TEMA 3. Tecnologia, mercat i regulació (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Polítiques de comunicació
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 20/03/2016
Descargas 123
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3. TECNOLOGIA, MERCAT I REGULACIÓ LA INTERACCIÓ ENTRE ELS ACTORS Són diversos els actors que intervenen directament sobre les polítiques de comunicació. Els avenços tecnològics, per exemple, afecten directament el procedir del mercat.
Veurem en aquest tema els elements que la tecnologia aporta al sistema comunicatiu i com això repercuteix en les polítiques. De quina manera del polítiques han de marcar les regles del joc.
POLÍTIQUES DE TELECOMUNICACIONS La regulació ha estat determinant. El sector de les telecomunicacions va iniciar-se en unes circumstàncies de monopolis estatals (sota el control governamental). A partir dels anys 1970-1980, els estats fan unes polítiques de liberalització (obren el mercat per tal que puguin entrar actors privats o empreses públiques privatitzades – Telefònica, per exemple-).
A partir de la dècada dels 90, els països occidentals es troben amb polítiques de desregularització per disminuir el control i la regulació, per tal que sigui el mateix mercat qui marqui la dinàmica de funcionament (l’oferta i la demanda marquen les regles del joc). Des d’un punt de vista econòmic, s’incrementa la competència, però des d’un punt de vista social només es premia les qui són eficients (apareix aleshores una corrent crítica cap a aquestes polítiques neoliberals).
POLÍTIQUES AUDIOVISUALS Les polítiques audiovisuals tenen una evolució bastant similar a les polítiques de telecomunicacions. A l’Europa occidental, les polítiques audiovisuals neixen en un escenari de monopolis estatals –a excepció de Luxemburg-.
A partir de la dècada dels 80, s’obren els mercats i es comencen a aplicar les polítiques de liberalització (poden ser actor provinents del sector privat o empreses públiques que han estat privatitzades). Posteriorment, aquest sector comença a ser desregulat i s’amplia la dinàmica del mercat. Conjuntament, aquestes polítiques han anat acompanyades d’una política d’implementació de la tecnologia digital.
Ens trobem en un escenari que prové d’un control absolut per part de l’estat, una ampliació dels actors i un predomini cada vegada més gran de la dimensió del mercat i de la dimensió econòmica: la majoria de governs impulsen el benestar econòmic, en detriment del benestar social i polític.
TECNOLOGIA La tecnologia juga un paper determinant i que ajuda a explicar la transformació que està vivint el món de la comunicació. Tres aspectes de la tecnologia vinculats a les polítiques: − − − Desenvolupament de les telecomunicacions i la informàtica. Afecta directament al funcionament dels mitjans de comunicació i requereix una sèrie d’actuacions governamentals, ja que les polítiques tindran a veure amb les infraestructures.
El procés de la digitalització i convergència tecnològica. Incrementa la complexitat de les polítiques de comunicació. Convergència entres mitjans, telecomunicacions i informàtica.
Societat de la Informació. Forma part de la realitat i serà objectiu de les polítiques de comunicació.
El desenvolupament de les dinàmiques portarà nous conceptes que hauran d’incorporar les polítiques de comunicació: − Desenvolupament de les telecomunicacions i els ordinadors. Canvi en el concepte del temps i l’espai.
En el món es produeix una interacció asincrònica i instantània (els mitjans de comunicació ja no tenen un consum sincrònic, sinó que es pot consumir constantment).
o Mobilitat. Gràcies a la tecnologia, la mobilitat no impedeix el consum de mitjans.
Dimensió econòmica. Canvis econòmics que comporten: o Operacions fusions & adquisicions. Grans companyies que compren altres companyies i esdevé un sector de les telecomunicacions dominats per molt pocs actors. Processos M&A (Mergers & Acquisitions) que donen lloc a les Big Telecoms.
o Proliferació dels suports tecnològics. Transformació de l’electrònica del consum, ja que s’han incrementa les plataformes a través de les quals es poden consumir els mitjans de comunicació.
Impacte geogràfic de la tecnologia. Introducció de diferents tecnologies: o Cable.
o Satèl·lits.
o Telefonia mòbil.
o Internet.
o − − Aquesta transformació tecnològica canvia la realitat i aleshores canvia també els aspectes a tenir en compte en la implementació de polítiques.
Escenari actual Aquesta transformació tecnològica porta a un nou escenari mediàtic on conviuen tres realitats que interactuen alhora entre elles: − − − Mitjans de masses, Mass Media.
Nous mitjans, New Media.
Mitjans a la carta, Media On Demand.
Hi ha un element fonamental per al desenvolupament de les polítiques: es necessiten infraestructures (el cable submarí permet la connexió a la xarxa). La realitat és que existeixen actualment grans parts del planeta amb molt poques connexions.
Les xarxes globals d’informació Al mateix temps, hi ha un altre aspecte vinculat al repartiment desigual al món. Quan parlem de desenvolupament d’internet, sovint tenim una visió occidental, però hem de pensar que el desequilibri mundial és molt gran.
La tecnologia amb més abast global és la tecnologia per satèl·lit i les tres empreses més fortes en aquest camp són CNN, BBC i Al Jazeera.
Hem de tenir-ho en compte a l’hora de valorar les polítiques de difusió.
El ritme de canvi: les TICs Canvi constant i aparició de nous aparells requereix que les polítiques s’hagin d’actualitzar. Sovint les polítiques van per darrere dels canvis. Els canvis es mesuren ara, cada quatre anys ja que el canvi tecnològic és molt gran.
El ritme del canvi socio-cultural La dimensió econòmica pren el relleu a la dimensió sociocultural.
MERCAT Tres tipus de mercat: − − − Monopoli. Mercats clàssic dels mercats autoritaris, on el control dels mitjans de comunicació està en mans de l’estat.
Oligopoli. Mercats que tenen un nombre d’actors entre 5 i 8 companyies.
Mercat amb unes barreres d’entada molt altes: necessiten de la concessió de llicències.
Lliure competència. Les barreres d’entrada són menors i el mercat decidirà posteriorment si la proposta és viable o no.
El tipus de mercat serà determinant a l’hora de posar en marxa les polítiques de comunicació que actuaran sobre el mercat. Per tal que la implementació de polítiques es facin correctament, es necessiten de les autoritats reguladores que vigilin que s’acompleixi tota la legislació.
Mercat: què cal regular? − − − − Espectre radioelèctric (llicències).
Fusions i adquisicions que es produeixin entre empreses per a evitar la concentració.
Gestió del Servei públic. Definir què han de ser els mitjans públics.
Mercats emergents i tradicionals. De quina manera s’han de regular els nous mercats que apareguin.
Objectius de la regulació: − − − Assegurar la competència i el pluralisme dels actors.
Evitar la concentració de la propietat.
Evitar la concentració dels diferents segments de mercats.
GARANTIR EL PLURALISME I LA DIVERSITAT Polítiques públiques vinculades al mercat − − − Política industrial.
o Dissenyada per promoure el creixement i el desenvolupament d’una indústria.
o Dissenyada per promoure la competitivitat i la sostenibilitat de les empreses.
Política de la competència. Molt rellevant en el mercat europeu.
o Dissenyada per protegir la competència en el mercat i aturar les pràctiques nocives que es produeixen amb el mal funcionament del mercat.
o Preocupada pel dany a la competència i a perjudicar als consumidors.
Política cultural.
o Dissenyada per promoure i protegir els interessos culturals i socials.
Política de la competència Principals preocupacions: − − − Assegurar que els mercats no estan controlats i mantenen una posició de domini en el mercat que impedeix el creixement.
Definir la rellevància del mercat i mesurar el domini i el control.
Definir els procediments d’execució.
Principals preocupacions de la UE: − − − − Crear i protegir un mercat intern obert i competitiu per productes i serveis.
Promoure l’aplicació de la legislació de la competència a nivell nacional.
Prohibir les activitats empresarials que redueixen o distorsionen la competència.
Prohibir les activitats governamentals que redueixen o distorsionen la competència.
Llei de competència de la UE: − − Control de les fusions i les adquisicions per evitar la concentració de mercat.
Control dels ajuts públics per evitar la distorsió del mercat.
La defensa del Pluralisme a la UE No hi ha política comuna de pluralisme, tot i els diversos intents de posar-lo en pràctica. Els estats membres volen mantenir al seva sobirania en termes de pluralisme.
− − − Llibre Verd sobre pluralismes dels mitjans de comunicació (1992).
Resolució del Parlament Europeu sobre la concentració mediàtica (2002).
Límits nacionals a la propietat dels mitjans de comunicació: o França: propietat dels diaris (màxim 30% del total del mercat).
o Gran Bretanya: TV (no superior al 15% del total de l’audiència; els diaris amb un 20% del mercat no poden ser propietaris d’una TV.
o Alemanya: TV (propietat limitada a un màxim del 30% de l’audiència).
o Fora de la UE/ Estats Units: TV (propietat limitada a un màxim del 35% del total de llars(; propietat estrangera a TV (limitada a un màxim del 25%); una empresa no pot tenir més de 5 estacions de ràdio en un mercat amb 14 emissores; i un màxim de 8 en un mercat amb 45 emissores.
Regulació de continguts La defensa del pluralisme polític als continguts: França, un exemple A França han establert una política Des de l’any 2009 a França s’ha establert un sistema per a aconseguir el major pluralisme possible.
AUTORITATS REGULADORES Activitats de regulació − − − Separar de l’Estat les competències de l’aplicació i seguiment de les legislacions sobre comunicació.
Tradició diversa en les democràcies avançades: EUA (FCC), Anglaterra (OFCOM), França (CSA), Espanya (CMT, CEMA, CNMC), Catalunya (CAC)...
Models: europeu i nord-americà.
− Preocupació social per: la Llibertat d’expressió, el Pluralisme informatiu, els Continguts obscens i indecents, irreverents, racistes; el Pluralisme lingüístic, cultural, religiós...
Autoritats reguladores − − − − FCC. Federal Comunications Comissions.
Ofcom.
CSA.
CNMC.
Aspectes comuns de totes les autoritats reguladores: − − − − − Instància col·legiada de presa de decisions.
Autonomia estructural.
Competència sobre mitjans públics i privats (mercat i contingut).
Ample conjunt de poders i capacitats (inclosa la potestat de sancionar).
Obligació de rendició de comptes públicament (accountability).
1. El model nord-americà: Fedeal Communicactions Commission (FCC) − − − − Primera agència estatal independents del Govern.
Estats Units d’Amèrica (EUA), 1934, sota el control del Congrés.
Encarregada de la regulació de les telecomunicacions interestatals e internacionals per ràdio, televisió, xarxes inal·làmbriques, telèfons, satèl·lit i cable.
Atorga les llicències de ràdio i televisió, assigna les freqüències i sanciona els incompliments.
Federal Communications Commission (FCC): − − − Control i gestió de les llicències.
Vetlla per l’efectivitat de la llibertat d’expressió i les seves limitacions (1ª Esmena de la Constitució).
Controla la “indecència” dels continguts (ex: Janet Jackson i l’emissió per TV de la Superbowl).
2. Models europeus: França. Le Conseil Supérieur de l’Audiovisuel (CSA) − − − Separació de les competències d’actuació entre el Govern (monopoli de l’Estat) i les autoritats independents (CSA, en el sector audiovisual).
Context de les Autoritats administratives independents (a França aparegudes pe primera vegada el 1978, amb la creació del CNIL, després el CNL, el 1986, i el 1989, el CSA).
Àmbit d’actuació: els serveis privats i públics de radiodifusió, televisió i les xarxes de cable.
Le Conseil Supérieur de l’Audiovisuel (CSA): − − − − − − − Progressiva desvinculació de l’Estat en matèria econòmica i tècnica, particularment en la gestió i control de l’alliberament de les ones electromagnètiques (liberalització).
Nou context polític i social a les institucions que articulen les preocupacions del poder polític i la pluralitat dels interessos econòmics (mercat).
Exercici del poder reglamentari especial (part del poder essencial queda en mans del Govern).
Creat per la Llei 89/25 de gener 1989.
Àmbit: Estatal.
Estructura: col·legial (8 membres, i serà progressivament reduït a 7), menors de 65 anys, amb incompatibilitat pública o privada).
Competències: garanteix el respecte al pluralisme; la Llibertat en la comunicació audiovisual; el Control de la publicitat; la Protecció de la infància i adolescència: el Control de les campanyes electorals; la distribució de les freqüències i les llicències en ràdio i TV; Sancions i suspensió de les llicències.
3. Gran Bretanya: Ofcom − − − − − − − Es crea el 2003 per mandat de la Llei de Comunicacions.
Regula els sectors de ràdio i televisió, sistemes fixos de telecomunicacions, telèfons mòbils, els serveis postals, a més de les ones de ràdio sobre la qual operen els dispositius sense fil.
Assegura que els ciutadans del Regne Unit aprofitin al màxim el seus serveis de comunicacions i estiguin protegits dels fraus i pràctiques deslleials, garantint al mateix temps que la competència del mercat.
Rendiment de comptes davant el Parlament.
Assessora en els aspectes més tècnics de la regulació, desenvolupa la regulació i vetlla per la seva aplicació i el seu compliment.
Finançament mixt: les quotes que paga la indústria de les comunicacions per regular la radiodifusió i les xarxes de comunicacions; i per la subvenció del Govern.
Assegura: o La varietat de serveis de comunicacions electròniques, incloent la banda ampla.
o La qualitat dels programes de televisió i de ràdio, apel·lant a una gran varietat de gustos i interessos.
o EL pluralisme en els serveis de televisió i ràdio.
o Que els ciutadans que veuen la televisió i escolten la ràdio estiguin protegits contra continguts nocius o ofensius.
o Que els ciutadans estiguin protegits de ser tractats de manera injusta en programes de televisió i ràdio, i de mantenir la seva privacitat.
o Un servei postal universal disponible a tot Regne Unit, sis dies a la setmana.
o La utilització eficaç de l’espectre radioelèctric.
EL CAS ESPANYOL: CNMC Antecedents: − − Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (1996-2013).
Consell Estatal del Mitjans Audiovisuals (CEMA): creat el 2010, però no es va posar en funcionament mai.
Comissió Nacional del Mercat i de la Competència: − − − És un organisme que garanteix la lliure competència i regula tots els mercats i sectors productius de l’economia espanyola per protegir els consumidors.
És un organisme públic amb personalitat jurídica pròpia. És independent del Govern i està sotmès al control parlamentari. Va entrar en funcionament el 7 d’octubre de 2013.
És el resultat de la fusió de les autoritats anteriors: Estructura: − − − Té un president, una vicepresidenta i un consell format per vuit membres elegits pel Parlament. El seu mandat és de 6 anys no renovables i sotmès a un estricte règim d’incompatibilitats.
Té un consell que es garanteix en dues sales: Competència i Sala de Supervisió Regulatòria, i es reuneixen en un Ple on hi ha representats els 8 consellers, el president i la vicepresidenta.
Té quatre direccions d’instrucció: Competència, Energia, Telecomunicacions, Sectors Audiovisuals i Transports i postal.
La Direcció de Telecomunicacions i del Sector Audiovisual és l’òrgan encarregat de les funcions d’instrucció d’expedients de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència en matèria de comunicacions electròniques i del sector audiovisual, amb l’objectiu de regular, supervisar i controlar el correcte funcionament dels mercats de comunicacions electròniques i de comunicació audiovisual a través de l’establiment i supervisió de les obligacions específiques que hagin de complir els operadors en els mercats de telecomunicacions, el foment de la competència en els mercats dels serveis audiovisuals, la resolució dels conflictes entre els operadors i, si s’escau, l’exercici com a òrgan arbitral de les controvèrsies entre aquests.
...