1. Introducció (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Terapia ocupacional - 2º curso
Asignatura Disfuncions psiquiàtriques i ocupacionals
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 17/02/2016
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

Disfuncions psiquiàtriques Mar Busquets INTRODUCCIÓ 1. Psicopatologia Etimològicament: Psyché (ànima o raó) + Páthos (Patiment) + Logia (saber o coneixement)  Determina els conceptes generals de la patologia psiquiàtrica  Descriu i ordena els canvis patològics del comportament  Descriu signes i símptomes La psicopatologia general estudia els signes i símptomes de la malaltia mental, els descompon en les diferents funcions psíquiques i estableix les regles i conceptes.
Es planteja: què és la consciència? I que alteracions té? No estudia el tractament.
2. Psiquiatria Etimològicament: Psyché (ànima o raó) + latréia (curació) Estudi, prevenció, tractament i rehabilitació dels trastorns psíquics, entenent com a tals tant les malalties pròpiament psiquiàtriques com altres patologies psíquiques, entre les quals s’inclouen els trastorns de la personalitat.
 Funciona per la clínica, per l’observació, pel coneixement.
 És important tenir present que existeixen els símptomes, però que els signes no “existeixen”, ja que a la psiquiatria no hi ha cap prova que mesuri de forma objectiva. Es parla de signes perquè es repeteixen uns símptomes similars en les patologies.
 La psiquiatria està dins de la psicopatologia (ciència) 3. Diferències entre psicopatologia i psiquiatria Psicopatologia Psiquiatria Estableix regles i conceptes generals Es centra en el cas morbós individual És una ciència en si mateixa Utilitza la ciència com un dels seus medis Parteix de la unitat del ser humà, el descompon en funcions psíquiques i analitza Home malalt, indivisible i només accessible les lleis de cada una i les relacions funcionals per un enfocament holístic infrapsíquiques No estudia la terapèutica 4. Àrees relaciones amb la psiquiatria  Patologia mèdica  Neurologia  Psicologia  Sociologia La terapèutica és l’eix i la meta final Disfuncions psiquiàtriques Mar Busquets 5. Concepte de malaltia mental : HISTÒRIA 1. Període preliterari - - Origen sobrenatural de la malaltia mental Enfoc terapèutic  Trepanacions  Exorcismes  Jocs, música, passejos Cada poble té un Déu sanador 2. Cultura grega Hipòcrates* 460– 377 a.C Origen natural de la malaltia mental (orgànica) Plató* 429 – 397 a.C Trastorns mentals : orgànics, ètics i divins 3. Cultura romana - Asclepiades (124 a.C) Areteo (30-90 d.C) Sorano (120 d.C) Galeano (130-200 d.C) 4. Edat Mitjana i Renaixement - Reneix el model extra-natural de la malaltia mental Tractament: Monjos en els Monestirs La primera part de la EM el tracte als malalts és respectuós Després, creien que les malalties mentals eres aliances satàniques del malalt.  Càstigs  Inquisició (heretges i bruixes)  Última execució : 1792 Les idees bàsiques sobre la bogeria s’estenen a nivell popular fins al s.XIX  En l’Edat Mitjana els postulats científics i humanitaris de la cultura grega i romana només persisteixen en la cultura Àrab.
5. S. XVII / principis s. XVIII Etapa de transició  Edat obscura Disfuncions psiquiàtriques Mar Busquets 6. S. XVIII i s. XIX - Philippe Pinell (1745 – 1826) : Tractament Moral Tucke, Fricke, Rush, etc...
Al segle XIX, la psiquiatria acadèmica es va desenvolupant a França i Alemanya*  Esquirol  Griesinger (model organicista) 7. S. XX - - Origen sobrenatural de la malaltia mental Enfoc terapèutic  Trepanacions  Exorcismes  Jocs, música, passejos Cada poble té un Déu sanador 8. S. XX - - - * Kraepelin (1856 – 1926) Va estudiar la psiquiatria “pesada”  Psicosis (Qualitativa, tinc una psicosi o no la tinc, no hi ha terme mig) Va construir un sistema de classificació, va definir els síndromes i els símptomes o signes.
Model de dues malalties:  Psicosis Maníaca Depressiva  Demència Precoç (Bauter la va substituir per esquizofrènia) Aquesta classificació, encara que va ser insuficient, va ser la primera en dotar a la psiquiatria d’un llenguatge comú 9. S. XX - Va estudiar la psiquiatria “lleugera”  Neurosis (Quantitativa, pots tenir més graus o menys, està directament lligat amb la personalitat) Doctrina psicoanalítica La psiquiatria deixa de circumscriure’s a la bogeria i s’estén a altres camps cada vegada més separats Comprensió més complerta del fenomen psíquic normal o morbós Obre nous enfocs terapèutics L’exactitud pot ser referida a fenòmens no observables - Nova visió sobre l’estudi de la conducta humana - Reordenació dels quadres delimitats per Kraepelin. Demència precoç és substituïda per esquizofrènia Diferència en la esquizofrènia uns signes primaris i uns altres secundaris - Freud* Pavlov - Beuler - Disfuncions psiquiàtriques Jasper* Mar Busquets - Introdueix dos mètodes per explicar el fenomen psíquic:  Explicatiu: Busca correlacions entre els fenòmens psíquics i la base estructural somàtica, vinculant allò psíquic a allò físic.
 Es fonamenta amb allò psicològic. Intenta entendre la conducta en termes de connexions de sentit entre els fets històric-biogràfics i personals.
- Defineix nous conceptes:  Procés: Interrupció de la continuïtat històrico-vital. Transformació psicològicament incomprensible de l’activitat psíquica.
 Desenvolupament: Continuïtat comprensiva de l’activitat psíquica.
Entén la malaltia com un procés : una cosa que comença i es desenvolupa.
A. Aguda B. Crònica Fase (reversible totalment, passes per Procés: una fase i després tornes a la - Psíquic: esquizofrènia normalitat): Psicosis afectives - Orgànic: demències Brot (Procés psíquic agut, deixa un Desenvolupament: neurosis, deteriorament cognitiu per sempre, és psicopaties irreversible). Esquizofrènia ...