3. Introducció al Neolític (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2012
Páginas 6
Fecha de subida 28/05/2014
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

BLOC   3:   DE   LES   DARRERES   COMUNITATS   CAÇADORES   I   RECOL.LECTORES   AL   NAIXEMENT  DE  LES  SOCIETATS  PRODUCTORES     -­‐Fa  uns  10  000  anys,  en  algunes  zones  del  planeta  es  passà  al  neolític.  Començaren  a   conrear   i   això   comportà   canvis.   El   +   important   és   passa   d'una   economia   caçadora-­‐ recol·∙lectora   cap   a   la   ramaderia   i   l'agricultura,   cap   a   la   domesticació   de   plantes   i   animals.  Les  espècies  es  transformaran.       TEMA  3.2:  L’ORIGEN  DE  LES  SOCIETATS  PRODUCTORES.  ON,  QUAN  I  PER  QUÈ?     El  Neolític.  Definició:   “pedra  nova”  (significat  tecnològic)   Actualment,  fonamentalment  sentit  econòmic:  producció  d’aliments.     • VERE  GORDON  CHILDE   • Principis  segle  XX   • REVOLUCIÓ  NEOLÍTICA   • Avanç  de  l’economia  humana   • Expansió  de  la  població   • Producció  d’excedent  social   • Subministra  les  bases  del  capital   L’origen  del  Neolític.  Quan?   El   Neolític   no   s’origina   al   mateix   temps   en   totes   les   zones...   però   s’observa   una   certa   sincronia       L’origen  del  Neolític.  On?  Les  àrees  nuclears   -­‐  Pròxim  Orient;  Sàhara  i  Sahel;  Vall  de  l’Indus;  Extrem  Orient  :    Xina  septentrional,   Xina  meridional  i  sud-­‐est  asiàtic;  Amèrica:  Mesoamèrica  i  Zona  Andina         TEMA  3.3PROCESSOS  DE  PRODUCCIÓ  I  DOMESTICACIÓ     L’origen  del  Neolític.  Les  característiques  del  Neolític   -­‐  Canvis  econòmics   -­‐  Canvis  tecnològics   -­‐  Canvis  socials   -­‐  Canvis  en  les  mentalitats   -­‐  Canvis  biològics  en  l’espècie  humana     1)  Canvis  econòmics:   • • • • • • • • aparició  d'una  economia  de  producció   concepte  de  ramaderia  i  agricultura,  i  de  "domesticacció":  la  gestió  humana  d'animals   i   plantes,   i   llur   transformació.   L'agricultura   i   la   ramaderia   porten   a   la   domesticació   d'animals  i  plantes.  L'agrotip  (l'element  salvatge)  canvia,  es  domestica.     Domesticació:  procés  de  transformació  de  les  espècies  com  a  conseqüència  del  control   exercit   per   part   dels   humans.   Una   espècie   domesticada,   animal   o   vegetal,   és   una   espècie   que   ha   desenvolupat   uns   caràcters   morfològics,   fisiològics,   o   fins   i   tot   comportamentals,  nous  i  hereditaris,  com  a  resultat  d'una  interacció  prolongada,  d'un   control  o  d'una  selecció  deliberada  per  part  de  l'ésser  humà.   Exemples:       Vegetals:  plantes  amb  llavors  més  grans,  que  no  caiguin  fàcilment,  ...     Animals:  individus  més  productius,  més  dòcils,  ...     Els  cereals   Les  lleguminoses   Altres  vegetals   PROPER  ORIENT     Cereals  i  lleguminoses.     Els  cereals  són  molt  nutritius,  fàcils  de  conservar,  però  esgoten  ràpidament  el     sol.     Aquest  inconvenient  es  solventa  amb  la  pràctica  del  guaret   ELS   PRIMERS   AGRICULTORS   NO   CONEIXIEN   ELS   ADOBS   NATURALS,   LA   SOLUCIÓ   ERA   L’ARTIGATGE:  TALA  I  CREMA  DE  BOSCOS  per  obtenir  terres  per  a  conrear   Els  mamífers  (noms  raros)     2)  Canvis  tecnològics   • • • • Nous  elements  tecnològics   Readaptació  o  generalització  de  tecnologia  anterior   La   ceràmica   (ja   existia   abans   en   algunes   societats   caçadores,   però   amb   el   neolític   es   generalitzen.  Servien  per  emmagatzemar.)   La  pedra  polida   • • • La  cistelleria  (per  guardar,  emmagatzemar).   Els  molins  de  mà  (per  a  processar  el  grà)     La  talla  laminar  es  manté.  Per  a  noves  necessitats:  conrear,  tallar.  Les  grans  fulles  de   sílex   3)Canvis  socials:   • • • Poblats  i  necròpolis:  viure  i  morir  en  comunitat   Inici  de  les  desigualtats  socials?  en  els  enterraments  n'hi  ha  indicis.  Quan  apareixen  els   excedents  comencen  a  ésser  controlats  per  una  part,  no  hi  haurà  igual  per  a  tots.   Territorialitat  i  generalització  de  la  guerra  (Guerres  per  la  terra).  Tot  això  són  indicis  de   com  les  coses  comencen  a  canviar!     4)Canvis  en  l'univers  mental,  en  la  manera  d'entendre  el  món   • • • Enterraments  i  optimisme  soteriològic  (M.Eliade)  (optimisme  de  la  salvació).  Cicle  de   mort,  vida  i  fertilitat.  -­‐-­‐>  Amb  els  1s  agricultors,  es  veu  com  les  llavors  inerts,  al  ésser   plantades   germinen   i   apareix   una   nova   planta.   Aquesta   mateixa   idea   es   trasllada   a   l'ésser  humà  -­‐-­‐>  a  l'enterrar  algú,  amb  el  poder  de  la  terra,  aquest  ressuscitarà.   És  aquí   on  té  l'origen  la  idea  de  la  salvació,  amb  la  idea  de  la  terra  fèrtil.  Per  això  -­‐>  culte  a  la   fertilitat  de  la  terra  -­‐>  Idea  de  resurrecció  es  trasllada  a  la  figura  femenina:   Culte  a  la  fertilitat  de  la  terra:  les  deesses  mare     El   mite   de   la   resurrecció:   els   déus   i   el   sacrifici   de   primícies.   Es   repeteix   a   moltes   religions.           Dèmeter  i  Persèfone     Osiris         Hainuwele   -­‐Persèfone  baixà  i  retonà  dels  inferns.   -­‐Osiris  fou  mort  per  Seth  i  ressuscità  amb  Isis.   -­‐Hainuwele  (Indonesia)  -­‐>  un  caçador  es  troba  un  coco,  fruit  aleshores  desconegut.  El  sembra  i   surt  una  planta  gran  i,  d'aquesta,  una  nena,  Hainuwele.  Creix  ràpidament  i  els  seus  excrements   són   objectes   de   valor.   El   poble   decideix   eliminar-­‐la,   és   antinatural.   Quan   el   caçador   ho   descobreix   la   talla   en   trossets   i   els   va   plantant.   Creixeran   tubercles,   bàsics   en   l'alimentació   d'Indonèsia.     •           Així,  ésser  divins  que  moren  i  ressusciten,  donant  fertilitat  a  la  terra  -­‐>  dóna  lloc  a  la   idea  dels  sacrificis.  Tot  això  comença  aquí,  amb  el  neolític!   5)Canvis  biològics   • • Noves  adaptacions  i  generalització  de  malalties:       -­‐Malalties   per   augment   de   la   densitat   demogràfica   (+   gent   aglomerada,   +     expansió)     -­‐Patologies  per  nous  hàbits  alimentaris  (ex:  intolerància  a  la  lactosa*)     -­‐Malalties  per  la  convivència  pròxima  amb  els  animals  domèstics     -­‐Malalties  per  augment  de  la  densitat  demogràfica     -­‐Patologies  per  nous  hàbits  alimentaris     -­‐Malalties  per  la  convivència  pròxima  amb  els  animals  domèstics         -­‐Patologies   per   nous   hàbits   alimentaris   -­‐>   Intolerància   a   la   lactosa:   a   causa     d'uns   nous   hàbits   als   quals   no   estaven   acostumats.   Comencen   a   veure   llet   i     molts  no  en  toleren  la  lactosa  (sucre  de  la  llet)  i  tenen  problemes.  Varia  segons     el  lloc.  Al  nord,  com  el  procés  s'inicià  abans,  s'adaptaren  millor  i  l'acceptaven     bé.     -­‐Malalties  per  la  convivència  pròxima  amb  els  animals  domèstics  -­‐>  Brucel.losi         ORIGEN  DEL  NEOLÍTIC     Val   la   pena   la   producció   d’aliments?   val   la   pena   passar   d'ésser   caçadors   i   recol·∙lectors   a  productors?  Si  totes  les  societats  aïllades  entre  elles  fan  el  pas,  serà  per  alguna  raó   que  ho  impulsa.     Els   C-­‐R   estan   en   un   major   equilibri   amb   la   natura   i   la   població   es   manté.   Amb   l'agricultura   augmenta   la   població   per   haver   +   aliments.   S'han   de   repartir   en   l'espai   i   s'expandeixen.   Aquesta   població   major   no   pot   alimentar-­‐se   només   del   que   dóna   la   natura.   Ha   de   domesticar.   Dieta   -­‐   variada   i   -­‐   rica   a   causa   de   la   producció   -­‐>   repercussions  en  la  salut.     -­‐   Binford:   banc   d’informació   (Caçadors-­‐recol·∙lectors)   vs   banc   d’aliments   (productors):   Els   C-­‐R   han   de   disposar   de   molta   informació   sobre   el   territori   on   caçar   (banc   d'informació).   Això   els   fa   sobreviure.   Els   productors   ho   substitueixen   per   un   banc   d'aliments  que  ells  creen     -­‐   Sahlins:   C-­‐R   menor   inversió   de   temps   en   aconseguir   els   recursos   alimentaris.   Societat   de  l’oci.     Abans  el  pas  a  l'economia  de  producció  es  considerava  un  pas  necessari  per  a  l'evolució   de  l'home,  per  a  deixar  el  primitivisme.  Però  s'ha  vist  que  els  C-­‐R  tenien  també  una  vida   d'oci.  No  era  una  vida  de  penúries  com  molts  pensaven.       L’origen  del  Neolític.  Les  causes     Algunes  propostes:     Darwin:  evolucionisme     Il.lustració:  el  Neolític  és  un  estadi  superior  als  C-­‐R  -­‐>  Fe  en  la  raó   L’economia  productiva  és  un  progrés  en  l’”evolució  humana”     Evolució  intel·∙ligència  humana  =  comprensió  dels  cicles  naturals   Avanç  mental  =  avanç  social   • • • • Les  primeres  idees  de  Darwin  +  la  inèrcia  de  la  il·∙lustració  fan  que  es  consideri  com  un   pas   natural   dintre   de   la   hª   de   l'home.   És   un   pas   necessari.   L'home   és   cada   cop   +   intel·∙ligent  i  podrà  conrear,  domesticar...       Gordon  Childe:  determinisme  ambiental     Revolució  Neolítica.       Teoria  de  la  Contigüitat.  Teoria  de  l’Oasi.   Canvis  climàtics  =  aridificació   Concentració  home  –  plantes  -­‐  animals  als  oasis/rius     Convivència  –  coneixement  -­‐  control   Encunyà   el   terme   de   rev.   neolítica,   que   fou   molt   criticat.   Una   rev.   implica   un   canvi   dràstic  i  això  no  ho  és.  El  neolític  és  un  canvi  progressiu.  Però  sí  es  correcte  quan   diu   que   és   una   important   transformació.   Teories   de   Childe   són   molt   deterministes   (pel   canvi   climàtic   que   portà   a   ambient   +   sec   i   àrid   (aridificació).   I   al   parlar   d'això   se   centra   a   on   passa,   el   Prox.   Orient!   Però   i   la   resta?   Aquest   procés   faria   que   els   animals   es   concertessin  als  oasis  o  a  llocs  amb  vegetació  i  animals.  Això  també  portaria  a  les  1s   civilitzacions.  Però  aquí  es  queda.  L'ardificació  no  es  igual  a  tot  arreu,  no  passa  com  al   Prox.  Orient.     Braidwood  :  Teoria  àrees  nuclears   No  canvis  climàtics  importants   Producció:  Resultat  de  l’Evolució  cultural   Presència  dels  recursos  silvestres  (“Disponibilitat  ambiental”)   Amb  nivell  tècnic  elevat   Domesticació   El  progrés  social  és  motor  de  canvi   important  el  fet  de  disposar  de  les  espècies  adequades  per  poder  conrear  i  domesticar     -­‐-­‐>  disponibilitat  de  les  espècies  adequades.     Binford,  Flannery:  Teoria  àrees  marginals   Canvis  neolítics  no  en  sectors  nuclears  sinó  marginals  (més  pobres  en  recursos)   Agricultura:  resultat  economia  C-­‐R  ampli  espectre  (estacional)   El  canvi  real  és  anterior  a  domesticació   Sectors  marginals:  més  pressió  selectiva  sobre  ancestres  silvestres   Binford:   augment   del   nivell   del   mar-­‐desplaçament   població-­‐desequilibri.   En   sectors   marginals-­‐costers  s’inicia  agricultura.   Els  canvis  neolítics  es  donen  en  àrees  marginals  on  hi  ha  molt  d'aliment  per  recollir  -­‐>   creix   la   població   -­‐>   arriba   un   moment   en   què   ja   no   hi   ha   per   a   tots   -­‐>es   traslladen   a   altres  àrees  marginals,  potser  amb  -­‐  recursos  -­‐>  veuen  necessitat  de  conrear.       M.  N.  Cohen,  E.  Boserup:  Importància  de  la  pressió  demogràfica   Interpretació  universalista  (no  només  Prox.  Orient,  contempla  totes  les  societats)   Augment  continu  població  al  llarg  de  la  història:  crisis  alimentàries  globals   Necessitat  de  produir  més  en  menys  territori:  intensificació   L’agricultura  es  coneix  abans  d’aplicar-­‐se   Agricultura:   la   producció   no   és   un   avanç,   és   una   necessitat   davant   situació   de   mancança  global   Importància   a   la   demografia,   la   pressió   demogràfica,   l'augment   de   població   com   a   origen  de  tot.  Agricultura  no  és  una  innovació:  ja  es  coneixia  amb  l'economia  d'ampli   • espectre.   Però   amb   +   població   és   ara   necessària.   Es   coneixia   abans,   però   no   es   necessita  fins  l'augment  demogràfic.  Canvi  per  necessitat.       J.  Cauvin:  Teoria  ideològica     1.  Canvi  mental  i  religiòs     2.  Canvi  econòmic     Els   canvis   més   importants   són   els   mentals.   El   1r   que   passaria:   els   grups   d'economia   d'ampli   espectre   es   van   sedentaritzant   a   llocs   amb   molts   y   diversos   aliments.   Llavors   canvi  mental  i  econòmic,  després  tecnològic.         -­‐Diferents   autors   juguen   amb   diferents   variables   (clima,   variabilitat   d'espècies,   demografia...)  per  a  explicar  el  fet.     -­‐El   que   sí   que   és   cert:   que   fa   uns   10   000   anys   es   passà   de   caçadors-­‐recol·∙lectos   a   productors  en  diferents  llocs  del  planeta  per  algunes  raons  concretes.  I  aquest  no  és   l'únic   canvi   important   de   clima.   En   el   paleolític   ja   hi   havia   interestadials,   como   possiblement  estem  ara.  Per  tant,  no  és  només  qüestió  de  clima.  I  el  fet  és  que  tenim  a   l'Homo  Sapiens,  amb  una  major  capacitat  tècnica  i  simbòlica.     Segurament,  una  barreja  de  tot  impulsà  la  neolitització...     Coincidència:   Homo  sapiens   Majors  capacitats  tècniques  i  simbòliques  d’interpretació  de  la  realitat   Pressió  ambiental+coneixement                   ...

Tags: