferents parts a diferents empreses, com per exemple el software que van comprar a Microsoft. Aquesta empresa, però, va veure que no era rentable, i va començar a fabricar els seus propis ordinadors.
Posteriorment va aparèixer el Compaq Portable (1982), un clon de l’IBM PC però més compacte i més barat. Tenia, per exemple, 4.1 MB de memòria.
Amb l’Apple Lisa es va observar per primer cop un ordinador que ja tenia finestres, escriptori i entorn navegable, així com teclat i ratolí, exportades del Xerox Pac, però era molt car i lent.
Però la veritable revolució va arribar amb el Macintosh (1984), el primer ordinador comercial que va tenir un gran èxit. Tenia 128 KB de memòria, disquetera i GUI (Interficie directa d’usuari) Finalment, trobem Microsoft (1975), fundada per Bill Gates i Paul Allen que es va reestrenant conforme van passant els anys, tot i que l’èxit va arribar a partir dels anys 90. El sistema de Microsoft és obert, és a dir, bastant lliure dins la privatització necessària del sistema. En canvi, el sistema d’Apple és extremadament tancat (només pots fer servir productes Apple). Això va provocar que, en un principi, la companyia tingués bastants problemes econòmics, però darrerament s’ha convertit en tot un èxit.
La World Wide Web El primer antecedent és la xarxa universitaria ARPANET l’any 1969, que el 1982 es va adjuntar amb altres xarxes motivat pel fet que hi havia molts científics al món que volien estar connectats entre ells.
Tim Berners-Lee va crear, el 1989, de la CERN, tota l’estructura del sistema de manera gratuïta i oberta. El 1993, es va fer públic aquest sistema L’any 1994 es va crear una institució que vetllés pel correcte funcionament del web, laW3C, (World Wide Web Consortium).
Navegadors i evolució Els primers navegadors són el Violeta i el Mosaic, del 1993 i 1994 respectivament. Però el que realment va impulsar internet va ser el Netscope Navigator de 1994.
En un principi, es pagava per internet com pel telèfon, per temps de connexió.
Al 1996 el web comença a tenir més presència. Els webs van millorant i elaborar-se, al 2006 apareix el web 2.0, qualsevol persona pot publicar coses a Internet també hi h xarxes socials, fins al 2010 en què es diu que ha nascut el web 3.0 en que es diu el més important i amb etiquetes semàntiques t’informa del més transcendental del que has cercat (tots els webs estan indexant). Ara però, es diu que ens trobem en una possible era post-PC, on per estar el seu ús cada cop és més intranscendent davant l’auge dels smartphones.
...