Tema 2 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Teoria del dret
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 10/11/2014
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

TEORIES DE LA JUSTÍCIA  Fins on ha d’intervenir el Dret?  Quin ideal ha de seguir el dret? 1. El Dret ha d’imposar moral? Hi ha diferents teories: - Concepció liberal: el Dret és un àmbit que no necessàriament ha de castigar tots els comportaments immorals.
- Els utilitaristes clàssics (J. Bentham i J. S. Mill), sostenien que l’ús del Dret com instrument repressió només estava justificat quan un individu havia lesionat a un altre efectivament. No té justificació quan l0acció afecta el codi moral de la comunitat.
L’única justificació per limitar la llibertat dels agents, sempre i quan siguin adults i amb competència bàsica per auto governar-se, és evitar que produeixin un dany a altres individus. De tal tesis s’extrau una distinció bàsica que forma part del glossari liberal: la distinció entre accions que afecten a un mateix i accions que afecten a tercers.
Un estat liberal és aquell que la societat no prohibeix, i ciutadans poden decidir si volen alguna cosa o no. Crítiques al principi del dany:  Per trivials que siguin les nostres accions. Aquestes poden afectar a tercers (amics, pares, fills, etc.).
 Quina ha de ser la intensitat de l’afectació? Quins són els interessos que s’intenta protegir? El propòsit de Mill era precisament evitar que els sentiments de disgust moral formessin part del significat del dany.
El Dret no pot castigar una acció per l’única raó que afecta les creences morals d’un individu, pe molt extenses que estiguin aquestes creences o sentiments en el grup social.
El principi del dany s’oposa a tres concepcions sobre la intervenció de l’Estat la vida dels membres d’una societat:  El moralisme legal.
 El perfeccionisme moral: aquesta concepció defensa que l’Estat ha d’actuar positiva i coactivament per promoure aquells valors o formes de vida que considera objectivament valuoses, amb independència que concordin amb els valors propis dels individus. Sosté que es troba facultat, l’Estat, per efectuar i interferir coactivament a la vida dels individus quan es tracti de prevenir danys que el propi individu es pugui causar a sí mateix.
Objeccions que s’han dirigit contra el perfeccionisme, des d’0una perspectiva liberal: o Entra en una col·lisió amb la llibertat de les persones d’escollir i desenvolupar els seus propis plans de vida sense interferències externes.
o No distingeix entre dues dimensions a les que sembla necessari establir principis o regles diferents:  Les regles referides als nostres comportaments cap als demés, és a dir, les nostres accions socials.
  Les regles que defineixen model de virtut personal.
Certs tipus de paternalisme: està justificat imposar als individus conductes aptes per que satisfacin les seves preferències subjectives i els plans de vida que han adoptat lliurement. La seva finalitat és protegir als individus en front actes i omissions d’ells mateixos que poden afectar els seus propis interessos subjectius o a les condicions que els fan possibles. Pressuposició que el subjecte està en una situació d’incompetència bàsica.
2. El moralisme legal Quina classe d’activitat immoral hauria d’estar prohibida pel dret? Segons el jurista anglès, la delimitació del que és una acció immoral ha de portar-se a cap sobre la base del criteri “l’home mig raonable”: sensació d’indignació i repugnància.
Quan els legisladors han de decidir si una conducta és immoral, i per tant, punible, han de fer-ho segons les pautes del consens que hagi aconseguit la comunitat. Això és el que exigeix, en la seva opinió, el principi democràtic.
...