Apunts medieval (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 2º curso
Asignatura Del primer medieval
Año del apunte 2015
Páginas 28
Fecha de subida 18/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

DEL PRIMER ART MEDIEVAL AL ROMÀNIC (SEGLES VI-XI) A: Introducció: context, historiografia i metodologia.
1. La història de l’art de l’alta edat mitjana.
“Els artistes medieval eren homes toscos i sense educació, i sobretot en pintura i escultura, iniciats per la naturalesa i modelats per l’ambient, es lliuraren a fer, no segons les regles de les mencionades arts, que no coneixien, sinó d’acord amb la qualitat dels seus propis enginys. I així van néixer de les seues mans aqueixos monigots i aquexes coses rudes que encara es veuen avui en els edificis vells. El mateix succeí amb l’arquitectura, perquè sent necessari fabricar i havent desaparegut completament la forma i les bones formes dels artistes morts, i a causa de la destrucció i ruina de les obres, els que es lliuraren a tals exercicis no edificaven res que en ordre o proporció tingués gràcia, disseny o quelcom de racional. Així ressorgiren nous arquitectes que digueren des de les seues nacions bàrbares els mètodes d’aqueix estil d’edificis que avui anomenem alemanys.” Segons Vasari un artista ha de saber ordre i proporció. El valor de les obres de l’Antiguitat al Renaixement. G. Vasari Le vite.
Lorenzo Valla distingia entre scriptura romana, tipus de lletres de les inscripcions romanes que podíem veure en pedres o en monuments de Roma, i codices ghotice cripti, llibres escrits en gòtic un dels tipus de lletres que es va usar en època medieval des del segle XII-XV o XVI.
Art dei goti: expressió que usaven els humanistes i altres posteriors per referir-se a l’art de l’època medieval. Seria sinònim d’art bàrbar, art sense regles.
Charles de Gerville arqueòleg i va ser el primer que va utilitzar a l’any 1818 el terme romànic per referir-se a l’arquitectura d’Europa entre el segle IX-XII. Amb això veiem que si abans hem dit que tot l’art medieval se li deia l’art dels gots a partir de Charles de Gerville es realitzà una primera divisió diferent i es posa el títol de romànic. Per què fa un paral·lelisme amb l’àmbit de la filologia, des del món antic cap a l’època medieval, al món antic l’idioma comú era el llatí i quan l’Imperi comença a desintegrar-se el llatí es va canviant i evoluciona depèn de la zona geogràfica en diferents llengües.
Any 313 edicte de Constantí per proclamar la llibertat de culta i per tant tothom pot practicar el culte que vulgui. Al 311 s’havia proclamat l’edicte de Tolerància de Galeri que volia dir que no es podien realitzar més persecucions.
Any 330 la inauguració de Constantinoble.
Any 391 Teodosi proclama el cristianisme com a religió oficial.
Any 410 els visigots d’Alaric saquegen Roma. Uns bàrbars que són els visigots saquegen la ciutat de Roma i això hauria de fer un gran efecte en la societat.
Any 476 data significativa ja que es realitza la deposició de Rómul Augústul últim emperador romà d’Occident. Per tant ja no hi ha emperadors a Roma i entrem dintre de la meitat occidental que es divideix en diferents regnes en funció dels bàrbars que s’han anat instal·lant.
Diverses dates segons fets significatius en els diferents països moderns (cristianització, invasió musulmana, etc...) Any 800 coronació de Carlemany.
Segle III- VII tardoantiguitat o antiguitat tardana. Age of Spitiruality s. III-VII NY 1977.
1453 caiguda de Constantinoble en poder dels turcs.
1492 descobriment d’Amèrica.
“Estudi general de la Història de l’Art en els seus diversos aspectes des del col·lapse de l’Imperi Romà fins als inicis dels Renaixement Italià” BOE núm. 18,21 Alta Edat Mitjana segle VI - c. 1140.
Baixa Edat Mitjana c. 1140 - segle. XV.
Adolf Riegl, El arte industrial tardorromano 1901.
Peter Brown, El mundo en la Antigüedad tardía (de Marco Aurelio a Mahoma), (Londres 1971) A partir de l’Imperi Romà neixen tres grans branques o blocs: Occident: ruptura del món antic amb al situació política i renovació...
Bizanci: meitat oriental de l’Imperi Romà, no hi ha ruptura sino que hi ha una successió d’emperadors, no hi ha bàrbars que s’imposin hi ha molts canvis.
Naixement d’una nova cultura, l’islam.
B: Transició del món antic a l’alta edat mitjana.
1. L’art dels pobles migratoris I: visigots i ostrogots.
Falta 23 /2/17 Pilastres reaprofitades a la cisterna de l’alcassaba de Mérida: more gothico/more gallicanum. A la manera dels gots que s’han establert a la Península, en contraposició a la manera de fer de la Gàl·lia és més rústica i menys refinada. Art de ferradura que s’havia utilitzat en època romana per exemple en Estela funerària de Gastiain (M. De Navarra, Pamplona) d’època romana. Veiem el retrat de la difunta amb una inscripció que ens indica el seu nom i es troba emmarcada dintre d’un arc de ferradura i altres motius de tema abstracta. En època romana hi havia monuments que seguien construccions d’escultura com aquesta de caràcter més popular i moltes vegades es feia servir l’art de ferradura. Sovint s’utilitzen materials reaprofitats ja siguin totes les parts o algunes, en les esglésies els absis solen ser de plantes rectangulars i pel que fa al conjunt dels edificis poden tindre plantes més variades com la basilical, la planta de creu, etc...
En un mateix edifici es poden combinar diverses cobertes com de fusta o de volta. Altre aspecte important és l’efecte d’aquests espais i sovint la part de les naus si s’utilitzen columnes pot tindre un aspecte més obert i quan mirem a la part de l’absis té un espai més tancat amb arc de ferradura i tendeix a ser més tancat que no pas l’arc de mig punt. Litúrgia que es practica a la Península abans del segle XI tendeix a ser amagada i en diferents moments el celebrant queda amagat i els fidels no el poden veure, ja que hi ha unes cortines i sembla que hi ha una tendència cap a una compartimentació dels espais de l’església per a què no quedi tot obert. Les cambres amagades podien tindre relació amb la vida monàstica, en el segle VII es troba completament organitzat. Els ordres monàstics segueixen diverses regles monacals com Sant Isidor de Sevilla, Sant Fructuós o Sant Emilià. També hi ha vida heremítica, persones soles que vivien en coves a la muntanya fent vida de pregària.
Possible vida monacal: S.Comba de Bande S. Maria de Melque S. Mari de Quintanilla de las viñas S. Pedro de la Nave Santuari votiu reial: S. Juan de Baños de Cerrato Caràcter funerari: S.Fructuoso de Montelios Les ciutats mes importants seria Mèrida i la ciutat de Toledo ja que era la capital, d’aquestes ens ha arribat molt poca cosa ja que gairebé tot s’ha perdut.
San Juan de Baños: de planta basilical amb una nau central i una lateral per banda, la porta orientada cap a Occident i disposà d’un petit vestíbul. Veiem un transsepte molt sobresortit on hi desembocaven tres absis un de central amb la mateixa amplada que les columnes de la nau central i en els extrems del transsepte dos absis més a banda i banda. En època gòtica es va eliminar el transsepte sobresortint per què es va considerar més convenient. Absis cobert amb volta de canó amb arcs de ferradura a la nau central units per columnes no especialment tancat tant en l’absis central com en la nau central. Presència de la creu. I d’una placa epigràfica amb un text que es dirigeix al precursor del senyor com és Sant Joan Baptista que va morir màrtir.
Construïda com adoració eterna, San Pedro de la Nave (Zamora): església de tipus rural, de planta més complexa que San Juan de Baños, planta de creu amb planta basilical. Vestíbuls en els costats del transsepte i els espais que veiem al costat de la nau central són cambres tancades. Pilars que separant la nau central de les laterals amb columnes adossades.
Veiem tot un seguit d’arcs de ferradura amb tot un seguit de columnes que flanquegen l’entrada. Creuer de quatre columnes adossades i veiem una voluntat de remarcar l’espai del creuer. També veiem volta de canó a l’absis i altres parts amb cobertes amb fusta.
Capitells en forma allargada i detalls de decoració romana, dos capitells de la part occidental on veiem la representació de Daniel a la fossa dels lleons, veiem la inscripció en llatí.
Veiem les aus a la part superior que piquen una planta per menjar-se els raïms de dintre. A l’altre banda al mateix creuer veiem un altre capitell, on es representa el Sacrifici d’Isaac fet per Abraham. Hi ha també altres capitells on tan sols veiem figures d’animals amb ornamentacions vegetals, situat al segon grup de capitells.
Arribem a l’absis amb capitells totalment abstractes sense elements vegetal, veiem en el cimaci amb motius vegetals i que es repeteixen a la sanefa que segueix l’interior de l’absis.
La Península fins aquests moments de la descoberta de San Pedro de la Nave es deia que aquestes èpoques a la Península no hi havia decoració figurativa per què estava prohibit. Una de les actes que es va trobar deia que no es representessin imatges en els murs, es va interpretar com que es trobava prohibit representar sants als murs. Es va trobar aquesta església i es va tirar per terra aquesta teoria. Alguns historiadors han volgut veure de degradació.
Quintanilla de las Viñas (Burgos): l’església no es conserva, veiem un cercle sustentat per dos àngels a banda i banda amb una inscripció que ens diu que el personatge central és el déu Sol.
O bé el déu Apol·lo com a déu Sol emmarcat per un marc circular. Imago clipeata. Els dos àngels com a dues victòries que sostenen el cercle amb la imatge del déu Sol.
Veiem un altre representació amb un sant al centre flanquejat per dos àngels amb un relleu tan baix. Estil imperant en aquest segle. En aquesta mateixa església la part conservada que és la part de l’absis igual que a les dues esglésies anteriors que veiem dues filades de pedres amb motius decoratius veiem que disposen d’un estil molt semblant amb elements vegetals, penjolls de raïms ornamentacions vegetals.
Les teles podien servir de model per a poder dissenyar dibuixos com aquest.
Tresor de Guarrazar (Toledo) 1858: conjunts d’objectes de metall i de pedres precioses descobertes al segle XIX i XX.
D’aquests tresors el que destaca més són les corones no se sap el seu origen però generalment són objectes més sagrats que no pas indumentàries. Corones votives que es penjaven damunt de l’altar. Peces de metall amb inscripció RECCESVINTHVS REX OFFERET, corona es troba feta de dues meitats. Pedres caboixons que no esta tallada sinó molida.
Musée National du Moyen Age, thermes de Cluny, París. IN DOMINI NOMINE OFFERET SONNICA SANCTE MARIE IN SORBACES.
Pedres enclastades amb les perpendulia i finalment la creu i darrere de la creu és ones troba la inscripció en llatí.
Museo Arqueològic Nacional, Madrid.
Musée National du Moyen Age, Thermes de Cluny, París.
2. L’art dels pobles migratoris II: longobards.
Teooric 526 540 Ravenna bizantina (Justinià 527-565) Longobards (llombards): Procedents del Baix Elba Segle IV emigren al SE europeu Primera meitat del segle VI s’estableixen a la Pannònia (Hongria) Cristianitzats en l’arrianisme 568 arriben a Itàlia pel Friül Al final del segle VI s’imposa el ducat de Pàvia Reina Teodolinda. Esposa d’Autari i Agiluif: conversió catolicisme (inici segle VII) 774: fi de la dominació (Desideri vençut per Carlemany) Ducats d’Spoleto i Benevento perviuen més temps.
Els longobards arriben per la zona del nord i s’estableixen, tota l’època de finals del segle VI-VII on Itàlia es troba sota el domini dels longobards. No formen un regne sinó que engloba la meitat nord d’Itàlia, no podem parlar d’un regne unitari en tota Itàlia.
Un gran gust per les joies i es han arribat objectes i joies d’or i de pedres precioses com ara la Corona votiva que es conserva a la ciutat de Monza, Museo del Duomo del 600. Es considera que va ser donada per la reina Teodolinda.
Corona per penjar de l’altar on veiem tota la superfície metàl·lica amb or, pedres de diverses formes i diversos colors.
D’altra banda també tenim un Regal de Gregori el Gran de 603. Regal de la reina Teodolinda a l’església de Monza però a la vegada sembla ser que aquestes tapes va ser el Papa Gregori el Gran que volia regalar-li a la reina Teodolinda. Veiem que es troba molt relacionat amb la corona votiva de Reicesvint pel que fa al motiu ornamental que envolta tota la peça.
Aquestes tapes que connecten amb l’obra visigoda amb altres peces longobardes veiem que tenen una composició molt clàssica, és una tapa d’un llibre i al ser un encàrrec del papa segueix una tradició romana tot i que en aquestes èpoques els bàrbars tenen aquest gust per l’ús d’or i de pedres precioses.
Agilulf 591-616 de l’any 600 trobat a Val di Nievole prop de Lucca. VICTORIA DOMINO NOSTRO AGILULFO REGI. Veiem que és la visera d’un casc, figures allunyades del les clàssiques romanes. Es tracta d’un elm on es representa al centre veiem una figura en perspectiva jeràrquica per tant més gran que les altres i està assegut en un tron amb un supedanium (plataforma per posar els peus) es troba flanquejat de dos soldats o guàrdia de palau vestits amb casc, una llança i a la guàrdia. Veiem que els personatges dels extrems porten ofrenes.
Missorium de Teodosi, 388. Simbologia de poder utilitzada en el món romà es continua utilitzant en el món bàrbar.
Altar del Duc Ratxis, 737-744, Museu Cristià de Cividale del Friül.
final del govern dels governants, altar fet de pedra amb aspecte molt diferent del que tindria originalment ja que tot això tenia molt de color per l’ús de pedres encastades i de diversos esmalts que feien que la peça estigués plena de color.
Veiem un epifania, Mare de déu amb el nen a la falda, els tres reis mags amb les faldilles curtes característics dels perses sassànides que li porten uns presents a la mà i l’àngel que hi ha a la part superior que els acompanya.
Cividale, Santa Maria in Valle. “Il Tempietto”. Residència del governant Gastaldo (gastaldius regis) a la part nord est d’aquesta església veiem una petita construcció que és Il Tempietto.
S’entrava per la sacristia però en el seu moment s’entraria per el nàrtex que era el costat esquerre. El costat nord i sud a la paret occidental veiem un altre arc de descàrrega, i a l’altre banda igual amb un caràcter més decoratiu.
A la absis central veiem una pintura d’època gòtica just al sostre de la volta d’aresta de la part de la nau central. Veiem una decoració vistosa i gairebé sorprenent veiem unes escultures enganxades a la paret fetes amb la tècnica dels panys mullats d’època romana. Tot amb molta decoració en els vestits de les dones amb unes grans bocamànigues, amb corones, arracades i a les mans sostenen una creu i a l’altre mà una corona. A la part inferior del vestit veiem tot un seguit d’ornaments. No sabem a qui representen aquestes figures alguns historiadors han dit que podrien ser santes, però si que es podria recordar a alguna mena de processó de dones d’una altre obra com a Ravenna. Les figures són de dimensions naturals, inclús més grans que la mesura natural. Veiem que són cosso que sobresurten de la paret però que sembla que s’hagin aixafat. Els cossos veiem que s’insinua una torsió en el moviment amb els peus totalment rectes, no hi ha un concepte del cos humà simplement s’inclina la part superior.
Absis de la basílica de Parenzo (Porec, Croàcia) s.VI. material en estuc que elm modela, l’exemple més clar seria el de Ravenna, Baptisteri dels Ortodoxos, de la Catedral o de Neó, mitjan s.V. Mosaics on veiem el baptisme de Crist i diversos personatges i alentorn de les finestres tenim tota la decoració ornamental separada amb columnes amb arcs de mitre on veiem representació d’apòstols fet amb estuc també.
Figura central de Crist i a l’esquerre un àngel alat i a l’altre banda també.
També hi haurien sants pintats.
Arcàngels Miquel i Sant Gabriel, Crist sosté un llibre i la dreta la té en actitud de benedicció. Crist imberbe, jove i fet a partir del déu Apol·lo pagà. Diví vultus. Gran influència bizantina.
Comparat amb l’evangeliari de Godescalc, abans de 783, obra carolíngia tot i que probablement va ser feta a Itàlia.
3. L’art dels pobles migratoris III: merovingis.
Meroveu 448-458 Clodoveu 482-511 Clodoveu batejat 497/8 Els francs van entrar per la part nord est de la Gàl·lia i es van quedar. El primer meroveu és qui dóna nom a la dinastia merovíngia, així com els visigots que se’ls anomena pel nom del poble.
El net de Meroveu es diu Clodoveu va ser el que va prendre els visigots que hi havia establerts del sud de la Gàl·lia. I els visigots són vençuts a la Batalla de Vouillé a l’any 507. El factor de la religió en aquests moments és important i tots els bàrbars que entre als territoris de l’Imperi romà i acaben prenent el cristianisme com a religió oficial.
La data del bateig de Clodoveu és anterior dels visigots i longobards, des de bon començament hi va haver una bona entesa entre els bàrbars i el papa de Roma gran aliança entre ells. D’altra banda els francs estableixen la capital del seu regne a París, la importància de la religió la veiem en que les coses que ens han quedat d’aquesta època poques i de gran complexitat és el culte a les relíquies que comporta la construcció d’edificis, de pintures, d’escultures, de reliquiaris i per tant es motiu d’una gran producció artística.
Altre tipus d’edifici important d’aquesta època són els baptisteris, es trobaven fora de l’església i a la Gàl·lia hi ha exemples que és el que hi ha a la ciutat de Poitiers.
Poitiers, hipogeu de les Dunes. Abat Mellebaude. Edifici de caràcter funerari, en un extrem de la ciutat hi havia un cementiri i per tant l’hipogeu es trobava en una zona de cementiris a prop d’un camí que conduïa cap el nord est. La gent va a resar aquell espai. A l’espai del fons que queda una mica més alt sembla que era l’espai de commemoració dels difunts.
Veiem un relleu amb dos personatges que flanquegen una columna a un dels esglaons.
Cripta de Jouarre. Monestir femení que es va fundar al 630 i a prop hi havia una basílica dedicada a Sant Pau i a sota és on hi ha unes criptes amb dues parts. On veiem una sèria de sepultures o sarcòfags, com veiem a la planta és un espai rectangular dividir en columnes a tres naus que és ones disposen els sarcòfags. Es van realitzar per enterrar a un personatge anomenat Agilbert. era un bisbe de Northúmbria i després va anar a París i a més era germà de Teodequilda, que va ser la primera abadessa del monestir.
Media hora Pilar 4. El món insular.
Irlanda (Hibernia) no van arribar les migracions de l’època, la cultura irlandesa va queda intacta. Element molt important és la cristianització d’Irlanda. Monaquisme que es practica és una vida molt austera sobre tot ala part occidental de l’imperi romà a Lérins (Cannes) fundat a inicis del segle V. D’Anglaterra a Lérins i de Lérins a Irlanda Sant Patrick va ser el personatge que va aportar el cristianisme a tots aquests territoris. Per tant a Irlanda, mor al 493, entrem al segle VI Irlanda s’ha anat cristianitzant i s’expandeix el monaquisme els àbacs són personatges molt poderosos en aquesta època. Els monestirs i els monjos van ser molt importants a Irlanda, el monaquisme és el sistema que havia conegut Sant Patrick a Lérins de vida molt escèptica i que es mantindrà a Irlanda fins el segle XII.
IRLANDA Derry Durrow Al 563 fundà un monestir a Iona costa no d’Escòcia.
Més tard, NORTHÚMBRIA 635 Lindisfarne costa nord est, Wearmouth i Jarrow CONTINENT Echternach (Luxemburg) Saint-Gall (Suïssa) Lexeuil (Borgonya) Bobbio (Milà) No hi ha monestirs que s’hagin conservat avui en dia, el mateix val per els monestirs que es funden fora d’Irlanda. Hi ha una notícia d’un personatge gran escriptors i intel·lectual de l’Edat Mitjana anomenat Beda el Venerable 673-735.
Al 596 Gregori Magne o Gregori el Gran qui va regalar les tapes o cobertes del llibre a Teodolinda, envia a S.Austin a la Gran Bretanya per evangelitzar-la. El papa es preocupa d’enviar als evangelitzadors perquè el cristianisme que s’havia implantat a Irlanda i que s’escampava a Escòcia no agradava a Roma. També per la litúrgia que no eren vistes amb els ulls de Roma, aquesta sempre s’ha interessat per la uniformitat del món cristià el que es feia a Roma era el que s’havia de fer a tots els territoris. S Austin el primer bisbe de Canterbury. Hi va haver una confrontació entre el cristianisme del papa i el cristianisme dels irlandesos, moltes discussions i finalment van arribar a un acord al 664 anomenat sínode de Whitby.
Art celta que es tradueix en el treball de metalls, no hi ha arquitectura ni escultura sinó bàsicament treball dels metalls. El metall una de les maneres de treballar-lo o de les que més s’adapta és fent decoracions de forma amb aspecte filiforme, una superfície de metall i llavors els ornaments es fan amb una sèrie de fils i amb la tècnica de l’encast de pedres amb formes curvilínies.
Fabula de Tara (Dublin) segle VIII. De plata daurada. Formes curvilínies amb espais per poder encastar pedres precioses o bé esmalts. I altre elements que s’usava molt és el tema animal no són animals realistes sinó que són animals geomètrics i fantàstics i no tot un animal sinó parts d’un animal. Veiem cintes embolicades les unes amb les altres i veiem el cos d’una serp que s’escampa per tot l’espai triangular. Al costat de les formes animals tenim ornaments espirals i les cintes i les trenes que s’entrelliguen entre elles.
Ardagh (Limerick) Dublin. Mitjan segle VIII. Descobert al segle XIX junt amb altres objectes diversos, es un calze que s’usava per donar el vi a la cerimònia litúrgica als fidels. La part més ornamentada son les nanses i veiem com hi ha pedres encastades i que juguen amb els elements entrelligats, pedres precioses, el sistema de filigrana, tècnica de l’encast. Tres components un és la ornamentació curvilínia a base d’espirals, el tema dels entrellaçats molt usats i que em vist que en el Mediterrani també existia i finalment la decoració zoomorfa usant parts d’animals com elements decoratius i això es considera més característic dels pobles germànics.
Tresor de Sutton Hoo, British segle VII. Niellat.
Peça d’or i parts de color negre fet amb la tècnica del niellat esmalt negre es col·loca damunt del color daurat del metall. El llibre significava un món superior i això té la seva traducció en l’interès que tenen en incrementar-lo, té importància també el llibre com a objecte i es vol decorar. Alguns dels libres que s’han conservat es diu que eren llibres que pertanyien a grans missioners.
Cathach 600, Royal Irish Academy de Dublin. Reprodueix formes curvilínies al igual que en els objectes de metall. I al marge veiem la cua de la g que es transforma en un cactus d’animal.
Corona Petrie, segle VII. Peces de metall on veiem la decoració curvilínies, similars a la m que em vist al Cathach. Formes espirals.
Llibre de Durrow, Trinity College Dublin. Carpet page es tradueix com a pàgina tapís i en general els manuscrits començaven amb una pàgina tota ornamentada amb decoració escampada sense figures humanes i que es diu tapís perquè ho sembla. Llibre d’evangelis s’anomena Durrow per a què es pensa que es pogués haver fet en aquest monestir però no hi ha absoluta certesa.
En el mateix llibre veiem tota la pàgina ocupada en principi no figurativa on predominen els temes entrellaçats.
Evangeli de Marc amb un lleó i altre Evangeli de Mateu amb una figura humana. Llibre no gaire fi i veiem la representació de Mateu, no és l’evangelista Mateu sinó el símbol de Mateu.
Veiem l’interior del cos amb diverses formes i rombes la part del cap es suggereix a través d’uns pics i amb una cua molt llarga i molt recargolada.
Una primera pàgina tapís tota decorada i després hi havia una introducció a cada evangeli i després venia la pàgina en la qual ja hi havia l’evangeli, aquí el que es feia era la inicial la lletra més ornamentada i donava inici a l’evangeli. Aquí veiem formes geomètrica i temes entrellaçats i recargolats, en canvi la línia diagonal de la n veiem formes molt més arrodonides Evangeli d’Echternach segle VII-VIII. S.Wilibrord.
C: Món bizantí 1. El segle d’or de Justinià.
Falta 10/3/17 Església de Sant Sergi i Sant Bacus 527-536. La part de la cúpula és còncava però si es veu des de la part exterior és convex. No és molt elevada. Veiem els nínxols que es formen on a la part del presbiteri no hi ha és on es troba l’absis. L’octògon no queda perfectament inscrit dins el quadrat es pot veure a l’entrada central no queda exactament recte davant de l’espai de l’octògon.
Veiem a la part de la cornisa de l’edifici diversos ornaments vegetals i tot un seguit de sanefes de motius vegetals com unes fulles d’acant seques, veiem entre els capitells de les columnes que hi ha unes lletres sobreposades que és el monograma de Crist. Veiem uns capitells que tenen formes entrants i sortints com si tingueren una punxa molt semblant a la fulla d’acant.
Arrels del món clàssic.
Mechakinoi: Santa Sofia. Consagració: 537. Església de planta basilical al 440 es va cremar a causa d’un incendi i es torna a realitzar un segon edifici de planta basilical que s’inaugura al 415, al 532 es torna a cremar per la revolta de Nicar. Justinià quan ha solucionat el problema polític torna a realitzar el tercer edifici de Santa Sofía.
Aquí van treballar mestres d’obres, però tal com ens han arribat fonts de l’època sabem que dominaven molt bé les tensions, les forces i els pesos que calien per poder construir aquest edifici tan ric, complexa i atrevit dos personatges anomenats Antemi de Tralles i Isidor de Milet. Científics i teòrics que aconsellaven els mestres d’obres quins pesos s’havien de posar, com contrarestar, s’havien etc..
de Categoria social superior era un mestre d’obres que no deixava de ser un treballador manual però aquests personatges eren científics eren i reconeguts.
Pel que fa a la planta de la tercera Santa Sofia com un edifici de planta basilical, tot i no ser de planta basilical del tot sinó més de planta central. Disposa de tres naus, una nau central molt més ample que les dues naus laterals, aquesta nau central o la separació de la nau central i les laterals ve marcada per uns grans pilars en concret quatre grans pilars de forma poligonal que marquen un quadrat en el centre. Aquests quatre queden units per quatre arcades monumentals que descansen damunt d’aquests pilars, en el costat de ponent i orient a l’entrada i al presbiteri la gran arcada dóna pas a una obertura que és una mitja cúpula. Al centre cúpula que cobreix l’espai central, quatre costats de l’octògon marcat per les columnes marcada línia marcada recta, entre els quatre pilars monumental si als altres dos pilars que queden darrere s’enllacen a través dels quarts de cúpules. Permeten aguantar els quarts de cúpula i carreguen el pes de les semi cúpules, tot l’espai central veiem que gràcies a la seva coberta es perd la noció de que és un espai basilical i un rectangle i es transforma més en que és un espai centralitzat. Ens queden les naus laterals que queden separades de la central en el tram de més al centre per els quatre grans pilars i en la capçalera i als peus altres parells de pilars es separen en voltes d’aresta a les naus laterals. Damunt d’aquestes tenim un pis superior en tribunes a través d’uns arcs de mig punt sobre la nau central. Veiem diverses obertures en formes de cercles o semicercles, encara a la planta cal que veiem a la part dels peus entre els parells de pilars es cobreix amb voltes de canó, i a la capçalera es troba l’absis amb una forma semicircular i va cobert per un quart de cúpula.
Els quatre quarts de cúpula, els arcs de canó i l’única cosa que surt del quadrat és l’absis, gran pressió que exerceix la cúpula i tot el joc de voltes, cúpules i voltes de canó a més de voltes d’aresta.
Pel que fa a les dimensions: Total rectangle: 80x77 m Diàmetre cúpula: 31 m Alçada zenit cúpula: 56 m, a partir de 557 originària 51 m.
Roma, Edifici dels Horti Liciniani, conegut com “Temple de Minerva a Mèdica”.
Tornant a Santa Sofía veiem la gran quantitat de finestres i de obertures de llum que hi ha arreu de tot l’edifici.
Veiem finestres als quarts d’esfera de les cúpules, finestres a la semi cúpula i finestres també en el mur que queda per damunt del primer pis. Veiem els nervis de la cúpula tots iguals, amb tot un seguit de finestres que il·lumina tot l’espai central. Arcs, voltes i cúpules fets amb maons i els pilars estan fets de pedra per tant els elements que sostenen el pes de l’edifici i per tant més resistent. Sabem que cúpules, semi cúpules anaven recobert de mosaic però no sabem com eren els mosaics per què es van destruir en època iconoclasta.
Hi havia dos vestíbuls i a la vegada de lanexo narte sortia un pati, sobre tot el vestíbul interior que quedo molt fosc. En el seu moment l’atri quedava fora, dels vestíbuls s’entrava dins l’església i s’entrava a un altre espai amb claror.
Sant Apol·linar, Ravenna. Mosaics i tessel·les de mosaics brillants i de color. Els mosaics s’utilitzaven diferents pedres a partir del 58 a.C Plini ens diu que es comencen a utilitzar tessel·les de pasta de vidre molt més brillants i no simplement de pedra. Unes podien ser més opaques i altres més transparents. Quan es fan els representacions figuratives es fan de forma cúbica i d’altres formes per adaptar-se a la representació que s’ha de fer. Gran evolució ja que són molt més lleugeres que no pas les de pedra, Falta 17.23.24/3/17 2. L’època iconoclasta.
Apunts Pilar.
3. El renaixement de Bizanci I: la dinastia macedònica.
4. El renaixement de Bizanci II: la dinastia macedònica.
Pàg. 6-10 apuntes medieval any passat.
Etapa que comença a l’època post iconoclasta amb la importància de la Cort, el luxe i l’interès pels objectes saltuaris.
Copa de Sant Marc de Venècia segle X. Copa de dimensions molt reduïdes amb 17 cm d’alçada. Feta de vidre amb decoració d’esmalts de color, ens fa un efecte diferent.
Veiem diverses representacions i veiem una identificació que sembla el déu Dionís amb els seus atributs característics. Comparat amb una impressió d’un segell en una calcedònia anomenat Staatliche de Berlín segle III a.C.
Veiem a al copa escriptura cúfica que és àrab, ho podem veure a la part inferior de la copa de Sant Marc de Venècia.
Tríptic d’Harbaville, M. Louvre, segle X, 24 cm. De temàtica religiosa i de caràcter medieval, mantenen les qüestions de proporcions del món antic i tenen un cànon allargat. A la part superior Jesucrist entronitzat amb Sant Joan Baptista i la mare de Déu a banda i banda, veiem a la part inferior tot un seguit d’apòstols i a les bandes veiem tot un seguit de sants. Veiem que les indumentàries dels apòstols van togats, de militars pròpia de l’època. A la part superior i inferior veiem elements decoratius. Al revers tenim un relleu on es veu una creu llatina acompanyada de tot una sèrie d’estrelles a la part superior i a la inferior d’una important vegetació. Flanquejant la creu veiem dos arbres amb el detallisme de les fulles, a la part inferior més vegetació i tot un seguit d’animals.
Marfil, Coronació de Romà II i Eudòxia, 945-949. Emperador diví al centre veiem a Jesucrist i a banda i banda emperador i emperadriu posant la corona. En el cas de l’emperador porta el loros que és una banda que porta com a indumentària que és com una banda.
I l’emperadriu porta al davant sota la mà que és el tablion que és una placa que indicava l’status del personatge imperial. I a la corona que porta la emperadriu, el cercle de la corona es diu stemma i els penjolls es diuen perpendulia. Veiem que el mantell de Crist és molt més dinàmica i solta amb tot una sèrie de plecs donant un aspecte més lleuger. Ens trobem davant una perspectiva de Crist més alt ja que es troba damunt un pòdium.
Corona de Miquel VII, 1071-1078. Element que ens ha arribat on veiem l’stemma i les perpendulia corona sagrada d’Hungria i va pertànyer a l’emperador Miquel VII. Veiem a la diadema de la corona uns àngels dibuixats i a la part del tambor a Jesucrist a una banda i a l’altre banda el fill de l’emperador i el rei d’Hungria que depenia de Bizanci.
Homilies de Gregori Nazianzè 879-883: Visió d’Ezequiel. Es feien en els monestirs i tenim aquí un llibre de sermons anomenades homilies que es fan als fidels, recull d’homilies on es representa la visió d’Ezequiel passatge de l’Antic Testament profeta qui va profetitzar l’arribada del messies veiem to un seguit d’ossos i una veu divina li diu que arribarà la resurrecció. Pintura rígida amb unes figures molt escultòriques amb un cànon allargat amb anatomies que es tradueixen a través dels vestits. La Mare de déu que es veu a la part superior i per tant veiem dues escenes en una sola, llum rosada que s’expandeix en la mateixa túnica del sant i després el paisatge amb tons verdosos i per tant muntanyós.
Psaltiri de la B.N. France 139 segle X. Dues escenes una superior i una inferior, veiem una massa de personatges a la part inferior que és un faraó i és una personificació de l’abisme. A l’escena superior veiem la figura de Moisès amb vestimenta blanca i fent contrapposto. El personatge de l’abisme és un personatge de la línia de l’hel·lenisme grec.
Psaltiri de la B.N. France 139 segle X. Escenes marcades amb pintura com si fos una orla, veiem el passatge d’un altre profeta anomenat Isaies que es troba resant i surt un raig de Déu que recull la pregària del profeta. Veiem al fons tot un paisatge vegetal amb el fons daurat. Al costat una personificació del temps i representa la nit que també la hem vist al psaltiri anterior i utilitza el recurs del mantell damunt del cap al igual que en el Ara Pacis Augustae. Veiem la representació d’un nen que és l’aurora el naixement del dia de colors vermellosos.
Bíblia del patrici Lleó. Bíblia Vaticana 940. Moisès amb les taules de la llei mal representat amb una anatomia fallida i es compensa per la capacitat del moviment del personatge per rebre allò que li dóna Crist. Veiem a la part inferior al poble d’Israel mirant cap amunt esperant a Moisès.
Rotlle de Josuè 1000. Tipus de llibre que s’usava al món antic i a partir del segle II comença a desaparèixer i es comença a utilitzar el còdex.
Recull de Sermons de S. Joan Crisòstom 1078-1081. Escena de Nicèfor III Botaneiates. Idea de que els sermons de Sant Joan Crisòstom els dóna l’emperador per a que siguin invocats és una escena simbòlica no històrica.
Comentari examen: 20 preguntes tipo test i deu imatges.
Alfabet cúfic: alternant filades de carreus de pedra i altres filades només de maons, a més s’han incrementat més els ornaments decoratius amb filades de maons i de carreus amb diversos motius com les dents de serra.
Esglésies amb decoració musivària: -Nea Moni de Quios segle XI, fundació imperial.
-Koimesis de Nicea (renovada al 1056).
-Daphni, prop d’Atenes (reconstruïda 1100).
-Monestir de Pantòcrator de Constantinoble (avui Zeyrek Camiï entre 1118-1134).
Hosios Lukas: a la conca de l’absis s’hi posa la Mare de Déu amb el nen Jesús, una part arrodonida i elevada. Si anem baixant tenim l’aparició d’apòstols i demés. Altre elements essencial és el cicle de imatges narratives.
(pàg. 67 apuntes medieval any passat) Veiem al naixement de Jesús, amb els reis mags a la part esquerre del mosaic i a la part dreta tenim un altre escena que conforma la composició que és la de les llavadores que renten al nen Jesús. Es troben dins la cova i al darrere veiem una muntanya amb tot d’animals rurals i pastors i per tant s’usen elements essencials per ajudar a entendre la representació de l’escena.
D’altra banda tenim un altre de les trompes decorades veiem la presentació de Jesús en el temple amb un baldaquí situat damunt de l’altar.
Altre banda tenim la quarta trompa la que representa el gemma del baptisme de Crist, la cúpula a la part superior a la dreta s0inicia la primera trompa que no es conserva i veiem a les petites voltes al darrere hi ha mosaics amb altres representacions. Veiem la representació del baptisme de Crist amb Crist al centre Sant Joan Baptista amb la mà al cap de Jesús i veiem una altre que figura és un personatge que es troba dins el riu just a sota de Jesús que és una personificació del riu Jordà.
Veiem una columna i una creu que seria la reproducció que s’havia construït al costat del riu Jordà que era el lloc on s’havia batejat Crist. Sovint també es representa de Déu pare, el colom de l’esperit sant i és un moment de manifestació de la trinitat i els àngels que sostenen la roba de Jesús.
Dafni 1100: pel que fa a la cúpula no és la del moment que estem estudiant sino que es va reconstruir al segle XVI perquè va caure. Es una altre de les esglésies on es conservaven mosaics, al centre de la cúpula tenim la imatge de Jesucrist amb expressió molt severa com si fos un jutge, amb també quatre trompes al costat.
Fora de l’església, en el vestíbul veiem diversos passatges de la Passió de Crist com el lavatori, altre imatge amb la crucifixió de Crist amb la Mare de déu a una banda i Crist al centre els personatges no són corporis ja que són figures celestials i es troben penjant dins la representació.
Santa Sofia de Constantinoble: Proskynesis: Lleó VI 886-912, motius de relleus ornamentals, mosaics també a les parts altes a les cúpules i voltes tot i que no s’ha conservat per l’època iconoclasta. Es conserva la Mare de Déu a l’absis a la gran cúpula possiblement hi havia un gran Crist i també profetes i Sants.
Relació de les imatges sagrades amb els emperadors, importància de l’emperador que continua tenint amb relació amb les figures celestials. Mosaic situat al vestíbul en el timpà de la porta d’entrada amb Crist pantocràtor a l’esquerre veiem a Lleó VI posició agenollat a terra amb les mans cap endavant que reprodueix una acció de veneració anomenada Proskynesis al costat hi ha medallons on veiem a l’esquerre a la Mare de Déu i a l’esquerre l’arcàngel Gabriel.
Altre imatge al centre Mare de Déu i a banda i banda veiem l’emperador Constantí i Justinià que ofereixen tot i ser d’èpoques diferents que fan donacions a la Mare de Déu. Vestits amb el loros amb el fons daurat i predomini de cromatismes blaus i blanquinosos.
D: Món islàmic 1. Gènesi de l’art islàmic.
Tres grans blocs culturals: un bloc seria anomenat de ruptura amb l’Imperi Romà i a la vegada renovació que correspon a Occident, el de continuïtat que és Bizanci i el tercer bloc és l’aparició d’una nova cultura derivada i amb forta connexió amb el món Romà anomenat Islàmic.
El temps i l’espai, per tant el període i el lloc on es produeix varen comporta la necessitat de la creació d’aquesta nova cultura. Apareix una nova religió que indueix a aquesta nova cultura.
Santuari de la Caaba 622, any de l’hègira que és l’inici de l’era islàmica.
Mahoma va tindre una revelació per l’arcàngel Gabriel, tot una sèrie de personatges que són comuns entre l’islamisme i el cristianisme. Aquesta revelació és la que s’explica a l’Alcorà. El Santuari de la Caaba hi havia molts ídols i hi havia molts fidels que anaven a la Meca, Mahoma va començar a predicar en contra dels ídols i això és el que va molestar als poderosos de la ciutat i Mahoma es va veure rebutjat.
Al 622 marxa de la Meca i se’n va a una altra ciutat anomenada Medina, aquesta data fonamental que s’anomena la fugida i es considera que és l’inici de l’era islàmica. Mahoma mor al 632 però en aquest moment de la seva mort hi havia molt territori dins el predomini islàmic, va ser la religió i el domini polític que va predominar una gran quantitat de territori entre el 632 i el 650 predominant tota la península d’Aràbia, Síria, Palestina i bona part Oriental, Egipte i una part del nord d’Àfrica. Al 715 la península Ibèrica ja formava part del domini musulmà, al 732 s’aturarà l’expansió del territori i serà com els musulmans seran derrocats al costat de la ciutat de Poitiers que és Carles Martell que és l’avi de Carlemany.
Cal tenir present: La valoració de la existència d’una tradició artística àrab? Necessitats d’aquesta nova religió, fe i creença.
Valorar les tradicions artístiques per on s’expandeix aquesta nova fe.
No es coneix cap tradició artística important del món àrab, la península aràbic era habitada per pobles nòmades i per tant no construïen edificis sino objectes amb materials sense gaire duració i per això desconeixem la tradició. Algun lloc important la ciutat de Petra.
Manuscrit àrab on veiem el Santuari de la Caaba i sembla que seria un edifici molt senzill amb 15 metres d’alçada per 10 i 12 metres als costats, a més es deia que havia estat fundat per Abraham i pel seu fill Ismael.
Casa de Mahoma a Medina, centrada en un pati quadrat amb habitacions per un dels costats que seria el costat dret oriental per tant era la zona de les dones i després al costat nord i al costat sud hi havia uns porxos a cada banda possiblement era un espai exterior on es feia molta vida i eren aguantats amb troncs de palmera. La planta de la casa és interessant tres dels conceptes: Masjid lloc de prosternar-se (mesquita) Qibla mur orientat el Sud, a la Meca Minbar, seient que es convertirà en trona.
Hi ha un pati o sahn i una sala hipòstila o haram. Aniconisme no hi ha ús d’imatges.
Si que hi ha frases o dogmes de parts de l’Alcorà.
El primer període que podem identificar és la de la Dinastia Omeia, dinastia de califes omeia que té el poder des de l’any 650 fins al 750 tot un segle. La capital era Medina, un dels governants era Muawiya al 661 que governava la ciutat de Damasc aquest es revela contra l’hereu de Mahoma i s’enfronten bèl·licament i queda com a califa el Muawiya i trasllada la capital de Medina a Damasc.
Triaran elements significatius, el primer edifici més important i que es coneix es troba a Jerusalem Cúpula de la Roca Qubbat al-Sakhra (Martyrium, mashhad) Mòria. Construcció que es finalitza al 641.
Jerusalem, basílica del Sant Sepulcre i rotonda de l’Anàstasi o Ressurrecció.
2. La fascinació d’Orient: el califat abbàssida.
3. Al-Andalus.
E: L’alta edat mitjana occidental 1. La dinastia carolíngia I: Renovatio Imperii Romani.
2. La dinastia carolíngia II: objectes per a una cort.
Evangeliari de Godescalc.
Fisiologus latinus.
3. La perifèria de l’Europa carolíngia: el regne asturià.
4. L’art mossàrab. La il·lustració dels Beatus.
5. El món Otònic I: arquitectura a l’entorn de l’any 1000.
6. El món Otònic II: mutacions en les arts figuratives.
F: Vers el món romànic: l’art i l’arquitectura fins a 1080 1. El món del romànic: transformacions socials i culturals.
2. La unificació de l’occident cristià: cap a una arquitectura romànica.
3. Les arts del color: pintura, teixits, manuscrits il·lustrats.
4. L’atrezzo litúrgic.
...

Comprar Previsualizar