Resum Historia Económica Mundial Tema 3 i 4 (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Història econòmica mundial
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 16/01/2016
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

T.3. Industrialització i divergència en el segle XIX 3.1  - Dotació Factors Gran Bretanya té al seu abast recursos naturals i no té escassetat de mà d’obra, degut als salaris baixos, ni de capital degut al seu tipus d’interès baix o Capital  Poca i inversió permet reinversió  Sorgiment del Centre Financer Internacional, a partir de l’acumulació de capital  Sorgiment borses i Bancs Centrals o Treball: Salaris Baixos  Augment població  Canvi estructural economia  Transició energètica: De les economies orgàniques a les maquines de carbó o Substitució força humana, per maquines mogudes per la crema de combustible  Transició demogràfica o Pas de regim demogràfic pre-industrial a un industrial, amb un fort creixement de la població. Això finalment dona pas a unes taxes de mortalitat i natalitat molt baixes.
Reducció mortalitat o Major i millor alimentació  Augment rendiments  Millor transport  Nous conreus  o Menys malalties, menys guerres, major higiene, difusió medicina 3.2 Els inicis de la Segona Revolució Tecnològica  A partir de 1870, liderada per països com Alemanya i els EUA, sobre la base de sectors com l’acer, el químic, el motor de combustió i ’electricitat o Acer: material més barat i resistent que el ferro millores en la maquinària i en els mitjans de transport o Química: Ciència i experimentació en laboratori, fertilitzants (augment productivitat agrícola, o noves industries: farmàcia, foto) Motor d’explosió: Neix una nova industria, la del automòbils Revolució transports terrestres, navals i aeris Substitueix la màquina de vapor Electricitat: més assequible a mesura que passa el temps La Gran Empresa Moderna Característiques:    Divisió organitzativa: producció, tresoreria, marketing, ...
Professionalització direcció Estructura jeràrquica País Líder Defineix la frontera tecnològica: Tenen monopolis virtuals en sectors industrials determinats (cotó, ferro, maquinaria i carbó) Avantatge per exportar, taller del mon, amortitzacions dificulten l’avanç tècnic, busquen mercats per a vells productes  reforçament mercat colonial A partir del s.XIX apareix Gran Bretanya que canvia el ritme del creixement Per que?      Estructura producció basada en els sectors tradicionals Empreses de reduïdes dimensions Majors costos de treball pels avenços aconseguits pels sindicats Polítiques proteccionistes països veïns porten a la orientació vers el mercat colonial Inversió o Orientada cap a l’exterior GB segueix líder en sectors tèxtil.
First Comers Industrialització a països concrets d’Europa i a escala regional País líder Gran Bretanya, la qual desenvolupa un complex tecnològic d’acord amb la seva dotació de recursos i el preu dels seus factors de producció.
Els First Commers o primer cercle de difusió França, Alemanya, Estats Units d'Amèrica, Bèlgica i Suïssa Els països seguidors a mitjans s.XIX, requereixen:      Marc institucional Dotació de Recursos Mercat interior o Els seus productes comencen a ser competitius en tercers mercats Innovacions tècniques o Són capaços de construir la seva pròpia maquinària Polítiques públiques o Adopten polítiques proteccionistes Late joiners S’industrialitzen més tard a causa de: Els pocs incentius  Abans de 1860: beneficiós especialitzar-se en exportació de recursos naturals.
Desprès de 1860: arribada productes primaris d’Amèrica Característiques: Estructures polítiques i socials tradicionals Població activa a l'agricultura, orientada autoconsum i amb poca tradició industrial Mercat insuficient 3.2 La Desindustrialització: productes manufacturats britànics en massa que desarticula la producció manufacturera que hi havia prèviament.
   Especialització productiva aprofitant avantatge comparativa.
Malaltia Holandesa: conseqüències negatives per un augment significatiu en els ingressos en divises d’un país Colonialisme Invasió de productes manufacturats Britànics: Existència d’un cert mercat colonial que es desarticula amb la independència   Forta inestabilitat política i social Arribada de productes colonials britànics La india passa de ser un país exportador de productes tèxtils a ser un país exportador de productes primaris.
Malaltia Holandesa: Augment exportació productes naturals Entrada de recursos externs (sobrevaloració del tipus de canvi) Alça de preus interiors Pèrdua de competitivitat de la resta de sectors productius Desmantellament de la producció de la resta de sectors Colonialisme: comporta politiques discriminatòries en alguns països, a favor de la metropoli Les Causes de la Divergència Difusió de la industrialització, el comerç i la inversió  oportunitat de creixement per a més països. Però no arreu del mon (Divergència entre països) TEMA 4. La primera globalització econòmica en el segle XIX 4.1. Expansió de la demanda o de l’oferta de producte Millors relacions polítiques entre països Difusió de la industrialització + reducció costos transport  expansió demanda i oferta Creixement població Millors condicions socials, colonització Integració mercats Integració mercats i factors de producció Convergència de preus Factors de producció en moviment Treball grans migracions Capital expansió moviments de capitals El factor del lliurecanvisme fa que el mercat sigui mes gran i hagi + oferta i demanda (al contrari que quan hi ha Proteccionisme) Millores en les comunicacions i caiguda dels costos de transport Millores tècniques, infraestructures noves, construcció de canals, expansió ferrocarril (1830-50 Europa vella i EUA; 1850-70: expansió resta del món) Ferrocarril     Important impuls per part de l’estat Incideix en l’impuls del sistema financer Encadenaments: sidero-metalúrgiaferrocarrilintegració mercats Impacte sobre la industrialització Millores en les comunicacions   Correus millora dels transports Telègrafs innovació associada a l’electricitat, millora transmissió informació Politiques comercials  Mercantilisme: la protecció de l’estat depèn de l’acumulació de capitals. Impuls politiques proteccionismes per part de l’estat 1850-1880: Lliurecanvisme        Aranzels no tan elevats però més selectius Nacionalisme econòmic: Reserva mercat interior Estat  sanitat, educació, comunicacions Colonialisme Protecció dels industrials (prohibició vagues) Tolerància dels càrtels i monopolis 1860: Tractat de Cobden – Chevalier (GB – França)  Reducció aranzelària i clàusula nació més afavorida (Un acord comercial millor amb un tercer, s’aplica automàticament al primer país amb el qual tenia el contracte) Difusió acords bilaterals entre diferents països 1880-1914: Retorn polítiques proteccionistes que no afecta al comerç per la caiguda del transport (excepte GB) Polítiques per afavorir la industrialització en països que s’industrialitzen Crisis agrària a Europa (arribada de grans de les noves Europes) 1914-45: Proteccionisme  1945-2007: Retorn gradual al lliurecanvisme 4.2 El sistema monetari internacional i el mercat de capitals Expansió mov. Intern. de capitals Forta expansió del comerç Expansió inversió estrangera Moneda i patrons monetaris Mitja de pagament i reserva de valor Patrons monetaris: Agents i normes que usen monedes en un territori per cobrir les transaccions econòmiques.
Metàl·lics: Bimetàl·lics (combinació or i plata)  major oferta monetària Patró bimetàl·lic problemes i inestabilitat Patró Or       Sistema basat en l’or Convertibilitat: comprar o vendre or a un preu fix Llibertat moviment d’or Abans no es possible perquè la moneda era fàcil d’imitar, reducció de la massa monetaria podia reduir la inflació benefici deutor.
Ara si es possible perquè GB pot. Industrial, comercial i financera; Avantatges d’un sistema multilateral de pagaments Tipus canvi fix oficial Mecanismes d’ajust del patró or   Superàvit o dèficit de la balança comercial  mecanismes d’ajust per compensar-los Estabilitat tipus de canvi Costos Patró Or      Falta confiança deute públic Treballadors descontents Problemes per atraure capital Moviments tipus de interès no son suficients com a mecanismes compensatoris Paper líder GB: Costos importants de les polítiques deflacionaries 4.3 L’emigració massiva: causes i conseqüències Creixement demogràfic països que s’estaven industrialitzant  oportunitats laborals - Factors: Atracció: Salaris alts, abundància terra, oportunitats econòmiques Expulsió: Salaris baixos, atur, empobriment, pressió demogràfica - Conseqüències: Aporta mà d’obra, contribució creixement econòmic països expulsors.
4.4 Els efectes de la globalització i les llavors de la seva destrucció: política econòmica, evolució de la desigualtat i imperialisme La globalització liberal augmenta la desigualtat a les bandes de l’Atlàntic A Europa: Expansió comercial augmenta les oportunitats per als nous sectors de l’economia Augment desigualtats al tancar empreses sectors tradicionals Noves Europes: Augment de les oportunitats per l'expansió de la frontera Augment de la desigualtat per l'augment de l'oferta i de la segmentació del treball L’Estat lliberal no acta per suprimir l’impacte de la globalització Desaparició xarxes públiques assistencials Paper mínim de l’estat Apareixen moviments racistes  Politiques en contra migració Noves Europes Moviments per millorar els drets dels treballadors ...

Comprar Previsualizar