Tema 10: Mol·luscos (ZOO) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Profesor F.G.D.P.
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 19/12/2015
Descargas 32
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 10: MOL·LUSCOS 1. Característiques generals 1) De: “mol·luscos” = tou à de cos tou.
2) Grup molt diversificat que engloba des de formes simples fins a alguns dels invertebrats més lents; i dels més lents a alguns dels més actius i ràpids.
3) Es troben casi tots en ambients on la vida en la terra es possible (la majoria en el mar).
4) Celomats, protòstoms (ous amb segmentació espiral i desenvolupament determinat).
5) Simetria bilateral (alguns sense simetria bilateral), no segmentats i normalment amb el cap definit.
6) Organització del cos -Cap (cefalització, òrgans sensorials especialitzats) -Peu muscular (que es pot especialitzar segons el medi on visqui l’espècie, EX: locomoció, excavació, fixació...). Paret ventral del cos.
-Massa visceral (conjunt de: òrgans, mantell i conquilla).
-Mantell: capa externa de l’organisme encarregada de segregar la conquilla. Paret dorsal del cos.
-Cavitat del mantell: es tracta d’una invaginació del mantell, on hi van a parar tots els sistemes (respiratori, excretor, digestiu...).
-El celoma (d’origen blastocèlic) és molt reduït: limitat a la cavitat al voltant del cor que actua com a transportador d’oxigen i nutrients (no és segur, potser també a la llum de les gònades i ronyons).
Model generalitzat de mol·lusc. *No es pot considerar un arquetip ja que el model de mol·lusc més antic (antecessor primari) no s’assembla a aquest.
6) Amb sistemes d’òrgans ben desenvolupats.
-Sistema digestiu complert. Normalment tenen un òrgan raspador (ràdula = llengua) cinta dentada dins la boca. El anus normalment evacua en la cavitat del mantell.
-La cavitat principal del cos és un hemocel (origen blastocèlic). Sistema circulatori obert degut a la seva activitat i moviment reduïts, excepte els Cefalòpodes que degut al augment de l’activitat tenen un sistema circulatori tancat. Tots tenen cor (normalment tricameral) i vasos sanguinis.
-Sistema nerviós hiponeurós (sistema nerviós situat ventral respecte al tub digestiu) amb parells de ganglis connectats amb cordons nerviosos.
-Sistema respiratori: intercanvi gasós mitjançant brànquies o pulmons, es pot produir al mantell i a la superfície del cos (segons l’espècie).
-Sistema excretor: un o dos “ronyons” (metanefridis) oberts en la cavitat pericardíaca, que normalment desemboquen a la cavitat del mantell.
7) Alguns poden presentar òrgans sensorials com el tacte, olfacte, gust, equilibri i vista.
8) Trobem formes tant monoiques com dioiques, amb desenvolupament indirecte amb larves (vèligera = modificació de la larva trocòfora) i altres amb desenvolupament directe.
2. Diversitat ** Serialia* *Tenen estructures com les brànquies seriades (Repetides pel seu cos) **No importants, serien els que s’assemblarien al arquetip.
2.1 Poliplacòfors (Quitones) -Organismes petits 2-5cm (encara que alguns poden arribar a 30cm) -Viuen sobre roques i raspen amb la ràdula les algues sobre d’on viuen per alimentar-se.
-Tenen 8 plaques calcificades imbricades (teules d’una teulada).
-La cavitat del mantell allargada lateralment al voltant del peu formant càmeres o fissures.
- Presenten les brànquies repetides de forma seriada al voltant del peu.
2.2 Monoplacòfors -Fins al 1952 es pensava que estaven extingits.
-Organismes amb una única petxina.
-Composats per sèries d’òrgans repetitius.
-Tenen ràdula.
2.3 Gasteròpodes (cargols) -Classe de mol·lusc més diversificada.
-Presenten un enrotllament helicoïdal de la conquilla (envoltament de la conquilla sobre un eix): major compactació de la conquilla que aporta més resistència amb menys tamany, estructures arquitectòniques resistents (SEMINARI) -Torsió de la massa visceral (180º) en la fase larvària que dona lloc a l’assimetria: la cavitat paleal (= cavitat del mantell) queda sobre el cap, la qual cosa permet que en situacions de perill es protegeixi més ràpid. Té la desavantatge higiènica (brànquies, boca i anus queden properes) per això es creen corrents d’aigua que ho netegen.
Els ctenidis (bronquis) dret i esquerre amb la torsió de 180º al final queda el dret al lloc de l’esquerra i viceversa.
-Poden disposar d’opercle a la conquilla: fa de tap de l’entrada de la conquilla quan l’animal està dins. En el cargol terrestre és l’epifragma (mucós).
-Classes de gasteròpodes: - Opistobranquis: posseeixen brànquies posteriors. Sense petxina o molt reduïda. Hi ha hagut una destorció de la massa visceral 180º (torna a ser l’estructura com en les larves) Solen ser de colors vistosos.
- Pulmonats terrestres: perden les brànquies degut a la conquesta del medi terrestre, i la cavitat del mantell es transforma en un “pulmó” (teixit irrigat) on es produeix l’intercanvi de gasos. (EX: cargols i bavoses – en les bavoses tot i que no tenen conquilla no hi ha una destorció) 2.4 Cefalòpodes -Peu muscular modificat en sifó (al costat del cap): òrgan a través del qual s’impulsen.
-Extrem anterior del cap transformat en tentacles.
-Presenten la conquilla interna.
-Sistema circulatori tancat: perquè tenen una activitat important (depredadors amb gran moviment i migracions) -Sistema nerviós molt desenvolupat.
EXEMPLES: -Calamar: sistema ocular molt semblant al nostre. Nedador amb esquelet intern poc important.
-Sípia: nedador mitjà, amb esquelet intern de carbonat de calci.
-Pop: gairebé bentònic, ha perdut l’esquelet i les estructures favorables per nadar, només quan ha d’alimentar-se o defensar-se pot fer petits impulsos i propulsions per l’aigua.
-Nautilus: disposen de sifúncul (és un cordó de teixit viu que emet gasos i permet la flotació de l’animal, depenent la quantitat de gas pot baixar o pujar en l’aigua).
2.5 Bivalves -Organismes pelecípodes: no tenen cap ni ràdula.
-Petxina dividida en dues valves unides dorsalment per un lligament, entre les quals es troba l’organisme comprimit lateralment.
-Són filtradors: a través de brànquies.
Exemples: -Bromas (teredo navalis): és l’únic bivalva que s’alimenta de la cel·lulosa.
-Les nàiades: habiten en aigua dolça i són bioindicadors de la contaminació d’aquest hàbitat (no poden dispersar-se). En aigües dolces es troben enterrades en substrats tous. L’ou es incubat per femelles en brànquies de peixos, la larva s’aferra a les aletes, pell o brànquies del peix, i forma un quist que farà la metamorfosi, es trencarà el quist i caurà al terra, fent una segona metamorfosi i es situarà al fons.
Estan en protecció, ja que tenen molt carbonat de calci i es van explotar. A més, l’espècie invasora del mol·lusc zebra les està eliminant.
2.6 Escafòpodes -Organismes amb conquilla tubular oberta als dos extrems.
-No tenen brànquies: l’intercanvi de gasos es produeix al mantell.
-S’alimenten de detritus i protozous del substrat, mitjançant tentacles bucals que s’allarguen en la terra per alimentar-se.
-Són utilitzats per fer-se collars o ornaments.
...