T5. Extremitat inferior (III) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Biomédicas - 1º curso
Asignatura Anatomia humana I
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 04/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Tots els ossos, músculs, articulacions, espais topogràfics, nervis i vasos que conformen l'extremitat inferior. També hi trobem explicats els moviments que realitza cada múscul i la relació de l'extremitat inferior amb l'equilibri.

Vista previa del texto

ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez TEMA 5C: Anatomia topogràfica de la cama i el peu Fossa poplítia És una zona de transició on es forma una zona romboïdal (rombe popliti). Està delimitada per:  Superiorment: bíceps femoral i m. semimembranós superiorment  Inferiorment: ventres medial i lateral del gastrocnemi i el plantar.
Per aquesta zona transcorren vasos limfàtics i nervis (nervi tibial i nervi peroneal comú que després es dividirà en superficial i profund que innervaran un compartiment cada un). Passa l’artèria poplítia i la vena poplítia, i ganglis.
Túnel del tars Es troba en la regió interna posteromedial del turmell, és una zona coberta pel retinacle flexor. Es troba entre:  Depressió que es forma entre el mal·lèol tibial, l’astràgal i el calcani (sustentaculum tali)  Retinacle flexor Té un contingut vascular i de tendons. Hi ha els tendons dels flexors: comú dels dits, el del dit gros i el del tibial (ens permetran flexionar els dits). També tenim les artèries tibials posteriors i el nervi tibial.
VASOS I NERVIS DEL MEMBRE INFERIOR La vascularització és molt més àmplia ja que hi ha més zona muscular. No cal saber les branques colaterals.
Artèries del membre inferior Artèries glúties: S’originen a l’artèria ilíaca interna (hipogàstrica). Tenim l’espai suprapiriforma i l’infra piriforme:  Espai suprapiriforme: art. glútia superior  Espai infrapiriforme: art. glútia inferior 1 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez Ens vascularitzaran tota la regió proximal del glutis, ja que s’anastomosen amb artèries que venen de la zona anterior com l’obturatriu i la femoral.
Artèria femoral: És la continuació de l’artèria ilíaca, que a partir del lligament engonal canvia de nom i passa a anomenar-se artèria femoral.
 Trajecte: passa pel triangle femoral i el conducte femoral fins a arribar a la zona poplítia on es continuarà com a artèria poplítia.
 Relacions: el conducte femoral també circula la vena femoral i el nervi femoral.
 Branques colaterals: Ens dóna moltes branques colaterals, algunes s’anastomosaran amb arteries glúties. També tindrem artèries circumflexes que s’aniran cap enrere (canviaran de direcció) i ens irrigaran la cuixa, zones del genoll i com que s’anastomosen amb artèries que venen de l’abdomen també ens irrigarà la regió pèlvica.
Artèria poplítia: Artèria femoral un cop arriba al genoll, es dirigirà cap enrere cap a la regió posterior poplítia, cap al hiat adductor. S’acabarà en el múscul popliti on tornarà a canviar de nom. Ens dóna branques terminals: l’artèria tibial anterior (anirà a la regió anterior de la cama) i el tronc de l’artèria tibioperoneal.
Arteria peroneal: El tronc tibioperoneal es divideix a la seva vegada en dues artèries: l’artèria tibial posterior i l’artèria peroneal.
Es relaciona amb el flexor del dit gros i dóna dues branques colaterals per la irrigació de la part posterior.
Artèria tibial posterior: És l’altre branca del tronc tibioperoneal. Es relaciona amb el flexor llarg dels dits i quan arriba al turmell es relaciona amb el retinacle flexor. Penetra pel retinacle al túnel del tars.
Ens dóna branques terminals per al peu, per formar uns arcs arterials (profund i superficial) que acabaran amb les artèries plantars.
Artèria tibial anterior: S’origina directament de l’artèria poplítia. Es relaciona amb els músculs extensors del dit gros i dels dits i quan arriba al retinacle extensor es relaciona amb l’extensor del dit gros. Ens dóna branques colaterals per irrigar la musculatura de la zona anterior i després acaba com a artèria dorsal del peu.
Artèria dorsal del peu (pèdia): Continuació de la tibial anterior. Passa pel retinacle entre els tendons extensors i ens donarà artèries per irrigar el tars. Després acaba anastomant-se amb artèries del peu que formaran arcs plantars (branca plantar profunda).
Artèria plantar medial: Ens irrigarà principalment l’arc arterial profund (branca profunda) i el dit gros (branca superficial).
Artèria plantar lateral: Acaba a l’arc plantar profund. Fa una anastomosi amb la medial al final i ens donarà les artèries metatarsianes, i les que ens irrigaran la resta de dits menys el gros (digitals).
2 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez Sistema venós del membre inferior Es poden dividir en dos grups, en les profundes i les superficials. El drenatge venós del peu és molt complex, ja que dóna moltes patologies.
Per al retorn venós es necessita un sistema que vagi en contra de la gravetat per tal que faci tornar la sang fins al a vena cava. Hi ha unes vàlvules que impedeixen que la sang vagi cap enrere, i la musculatura va pressionant les venes (sobretot el sistema profund) per impulsar la sang cap amunt.
Les varius són el sistema de drenatge superficial, quan les internes no drenen prou bé es dilata el sistema superficial.
 Venes profundes o V. Femoral o V. Femoral profunda o V. Poplítia o Vv. Tibials anteriors o Vv. Peroneals o Vv. Tibials posteriors o Vv. Plantar  Venes superficials (des de les venes digitals) o Xarxa venosa dorsal o Xarxa venosa plantar Venes superficials: Les principals són les safenes major i menor. La menor és lateral i la major medial (tibial). Aquestes dues formaran una sèrie d’anastomosis per crear una xarxa venosa.
En el triangle femoral aquestes venes superficials drenaran en la vena femoral. Per tant aquí s’uniran el sistema profund i el sistema superficial (vena femoral = profunda).
 Vena safena major: Es troba davant del mal·lèol tibial. Passa per la cara medial de la cama (n.
Safè) i la cuixa. A vena femoral (triangle femoral)  Vena safena menor: Darrera del mal·lèol lateral. És superficial al solc dels gastrocnemis (junt amb el nervi sural). A vena poplítia (fossa poplítia).
Sistema limfàtic: També hi ha el sistema limfàtic, paral·lel a les venes, que necessita un exercici constant per fer circular el líquid, si no hi ha edemes*. Aquest drenatge té estacions intermèdies que serien els ganglis limfàtics, que poden ser els ganglis femorals o els ganglis poplitis.
*Edemes: acumulació de líquid.
Nervis de l’extremitat inferior Nervi ciàtic: És el nervi més gruixut del cos humà que ens innervarà moltes estructures. Té una localització posterior, surt de l’espai piriforme, prové del plexe lumbosacre (L4 a S3), surt del hiat piriforme i va per tot el compartiment posterior.
3 ANATOMIA HUMANA Queralt Gonzàlez Dóna nervis colaterals per innervar la regió posterior (mm. Isquiotibials) i un nervi que innerva també el compartiment medial (adductor major). Després de la zona poplítia es bifurcarà en: nervi peroneal comú i nervi tibial.
Dolor de ciàtica: Pot haver-hi també dolor a nivell gluti (piramidal) però el més freqüent és a nivell lumbosacre.
Nervi tibial: Originat a partir del ciàtic, L2. Surt de la fossa poplítia i va per la regió posterior de la tíbia. Passa per l’arc del m. soli, junt amb l’artèria tibial. Acaba al canal retromaleol·lar medial i s’introdueix pel túnel del tars. Ens donarà innervació de tota la musculatura posterior de la cama i un nervi cutani (nervi sural) que ens innervarà estructures cutànies. Ens donarà terminalment el plantar medial i el plantar lateral.
Nervi plantar medial: S’origina al nervi tibial posterior. Ens donarà una innervació a les zones del dit gros (els seus músculs) però el flexor curt del dit gros, que té dos ventres, només un dels ventres (ventre medial) estarà innervat pel plantar medial. I el territori sensitiu dels tres primers dits.
Nervi plantar lateral: S’origina al nervi tibial posterior. Innerva la resta de músculs del peu i el ventre lateral del flexor curt del dit gros. La innervació sensitiva serà la del cinquè dit i part del quart.
Nervi peroneal comú: Ve del ciàtic, ens innervarà la regió del grup lateral a nivell motor. Per mitjà d’una branca colateral (nervi sural lateral) innerva la part lateral. Es divideix en nervi peroneal profund i superficial. Acaben en nervis del peu.
Nervi femoral (crural): És anterior i també és gruixut. S’origina de L2 a L4. Passa entre el psoes i l’ilíac, per la llacuna muscular, el triangle femoral, i a través del conducte femoral (lligament engonal) conjuntament amb l’artèria i la vena femoral.
Nervi obturador: Surt de la membrana obturatriu. Innerva la majoria del territori adductor. Ajuda al femoral a innervar estructures anteriors.
Territori sensitiu dels nervis de la cama  Nervi cutani femoral lateral (femorocutani): L2-L3. Cara lateral de la cuixa  Nervi cutani femoral posterior (ciàtic menor): S1-L3. Cara posterior de la cuixa  Nervi safè: cara lateral del genoll, cama i turmell (i marge medial del peu fins el dit gros)  Nervi sural: Innerva la “pantorrilla” 4 ...

Comprar Previsualizar