Constitucional III: Drets i Llibertats Tema 2.4 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Constitucional III: Derechos y Libertades
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 15/10/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

2.4  Drets  polítics  i  de  participació   2.4.1 Els  drets  de  participació  i  dret  d’accés  als  càrrecs  públics   ARTÍCULO  23.1   Los   ciudadanos   tienen   el   derecho   a   participar   en   los   asuntos   públicos,   directamente   o   por   medio  de  representantes,  libremente  elegidos  en  elecciones  periódicas  por  sufragio  universal.     Amb   aquest   primer   apartat   de   l’article   23,   la   CE   reconeix   el   dret   a   participar   en   els   assumptes   públics,  directament  o  per  mitjà  de  representants,  consagrant  així  aquells  aspecte  del  dret  a   sufragi   actiu   que   tenen   condició   de   dret   fonamental   (democràcia   representativa)   i   el   dret   a   vot  en  referèndum    i  en  el  sistema  de  consell  obert  (democràcia  directa).  D’aquesta  forma  es   reconeix  el  dret  de  vot  en  tot  tipus  de  comicis  de  naturalesa  política.  El  seu  desenvolupament   legislatiu  es  troba  recollit  en  la  LO  5/185,  del  Règim  Electoral  General  (LOREG),  la  LO  2/1980,   reguladora   de   les   diferents   modalitats   de   referèndum   i   la   Llei   7/1985,   reguladora   de   les   bases   del  règim  local   Titularitat:   tots   els   ciutadans   com   a   tals,   és   a   dir,   les   persones   individuals,   no   les   persones   jurídiques.    S’atorga  aquest  dret  als  majors  d’edat  que  estiguin  en  ple  ús  dels  seus  drets  polítics   i   que   tinguin   la   nacionalitat   espanyola.   Aquest   últim   requisit   tan   sols   s’aplica   en   eleccions   generals  i  eleccions  autonòmiques     − Eleccions   al   Parlament   Europeu,   podran   votar   tots   aquells   ciutadans   de   la   UE   residents  a  Espanya  (210  LOREG).     − Eleccions   Municipals,   podran   votar   els   ciutadans   de   la   UE   residents   a   Espanya   (176   LOREG)  i  ciutadans  d’aquells  països  que  atorguin  dret  a  vot  als  espanyols  en  les  seves     Contingut:   suposa   la   possibilitat   de   participar   en   eleccions   democràtiques   manifestant   la   voluntat   d’elecció   mitjançant   l’emissió   del   vot,   sempre   i   quan   concorrin   4   requisits:   1.   Nacionalitat   Espanyola   2.   Majoria   d’edat   3.   Estar   en   ple   ús   dels   drets   polítics   4.   Estar   inscrit   en   el   cens   electoral   (arts.   29   i   ss.   LOREG).   El   vot   emès   pel   ciutadà   està   caracteritzat   per   ser   universal,  lliure,  igual,  directe  i  secret.  Per  a  que  tothom  pugui  gaudir  d’aquest  vot  amb  totes   les   seves   característiques,   la   LOREG   ha   establert   diferents   mecanismes   per   a   que   pugui   ser   exercit  per  tothom  que  pugui  tenir  algun  impediment,  com  el  vot  per  correu  de  les  persones   no  residents  a  Espanya  o  en  el  seu  lloc  de  cens,  el  vot  anticipat,  o  l’assistència  per  a  invidents.     ARTÍCULO  23.2   Asimismo,   tienen   derecho   a   acceder   en   condiciones   de   igualdad   a   las   funciones   y   cargos   públicos,  con  los  requisitos  que  señalen  las  leyes.     En   aquest   segon   precepte   es   recull   el   dret   a   accedir   als   llocs   de   treball   i   càrrecs   públics,   recollit  per  primer  cop  a  la  CE  de  1812.  Dins  d’aquest  dret  se’n  pot  fer  una  doble  distinció  entre   l’accés  a  un  càrrec  públic  representatiu  i  l’accés  a  les  funcions  públiques:   • Càrrec   públic   representatiu:   accés   a   un   càrrec   de   representació   política,   ja   sigui   per   elecció  directa  o  indirecta.  També    se  l’anomena  dret  de  sufragi  passiu.   • Funcions   públiques:   accés   a   llocs   de   treballs   funcionarials   en   condicions   d’igualtat   i   amb  els  principis  de  mèrit  i  capacitat  que  han  de  regir  l’organització  de  l’Administració.   Titularitat:   com   hem   dit,   precepte   permet   realitzar   una   distinció   entre   2   drets   fonamentals,   també  en  funció  de  la  titularitat  d’aquests.     • Titular   del   dret   a   l’accés   al   càrrec   públic   representatiu   és   aquella   persona   que     compleixi   tots   els   requisits   establerts   per   l’article   67   LOREG.   Són   elegibles   els   espanyols  majors  d’edat  que,  posseint  la  qualitat  d’electors,  no  es  trobin  limitats  per   alguna  de  les  causes  d’inelegibilitat  o  d’incompatibilitat  previstes  legalment.   • Titular   del   dret   a   l’accés   a   les   funcions   públiques   és   aquella   persona   major   d’edat   i   amb   ciutadania   espanyola.   Els   nacionals   d’Estats   membres   de   la   UE   també   poden   accedir,  amb  caràcter  general  al  lloc  de  treball  públic  com  a  personal  funcionari.   2.4.2 El  dret  de  reunió  i  manifestació   ARTÍCULO  21.   1.   Se   reconoce   el   derecho   de   reunión   pacífica   y   sin   armas.   El   ejercicio   de   este   derecho   no   necesitará  autorización  previa.   2.   En   los   casos   de   reuniones   en   lugares   de   tránsito   público   y   manifestaciones   se   dará   comunicación   previa   a   la   autoridad,   que   sólo   podrá   prohibirlas   cuando   existan   razones   fundadas  de  alteración  del  orden  público,  con  peligro  para  personas  o  bienes.     En  l’article  21  Ce  es  recull  el  dret  de  reunió  i  manifestació,  i  es  desenvolupa  legislativament  en   la  Llei  Orgànica  9/1983,  Reguladora  del  Dret  de  Reunió  (LORDR).     Titularitat:   al   tractar-­‐se   d’un   dret   fonamental   de   titularitat   individual   però   d’exercici   col·∙lectiu,  el  dret  de  reunió  es  predica  tant  d’espanyols  com  d’estrangers.     Els  militars  no  poden  assistir  a  reunions  de  tipus  polític,  sindical  o  reivindicatiu,  els  jutges  no  hi   poden   assistir   en   qualitat   de   membres   del   poder   judicial,   excepte   en   aquelles   en   que   hagin   estat  convocats  o  autoritzats  pel  CGPJ,  i  els  fiscals  no  hi  podran  assistir  amb  caràcter  o  atributs   oficials  a  qualsevol  acte  o  reunió  pública  en  que  no  procedeixi  l’exercici  de  les  seves  funcions.     Contingut  i  límits:  consisteix  en  l’agrupació  temporal  i  física  de  persones,  sigui  en  local  tancat  o   un   lloc   de   trànsit   públic,   de   forma   concentrada   i   amb   una   finalitat   determinada,   considerant   reunió  l’agrupació  de  més  de  20  persones.     Es   reconeix   el   dret   a   reunir-­‐se   de   manera   pacífica   i   sense   armes,   sense   que   sigui   necessària   autorització   prèvia.   Malgrat   això,   la   celebració   d’una   manifestació   o   concentració   que   suposi   una   ocupació   de   l’espai   públic   pot   incidir   que   es   vulnerin   els   drets   dels   ciutadans   no   participants,  i  per  tan,  requerirà  la  comunicació  prèvia  a  l’autoritat  governativa,  que  haurà  de   garantir  tant  el  dret  de  manifestació  com  la  resta  de  drets  que  puguin  resultar  afectats.     La  comunicació  prèvia  no    és  en  cap  cas  una  sol·∙licitud  d’autorització,  sinó  una  notificació  als   efectes   que   els   poders   públics   puguin   prendre   mesures   necessàries   per   a   garantir   l’exercici   del   dret.     La   reunió   constitucionalment   protegida   ha   de   perseguir   una   finalitat   específica,   vinculada   a   l’expressió   d’idees   o   a   la   defensa   d’interessos,   convertint-­‐se   d’aquesta   forma   en   una   manifestació  col·∙lectiva  de  la  llibertat  d’expressió.     2.4.3 El  dret  d’associació   ARTÍCULO  22.   1.  Se  reconoce  el  derecho  de  asociación.   2.  Las  asociaciones  que  persigan  fines  o  utilicen  medios  tipificados  como  delito  son  ilegales.   3.  Las  asociaciones  constituidas  al  amparo  de  este  artículo  deberán  inscribirse  en  un  registro  a   los  solos  efectos  de  publicidad.   4.   Las   asociaciones   sólo   podrán   ser   disueltas   o   suspendidas   en   sus   actividades   en   virtud   de   resolución  judicial  motivada.   5.  Se  prohíben  las  asociaciones  secretas  y  las  de  carácter  paramilitar.     El   dret   d’associació   es   recull   constitucionalment   en   l’article   22   CE,   i   es   desenvolupa   legislativament   amb   la   LO   1/2002,   Reguladora   del   Dret   d’Associació   (LORDA).   El   desenvolupament   contingut   en   la   LORDA   conviu     amb   les   disposicions   autonòmiques   existents   en   la   matèria,   que   tenen   cabuda   en   la   mesura   que   no   es   refereixin   als   aspectes   nuclears   del   desenvolupament  del  dret.     Titularitat:   en   la   mesura   que   aquest   dret   constitueix   una   manifestació   del   desenvolupament   de   la   personalitat   en   la   seva   dimensió   col·∙lectiva,   sembla   clarament   connectat   a   la   dignitat   humana.  Per  això,  tota  persona  és  titular  d’aquest  dret  (tant  espanyol  com  estranger).     Per  altra  banda,  els  membres  de  l’exèrcit  i  dels  instituts  armats  sotmesos  a  disciplina  militar   (28  CE)  i  els  fiscals,  jutges  i  magistrats  (127  CE)  no  poden  pertànyer  ni  a  sindicats  ni  a  partits   polítics,  tot  i  que  això  no  impedeix  que  gaudeixin  de  tal  dret  en  la  resta  de  tipus  d’associacions.     Contingut  i  límits:  el  seu  contingut  és  la  lliure  creació  d’agrupacions  humanes  amb  vocació  de   permanència  i  personalitat  jurídica  sense  condicionar-­‐la  a  una  autorització.  En  la  mesura  que   constitueixen  una  prolongació  del  desenvolupament  de  la  personalitat  de  cadascú  en  un  marc   col·∙lectiu,  es  caracteritzen  per  tenir  caràcter  voluntari,  al  mateix  temps  que  són  l’expressió  una   mateixa  finalitat  comuna  que  constitueix  el  fonament  de  l’agrupació  lliure  i  permanent  de  les   persones.   • Vessant  positiva:  dret  a  fundar  una  associació  o  adherir-­‐se  a  ella  sense  impediment  de   tercers   i,   particularment,   de   l’administració   pública.   Tot   i   això,   les   associacions   s’hauran  d’inscriure  en  un  registre  públic,  que  tindrà  mers  efectes  declaratius.   • Vessant  negativa:  es  tracta  del  dret,  desprès  de  la  doctrina  del  TC,  a  no  associar-­‐se.  No   impedeix   l’existència   de   determinats   àmbits   d’associació   obligatòria   de   caràcter   excepcional,  d’aplicació  en  alguns  grups  professionals  (advocacia,  medicina).   Les   associacions   protegides   per   l’article   22   no   han   de   tenir   com   objecte   principal   l’ànim   de   lucre,   ja   que   en   aquests   casos,   la   seva   protecció   i   reconeixement   es   troba   en   el   dret   de   llibertat  d’empresa,  a  l’article  38  CE.   D’acord  amb  l’article  22.2,  queden  fora  de  l’àmbit  de  protecció  del  dret  d’associació  aquelles   que  persegueixin  finalitats  o  utilitzin  medis  tipificats  com  a  delicte.  De  la  mateixa  forma,  es   prohibeixen  les  associacions  secretes  o  de  caràcter  paramilitar.   ...