TEMA 2. DESIGUALTAT I CLASSE SOCIAL (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Pedagogía - 1º curso
Asignatura Educació i contextos educatius (ECE)
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 8
Subido por

Descripción

TEMA 2. DESIGUALTAT I CLASSE SOCIAL. Bloc A, Ricard Benito

Vista previa del texto

TEMA 2. DESIGUALTAT I CLASSE SOCIAL DESIGUALTAT Diferència ≠ Desigualtat • Parlem de desigualtat quan parlem d’unes oportunitats diferents en l’àmbit de: - Recursos econòmics - Poder polític - Prestigi social • Els principals eixos de desigualtat són: - Classe social - Gènere - Ètnia Exemple: Pel fet de pertànyer a una classe social baixa no tinc el mateix accés als recursos econòmics que una persona de classe social alta.
- En el món occidental-capitalista els països nòrdics se’ns posen com a exemple a seguir (com a referència). Aquests tenen el millor estat del benestar (no hi tanta desigualtat).
Del 1945 al 1973 va ser l’època daurada de l’estat del benestar a Europa (es va acabar per la crisi del petroli). 2 figures importants durant aquesta època daurada van ser M.
Tatcher i Ronald Rigan.
• Les desigualtats no són naturals, sinó que són resultat de l’acció humana (són construïdes socialment).
• La desigualtat l’experimentem individualment, però pel fet de pertànyer a un grup social determinat.
• Les desigualtats socials són causa i conseqüència de les desigualtats educatives.
El factor que més pesa en la nota dels alumnes és la seva classe social: els fills d’una família de classe alta surten amb una titulació més alta i els fills d’una família de classe baixa amb una titulació inferior. (TEORIA DE LA REPRODUCCIÓ DELS ANYS 60). Pierre Bourdieu va ser un sociòleg molt important d’aquesta teoria.
- Actualment el 30% del fracàs escolar, la major part el formen famílies amb un nivell baix d’estudis • Portier defensa que la desigualtat social és cada vegada més cultural que no pas econòmica.
De manera que el capital cultural és l’element de distinció simbòlica. I aquest és el nivell d’estudis i el coneixement general que té una persona. (la culturilla) - El capital econòmic i el capital cultural no sempre han d’anar de la mà. Per exemple els artistes tenen un alt CC i un baix CE. Els futbolistes tenen un baix CC i un alt CE.
• Desigualtat social (causa de )Desigualtat econòmica (causa de) Desigualtat social.
No només tenim desigualtats educatives provocades per desigualtats socials, sinó que les desigualtats educatives generen encara més desigualtats socials.
ESTRATIFICACIÓ SOCIAL Definició: és una forma de descriure i caracteritzar la desigualtat. Això es representa amb: - Imatge de la societat com a piràmide - Estructura (forma) de piràmide: criteris de distribució dels grups.
• • • A tota societat hi ha desigualtat, de manera que tota societat es regeix per un sistema d’estratificació.
Criteris per diferenciar sistemes d’estratificació: - Lloc i moment històric - Número d’estrats i composició - Possibilitats de mobilitat social - Legitimació del sistema El sistema d’estratificació dels països industrialitzats i capitalistes és un sistema de classes socials.
SISTEMA DE CLASSES SOCIALS • • Regim jurídic d’igualtat social Legitimació meritocràtica: “Cadascú ocupa la posició que s’ha guanyat amb els seus mèrits”.
- De manera que hem passat d’un ESTAT ADSCRIT a un ESTAT ADQUIRIT. Abans heretaves el teu estatus i no tenies possibilitat de més. En canvi, actualment pots aconseguir l’estatus desitjat amb el teu esforç.
- Tot i així segueix havent molta reproducció social, és a dir que segueix havent un sistema en el qual depenen de on naixem i en quina família tindrem més o menys possibilitats d’ascendir.
• Principal element per mesurar la classe social: l’ocupació (és l’element fonamental en l’atribució de classe social). Però no és l’únic, altres són: - Capital econòmic - Capital cultural: es forma en l’àmbit de la família, i qui té CC sap descodificar els codis de la alta cultura. L’ideal seria una combinació de CC i CE.
• La unitat d’anàlisis habitual de classe social és la família, ja que cadascú pertany a la classe social a la qual pertany la seva família.
• Actualment hi ha una progressiva fragmentació de les classes socials tradicionals, això és degut a: - Creixent diversitat i heterogeneïtat - Fracció de classes • de Sistema classes mitjanes A causa de la crisi hi ha molta gent la classe treballadora que està fora del mercat laboral. És a dir que no nomes els de la infraclasses estan fora del mercat laboral.
Característiques de les classes socials CLASSE BENESTANT (O CORPORATIVA) Possessió de grans fortunes Gestió o propietat de grans capitals Grans corporacions i empreses multinacionals Domini del terreny econòmic, polític, mediàtic CLASSE TREBALLADORA Feines de baix nivell de qualificació Treball manual (però amb creixent diversitat) Treballadors del sector primari Precarietat laboral Tasques d’execució i no de decisió o gestió VELLA CLASSE MITJANA (PATRIMONIAL) Era la burgesia: -Alta burgesia: empresaris amb assalariats.
-Petita burgesia: petits empresaris, comerciants i autònoms.
No necessiten un elevat nivell de qualificació Importància de l’herència i la tradició familiar NOVA CLASSE MITJANA (PROFESSIONAL) La “classe servei” Assalariats amb alt nivell educatiu Aplicació del coneixement a la seva feina Innovació, decisió, gestió, planificació, etc.
Capital cultural base de la seva posició social NOTA: La nova classe mitjana, sense tenir el patrimoni que té la vella classe mitjana, gràcies al seu capital cultural i al seu nivell d’estudis aconsegueix estar en aquesta posició social.
EFECTES DE LES CLASSES SOCIALS Les classes socials tenen repercussions en: - Accés al benestar (economic-quantitatiu).
Formes de vida (cultural-qualitatiu).
Concepte de cultura social: Cada classe social té unes certes creences, actituds, comportaments o pràctiques que la caracteritza.
Valors en lluita i relacions de dominació: - Generalització de perspectives dominants al conjunt de la societat - Cerca de la distinció i preservació del seu estatus.
CANVIS CONTEMPORANIS Bauman diferencia la modernitat solida (1ra modernitat) de la modernitat liquida (2na modernitat).
- Modernitat sòlida (s. XIX- principis del s. XX, inici de revolució industrial i capitalisme): Etapa plegada de certeses. Una persona amb 20 anys en aquells època podia preveure perfectament com seria la seva vida.
- Modernitat líquida (al llarg del s.XX): Etapa en la que predomina la incertesa.
Actualment una persona amb 20 anys no pot saber quin serà el seu futur.
CARACTERÍSTIQUES § Fragilitat i incertesa creixent a les nostres vides § Fi de les feines per tota la vida Creixent individualisme: decadència del “nosaltres”. Les nostres perspectives de futur no depenen del col·lectiu del que venim.
Aquest individualisme en gran part es deu al consumisme ja que constantment ens estem volent diferenciar a traves del consum (de les coses que comprem). Al llarg del segle XX s’ha passat d’un producció estàndard a una producció molt diferenciada. Exemple: No només ens comprem roba perquè ens protegeix, sinó que també ens comprem certes peces de roba pel que significa i per veure’ns diferenciats dels demés.
§ Societat de classes mitjanes: És un concepte que actualment està molt matisat degut a la crisi.
Hi ha hagut una degradació de les condicions de vida de les classes mitjanes.
...