VOCABULARI estratificació social (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Estratificació Social
Profesor A.S.
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 31/03/2015
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

diferenciació social: Concepte biològic i social que fa referència al fet que cadascun dels individus que componen una societat és únic i irrepetible: cada persona és, identitàriament irreemplaçable.
desigualtat social: Concepte social que fa als avantatges i desavantatges que un individu, per diverses causes (socials, econòmiques, etc.) posseeix respecte d'altres. Aquests avantatges i desavantatges abasten des de l'habitatge (que pot ser luxosa, corrent, precària o inexistent) el menjar, la vestimenta o el nivell d'educació accessible o inaccessible, entre altres factors.
estratificació social; L'estratificació social és un sistema de classificació de les desigualtats socials-distribució de béns, riqueses, poder, etc. Cada sistema d'estratificació social s'organitza d'una manera particular les diferents posicions que l'individu ocupa en la societat, són relativament estables, en general s'hereten. Al llarg de la història podem identificar 4 sistemes d'estratificació :1-esclavista2-estamentos3-castas4-classes.
adscripció (factors); Status adscrit és l'estatus social d'una persona se li assigna al néixer o assumit involuntàriament en el futur. És una posició que no es tria, s’assigna. Aquests designadors rígids socials romanen fixos durant tota la vida d'un individu i són inseparables dels estereotips positius o negatius que estan relacionats amb els propis estats adscrits. La pràctica d'assignar aquests estats als individus hi ha en diferents cultures en totes les societats, i es basa en el sexe, raça, origen familiar i orígens ètnics.
assoliment (en castellà ‘logro’); Un èxit és l'obtenció o consecució d'allò que s'ha vingut intentant des de fa un temps la qual cosa també se li van destinar esforços tant psíquics com físics per finalment aconseguir-ho i fer-ho una realitat.
classe social; La classe social és una forma d'estratificació social en la qual un grup d'individus comparteixen una característica o situació que els associa socioeconòmicament, és a dir, la seva posició social, el poder adquisitiu que disposen o per la posició que ostenten dins d'una determinada organització.
mobilitat social: Moviment d’una classe social a un altre. La possibilitat que tenen les persones per pujar o baixar de posició en l'escala de benestar socioeconòmic. Quan hi ha poca mobilitat social, són escasses les possibilitats que algú millori la seva situació econòmica en relació amb els altres, independentment de la seva capacitat individual.
escales de prestigi ocupacional: Escales descriptives que ordenen les posicions com si es tractés d’un continu; no volen fer referència a barreres rígides entre classes socials.
tipologies de classes socials neo-weberianes (Erikson, Goldthorpe, and Portocarero): Classe de serveis: professionals, directors, administratius, supervisors de treballadors de coll blanc i propietaris de capital. Classe intermèdia: altres treballadors de coll blanc com els administratius, venedors, treballadors dels serveis, petits propietaris (agricultors o ramaders), autònoms (que no tenen treballadors al seu servei) i tècnics de grau mitjà i supervisors de treballadors manuals. Classe treballadora: ocupacions fonamentalment manuals (siguin o no qualificades).
neo-marxistes (Erick O. Wright): Burgesia, petits empresaris, Petita burgesia, Directius i supervisors, assalariats, Semi-autònoms i proletariat categories de classe (Erick O. Wright): Classe mitjana baixa, classe alta, classe obrera, coll blanc taules de mobilitat: Una tabla de movilidad es una tabla de contingencia formada por dos variables categóricas: clase de origen (o del padre) y clase de destino (o el hijo).
mobilitat absoluta: Deguda al canvi en l’estructura d’ocupacions.
Per exemple, algunes ocupacions desapareixen o n’apareixen de noves intergeneracional (pares/fills): movilidad intergeneracional y movilidad intrageneracional. La primera es la que tiene lugar entre diferentes generaciones, normalmente entre padres e hijos. En cambio la segunda es la que se produce a lo largo de la vida de una misma persona, conocida como movilidad de trayectoria.
capital social: El capital social és el conjunt de recursos actuals o potencials lligats a la pertinença a un grup.
capital cultural: són les formes de coneixement, educació, habilitats, i avantatges que té una persona i que li donen un estatus més alt dins de la societat. En principi, són els pares els que proveeixen l'infant de cert capital cultural, transmetent actituds i coneixement necessaris per desenvolupar-se en el sistema educatiu actual. És el que diferencia una societat d'altres, s'hi troben les característiques que comparteix els membres d'aquesta societat, tradicions, formes de govern, diferents religions, etc. I el qual s'adquireix i es reflecteix en el si familiar i es reforça a les escoles i situacions de vida diària.
herència social o immobilitat (manteniment de la posició de classe): Es dedueix que la desigualtat d'oportunitats en el terreny de l'ensenyament és responsable en bona mesura de la intensitat de l'herència social.
sexe: característica natural o biológica gènere: una significació cultural que fa referència a un conjunt de rols.
desigualtats de gènere: desigualtats entre dones i homes relacions de gènere: relacions entre homes i dones. S’estableixen a través de processos de comunicació o el control del poder i es transmeten a través de la familia, educació o mitjans de comunicació.
‘empoderament’ de gènere (de l’anglès ‘gender empowerment’): la capacitat de tota persona per prendre les rendes de la seva pròpia vida, assolir els seus propis objectius, viure d'acord amb els seus propis valors, arribar a ser autosuficient i tenir la possibilitat de triar i influir, tant de manera individual com col·lectiva en les decisions que afecten la seva vida.
polítiques transversals de gènere (de l’anglès ‘gender mainstreaming’): Sol traduir‐se per transversalitat: l'organització (la reorganització), la millora, el desenvolupament i l'avaluació de processos polítics, de manera que la perspectiva d'igualtat de gènere s'incorpora ales polítique s, a tots els nivells i en totes les etapes, pels actors normalment involucrats en l'adopció de mesures polítiques.
sostre de vidre: al∙lusió metafòrica a les barreres transparents que impedeixen a moltes dones amb elevada qualificació accedir i promocionar en les esferes del poder econòmic, polític i cultural.
Discriminació institucional: Quan les dones se’ls facilita l’accès a ocupacions o estudis que es pressuposen femenins (serveis o indústria de menor desenvolupament) , alhora que es troben obstacles i dificultats per assumir ocupacions que, socialment, es continuen considerant masculines (producció, ciència i avenços de la tecnologia).
doble jornada laboral: Amb "doble jornada" s'adjectiva la vida quotidiana... afrontar l'activitat laboral i el treball domèstic‐familiar com únic horitzó viable i obligat. Aquesta suposada conciliació, en la diversitat, les porta a compartir un element comú: la manca de temps per viure. Aquesta doble càrrega encara recau en les dones adultes, es fa visible majoritàriament a través de la cura dels fills i filles però persisteix i s’accentua, en l’actualitat donat el creixent envelliment de la població, en les tasques d’atenció i cura de les persones grans. És una doble càrrega de treball assumida de manera sincrònica i quotidiana en un mateix lapsus de temps i perdura al llarg de tot el cicle de vida.
doble presència: defineix el paper doble que exerceix la dona com a mestressa de casa i treballadora.
masculinitats hegemòniques: la configuració de la pràctica genèrica que encarna la resposta correntment acceptada al problema de la legitimitat del patriarcat, la que garanteix (o es pren per garantir) la posició dominant dels homes i la subordinació de les dones masculinitats tòxiques: (respecte a l’anterior definició)l’anomenen tòxica perquè contamina la convivència, genera moltes violències.
discriminació positiva (afirmative action): és un acte que pretén establir polítiques que donen un determinat grup social, ètnic, minoritari o que històricament hagi sofert discriminació per causes socials injustes, un tracte preferencial en l'accés a certs recursos o serveis i també accés a determinats béns.
Amalgama: Barreja de coses de diferent naturalesa.
Apartheid: Discriminació racial aplicada a la República Sud-africana per la raça blanca sobre la negra.
Assimilació: Acceptació d’alguna cosa.
'black power hipòtesi del contacte: Sosté que, en certes condicions, el contacte entre les persones de grups diferents serveix per reduir el prejudici. La seva premissa central és que la millor manera de reduir la tensió i l'hostilitat entre grups és posant-los en contacte de diferents maneres.
Discriminació: Ideologia o comportament social que separa i considera inferiors a les persones per la seva raça, classe social, sexe, religió o altres motius ideològics.
grup ètnic: fa referència als diferents conjunts de persones que conformen la Humanitat i que són els responsables que els éssers humans presenten notables diferències entre si no només a nivell dels trets físics sinó també a nivell cultural etnocentrisme: aquella ideologia que sosté i proposa que la pròpia cultura i la pròpia raça resulten ser superiors a la resta.
Teoria de l’explotació: Marx distingeix entre els conceptes de forces de treball i temps de treball: "El benefici que obtenen els capitalistes, és el resultat de l'explotació dels treballadors, i no una retribució pel lloguer del capital i per la seva actitud innovadora".
Amb això es pot deduir que la clau de l'explotació, en aquest sistema, és que hi ha una diferència entre el salari que rep un treballador i el valor del producte que produeix aquest treballador.
Genocidi: L'extermini sistemàtic d'un grup de persones per motius de raça, religió a la política.
grup minoritari: Un grup minoritari és una cultura de subconjunt més petita dins d'una cultura més gran. Aquestes cultures poden basar-se en les opcions de carrera o la vida. Un grup minoritari és part d'una població que difereix d'altres, en algunes característiques. Depenent del país, pot diferir un grup minoritari.
pluralisme: està vinculat a la pluralitat i convivència de coses molt diferents entre si. Un sistema plural és aquell que accepta, reconeix i tolera l'existència de diferents posicions o pensaments.
Prejudicis: Judici o opinió, generalment negatiu, que es forma immotivadament per endavant i sense el coneixement necessari.
grup racial: es refereix als grups en què se subdivideixen algunes espècies biològiques, a partir d'una sèrie de característiques que es transmeten per herència genètica política ‘ètnica’ (racial profiling): L'ús d'aquestes característiques per determinar si una persona pot ser involucrat en activitats il·legals, com en el perfil racial.
Racisme: Doctrina que exalta la superioritat de la pròpia raça enfront de les altres, basant-se en caràcters biològics.
Segregació: és l'acció i efecte de segregar (separar, marginar o apartar alguna cosa o algú d'altres coses o persones). La segregació d'éssers humans sol estar motivada per motius socials, culturals o polítics.
Estereotips: Idea o imatge acceptada per la majoria com a patró o model de qualitats o de conducta.
etnicitat simbòlica: L'etnicitat simbòlica fa referència a una identitat cultural d'origen per alimentar una voluntat política.
emancipació: Alliberament d'una o més persones respecte d'un poder, una autoritat, una tutela o qualsevol altre tipus de subordinació o dependència.
envelliment: conjunt de modificacions morfològiques i fisiològiques que apareixen com a conseqüència de l'acció del temps sobre els éssers vius.
“generació sandwich”: La metàfora s'assembla el paper d'aquestes persones amb la posició del pernil en un entrepà: ells queden en el medi pressionats entre pa i pa. Aquells qui mantenen a la família pels dos costats (avis i fills).
baby-bust: Un descens sobtat en la taxa de natalitat, especialment la dels Estats Units d'al voltant de 1961-1981 teoria de cicles d’en Richard Easterlin: la paradoxa d'Easterlin és un concepte emprat en l'economia de la felicitat, que posa en qüestió la teoria tradicional econòmica que afirma que com més gran sigui el nivell d'ingressos d'un individu, més gran serà el seu nivell de felicitat.
sistema educatiu: Conjunt d'elements interrelacionats amb una finalitat determinada, en el cas del sistema educatiu, la fi és educar d'una manera uniforme a tots els alumnes i els elements principals són: institucions educatives i normes.
cultura dominant: Cultura que expressa els valors centrals que comparteix la gran majoria dels membres d'una comunitat cultural.
principi de correspondencia: Hi ha una relació lògica entre l'evidència recollida en el lloc dels fets amb el probable responsable, és a dir, corresponen entre si, per exemple, l'existència d'una bala o casquet amb una arma de foc del mateix calibre.
Educació: procés d'ensenyament i aprenentatge d'una persona.
encarrilament (tracking): Encaminar, dirigir i redreçar una cosa o un assumpte.
sistema de senyals: la complexitat del cervell humà facilita un segon sistema de senyals que és el llenguatge verbal o simbòlic, en aquest les substitucions a partir dels estímuls semblen ser infinites i no obstant això altament ordenades (lògiques). Com el gos de Pavlov NAFTA: El NAFTA representa el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord. El seu objectiu era ajudar els EUA i els altres membres de NAFTA, Canadà i Mèxic, competir amb la creixent àrea de comerç d'Europa.
mercats lliures: el sistema en el qual el preu dels béns ho acorda el consentiment entre els venedors i els consumidors, mitjançant les lleis de l'oferta i la demanda mitjans de dominació: L'immens desenvolupament dels mitjans de comunicació massiva al segle passat i en aquest, ha modificat i accelerat dramàticament el ritme i el valor del cabal informatiu: qualsevol fet nimi o molt important, pot augmentar o disminuir la seva transcendència d'acord amb els factors que estiguin joc.
cultura de la pobresa: La cultura de la pobresa és una teoria social que s'expandeix en el cicle de la pobresa. Els defensors d'aquesta teoria argumenten que els pobres no són simplement mancats de recursos, sinó que també tenen un sistema de valors únic. Segons Oscar Lewis, "La subcultura [dels pobres] es desenvolupa mecanismes que tendeixen a perpetuar-se, sobretot perquè del que passa amb la visió del món, les aspiracions, i el caràcter dels nens que creixen en ell.
acció col·lectiva: aquella acció per la qual la recerca d'objectius es porta a terme per més d'una persona.
multituds: número gran de persones o coses pànic: Por molt gran por intensa manies: Costum estranya, capritxosa o poc adequada rumors: Notícia vaga que corre entre la gent opinió pública: tendència o preferència, real o estimulada, d'una societat o d'un individu cap a fets socials que li reportin interès.
moviment social: agrupació no formal d'individus o organitzacions dedicades a qüestions sociopolítiques que té com a finalitat el canvi social.
privació relativa: La privació relativa pot fomentar el descontentament social i empènyer cap a activitats revolucionàries.
falsa consciencia: pensament dels individus que no és conseqüent amb les seves condicions materials d'existència, això a més de no oferir una visió fiable de la realitat dificulta conèixer la veritat.
...