Canvis psíquics (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Infermeria Gerontològica
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

CANVIS PSÍQUICS: CANVIS PSÍQUICS: - - - “sovint no és un que se sent vell, sinó que els altres que li veuen o li fan” L’envelliment psicològic suposa:  Canvis de comportament  Canvis d’autopercepció  Reaccions específiques a noves dificultats L’envelliment de les funcions psicofisiològiques varia d’un subjecte a un altre, i depèn de:  Entrenament durant la vida  El mitjà cultural on s’hagi desenvolupat  Nivell intel·lectual de la persona  Les modificacions psíquiques més importants es donen a nivell de les funcions cognitives i dels trets de personalitat i caràcter  Grau de satisfacció i autoestima Molts cops no és el que diu la societat sinó com se sent la persona amb sí mateixa.
Canvis autopercepció: s’ha de treballar des del principi. Les persones grans s’adapten i valoren molt més el que tenen.
“Si aquesta etapa vital es viu com a positiva es trenquen estereotips i es modifiquen estils de vida”: és molt important. S’ha d’ajudar a viure la vida de forma positiva Mitjà cultural: depèn dels estereotips i dels mites.
Nivell intel·lectual de la persona: mantenir les neurones més “obertes”. Fer activitats Nivell cognitiu FUNCIONS COGNITIVES: INTEL·LIGÈNCIA: - - - L’edat per sí sola no modifica la utilització de les facultats mentals Es manté la utilització dels coneixements adquirits al llarg de la vida per compensar la lentitud de resposta a diferents estímuls (intel·ligència cristal·litzada) El maneig de la informació actual està més afectada (intel·ligència fluida) L’alentiment de les capacitats intel·lectuals és el factor clau i es caracteritza per: fatiga intel·lectual, pèrdua d’interès, pèrdua d’atenció i/o dificultat en la concentració, disminució de l’agilitat intel·lectual.
Fluida: es resolen els problemes mentre van apareixen. Les persones grans tenen més dificultats perquè els estímuls li entren de forma més lenta i la resposta també és més lenta Cristal·litzada: tot queda. Es manté més. Depèn de la experiència RENDIMENT INTEL·LECTUAL: - Eficiència intel·lectual: més lligada a la persona jove. No ho pot fer la persona gran perquè és més pràctic.
Eficàcia intel·lectual: es manté més. Són experiències. Les persones gran solen donar consells sobre el que podria passar o què és millor fer perquè ells ho han passat.
RESOLUCIÓ DE PROBLEMES I CREATIVITAT: - La creativitat i la capacitat imaginatives estan conservades Sovint es donen períodes de floriment individual Exemple: Picasso, Casals, Alberti, Miquel Àngel...
L’element condicionador per excel·lència capaç de limitar les respostes de l’ancià serà el temps Les resolucions que requereixen immediatesa són mal rebudes per part de la gent gran (necessiten més temps per realitzar les activitats o resoldre algun problema) Les solucions solen ser més tàctiques i valuoses quan posen en pràctica les seves experiències de vida i la seva saviesa PERSONALITAT I CARÀCTER: - La personalitat en el seu conjunt no sembla alterar-se “S’envelleix tal com s’ha viscut” S’accentuen alguns trets de caràcter Involucionisme: disminueixen la seva capacitat d’adaptar-se Les tipologies de personalitat referides a persones grans fan referència a l’adaptació a l’envelliment.
S’identifiquen:  Personalitats adaptaves: persones grans contentes, sensació satisfactòria de l’etapa. Ancians realistes, contents de viure aquesta etapa de la seva vida, de forma satisfactòria. Es mantenen actius i interessats per tot allò que els envolta. Són personalitats integrades, la majoria formen part d’aquest grup  Personalitats mal adaptaves: viuen aquesta etapa de forma negativa i amb desesperació. Persones colèriques, negatives i hostils, que sempre estan descontentes, que no accepten envellir i que tenen por a morir MOTIVACIÓ  amb l’edat disminueix. Menys afany competitiu SEXUALITAT  els vells no són asexuals. No s’escriu gaire sobre l’homosexualitat, de la influència de les malalties en el sexe.
AFRONTAMENT: - Davant dels esdeveniments estressants:  Distanciament  Revaluació positiva  Accepta de la pròpia responsabilitat  Control de sentiments angoixants RESILIÈNCIA I VELLESA: - Resiliència: molt important com a procés d’adaptació positiva Procés d’adaptació positiva de la persona malgrat les adversitats severes o traumes, i davant de les situacions d’amenaça Els recursos que poden protegir a la persona gran són:  Qualitats i trets personals  La família  Entorn social RECURSOS QUE POTENCIEN LA RESILIÈNCIA: - Identitat positiva Optimisme Afrontament Control personal Sentit d’autoeficàcia Espiritualitat Autoestima Xarxa social Emocions positives, “sentir-se bé” FUNCIONS COGNITIVES: - - Atenció:  A través d’ella es fan les tasques  Permet seleccionar entre informació principal i accessòria  Permet canviar l’interès d’una a altra tasca  Atenció focalitzada correcta  Atenció dividida, sostinguda alterada, més dificultat per filtrar informació, sobretot davant varis estímuls a l’hora  S’ha d’estar atent per tal d’enregistrar la informació. Registrar  atenció  És molt important  Retenir  associació (exemple: veure com estan les coses col·locades en un rebost o en un supermercat), visualització. S’ha de potenciar en les persones grans  Recuperar  referències en temps i espai (quan va passar un fet i on per tal de recuperar una part de la memòria)  Atenció focalitzada: només es focalitza l’atenció en una cosa. Es manté. Quan es busca una cosa només es busca aquella cosa  Atenció dividida: es fan dos coses a la vegada. Exemple: es fa mitja mentre es mira la tele; es dóna atenció a la mitja mentre s’escolta les notícies i quan hi ha una cosa interessant, es dóna més atenció a la tele i es va fent mitja  Atenció sostinguda: s’ha de fet una cosa al llarg d’un temps. Exemple: la filla diu que si truca una persona en concret li digui una cosa en concret; en el moment que aquesta persona truca, la persona diu que la seva filla no està Memòria:  La pèrdua de memòria recent, signe característic  No es coneixen les causes exactes  Canvis neurològics i circulatoris  Motivació, pèrdua d’interès per l’entorn, sentiments d’impotència, estats depressius, desacord amb la situació de la vida actual, vivència de dols...
 Les persones ancianes refereixen dificultats per retenir informació poc significativa  La memòria a llarg termini o memòria remota està ben conservada  La memòria remota permet recordar i conservar el vocabulari, les experiències, els records i molta més informació útil sobre el món que els envolta i sobre sí mateixos  Menys motivació, pèrdua d’interès per l’entorn  Dificultat per retenir la informació que no necessiten. Selecció -  Si volem que els quedi clar una cosa cal dir-ho molt clar  Alteracions de memòria per culpa de la edat és normal. Però en el moment que no és normal, passa a ser demència per culpa de la edat  Parts de la memòria:  Memòria sensorial: dura segons. Moment de captar la informació de fora per qualsevol dels sentits. Es manté si se li dóna temps a la persona. Estpa una mica alterada perquè no hi ha prou temps i qualitat en les sensacions perquè la persona ho capti bé  Immediata: dura segons. Repetir una cosa (Pere i Joan). Es manté. Se li ha de deixar a la persona uns segons perquè la persona ho repeteixi  Memòria a curt termini/memòria de treball: dura un minut aproximadament. “recorda que tens metge divendres a les 5 de la tarda”.
La persona s’ho apunta i si passa alguna cosa després se li oblida. Les persones grans la tenen una mica alterada.
 Memòria a llarg termini o remota: més conservada. És il·limitada.
Coneixement des que naixem.
 Memòria episòdica: és la més treballada en el moment de realitzar la història de vida o Biogràfica: és la història de la persona, que generalment es realitza de forma episòdica per tal d’explicar tots els fets de la seva vida. Es va perdent el temps (dades concretes. Cada cop són menys capaços de saber-ho) però no el record, que el tenen.
o Prospectiva: memòria mirant el futur. Agenda del que farà la persona. Es va alterant  Memòria procedimental: memòria que ajuda a mantenir les activitats apreses (exemple: anar en bicicleta, escriure...). molt integrades. En les persones grans es manté, ni que si fa molt temps que no ho realitzen, necessiten més temps  Memòria semàntica: tot el coneixement que la persona té del món que ha anat obtenint a partir dels sentits, però que no se’n recorden de quan ho van aprendre. Es recomana que vagin a tallers de memòria.
Llenguatge:  Conserva vocabulari de la definició de les paraules  Comprensió de missatges llargs s’altera  Recordar i verbalitzar noms concrets s’altera  Discurs repetitiu (afectació memòria a curt termini)  Expressió verbal i comprensió:  Es manté  Anòmia: tenen la paraula a la punta de la llengua però no els surt.
 Circumloqui: defineixen la paraula però no son capaços de dir-la  Parafàsies: es vol dir una cosa d’una categoria però es diu una altra (semàntica). “Deixa el bolso sobre la cadira” (quan vol dir sobre la taula)  Polilàlies: es canvia una lletra de la paraula  - Ecolàlies: persones sobretot malaltes i amb demències avançades i diagnosticades. Capacitat de repetir el que s’acaba de dir. Contesten el que ha dit l’altra persona.
 Expressió escrita: Funcions executives:  Si una dona a cuinat tota la seva vida i comença a oblidar-se d’alguns ingredients vol dir que passa alguna cosa ...