Iconografia (monografies II) (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Iconografia
Año del apunte 2012
Páginas 22
Fecha de subida 06/12/2014
Descargas 3
Subido por

Descripción

Professora: Silvia Canalda

Vista previa del texto

Monografia 3 “Salón de reinos”, “Saló principal del Palazzo Barberini” i “Decoració del Palazzo Riccardi” En aquesta monografia, relacionarem tres programes iconogràfics que tenen en comú l'idea exaltació política:    “Salón de reinos” del Palacio del Buen Retiro a Madrid “Sala principal del Palazzo Barberini” a Roma “Palazzo Riccardi” “Salón de reinos” Actualment no es conserva tot el palau, sinó algunes dependències que tenen coma funció acollir el Museo del ejercito o un centre d'investigació del Museo del Prado. La maqueta, reproducció, de com deuria de ser aquest palau està concebuda a partir de la pintura mostrada a continuació, de l'artista italià Giuseppe Leonardo. Aquest palau era destinar com una residencia d'estiu per la família reial. Es va construir sota el regnat de Felip IV de manera molt rapida, ja que els seus materials són senzills (pedra i maó). Construcció que va del 1630 al 1633, a partir d'aquest any es comença la seva decoració interior.
També hi havia la sala del tro, que era la màxima representació política del poder del rei i on es rebien els ambaixadors d'altres nacions. Aquesta sala s'anomenava “Salón de reinos” (la que correspon al actual Museo del ejército. La decoració va ser inaugurada el dia 25 d'abril de 1635.
Es tracta d'una sala de planta rectangular amb diversos accessos, coberta per una volta de secció semicircular amb llunetes. La decoració de grotescos gravats és figurativa i mostra personatges i criatures fantàstiques. A les llunetes s'inclouen els escuts dels 24 regnes que en aquells moments formaven part de la Corona espanyola. Referint-nos a les pintures, s'han conservat totes, emplaçades ara el Museo del Prado, menys una de temàtica de batalla Zurbarán. Es coneixen cròniques i descripcions de com estaven col·locades aquestes pintures, el que dóna peu a que es puguin fer reconstruccions de com era la sala anteriorment. Aquest era el programa de propaganda imperial més important de l'Europa del moment, i posteriorment, Lluís XIV, el rei Sol, es va inspirar en ell per concebre la decoració de la “Sala dels miralls” al palau de Versalles. Es probable que l'ideòleg fos el bibliotecari de palau, que era Francisco de Rioja. Aquest personatge ha passat a la història per ser l'autor del tractat d'armes que va provocar revoltes als Països Baixos i Catalunya entre altres.
Reconstrucció de la sala: 1- A les parets estretes es trobaven 5 retrats eqüestres de Velázquez, on s'estava apuntant a la línia de legitimació, els traspàs de poder de la família. Aquests corresponien a: - En una paret, l'anterior monarca Felip III i Margarita d'Austria, la seva esposa - En l'altre, l'actual rei Felip IV, la reina Isabel de França i l'hereu legitim a la corona, el príncep Baltasar Carlos 2- A les parets longitudinals, troben dues series pictòriques. La primera correspon a 10 pintures de format quadrangular col·locades sobres les portes que portaven a altres dependències i les de les balconades. Aquí es narren 10 episodis d'Heracles, l'heroi que es considerava com a fundador llegendari de la dinastia dels Habsburg seguint una interpretació evemerista. “Hércules separa los montes de Calpe y Abyla”, “Hércules vence al rey Gerión” y “Lucha de Hércules con el Léon de Nemea” de Zurbarán 3- També trobem 12 pintures de batalles victorioses protagonitzades pels exercits espanyols en època de Felip IV (entre la dècada dels anys 20). S'estan presentant aquestes batalles com els 12 nous treballs d'Heracles, per tant, s'equipara a Felip IV amb l'heroi, que no només és un sobirà fort sinó també virtuós. “El socorro de la ciudad de Génova” d'Antonio de Pereda, “Defensa de la ciudad de Cádiz” de Zurbarán, “La rendición de Breda” de Velázquez i “Recuperación de la ciudad de Bahía” de J.B. Maíno on podem trobar referecies emblematiques que responen a la influencia d'Andra Alciato.
Una de les peculiaritats d'aquesta sala és que no s'utilitza la pintura al fresc, ja que no era una tècnica estesa a Espanya i no trobem el llenguatge de l'al·legoria, que era d'escassa utilització. Explicacions d'aquesta manca:  L'al·legoria té origen en personatges mitològics, i aquesta cultura a Espanya era reduïda al barroc. La cultura clàssica va deixar una impremta menor que a Itàlia  Això implica una cultura humanista, que a Espanya es va veure aniquilada per Felip II, al declarar-se defensor del catolicisme i prohibint que es pugues anar a estudiar a altres universitats del continent. Fins i tot va fer tornar als que ja eren fora  Altres teories atribueixen que el realisme era un caràcter espanyol Però que no s'utilitzi l'al·legoria no vol dir que no hi hagi simbolisme, ja que a molts quadres sí que podem trobar al·lusions a emblemes o jeroglífics que el bibliotecari coneixia.
“Saló principal del Palazzo Barberini” Contemporàniament, a Roma trobem la decoració del Saló principal del Palazzo Barberini, que actualment és un museu. La família Barberini va tenir diversos papes, entre ells Urbà VIII. El poder eclesiàstic era vitalici però no hereditari. De totes maneres els papes es rodejaven de persones de confiança, i moltes vegades dels seus nebots, com en aquest cas, el cardenal Francesco Barberini, que va ser un gran mecenes artístic i responsable d'aquesta decoració. Va ser realitzada per Pietro da Cortona, pintor format a la Toscana. Al 1612 s'instal·la a Roma i s'introdueix al cercle de cultura d'antiquaris del cardenal. A la “Chiesa di Santa Bibiana” va treballar conjuntament amb Bernini, i va ser la primera col·laboració amb el cardenal. Es tracta del representant de la pintura barroca a Roma. L'ideòleg d'aquest projecte va ser un poeta de la cort el Papa, Francesco Bracciollinni. La sala és de planta rectangular, d'uns 400 metres quadrats i correspon a les 3 finestres centrals del palau. La realització del fresc va del 1632-1639. es concep amb el concepte d'arquitectura fingida o pintada. Una falsa cornisa simula marbre de secció rectangulars, sostinguda per pilars. Decoració amb elements ornamentals de la cultura antiquària (es veu clarament a les garlandes). La falsa cornisa obre l'espai fins l'infinit. A les cantonades, troben 4 falsos relleus de bronze on els protagonistes són personatges militars virtuosos de l'època romana. El fet de representar la història de Roma amb falsos relleus no és nou. Al Palazzo Vecchio de Florència, Vasari ja va utilitzar aquest recurs per donar a entendre que el canvi d'element al·ludeix al canvi d'època.
La lectura culmina al plafó central. L'idea general d'aquest programa seria: la Divina Providència que determina el temps i el destí de les persones es materialitza amb el bon govern del Papa Urbà VIII. Trobem l'al·legoria de la Divina Providència entronitzada als núvols amb un ceptre, vestida de daurat, amb el cap il·luminat i mirant cap a d'alt. El seu poder deriva de Déu i determina el Temps (representant com el déu Cronos, amb tots els seus atributs i menjant-se els fills) i el destí de la humanitat, representat per les parques.
Això triomfa gracies al pontificat d'Urbà VIII. S'al·ludeix a a ell a partir de l'emblema de la seva família de manera naturalista. L'escut, format per 3 abelles, és delimitat en la seva forma pel llorer (atribut d'Apol·lo com a poeta i que mai es panseix, per tant, vol dir que la seva fama serà eterna i també fa referencia als diversos poetes que havia tingut la família). Això és sosté per 3 figures que són les virtuts teologals i es distingeixen pel color de les seves robes: l'Esperança de verd, la Caritat de vermell i la Fe de blanc. És un escut papal, perquè al timbre d'aquest trobem les dues claus en forma d'aspa que representen el poder terrenal i el poder sobrenatural. Les claus són sostingudes per la Religió i la Ciutat de Roma.
A les escòcies es representen els efectes del bon govern del Papa i l'arquitectura tampoc es trenca, s'obre al cel i al paisatge. Trobem una idea a cada paret:  Triomf de la justícia virtuosa, on es veu a Heracles derrotant a una harpia  Triomf de la intel·ligència, Minerva derrotant gegants  Triomf de la Pau, vestida de blau i que sustenta una clau. L'acompanya la Prudència que li mostra un mirall. A esquerra i dreta trobem a Vulcà fent armes i el furor encadenat per la Virtut  Triomf de la saviesa. Porta un llibre i és ajudada per l'Ajut Diví i la Religió.
Sotmet els excessos i als laterals trobem a la figura de Silè ebri i a Afrodita en actitud insinuant Monografia 4 “El conjunt ceràmic de San Francesc d'Assís de Terrassa” A Terrassa es troba un centre convent de San Francesc d'Assís que actualment és un centre per l'ajuda de drogodependents. Originàriament era un convent franciscà, que es va començar a construir l'any 1609 i finalitzat al 1635. L'ordre franciscana es va dividir en moltes branques a l'època moderna, ja que cada vegada que s'enriquien sorgien moviments que volien tornar a la pobresa evangèlica inicial:     Observants Descalços Caputxins Recol·lectors Entre altres. Aquest monestir correspondria a l'ordre dels recol·lectors, els recol·lectes. A cada província franciscana hi havia un centre, i en aquest cas el centre de la Corona d'Aragó era el de Terrassa. Els recol·lectes eren els frares que només es volien dedicar a l'oració contemplativa i per tant vivien en clausura. Vivien de les donacions i la seva pròpia horta. A la Terrassa del segle XVII, hi havien dos nuclis:  Antiga Egara, d'època paleocristiana i seu d'una diòcesi  Població al voltant del castell Els franciscans no es van instal·lar a aquests nuclis habitats, sinó que se'n van anar a Torrent de Vallparadís, on ja hi ha una altre seu religiosa, La Cartoxa. Actualment del que era el convent en queda únicament l'església, el claustre i les dues ales de dependències que ara és la Fundació Alfa. El claustre té tres nivells:  Espais on es feia vida en comú com la sala capitular, de profundis, refectori...
 Cel·les  Planta del XIX, ampliació Al 1835 amb la Desamortització de Mendizabal, els convents que tinguessin menys de 12 membres es van dissoldre, i aquests edificis van ser utilitzats per finalitats publiques.
Trobem el programa iconogràfic a la planta baixa, al claustre de planta rectangular, concretament a les llunetes on s'arriben a representar 39 episodis de la vida de Sant Francesc d'Assís en 26 plafons ceràmics, dels qual 24 són figuratius i 2 ornamentals. El cicle comença amb la representació del naixement del sant, seguix una línia biogràfica per les galeries i acaba amb el descobriment del seu cos incorrupte a la cripta d'Assís.
En tots els plafons s'inclou un escut, i els 2 que són ornamentals en contenen en major tamany i es repeteix simultàniament. Correspon a l'escut del comitent, la persona que va encarregar i pagar aquest programa. Va ser un cavaller anomenar Pere Fizes, un nouvingut de la ciutat. La família Fizes és originaria del sud de França i van emigrar a Barcelona, on es van convertir en uns mercaders, un dels principals majoristes de Catalunya durant la primera meitat del XVII (bacallà de Noruega, sabó de Marsella, robes...). La burgesia sempre intentava ennoblir-se i ho van aconseguir, ja que Carles II els hi va donar el títol de cavaller, ciutadà honrat de Barcelona. Es van comprar el castell de Terrassa i es van convertir en els senyors de la ciutat el 1661, en que Pere Fizes esdevé castlà. Com era un nouvingut, un desconegut, s'havia de fer una política de promoció interna per ser acceptat, una maniobra que li dones prestigi. Això explica que de manera reiterada s'inclogui la seva heràldica a les rajoles, que es van col·locar al convent l'any 1673. Van ser encarregades a Llorenç Passoles, el ceramista més important del barroc a Catalunya, conegut per l'arrambada del vestíbul de la Casa de la Convalescència i la Capella del Roser a Valls.
El primer problema que es troba és al primer plafó. Giotto va començar el seu programa pictòric amb l'escena de l'homenatge a l'home senzill i no amb el naixement. La representació més antiga d'aquesta escena no es troba fins al XV, al Renaixement italià.
El primer exemple són els frescos de Benozzo Gozzoli a San Francesco, al poble de Montefalco. La imatge mostra dues escenes, el naixement a l'establia i la visita del peregrí misteriós (que en realitat és Jesucrist), que li recomana a la mare de Sant Francesc que per no tenir dolors de part vagi a una establia. A l'Itàlia del XV sorgeixen els observants, que van fer noves versions de la vida de San Francesc inventant-se noves escenes per assimilar-lo con el nou alter christi. Un dels més celebres va ser San Bernardi de Siena. Aquests convents comencen a representar aquests temes, que es popularitzen per tot arreu.
Un programa més ampli de la vida del sant del XVI a Itàlia es troba a San Pietro in Montorio, a la decoració de les llunetes del claustre (pintures al fresc de 1587-1588, el seu autor es Il Lombardelli).
Aquests frescos van ser traduïts al gravat al 1594 per Antonio Vilamena. Aquest llenguatge artístic té molta més difusió i va fer possible que circules i que els artistes locals poguessin copiar-los i consultar-los. Hi ha una altre edició editats per Felippo Thomassin al 1649 on s'introdueix una variant, i és que les inscripcions llatines que expliquen les escenes a San Pietro in Montorio també es troben aquí, i a més, per buscar un mercat més ampli van ser traduïdes a l'italià i el castellà.
Passoles i el seu taller alhora de realitzar les ceràmiques es van inspirar en aquesta col·lecció de gravat. A partir d'aquest moment la representació del naixement es popularitza a Espanya. Obres d'Antonio del Castillo i Antoni Viladomat. La rajola a Catalunya era més cara que la pintura, perquè aquí no hi havien bons artistes de la tècnica del fresc, i a més les rajoles aguanten més anys i lluiten contra la humitat.
Quan s'arriba a la tercera galeria (la de llevant), la seqüencia dels temes ja no és biogràfica i a més la font visual que va servir d'inspiració no és la mateixa que l'anterior.
En un mateix plafó es representen diversos moments de la vida del senès, que tenen una unitat temàtica. En aquest trobem 3 temes d'humilitat:  Es deixa trepitjar per un company perquè ha menjat carn  S'agenolla davant de la consagració eucarística  Trobem cadires al celatge. Per les seves bones accions se li promet la cadira que Llucifer, l'àngel caigut, va deixar buida L'associació d'aquests temes no es troba les fonts anteriors. Una altre serie de gravats és l'editada per Philippe Galle (flamenc) al 1567 a Anvers (col·lecció de 20 gravats). El número 7 correspon a l'escena, però moltes vegades el que copiava no entenia el llenguatge simbòlic de la imatge, i això explica perquè a les rajoles totes les cadires són iguals i al gravat és destaca la que va quedar buida (és la més gran). Al gravat s'obre un carrer on es veuen més escenes, com per l'exemple quan es despulla i un company el passeja amb una corda per tota la ciutat d'Assís. Això tampoc es representa al mateix plafó, però sí en un altre, el que significa que no tan sols es copia sinó que s'escolleix la distribució perquè el pinzell no pot ser tan minuciós com el burí i no hi ha espai suficient per la imatge.
Hi ha una altre col·lecció de gravats on ja s'utilitza la informació de Galle subdividida. Es tracta dels gravats del francès Thomas de Leu de 1610-1612. Al número 13 s'apleguen miracles semblants a Crist. A la serie de gravats francesa el contingut d'una estampa es divideix en dos, el que explica que el format dels episodis sigui més gran. Aquí trobem:  Alliberament de les animes del purgatori  Entrada a Assís  Sopar amb Santa Clara d'Assís A una altre ceràmica també es confirma que Passoles va seguir la serie de Leu. Es veu l'escena del pou i el conclave.
Significats múltiples:  La intenció del comitent era fer-se propaganda. Aquest programa es troba a un convent que era de clausura, però el claustre s'obria al public a les grans festes majors litúrgiques, per tant la visibilitat del poble era possible però limitada  Per la comunitat complia una funció instructiva. Les cases de recol·lecció eren les encarregades d'ensenyar als novicis perquè es considerava que els recol·lectes eren els frares més purs. Als joves els hi anava molt bé que se'ls hi recordés la vida del sant als plafons.
 A molts llibres d'oració franciscana, hi ha sistemes d'oració contemplativa, que a partir de la meditació expliquen com es pot arribar a l'extasií. Una bona manera és a partir de la imatge, que serveix com a punt fe partida Monografia 5 La representació astrològics del temps: calendaris astronòmics i La representació del tempos és un tema universal que es dóna a totes les civilitzacions i cultes, i a més a més, concebut de manera diferent. El calendari occidental: 1- Romà 3 etapes del calendari:  El primer calendari romà començava l'any al març i tenia 10 mesos (monarquia romana)  En la l'època republicana es va fer una reforma. L'any continuava començant al març i se li van afegir dos mesos (gener i febrer)  Després va sorgir el calendari julià. L'any començava al gener i s'estableix un any de traspas. Cada un any, un mes amb un dia de més. Aquest és el que perviu fins al calendari gregorià 2- Gregorià  Al 1585 es modifica el concepte de bisiesto. S'estableix un any de traspàs cada 4 La representació de calendari ja es troba en època romana imperial i baix imperial als àmbits funeraris. Sarcòfags on es representa el temps. Consistien habitualment en:  Representació de l'any (annus), com un ancià amb trets estrets de divinitats de l'Olimp, principalment de Júpiter. Barba, in catedra, sostenint un ceptre (el poder del temps). Pot estar envoltat de l'ouroboros (idea d'eternitat)  Representació de les estacions, al·legories. Homes joves que identifiquen l'estació a partir de l'objecte que aguanten A la baixa antiguitat romana es comencen a representar els mesos (cicle del menologi).
Un exemple magnific el trobem en “El tapís de la creació” de la Catedral de Girona. En realitat és un brodat que és excepcional per la seva antiguitat, estat de conservació i riquesa iconogràfica. Important a nivell mundial i molt estudiat pels grans especialistes. 2 etapes d'estudi i interpretació: 1- Pere de Palol. A nivell iconogràfic, es veia una influencia gran dels repertoris de l'antiguitat (es troba més a prop dels manuscrits carolingis del VII i IX que dels seus coetanis, com San Isidoro de León o Santa Maria de Ripoll). Es data a la segona meitat del XI. Probablement hagués estat fet en un centre monàstic important de la marca hispànica 2- Manuel Castiñeiras, estudi del 2011. Manté que la iconografia és antiga i el situa a finals del XI. El relaciona amb un concili que es va dur a terme a la Catedral de Girona l'any 1097. Es podria haver encarregat amb aquest motiu pel bisbe del moment, Bernat Umbert. Probablement el van fer les monges benedictines del monestir de San Daniel. Es sosté que no era un tapís per ser penjat, sinó una catifa Al tapís s'utilitzen fonts molt diverses. No es dóna cap nom, però l'ideòleg coneixia el fons de la biblioteca de Ripoll. Trobem 3 cicles iconogràfics:  Gènesi (creació de l'univers). Pantocràtor com a figura central (sembla la nineta d'un ull). A les cantonades els punts cardinals representats per 4 vents (típic de la cultura hindú i islàmica)  Menologi, l'any les 4 estacions i els mesos (6 i 6, als manuscrits carolingis es representaven en franges). Es possible que a la banda inferior es representessin els signes zodiacals  Sota l'anell de la creació, el cicle del descobriment de la “vera creu”, i no amb el tema d'Adán, sinó amb l'emperadriu Helena. Significatiu perquè al concili el dia d'aquest descobriment es va afegir al calendari litúrgic Els mesos es representen en caselles i això ens pot indicar que la inspiració vingués de manuscrits carolingis perquè la seva disposició és en franges i no circular. En l'època medieval per representar les estacions es comencen a al·ludir els treballs al camp:     Estiu, segant el blat Hivern, escalfant-se els peus Primavera, llaura Tardor, la verema El menologi es representa amb els treballs del camp. Tots els mesos es representen amb una lluna al cap (perquè un mes és un cicle de la lluna). Exemples: Febrer, caça d'aus Març, no s'ha trobat la font, però va acompanyat d'una serp i un gripau Abril, llaurant Maig, dues interpretacions. O és un jardiner recollint flors acompanyat d'un gos o es representa la remunta dels animals (la copula)  Juny, pesca de riu     Amb el gòtic es manté la iconografia del menologi, però cada cop té més protagonisme la representació del paisatge i les condicions climatològiques de cada mes.
“Palazzo Schifanoia” El programa més representatiu es troba a la ciutat de Ferrara (nord est d'Itàlia) al Palazzo Schifanoia (palau d'esbarjo a les afores de la ciutat, concebut com a pavelló de caça).
Construït a mitjans del XIV (últim terç, aproximadament 1380-85) per a Alfonso d'Este, senyor de Ferrara. Al llarg dels anys es va anar ampliant, com la que va ser portada a terme sota el mandat de Borgo d'Este (duc de Ferrara), que encarrega una portada de marbre, el segon pis i la decoració del “Salone dei mesi”. Es tracta d'una sala de planta rectangular al primer pis coberta per un embigat de fusta. No s'ha conservat tota la decoració. Al segle XIX era una fabrica de tabac i al 1840 es va descobrir la decoració sota la calç, considerant-la de caràcter mitològic. Es representen els 12 mesos dels quals es conserven 7:  3 mesos en parets curtes (est)  4 mesos a la transversal (nord)  2 a la transversal (sud, hi ha una xemeneia) Aquest programa iconogràfic va ser objecte d'estudi d'Aby Warburg, tema que que el va obsessionar i va ser tema de la seva gran investigació. L'estudi complet es va publicar pòstumament al 1932, ja que va morir al 1929 a causa d'una malaltia mental de 5 anys.
L'aportació va ser fonamental, perquè va ser el primer que va veure que en realitat es representaven els mesos a partir de calendaris astrològics de la cultura islàmica. La pista li va ser donada per dues cartes: 1- 1470, on el pintor Francesco del Cossa es queixa al comitent, Borgo d'Este, de que l'ideòleg, Pellegrino Prisciani, el tracta com un obrer. Prisciani era el bibliotecari del palau i l'historiador de la família d'Este, especialitzat en astrologia 2- 1485, escrita per Prisciani i dirigida a la germana d'Este, la marquesa de Màntua. Li diu que si vol tenir bona sort, Júpiter ha de recaure sobre sobre el cap del drac, segons expliquen tres astròlegs antics i se citen les fonts literàries que inspiren el programa:  Manilio, poema “Astronomicon” segle I. D'aquí prové l'idea de que els mesos estaven associats amb una divinitat de l'Olimp  Albumasar, segle IX . Tractat d'astrologia que va ser conegut a Europa gracies a la invasió islàmica de la península ibèrica. Durant el regnat d'Alfons X, el savi, va ser traduït al llatí i a partir d'aquí es tradueix a altres llengües europees, a més, s'il·lustra amb xilografies. D'aquí prové l'idea dels decanats: si imaginen que el firmament té forma circular, es pot dividir el 36 seccions de 10 graus (regions planetàries). Un horòscop regna sobre 3 regions. Les constel·lacions poden ser fixes o mòbils, i segons el decanat sota el que s'hagi nascut, es tindrà un caràcter o altre  Pietro d'Albano, metge de Pàdua del segle XIV. Reinterpreta a Albumasar i li dóna especial importància a l'efecte que té l'astrologia sobre les persones A partir del coneixement de totes aquestes informacions, Aby Warburg va restablir el significat del Palazzo Schifanoia. A Ferrara es va celebrar un concili durant el 1438-39.
L'Església cristiana i l'ortodoxa esperaven arribar a i un acord teològic a canvi d'ajuda militar per les constants incursions dels islàmics. Amb motiu d'això, la ciutat va ser visitada per molts teòlegs orientals, entre ells el germà de l'emperador d'Orient, Joan VIII Paleòleg. També trobem la figura de Gemisto Pletone, pare de l'hermetisme, que postulava la desaparició de totes les religions històriques per formar una de nova i universal, una fusió de totes elles. Tot l'ambient sincrètic, astrològic i màgic ja s'havia instal·lat a la cort de Ferrara a partir dels savis que estudiaven aquest tipus de textos. Els autors de la decoració són els tres representants de l'escola de Ferrara:  Cosme Tura, autor de gran part de la decoració  Francesco del Cossa, autor de 3 frescos (març, abril i maig, la paret est)  Ercole de' Roberti, mes de setembre (la seva primera obra documentada) L'explicació de que els tres representants treballessin simultàniament a la decoració la trobem en l'especificació de que la sala havia d'estar enllestida l'any 171, perquè tenia una gran finalitat propagandística, autoafirmació de Borgo d'Este. Representava l'erudició publica de la cort de Ferrara, ja que aquell any als d'Este se'ls hi havia reconegut el títols de ducs pel Papa.
Es tracta d'un calendari astrològic amb els signes del zodíac i els decanats de cadascun d'ells. Cada franja vertical representa un mes dividit en 3 faixes:  Registre superior, divinitat olímpica que el representacions  Registre medi, l'horòscop, que es divideix en 3 decanats (per franges de 10 dies)  Registre baix, treballs representatius de cada mes Cada mes es separa per una falsa arquitectura (pòdium on descansar pilars de secció quadrada). Els mesos es disposen començant per març i es desenvolupen en sentit contrari a les agulles del rellotge.
Mes d'abril La divinitat és Venus i el seu carruatge és presidit per cignes blancs. Envoltada dels seus atributs, els conills i els coloms (que sempre estan en zel ). Té al davant un home encadenat que es tracta de Mart (domini de la bellesa enfront de la l'amor). Al voltant trobem la representació de les 3 gracies i escenes galants. A la zona mitja, el símbol del zodíac que en aquest cas és Taure. El zodíac varia segons les cultures i l'origen de l'occidental es remunta a Mesopotàmia. A mesura que s'adapta ala cultura grecollatina, els símbols perden el seu caràcter monstruós. A la cultura medieval també existeix. Al mig de la franja del mig, trobem l'horòscop acompanyat dels seus 3 decanats. Aquestes figures provenen de les descripcions literàries d'Albumasar. Es basen en això però també hi han fonts visuals, ja que els tractats d'astrologia es van començar a acompanyar de les xilografies dels decanats. A aquesta sala es dóna una novetat, ja que les representacions es fan pictòricament i monumentalment. Els decanats són uns personificació de les constel·lacions. Al tercer registre trobem 2 tipus d'escenes. A totes apareix el comitent, Borgo d'Este, fent accions cortesanes (caçera, caritat, impartint justícia, inaugurant el palio...). També es representen els oficis del camp característiques d'aquell mes, seguint amb la tradició medieval.
Mes de març Presidit per Minerva i conduïda per cavalls blancs. És la deessa de l'estratègia militar i la saviesa i per això sosté una espasa i un llibre. Les imatges del voltant representen dones filant i homes estudiant. L'horòscop és Aries i el primer decanat és la figura que tant va fascinar a Warburg: un home negre, amb ulls vermells, vestit amb robes blanques amples i amb una corda com a cinturó. Custodia i observa. A sota escenes cortesanes i treballs, com la poda dels arbres. Imatges del primer i el tercer decanat.
Mes de maig Apol·lo sostenen esfera i un arc a sobre el carro de l'aurora (tirat per 4 cavalls, tots de colors diferents com l'aurora). A la base del carro es troben instruments musicals. Com el déu també simbolitza el món de les idees, es representen nens petits. El paisatge del fons reprodueix els seus temples de l'antiguitat més coneguts i consagrats. El seu horòscop es Bessons.
Mes de juny Mercuri conduit per àligues. S'identifica pel caduceu i es representen escenes de moviment i comerç. Signe del Cranc.
Mes de juliol Carro de Júpiter i Ceres, tirat per lleons i en un paratge que simbolitza el món de les creences.
Mes d'agost Ceres amb el seu símbol de Verge i guiada per dracs.
Mes de setembre Vulcà és guiat per ximpanzés erròniament, ja que Bocaccio en una traducció en comptes de dir “cintios” va interpretar “simios”. A un dels laterals es veu la farga (que por estar forjant les armes d'Aquil·les o Mart) i en l'altre el déu de la guerra i Venus cometent adulteri. Símbol de Libra.
El significat d'aquesta decoració és una carta astral, que determina la posició del firmament perquè s'acomplissin tots els desitjos dels d'Este. Per tant, és un talismà, ideat en una època on regnava l'humanisme renaixentista però també hi havia lloc per les misterioses i màgiques idees orientals.
...