2.11 Firmicuts amb morfologia de coc I (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Microbiologia II
Profesor C.F.
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 12/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Microbiologia II Silvia Expósito TEMA 2.11 FIRMICUTS AMB MORFOLOGIA DE COC I FAMILIA Staphylococaceae: GÈNERE Staphylococcus: Mitjançant la prova de la catalasa i oxidasa es poden diferenciar bé els grups: • Catalasa +, oxidasa +: o O/F +/-: oxida però no fermenta hidrats de C o O/F -/+: no oxida però fermenta: Micrococcus o O/F +/+: oxida i fermenta: Staphylococcus Són cocs grampositius. Es troben a la pell dels mamífers i a altres hàbitats on hi arriben per contaminació. Separació fàcil entre espècies mitjançant la prova de la coagulasa i la fermentació del mannitol amb un medi de cultiu selectiu: - S. aureus: Patogen, coagulasa +, fermenta mannitol. Típic de la pell humana i de la biota de les narius en un 20% de la població, es controla a les persones manipuladores d’aliments.
És productor de diferents pigments carotenoides, de manera que quan creix en cultius les colònies que es formen són de color groc.
Es considera patogen per la capacitat que té de produir diferents toxines i productes extracel·lulars, presenta una sèrie d’estructures que contribueixen a la seva patogènia.
Com és grampositiu té a la seva paret àcids teïcoics que li confereixen una certa variabilitat antigènica, també poden funcionar com adhesines facilitant l’adherència del bacteri a la superfície de diferents cèl·lules.
A la paret cel·lular presenten una proteïna A que s’uneix específicament a la fracció Fc de les IgG (fracció contrària d’on s’uneixen els Ag), convertint així al bacteri en un portador d’Ab que poden reaccionar amb altres Ag homòlegs. La càpsula és antifagocitària i li permet al bacteri sobreviure als processos infecciosos dins de l’organisme.
Toxines i productes extracel·lulars: com és un bacteri β-hemolític produeix dos tipus de toxines diferents: o α-toxina: codificada cromosòmicament; hidrolitza eritròcits, leucòcits, plaquetes i cèl·lules epidèrmiques produint necrosi.
o Leucocidina: forma porus a la paret dels leucòcits produint un buidat cel·lular, té més afinitat per leucòcits polimorfonuclears.
o Enterotoxines: responsables dels símptomes gastrointestinals que es produeixen pel consum de productes contaminats.
o Esfoliantines: exotoxines que actuen sobre les capes superficials de la pell, de manera que cauen a trossos, poden ser codificades plasmídica o cromosòmicament.
o TSST-1: responsable d’un síndrome semblant al del xoc sèptic dels bacteris gramnegatius.
Microbiologia II Silvia Expósito També produeix coagulases, lipases, proteases, DNAses... com a productes extracel·lulars que afavoreixen la seva patogènia.
Les infeccions que produeix són piogèniques (pus) i supuratives, també causa una necrosi local dels teixits. Infeccions més freqüents: o Fol·liculitis: infecció dels fol·licles capil·lars amb pus, típiques a la època juvenil.
o Furóncols (golondrinos): abscessos a la pell, sobretot a les zones més humides i calentes, són lesions doloroses associades a la manca d’higiene que impedeixen tancar els braços.
o Carboncles: lesions més serioses on el bacteri pot passar a la sang i acabar produint una sèpsia.
o Voltadits: al voltant de les ungles com a conseqüència d’infeccions a les ferides de la pell.
o Infeccions de ferides: si no es desinfecten es poden complicar i produir infeccions més serioses, la majoria de soques que les causen produeixen esfoliantines també.
o Infeccions internes si arriben per sang: ▪ Osteomielitis ▪ Artritis ▪ Abscessos ▪ Endocarditis o Impetigen: infecció típica de nens petits que consisteix en l’aparició d’una grans a tot el cos, sobretot a la cara, és molt contagiosa, típica de falta d’higiene, no és gaire greu. L’aparició de les lesions és també una manifestació local de les soques productores d’esfoliantina.
o Malaltia de Ritter o síndrome de la pell escaldada: es produeix esfoliantina en grans quantitats, infecció on el bacteri es dissemina per tot el cos produint les toxines i com a conseqüència apareix inicialment un eritema i hi ha una descamació de la pell. És una malaltia típica de nens petits també associada a manca d’higiene. També es poden donar en immunocompromesos (SIDA).
o Intoxicacions alimentàries: associades al consum de productes de pastisseria mal refrigerats, la persona que manipula els aliments presenta una ferida infectada i si no està ben aïllada pot contaminar els productes on el bacteri produeix les toxines. Causa vòmits per la producció d’una toxina emètica.
Microbiologia II Silvia Expósito o Síndrome de la toxina TSST-1: dones entre 20-40 anys que utilitzen tampons superabsorbents, forma part de la biota en un 5%, el bacteri llavors troba les condicions ideals per créixer i produir la toxina, si es troba en grans quantitats és quan es dóna la síndrome. Al principi es produeix un eritema i després va evolucionant, poden haver-hi vòmits i diarrees, complicacions que afecten al fetge i al ronyó, febre alta i abscessos.
Es tracten amb antibiòtics sense anells β-lactàmics, com meticil·lina o vancomicina en les soques resistents a la meticil·lina, tot i que també hi ha soques resistents a la vancomicina i no hi ha més tractament.
Les dues espècies següents també són típiques de la pell, formen colònies als medis de cultiu i es poden aïllar de la cavitat nasal i a vegades de la orina. Es consideren no patògens però poden produir infeccions oportunistes gràcies a la capacitat d’adherència a les sondes i catèters: - S. epidermidis: coagulasa -, no fermenta mannitol.
S. saprophyticus: coagulasa -, no fermenta mannitol.
 Correcció examen: Meningitis: inflamació supurativa de les meninges. No es tracta amb penicil·lina, pel tipus B no es pot obtenir vacuna perquè no és antigènica.
Patogen primari: bacteri o virus que pot produir una malaltia concreta. El que produeix la infecció és el bacteri, no la toxina.
...

Comprar Previsualizar