TEMA 5: β-PROTEOBACTERIS (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Microbiologia II
Profesor C.F.
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 13/10/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

MICROBIOLOGIA II    LABRAT  TEMA 5: β‐PROTEOBACTERIS  CLASSE β‐PROTEOBACTERIA:  4.1.FAMÍLIA Burkholderiaceae:   Formada  per  diferents  bacteris  que  abans  eren  pseudomones,  però  amb  la  classificació  filogenètica es va veure que eren molt diferents. Inclou diferents MO patògens d’animals que  poden passar a l’home.  I. Gènere Burkholderia:     →   B.pseudomallei:  Es  pot  aïllar  del  medi  ambient  (aigües)  o  associat  a  hostes  vegetals  i  animals,  sobre  els  que  produeix  una  malaltia  anomenada  melioïdosi.  És  una  malaltia  d’Àsia  i  Austràlia  que  afecta  a  cavalls o rucs. L’home es pot contagiar i patir dos tipus diferents de simptomatologies:  ‐ Pneumònia aguda  ‐ ≈  tuberculosi  crònica:    es  formen  granulomes,  unes  lesions  típiques  de  la  tuberculosi.  →   B.mallei:  No es troba al medi, està exclusivament associat a hostes animals (cavall, ruc), sobre els que  produeix la malaltia del Borm, una zoonosi típica que pot passar a l’home i que produeix una  infecció pulmonar supurativa.  Ambdues malalties són poc freqüents i estan limitades a persones que estan en contacte freqüent  amb animals.  →   B.cepacia:  Patogen oportunista, que sobreviu en condicions extremes com a concentracions de nutrients   baixes (aigua de l’aixeta) o en condicions adverses (líquids desinfectants). Pot produir infeccions  nosocomials (hospitals) variades.  4.2.FAMÍLIA Alcaligenaceae:  I. Gènere Bordetella:     Format  per  bacteris  gramnegatius,  aerobis,  que  es  troben  al  tracte  respiratori  colonitzant  mucoses d’humans i animals (no té de vida lliure). Per tal de créixer al laboratori requereix un  medi amb sang i nicotinamida, a part de carbó actiu o resines d’intercanvi iònic (necessaris per  MICROBIOLOGIA II    LABRAT  eliminar productes del metabolisme del bacteri que s’acumulen i són tòxics). S’utilitza el medi  de Bordet‐Gengou.  →   B.pertusis:  És l’agent causal del catarro o tosferina. Es transmet a través de secrecions respiratòries. És un  patogen  humà  exclusiu,  capaç  de  produir  diferents  tipus  d’exotoxines  responsables  dels  símptomes de la malaltia:   Toxina  pertúsica:  actua  tant  in  vivo  com  in  vitro.  Està  formada  per  5  subunitats  diferents, de les quals només una té activitat tòxica, les altres són per unir‐se a la cèl∙lula.  Catalitza l’ADP ribosilació de la proteïna Gi, que regula l’activitat de l’adenilat ciclasa.        cAMPI    ATPI  ADC‐GTP  (activa)    Gi      GTPI     ADC  (inactiva)  Gi ADP  ribosilada      SENSE TOXINA: la Gi es troba activa (Gi ADP ribosilada) i l’adenilat ciclasa està en forma  inactiva. No hi ha síntesi d’AMPc.   AMB TOXINA: activa la ribosilació, l’ADC s’uneix a GTP i s’activa, s’inactiva Gi i es dóna  una activació de la producció d’AMPc a partir d’ATP. Aquest AMPc s’acumula provocant  un augment de les secrecions respiratòries.   Adenilat ciclasa: sintetitza AMPc a partir d’ADC. Té poca acció ja que és de vida curta.   Toxina  dermonecròtica:  té  efecte  vasoconstrictor,  necessari  pels  primers  estadis  del  procés infecciós. Provoca inflamació i necrosi a les cèl∙lules de l’epiteli traqueal.   Citotoxina traqueal: inactiva el moviment i provoca la mort dels cilis de les cèl∙lules de  l’epiteli traqueal. Això afavoreix les infeccions de bacteris i MO patògens. Es creu que és  part de la mureïna del bacteri.  També pot produir endotoxines. Aquestes les trobem en el lipopolisacàrid, format per un lípid  A típic i un lípid X molt diferent, els dos amb activitat endotòxica.  MICROBIOLOGIA II    LABRAT  El bacteri es fixa a l’epiteli ciliar de la tràquea, unint‐se als cilis gràcies a unes subunitats de la  toxina pertúsica, que fan de pont entre la cèl∙lula i els cilis. Llavors comença a produir les toxines.  En aquesta fase el bacteri es manté immòbil al mateix lloc, no sol passar a la cavitat pulmonar,  tot i que a vegades pot produir pneumònia.  SÍMPTOMES: típics de refredat  ‐ Mal de coll  ‐ Febre  ‐ Malestar general  ‐ Tos seca  En aquesta etapa la malaltia és molt contagiosa. La tos evoluciona fins a una tos paroximal, una  tos severa en episodis freqüents i amb acumulació de mucositat. Aquesta pot anar acompanyada  de vòmits, convulsions i cianosi. En intentar respirar es produeix un crit característic fruit de la  respiració forçada.  Es poden produir complicacions com edema traqueal, hemorràgies o obstrucció vascular del  cervell, que pot arribar a provocar danys neurològics irreversibles.  TRACTAMENT:  Pel  tractament  s’utilitza  eritromicina,  que  disminueix  els  períodes  de  la  malaltia  i  la  seva  simptomatologia. És una malaltia de vacunació obligatòria en infants, però que es pot donar en  adults, de forma més suau.  →   B.parapertusis:  Produeix  una  malaltia  similar  a  l’anterior  però  més  suau.  Els  casos  més  severs  de  tos  ferina  corresponen a una infecció conjunta entre aquest bacteri i B.pertusi.  →   B.bronchiseptica:  És un patogen d’animals que pot infectar a l’home produint infeccions respiratòries.  4.3.FAMÍLIA Neisseriaceae:  I. Gènere Neisseria:  Format per cocs gramnegatius, aerobis, que formen estructures típiques en parelles (en forma  de  grans  de  cafè).  Es  troben  en  la  nasofaringe  humana  i  la  majoria  no  són  patògens.  Tenen  càpsules o fímbries que afavoreixen la patogènia, són oxidasa positius i no són de vida lliure.  MICROBIOLOGIA II    LABRAT  En condicions de laboratori és difícil fer‐los créixer. És per això que s’utilitzen medis amb sang  en els que s’addiciona un complex vitamínic, una atmosfera humida amb un 5‐10% de CO2 i una  temperatura entre 32 i 37ºC (els patògens humans només creixen a 37ºC). Després de 48‐72h  de creixement els bacteris s’autolisen tant in vivo com in vitro, alliberant així el lipopolisacàrid  al cos humà.  →   N.meningitidis:  És  l’agent  causal  de  la  meningitis  o  meningococ,  una  malaltia  infecciosa  que  produeix  una  inflamació supurativa a les membranes meninges que envolten el cervell, el cerebel i la medul∙la  espinal.  Afecta  fonamentalment  a  nens  d’entre  2  i  10  anys.  És  transmet  a  través  d’aerosols,  malalts o portadors asimptomàtics (un 5‐30% en nens). El sistema immunitari i l’estat fisiològic  de la persona determinaran si aquesta acabarà patint la malaltia o en serà portador.  El  bacteri  té  una  capsula  antifagocitària  que  juga  un  paper  important  juntament  amb  la  producció d’una endotoxina. El bacteri quan s’introdueix a l’organisme es troba a les cèl∙lules no  ciliades de la nasofaringe. Posteriorment, per endocitosi entra a una vesícula, que el porta a la  sang i passa al LCR. Quan el bacteri es lisa al torrent sanguini en grans quantitats, produeix la  sèpsia meningocòccia, una malaltia fulminant causada per acumulació de l’endotoxina que pot  causar la mort en hores.  Quan arriba al SNC produeix la meningitis. El bacteri creix i produeix una inflamació amb pus.  Aquesta  pot  ser  d’evolució  ràpida  (%  de  mortalitat  elevat)  o  d’evolució  normal  (amb  el  tractament adequat es pot tractar).  SÍMPTOMES:  ‐ Febre alta inicial (en nadons hipotèrmia)  ‐ Mal de cap intens  ‐ Rigidesa al clatell  ‐ Vòmits  ‐ Disfuncions del SNC  Després de 1‐3 dies poden aparèixer petèquies (en un 30‐60% dels cassos), fet que el diferència  d’altres  patògens.  El  pus  s’escampa  pel  cordó  espinal  provocant  una  forta  pressió.  En  alguns  casos pot produir retard mental o sordesa.      MICROBIOLOGIA II    LABRAT  TRACTAMENT:  ‐ Malalt: tractament amb cefalosporines de 3a generació (cefotaxima).   ‐ Entorn del malalt: es fa un tractament profilàctic amb rifampicina.  VACUNA:  S’han pogut identificar diferents antígens capsulars (A, B, C, W135 i Y), de manera que s’han  agrupat les soques en diferents grups. Per tots els grups excepte pel B, es pot administrar una  vacuna ja que tenen resposta immune. La vacuna pel grup C és voluntària.  →   N.gonorrhoeae:  És un bacteri molt exigent en quant al creixement en condicions de laboratori, tot i que és més  tolerant  en  quant  a  temperatura  (35‐37ºC).  Normalment  presenta  uns  pilis  i  càpsula.  Té  un  lipopolisacàrid  amb  un  antigen  O  (cadena  lateral)  pràcticament  inexistent  o  constituït  per  poques subunitats, cosa que li proporciona resistència a l’acció bactericida del sèrum. Els pilis  els utilitza per situar‐se i fixar‐se a les mucoses, i així produir infeccions. En aquesta adherència  també hi participa una proteïna de la membrana externa que actua com a adhesina.  És l’agent causal de la gonorrea o blennorràgia, una malaltia de transmissió sexual estesa per  tot el món. Quan es va aïllar el bacteri es van seguir diferenciar‐la de la sífilis, malaltia amb la  que se l’havia confós molt temps. La malaltia es limita a les mucoses on arriba el bacteri: genital,  rectal o de la faringe.  ‐ Homes:  predomina  la  uretritis,  acompanyada  per  la  producció  d’una  gran  quantitat  de  pus  que  s’excreta  amb  l’orina,  produint  una  sensació  de  cremor  i  dolor.  També  pot  migrar  a  la  pròstata  (prostatitis)  o  als  testicles  (orquitis).  Pot  acabar produint esterilitat.  ‐ Dones: la infecció normalment es produeix a l’endocèrvix, on es produeix pus. A  diferència dels homes, en un 50% és asimptomàtica. Pot tenir complicacions quan  arriba fins a les trompes (salpingitis) o fins als ovaris, causant infecció. En un 15%,  es pot produir una malaltia pèlvica inflamatòria. Pot acabar produint esterilitat.  En nadons que neixen de mares infectades es pot produir oftalmia neonatorum, una infecció  de la conjuntiva ocular que pot acabar produint una perforació de la còrnia i ceguesa.      MICROBIOLOGIA II    LABRAT  TRACTAMENT:  S’administren cefalosporines de 3a generació o fluoroquinolones, acompanyats de doxiciclina  i/o  eritromicina,  per  tractar  altres  uretritis  d’origen  desconegut.  Hi  pot  haver  una  segona  infecció causada per clamídia (Chlamydia).  II. Gènere Kingella:  Inclou  bacteris  responsables  de  diferents  infeccions  en  nens  petits.  Es  pot  aïllar  de  la  biota  normal del tracte respiratori superior dels nens.  →   K.kingae:  És l’agent causal de diverses infeccions que afecten sobretot a nens, però també a adults. En  nens pot produir infeccions del tracte respiratori superior i, a vegades, estomatitis. Això fa que  pugui  migrar  pel  torrent  sanguini  i  produir  infeccions  a  teixits  interns,  ossos,  articulacions  o  endocarditis.  En  adults  és  molt  poc  freqüent,  però  es  dóna  sobretot  en  persones  immunocompromeses.  Provoca  infeccions  del  tracte  respiratori  i  urinari.  També  pot  produir  una  septicèmia  o  endocarditis en alguns casos.       ...

Tags:
Comprar Previsualizar