Tema 5 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'Administració Pública
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 17/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Júlia Mumany Pesarrodona 1 TEMA 5: L’ADMINISTRACIÓ LOCAL - TIPUS D’ENS Territorials → només tenen competències en un cert terme delimitat geogràficament. Coordinen un determinat territori.
- Municipis (Ajuntaments): http://municat.gencat.cat/ - És l'entitat bàsica de l'organització territorial, i l'element primari de participació ciutadana en els assumptes públics.
- Gaudeix d'autonomia, i el seu govern i administració correspon a l’Ajuntament, integrat per l’Alcalde o Batlle, i els Regidors.
- l’Alcalde és alhora un regidor.
- Els tinents d’alcalde: l’alcalde designa i revoca lliurement els tinents d’alcalde d’entre els membres de la comissió de govern i quan no n’hi ha, d’entre els regidors. Substitueixen l’alcalde o alcaldessa per ordre de nomenament, en els casos de vacant d’absència o de malaltia.
- La comisió de govern està formada per l’alcalde i X regidors, que depèn del nombre d’habitants. Els regidors han de ser nomenats i separats lliurement per l’alcalde o alcaldessa, el qual n’ha de donar compte al ple.
- - Hi ha els regidors que formen part del govern i els de l’oposició - Els regidors que estiguin a l’equip de govern són, com a màxim, ⅓ del total del ple.
Elements constitutius del municipi són la població i el territori -el terme municipal-, dins el qual es poden trobar diferents nuclis de població.
- L’organització interna de l’ajuntament depèn també de la quantitat d’habitants que tingui, de la història, etc.
- Actualment també hi ha: - secretaris: comprovar que la normativa que s’aprova a l’ajuntament està d’acord amb el marc legal estatal. Té un poder fedetari (dóna fe) - Interventor: controla que les arques municipals compleixin amb la normativa.
- En els ajuntaments petits hi ha una persona que fa les dues coses.
- En els ajuntaments grans pot ser que aquestes dues figures també siguin més d’una persona.
- Són els dos únics llocs que treballen a temps complert a l’ajuntament. Doncs, és una figura important i poderosa → porten molt anys i experiència i fa que puguin arribar a ser un problema per l’alcalde.
- Inframunicipalisme: municipis petits amb poca capacitat d’acció (pressupost reduit, dificultats de gestió, poca massa crítica, etc).
- En aquests moments, hi ha a Catalunya 947 municipis.
- 26 d'ells no superen els 100 habitants; → tenen una democràcia directa. Escullen l’alcalde però en el ple i participen tots els habitants Júlia Mumany Pesarrodona - 2 - 476 es troben entre els 100 i els 1.000 habitants, - 254 entre els 1.001 i els 5.000, - 131 entre els 5.001 i els 20.000, - 36 entre els 20.001 i els 50.000, El 70,91% de la població catalana viu en els 59 municipis que superen els 20.000 habitants.
- A partir de 20.000 habitants es considera que requereix que es prestin tot tipus de serveis socials i que aquests estiguin prou plens sense saturacions. També és el número a partir del qual es comencen a produir unes bones economies d’escala.
- El seu finançament ve: - Des de l’Estat: en funció del número d’habitants - l’IBI: prèviament a la crisi els ajuntaments havien augmentat molt els ingressos a partir d’aquest impost i això havia fet que construissin molts serveis que no eren necessaris.
Hi ha certes categories segons els ajuntaments, i que alhora també condiciona el finançament rebut: - Municipis de règim especial: - Els que funcionen en règim de consell obert (menys de 100 hab) - Els de muntanya (les comunicacions les tindràs pitjors i fer arribar els serveis bàsics serà més dificultós. Doncs, rebràs diners per fer inversions per millorar la situació) - Els turístics (l’augment de les necessitats en certes èpoques de l’any fa que hagi de rebre inversions) - Els historicoartístics - Els industrials (produeixen més residus tòxics i necessiten ajuda en temes de reciclatge) Entitat municipal descentralitzada - Quan en un terme municipal hi ha dos nuclis de població separats. Sempre n’hi ha un que és més gran, que és l’històric i que té l’ajuntament. Però, a vegades es creu que l’altra també tingui un cert autogovern (temes d’enllumenat, transport, logística, etc) també perquè té una història i entitats diferents a l’altre.
- Bàsicament és una delegació de l’ajuntament a l’altra poble. Són regides per una junta de veïns, al front de la qual hi ha un president.
- Actualment existeixen a Catalunya 62 EMD.
- Províncies (Diputacions provincials) - La província és una entitat local formada per l'agrupació de municipis, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment de les seves finalitats.
- No poden solucionar els problemes del municipalisme, perquè eren agrupacions molt grans.
- El seu govern i administració correspon a les diputacions provincials.
- Peculiaritats: Júlia Mumany Pesarrodona - 3 L’elecció de les diputacions és indirecta. S’utilitzaven els resultats que els diferents partits havien obtingut en els diferents municipis.
- No hi ha una visibilitat directa del que es fa, pel fet que la seva elecció és indirecta.
Reprodueix el model que hi ha a l’ajuntament. En funció dels diferents habitants els recursos i les pretensions de la diputació també es modifica.
- Per formar part del ple de la diputació, s’ha de ser regidor o alcalde d’algun municipis. Això fa que siguin persones que no treballen exclusivament per la Diputació. Per tant, és un càrrec acumulatiu.
- Les Diputacions són tan desconegudes perquè els serveis que presten no són als ciutadans, sinó als ajuntaments, per donar-los ajuda.
- Els serveis que presta als ajuntaments: - Tècnics de participació ciutadana - Tècnics d’informàtica - Altres tècnics - Promou projectes entre municipis i ofereix ajudes perquè aquests surtin bé.
- Donen diners als municipis per tal d’ajudar-los en aquells serveis que van construir.
- - Els únics serveis que presta directament al ciutadà, són: - La xarxa de Biblioteques - Alguna escola - Alguna llar de gent gran Històricament havien tingut la xarxa de carreteres i comunicacions, i tenien brigades que les mantenien.
- La font de finançament de la Diputació és de l’Estat. Tenen molts diners - Funció: - - Donar assistència als municipis (solucionar les ineficiències de l’inframunicipalisme) - Unitat electoral - Subdelegacions del govern Les Diputacions tenen les competències que els ajuntaments els hi deixin tenir.Amb la Generalitat no té conflicte de competències, però sí, de solapament competencial.
- - Ex: el turisme Les vegueries pretenien substituir les diputacions i crear 7 divisions territorials dins de Catalunya.
Per tal de superar el límit de modificació de la Constitució, el que es deia és que en comptes de tenir 4 províncies, que s’augmentessin a 7, i que es canviés el nom a “vegueries”. Però, això afectava als límits de la circunscripció electoral i doncs s’havia d’aprovar per Llei Orgànica. Com Júlia Mumany Pesarrodona 4 que les vegueries s’aproven en temps del començament de la crisi, no es tira endavant la proposta perquè suposaria molts més diners.
- Comarques (Consell Comarcal) - Tenen l’origen al 1936, durant la 2a República. Queda invalidat durant el franquisme.
- L’any 1987 s’implementen, amb poques modificacions respecte del mapa ja dibuixat a la república. A Catalunya, sobretot es creen com a voluntat de substituir a les Províncies, amb un clar significat nacional i molt recordatori al franquisme.
LLEI 6/1987, de 4 d’abril, de l’organització comarcal de Catalunya.
Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'organització comarcal de Catalunya.
- Les comarques són creades per Llei del Parlament de Catalunya, i actualment n'hi ha 41: La comarca es constitueix com una entitat local formada per l'agrupació de municipis, que té personalitat jurídica i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins.
- Es financien per transferència de la Generalitat.
- Com que no tenien competències, perquè la Generalitat no els hi cedia i els municipis tampoc, doncs aquestes es van inventar noves competències.
- Les comarques, doncs, no són massa poderoses, a nivell econòmic ni a nivell polític.
- Els consells comarcals a Catalunya són l'òrgan de govern i d'administració de la comarca.
- Ple → està format, tal com correspon a un ens de segon grau, per regidors dels ajuntaments que la componen. Elecció indirecta dels seus membres.
- Presidència - Gerent, amb funcions executives → professional que té plena dedicació a l'execució de les tasques del govern i l'administració comarcals.
Ell pot contractar el partit polític, i doncs no és un funcionari amb continuitat. Això pot generar inseguretat jurídica i possibilitats de corrupció.
- Comissió especial de Comptes - Consell d’alcaldes → es diferencien les comarques respecte dels municipis i les diputacions, perquè hi ha un òrgan extra i és aquest. Convocat pel president del Consell comarcal. Haurà d’informar de les propostes que siguin d’interès per als municipis.
- El resultat dels partits en els municipis s’utilitza per calcular la representació en el Consell Comarcal.
- La duració del mandat és de quatre anys, coincideix amb les corporacions locals. La pèrdua de la condició de regidor municipal determina la pèrdua de membre del Consell.
“CONSELH GENERAU D’ARAN” L’Aran disposa d’un règim jurídic especial establert per llei del Parlament.
Júlia Mumany Pesarrodona 5 La institució de govern de l’ Aran és el CONSELH GENERAU, format pel Síndic, el Plen dels Conselhèrs e Conselhères Generaus i la Comission d’Auditors de Comptes. El Síndic és la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran (President del Consell Comarcal).
La institució de govern de l’Aran és elegida per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. Això és a causa de la seva peculiaritat. Té més competències que la resta de comarques.
Conselh Generau format per tretze membres, elegit pels veïns sobre la base de sis circumscripcions electorals anomenades “terçons”.
- Vegueries (Consell de Vegueria) No territorials → - Mancomunitat de municipis → per coordinar serveis entre ells , de manera concreta. Només en poden formar part els municipis - - Neix de la voluntat dels propis municipis - Té la seva pròpia lògica de funcionament - Se suggereix que siguin municipis limítrofes, però no necessàriament ho són.
- Actualment n’hi ha 69.
- Poden ser temporals.
- Necessitat d’acord dels Plens dels municipis que la volen crear.
Entitats metropolitanes (Àrea Metropolitana de BCN) → només n’hi ha una i es correspon a la de bcn.
Grans connurbacions urbanes que necessiten coordinar: els transport públic, la recollida de d’escombraries, el servei d’aigua, etc.
- Són ens locals de caràcter instrumental - Les entitats metropolitanes es creen/suprimeixen per Llei del Parlament de Catalunya.
- Funció: coordinar polítiques locals en àrees de conurbació.
- No existeix fins l’any 2010. Encara que prèviament no s’hagués creat una àrea, hi havia certs municipis que s’havien de coordinar. Així, es va autoritzar, des del Parlament de Catalunya, a crear 2 entitats metropolitanes molt concretes. Així, en aquell moment, Convergència s’assegurava que, tot i que estiguessin en mans del PSC, tinguessin molt poc poder.
- Les entitats metropolitanes del Transport i dels Serveis Hidràulics i el Tractament de Residus, creades per la Llei 7/1987.
Júlia Mumany Pesarrodona - 6 Quan finalment s’acaba de crear ve la crisis. Sí que existeix, té competències, però no és un poder important.
- Consorcis → figura flexible que permeti que diferents tipus d’administracions i empreses es sumin, sense finalitats lucratives.
- Actualment hi ha 215.
Quan es vol eliminar els “ens locals” implica canviar la Constitució i això suposa conflicte.
- La Constitució, parla en l’article 137 sobre el món local.
- Aquesta garateix l’existència de províncies amb les corresponents diputacions provincials. L’existència de municipis es dóna per fet.
- "L'Estat s'organitza territorialment en municipis, en províncies i en les comunitats autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels interessos respectius".
- L’Estatut d’Autonomia, en l’article 2.3 i 83 cita: municipis, vegueries i comarques. Es parla de vegueries amb la intenció de suprimir les diputacions. Les comarques estan garantides per l’Estatut. Que no hi hagi vegueries és un problema a nivell legal perquè es va preveure unes divisions que actualment no hi ha.
- 2.3: “Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia”.
- 83: Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries.
L’àmbit supramunicipal é́s constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament.
És molt complicat canviar l’Estatut i la Constitució.
...