Apunts del Bloc 2, Dret Públic (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Dret Públic
Año del apunte 2015
Páginas 10
Fecha de subida 17/02/2015
Descargas 11

Descripción

Apunts del segon bloc de Dret Públic

Vista previa del texto

FUNCIONS DEL GOVERN: (ARTICLE 97 C.E)  Direcció política de l’Estat.  Potestat reglamentària.  Funció executiva.    1. DIRECCIÓ POLÍTICA DE L’ESTAT:    El govern ha d’impulsar el funcionament del sistema polític, és l’encarregat de fixar els  objectius polítics i de fixar els medis per aconseguir­los.     a)DICRECCIÓ POLÍTICA INTERIOR:  Correspon al govern fixar el programa polític i és el que ha de procedir a la seva  execució. (decidir infraestructures, serveis públics…).    b)DIRECCIÓ POLÍTICA ECONÒMICA:  Correspon al govern l’elaboració dels pressupostos de l’Estat (es preveuen ingressos i  despeses de l’Estat) i ha de ser aquest per les Corts Generals. Realitza operacions  d’endeutament.     c)PARTICIPACIÓ EN L’ACTIVITAT NORMATIVA:  Capacitat del govern per aprovar normes amb rang de llei (dectret llei/ decret legislatiu).  Se li reconeix iniciativa legislativa (la majoria de lleis són d’ origen guvernamental 90%).  Són “projectes de llei” (proposta del govern per aprovar una llei).El Consell de Ministres  els aprova.  ∙ Les “proposicions de llei” són lleis proposades pel propi Parlament (també pot el  Parlament autonòmic), i l’aprova les Corts Generals.   ∙ Iniciativa legislativa popular (recollida de firmes) els ciutadans decideixen iniciar un  procediment legislatiu calen 500.000 per a les Corts Generals i 50.000 per a Catalunya.  Aquestes iniciatives populars no poden afectar a diverses matèries: de les lleis  orgàniques, tributàries, ni aspectes internacionals.    2NDO BLOQUE    d)PRENDRE DECISIONS QUE AFECTEN ALTRES INSTITUCIONS:  (fiscal general de l’Estat, 2 membres del Tribunal Constitucional, el referendum dels  actes del rei…).    e)DIRECCIÓ POLÍTICA EXTERIOR:  Les relacions internacionals les fixa el govern, el rei només signa els tractats degut a la  seva funció simbòlica.    f)DIRECCIÓ DEFENSA DE L’ESTAT:  El govern decideix si s’envien o no soldats a les guerres extrangeres. Comandament  suprem de les forçes armades correspon al rei.     g)DIRECCIÓ ADMINISTRACIÓ CIVIL DE L’ESTAT:   Fixa l’estructura de l’administració pública. Fixació política de personal. Garantir  seguretat interior de l’Estat.     2. POTESTAT REGLAMENTÀRIA    Capacitat del govern per aprovar normes jurídiques, reglaments en desenvolupament o  execució de les lleis. La Constitució Espanyola contribueix a l’exercici de la potestat  directament al govern, sense cap limitació (ni vigència, ni habilitació).  Un reglament no por contradir el que preveu una llei. No poden regular matèries  reservades a la llei (limitació).   Els reglaments estan sotmesos a un determinat procés d’elaboració. Els Reials Decrets  estan per sobre de les ordres ministerials.     3. FUNCIÓ EXECUTIVA  Es diferencia de les altres dues. El govern ha d’executar les diferents lleis, porten a  terme els diferents mandats legals. I exerceix el poder a través de l’Administració  pública.      ESTATUT DELS MEMBRES DEL GOVERN  ­ L’Estatut jurídic dels membres del govern és diferent al de tots els diputats.   ­ La regulació de l’estatut jurídic no està en la CE. La regula la Llei 50/1997, 27 de  novembre i Llei 5/2006, 10 abril.   ­ La CE els exigeix dedicació exclusiva a les tasques del govern (si que poden ser  diputats de les Corts Generals).   ­ No gaudeixen d’inviolavinitat ni immunitat parlamentària.   ­ Si tenen un fur judicial especial.  ­ Requisits per ser membre del govern: Ser espanyol, ser major d’edat, tenir dret a  sufragi, no estar inhabilitat (per sentència judicial).    PODER JUDICIAL  ­ ­ ­ ­ Institució independent de la resta de poders de l’Estat.  Li correspon l’exercici de la potestat jurisdiccional, executar les sentències.  Tots aquells jutges i tribunals (o magistrats) (el tribunal constitucional no en  forma part) que exerceixen la potestat jurisdiccional (no advocats,  procuradors…).  És un òrgan constitucional, perquè la CE estableix els principis bàsics del seu  règim jurídic, L Org 6/1985, 1 juliol, LOPJ.    PRINCIPIS CONSTITUCIONALS    a)ACTIVITAT DEL PODER JUDICIAL:  a. Poder d’independència​ : jutges i tribunals estan subjectes només a la CE i a la  resta de l’Ordenament Jurídic. Són independents dels poders públics, ciutadans,  partits polítics… Els jutges i magistrats són responsables de si mateixos. No  poden rebre ordres del Tribunal Superior. La CE per garantir l’independència  preveu un seguit de garanties:   ­ Inamobilitat dels jutges i tribunals: no poden ser cessats ni traslladats, a menys  que sigui per una de les circumstàncies previstes en la CE.  ­ Consell General del Poder Judicial: L’òrgan de govern del poder judicial  (decideix ascensos, destitucions, sancions…). És un òrgan de l’Estat, no forma  part del Poder Judicial, però gaudeix d’una autonomia superior a la resta  d’òrgans de l’Administració. És un òrgan independent. Està format per 21  membres (el president del Tribunal superior i 20 vocals, 10 designats pel  Congrés i 10 pel Senat, i s’exigeixen ⅗ parts de cada cambra, majoria  qualificada).  ­  Responsabilitats dels jutges i magistrats: a) Responsabilitat disciplinària (no fer  bé el seu treball), b) Responsabilitat penal (cometre delictes), c) Responsabilitat  civil ( danys i perjudicis causats amb la seva actuació).     b. Poder jurisdiccional:   ­ Des d’una perspectiva territorial (el poder judicial és únic per tot l’Estat espanyol,  no hi ha tribunals autonòmics, tots formen part de l’organització estatal, formen  part d’un únic Poder Judicial).  ­ Des d’una perspectiva material: la funció de jutgar i executar s’atribueix en  exclusiva al poder judicial, i es prohibeix que es puguin crear tribunals especifics.   ­ Matització: No exclou que puguin existir jurisdiccions especialitzades (òrgans  especialitzats en funció de la matèria). La pròpia CE admet l’existència d’òrgans  que poden exercir funcions judicials, però que no s’integren en el Poder Judicial  (Tribunal Costitucional).   c. Processals:   ­ Principi de gratuïtat: La justícia ha de ser gratuïta per aquells que no tenen  recursos suficients (s’ha d’acreditar).   ­ Principi de controvèrsia: els diferents procediments judicials s’han de prendre  fonamentades en el dret i la decisió s’ha d’haver pres en un marc de  procediment de totes les garanties.  ­ Principi de publicitat: el procediment judicial ha d’estar obert al públic (la llei  preveu determinades excepcions).  ­ Principi d’oralitat: com a regla general i sobretot en l’àmbit penal, les actuacions  judicials han de ser de caràcter oral. Més fàcil de garantir els drets dels  ciutadans.  ­ Principi de motivació de les sentències: totes les sentències han d’estar  motivades, tenir motiu i estar justificades.    d. Tipus de resolucions que es poden adoptar:  ­ Provisions (providencia): serveixen per impulsar el procediment, no cal que  estiguin motivades (qüestions menors).  ­ Interlocutòries: han d’estar motivats  i fan referència a qüestions incidentals.  ­ Sentències: resolucions que resolen un determinat litigi o conflicte. (estructura:  antecedents, fets, fonaments del dret, decisió o falta).    e. Com s’organitza el poder judicial:  ∙La CE només fixa la posició del Tribunal Superior, i és l’últim màxim òrgan judicial de  l’Estat. El seu president és designat pel Consell General del Poder Judicial. S’organitza  en base a dos criteris: 1. Criteri de caràcter territorial (quina és la jurisdicció d’aquests  òrgans). 2. Els jutges de pau són desiguals pel ple de l’Ajuntament.  ∙Especialització funcional (s’organitzen en funció de la matèria que els correspon):  ­ Matèries: (No tots tracten el mateix en funció de la competència i de l’assumpte a  tractar:  ­ Jurisdicció civil (patrimoni personal)  ­ Jurisdicció penal (enjudiciar delictes/faltes).  ­ Jurisdicció contenciosa­administrativa ( problemes d’administració pública).  ­ Jurisdicció laboral (contractes de treball).  ­Àmbit estatal: (Tribunal Suprem i Audiència Nacional)  ­ Àmbit autonòmic (Tribunal de Justícia).  ­ Àmbit provincial (audiències provincials) (formats per diversos municipis)  ­ Àmbit partit judicial (jutjats de la instància e instrucció)  ­ Àmbit municipal (jutjats de pau) (àmbit civil i penal).  ­Àltres òrgans:   ­ ­ Jutjats mercantils, de violència domèstica… pertanyen a l’àmbit del partit judicial.  A més hi ha la jurisdicció militar ( la que fa referència a l’àmbit de l’exèrcit, format  per jutjes militars).    f. Estatut jurídic dels jutjes i magistrats  La CE estableix que jutges i magistrats tenen la condició de funcionari públic i  pertanyen a un solo cos de caràcter estatal.   Hi ha tres categories:  ­ La de jutges (per òrgans unipersonals).  ­ De magistrat (òrgan col∙legiat, format per més d’una persona).  ­ Magistrats del Tribunal Suprem (els que formen part del Tribunal Suprem)    Els jutges de pau no formen part del Poder Judicial, però han d’existir en tots els  municipis que no tingui la seu d’un partit judicial. Pot ser qualsevol persona designada  pel ple de l’Ajuntament.    La CE incorpora un seguit de garanties per assegurar la independència, la imparcialitat  i la objectivitat:  ­ Inamobilitat (no poden ser destituits ni traslladats si no és per les causes que  prreveuen expressament les lleis).  ­ El càrrec de jutge i magistrat no és vitalici.  ­ Incompattibilitats molt rígides, mentre estiguin en actiu: No poden formar part de  cap partit polític, sindicat.../ No poden desenvolupar cap activitat de caràcter  privat al marge de la potestat judicial (excepció: docència, escriure llibres,  pintures…)    g. Ministeri fiscal  La CE regula el MF, però no forma part del poder judicial, no tenen potestat  jurisdiccional. No poden dictar sentències, però si que formen part del procediment  judicial.  Les funcions fiscals: (Art: 124.1.):  ­ El ministeri fiscal s’ocupa de que tot el procediment judicial es desenvolupi  correctament: vetlla per la defensa de la legalitat judicial.  ­ El ministeri fiscal intervé (no només en l’àmbit penal), també en els altres.    ∙ Principis de l’actuació del ministeri fiscal:  ­ Objectivitat o imparcialitat: actuació amb objectivitat.  ­ Legalitat: Els fiscals han d’ajustarse a l’ordenament jurídic.  ∙ Principis de l’organització del poder judicial:  ­ ­ D’unitat: Formen part d’un únic cos estatal.  Jerarquia: No són independents, es troben condicionats per les ordres dels  tribunals superiors (poden dir com actuar els òrgans inferiors).    El fiscal general de l’estat és l’ultim esgaló del MF, ordena com s’ha de desenvolupar el  ministeri fiscal. Qui el nomena? El govern (formalment el nomena el rei, però per  proposta del govern.    Estatut jurídic dels membres del ministeri fical (mateixa forma d’ingrés i  d’incompatibilitat dels jutjes, però els fiscals no son inamovibles, depenen dels seus  òrgans superiors.  Per ser jutge has de ser llicenciat en dret, no cal ser advocat, sinó que calen fer  oposicions.    TRIBUNAL CONSTITUCIONAL  No forma part del poder judicial. Emet sentències, resol activitats judicials, però és un  òrgan independent de la resta d’institucions de l’estat.  ­ Funció principal: Interpretar la constitució, màxim intèrpret de la constitució. És  un òrgan constituional perquè la constitució el menciona i fixa la formació  d’aquest. Es regula al títol IX CE, LLORG 2/1979, 3 octubre, Llei orgànica del  Tribunal Constitucional (LOTC). Ha estat actualitzada diverses vegades.  ­ Composició: 12 membres (magistrats del T.Constitucional: jutges de reconegut  prestigi, mandat de 9 anys). El rei simbòlicament és que els nomena, Però 4  estan designats pel congrés dels diputats i 4 del senat (per majoria de ⅗ parts), 2  pel govern i 2 a proposta del consell general del poder judicial.  Durant 9 anys són inamobibles e independens. No és renobable.    El tribunal Constitucional té tres funcions:  1. Control de constitucionalitat de les normes amb rang de llei. S’exerceix a través  de dues vies: a) Recurs inconstitucional: Permet controlar l’adecuació a la  Constitució. Es caracteritza pel seu caràcter directe. (una llei es constitucional?)  Si s’aprova una norma amb rang de llei tenen tres mesos per tal de validar­la o  no. És aplicable a les normes amb rang de llei (Art 27.2 Llorg TC: Estatuts  d’Autonomia, Lleis Orgàniques, Altres normes amb rang de llei (decret llei i  decret legislatiu), tractats internacionals i reglaments de cambres). Qui poden  impugnar aquestes normes? Poden presentar­ho 50 diiputats, 50 senadors, el  president del govern, defensor del poble i els governs o parlaments Autonòmics.  Si la norma es considera inconstitucional, la declara nul∙la. La sentència del  Tribunal Constitucional vincula especialment als poders públics.  BASES CONSTITUCIONALS DEL DRET ADMINISTRATIU ​ (Administració  pública)  L’Administració pública està subjecta a l’Ordenament Jurídic.     1. ​ ESTAT DE DRET​ :     ­​        ​ Principi de legalitat: ​ deure general de complir les normes jurídiques  (ART 103.1 CE) L’Administració Pública ha d’actuar en ple sotmetiment a  la llei i al dret.  ∙La vinculació de l’administració pública a la llei: por ser major o menor, segons el tipus  d’acte que vulgui dur a terme. Aquells casos en que l’administració pública vol limitar  els drets dels ciutadans (només pot limitar allò que permeten les lleis), cal habilitació  prèvia (més vinculació). En el cas de que vulgui ampliar els drets dels ciutadans,  no  necessita habilitació prèvia (menys vinculació)    ­​        ​ Principi de tutela judicial:  ∙ ART 24 CE: regula el dret a la tutela judicial efectiva. Permet acudir als tribunals de  justícia per resoldre conflictes (qualsevol persona inclosa l’administració pública). El  procediment s’ha de desenvolupar amb totes les garanties.  ∙ ART 106.1 CE (atribuir als tribunals el control de la potestat reglamentària i de  l’actuació de l’administració pública). Tot el que realitza l’administració pública està  subjecte al control dels tribunals.  Però l’administració pública té determinats ​ privilegis​  en l’àmbit judicial:  1. autotutela: no necessita dels tribunals de justícia per modificar poders/actuació  que no es reconeixen a la resta de ciutadans (si alguna persona no compleix es  prenen mesures de caràcter coactiu).  [­Autotutela declarativa: capacitat de l’administració pública per emetre  declaracions/actes que són capaços per si mateixos de modificar la posició jurídica dels  ciutadans (els actes de les administracions públiques són vàlides des de que les dicten,  sense passar pels tribunals).  ­Autotutela executiva: l’administració pública pot executar els seus actes sense  necessitat de demanar l’ajuda dels tribunals, com embargar cuentas.]  2. No es poden interrposar davant l’administració publica interdictes possesaris  (procediments civils per recuperar determinats béns, caràcter noseque). S’ha de  fer per mitjà del procediment ordinari.  3. Tenen un règim particular pel que fa a l’execució de sentències (la pròpia admin  pública executa les sentències centuries)desfavorables.   4. Determinats béns públics no es poden embargar.  ­ Les prerrogatives serveixen perquè el poder judicial no s’inmicsueixi en el àmbits  de l’administració pública (poder executiu).  [P. Integritat patrimonial: existeix el dret de tots els ciutadans a mantenir la integritat del  seu patrimoni enfront els poders públics. La CE integra aquest principi en 2 articles:  ­ ART 33 CE (regula el dret de propietat privada, i preveu també la institució de  l’expropiació forçosa­compensació econòmica). Sempre que hi hagi un motiu  d’utilitat pública, es permet l’expropiació forçosa.  ­ ART 106.2 CE (responsabilitat patrimonial de l’admin) (el dret que tenim tots els  ciutadans a ser indemnitzats en el cas que el funcionament de l’administració  pública ens causi algun dany).    2. ESTAT SOCIAL:  Principi general de l’ordenament jurídic que permet a l’administració pública poder  intervenir en la societat. El principi d’estat social es plaseva en establir que  l’administració es doti d’aquella estructura que li permeti complir amb aquests objectius  de caràcter social.  Té 2 vessants:   ­ Necessitat de que l’admin p es doti dels mitjans materials necessaris per cumplir  els objectius.  ­ S’exigeix el principi d’eficiència en l’actuació de les admin p.    3. ESTAT DEMOCRÀTIC: dos dimensions diferents (estructural/funcional)  ­​ Principis estructurals​ : La CE ens diu quina és la posició que ocupa l’admministració  pública en el nostre sistema institucional.  L’administració es troba subordinada al Parlament (la funció de l’administració és  executar les lleis, té un caràcter servicial).  En deriven dues conseqüències:  ­ L’administració pública està dirigida pel govern (subordinada) el govern fixa els  objectius que ha d’aconseguir l’admin.  ­ El principi democràtic té efectes en aquest a la estructura interna de la pròpia  administració. Per poder aconseguir els objectius que perrsegueix l’admin,  lesorganitzacions internes de les admin es basen en criteris jeràrquics.  ­ Dintre de cada administració pública el principi de jerarquia no s’aplica igual a  tots els òrgans (alguns queden fora d’aquest principi). (el principi de jerarqui és  l’organització interna de cada administració pública, no es fa servir entre les  admin p).  ­​ Direcció Funcional:​  ART 103 CE, 2 principis:  ­ Principi d’objectivitat: les administracions públiques sancionen amb objectivitat  els interessos generals (s’imposa a l’admin p. el deure de valorar les diferents  circumstàncies que convenen en cada cas, una vegada valorades, escollirà  l’opció que més s’adequi als interessos generals). ∙Component negatiu: l’admin p  sempre ha de buscar la satisfacció dels interessos generals. ∙Component positiu:  és el deure de l’administració pública valorar totes les circumstàncies que  concorren en cada cas concret.  ­ Principi d’imparcialitat: l’admin pública ha d’actuar de manera imparcial (no pot  otorgar preferència a una part).  Per assegurar aquests principis, el dret administratiu preveu fer un seguit de  mecanismes (ex. procediment administratiu, és una garantia) (si no se segueix aquest  procediment, l’acte de l’admin és nul de ple dret) (ex. causes d’abstenció i recusació).  Es recullen una sèrie de supòsits. Si no s’absté s’acudeix a recusació.    4. ESTAT AUTONÒMIC: ​ efectes a l’hora de funcionament de l’admin pública  (model d’organització territorial de caràcter descentralitzat). Té diferents nivells  (entitats territorials): creació d’una pluralitat d’administracions públiques.  ­ Principi de col∙laboració: el fet que a Espanya existeixin diferents administracions  públiques amb diferents nivells que coexisteixen fa que es prenguin diferents  mecanismes per donar coherència a aquest sistema. És un element  inispensable, tot i que no es trobi regulat a la CE, de l’Estat autonòmic. (segons  el Tribunal Constitucional). Les lleis que han desenvolupat els règims jurídics de  l’administració pública si que desenvolupen aquest principi.  Per fer efectiu aquest principi es preveuen mecanismes:  ­ Tècniques orgàniques: aquelles que creen un nou òrgan administratiu en el que  participen les diferents administracions públiques.  ­ Tècniques funcionals: són molt variades, no es crea un nou òrgan administratiu,  serveixen per fer més efectiu l’exercici de determinades competències. 1. Deure  general d’intervenció: totes les administracions públiques tenen el deure de  facilitar a les altres admin l’intervenció que sigui necessària per exercir les seves  competències. 2. Deure d’assisència: totes les admins públiques han de prestar  l’assistència que sigui necessària perquè pugin exercir les seves competències.  (volta ciclista, policia nacional presta assistència a l’Ajuntament). 3. Convenis de  col∙laboració: (instrument) acords entre diferents admin. públiques i tenen  caràcter obligatori. S’han de diferenciar dels protocols, no tenen caràcter  obligatori, només polític.    TIPOLOGIES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES  ­Totes no tenen el mateix règim jurídic, són particulars.  ­Distingeix entre admin territorials, instrumentals, independents i corporativa.  ­ Administracions territorials​ : Exerceixen totes les seves funcions sobre el conjunt  de la població d’un determinat territori. Universalitat dels seus fins, poden exercir  totes aquelles competències que es considerin necessàries per al conjunt de  persones que representen. (La universalitat dels fins la diferèncien de les  administracions instrumentals, ja que aquestes són creades per un determinat fi,  com gestionar aeroports d’Espanya).  Té tres nivells d’organització territorial: [relació horitzontal no vertical, relació entre  iguals, cap és superior]  ­ Estat: Admin general de l’estat  ­ CCAA: cada CA ha creat la seva pròpia admin pública. (a Catalunya, admin de la  generalitat de Catalunya).  ­ Local: municipis i porvincies (no hi ha jerarquia de superioritat)  [relació de dependència entre adminitració territorial                                             ...