Apunts Temes 1,2,3 i 4 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Personalitat i diferències individuals
Profesor A.M.
Año del apunte 2016
Páginas 54
Fecha de subida 12/10/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er TEMA 1  INTRODUCCIÓ 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Què significa el terme personalitat?  El terme “personalitat” té diferents accepcions: 1. És una branca de la psicologia que estudia els patrons de comportament 2. Disciplina que intenta comprendre les persones mitjançant diferents estratègies de recerca.
3. Fa èmfasi en els mètodes d’avaluació(mètodes de recollida d’informació per fer una bona valoració) per estudiar, explicar, predir i prendre decisions adequades sobre els individus.
4. L’estudi de la personalitat normal proporciona les bases per entendre i tractar la conducta anormal.
5. La personalitat és un concepte abstracte, una entelèquia(no es pot tocar, ho construïm a partir de les coses observables).
Tothom té una personalitat encara que cadascú diferent i la persona que té una personalitat normal, té una personalitat adaptable.
Les persones no es poden estudiar en col·lectiu, ha de ser individualment ja que cada persona és molt diferent i és un món.
S’ha d’estudiar quina és la personalitat normal per poder detectar les anormals que són, les que poden derivar en una patologia. Però establir aquests paràmetres de normalitat és molt difícil degut a que les persones són molt diferents i a sobre existeix el gran enemic del psicòleg  la mentida.
El condicionament de les persones i/o cultura condiciona el nostre comportament.
El que fa que siguem som en qualsevol situació, la nostra essència, realment és la nostra personalitat.
El lòbul frontal és el que fa que les persones adoptem una sèrie de comportaments segons el rol en el qual ens trobem o ens toca.
La personalitat és una suposició científica (un constructe) que es justifica, principalment, pel tipus d’actes que realitzen quotidianament les persones.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er El concepte de personalitat exigeix propietats psicològiques que no poden ser observades directament, però que clarament contribueixen a governar el comportament de l’individu (què pensa, què sent i què fa).
Els psicòlegs treballen amb el que es pot canviar intenten moderar la part invariable per conviure millor amb un mateix.
Patró de comportament: Comportaments repetitius durant tota la vida, són consistents, persisteixen en el temps i en les diferents situacions. Aquest comportament és variable però no permanent. En canvi allò que és puntual és estat, estat d’ànim i aquest es pot revertir.
 La personalitat pot canviar pel context, ambient o components biològics.
 Personalitat és tot el que nosaltres som psíquicament.
 Persona distímia: Persona amb pensaments o actituds negatives.
1.2. Què és la personalitat  Actualment, no hi ha cap definició de personalitat acceptada universalment, malgrat que unes tenen més recolzament empíric que d’altres.
 No obstant, encara que no puguem donar una definició acceptada universalment, si sabem, per observació i empíricament, que totes les persones no actuen de la mateixa forma en la mateixa situació. Aquestes diferències en l’actuació no s’expliquen només per la situació en si mateixa, sinó per com experimentem aquestes persones la mateixa situació.
Personalitat és la organització dinàmica, interna de la persona, de sistemes psicològics que creen patrons característics de comportament, pensaments i sentiments de la persona.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er  Característiques comunes de les definicions de personalitat: 1. Emfasitzen la importància de la individualitat.
2. La personalitat no és una acumulació de parts sinó que té una organització.
3. La personalitat representa un procés. (no està per estar) 4. La personalitat està constituïda per aquelles característiques que fan que una persona manifesti patrons consistents i estables de conducta.
5. Personalitat és un concepte psicològic lligat al cos físic.
Temes de la psicologia de la personalitat:  Diferencies individuals: Cada persona és única i diferent a les demes.
No hi ha dues personalitats iguals, ni la dels bessons.
 Funcionament interpersonal: Processos interns de la persona.
Existeixen processos interns en les persones, que dirigeixen les formes en les que actuen.
La personalitat com a camp d’estudi Es pretén desenvolupar teories comprehensives de la naturalesa humana que incorpori tots els principis de la psicologia general (atenció, percepció, aprenentatge, etc.) i d’altres disciplines com la biologia i/o la genètica.
2. TEORIES DE LA PERSONALITAT Una teoria es un conjunt d’idees relacionades entre si, constructes i principis proposats per explicar certes observacions de la realitat Les teories tenen tres nivells: descriptiu, explicatiu (explicar el fenomen plantejat) i predictiu (predir nova informació, que ningú s’havia plantejat abans).
Contra més amplia sigui una teoria, més possibilitats tindrà de ser ambigua.
 Les teories han de ser comprovables i han de ser provades mitjançant el mètode científic.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er 3. CRITERIS PER AVALUAR LA BONDAT DE LES TEORIES La psicologia és una disciplina científica que ha compartit gran part del seu recorregut amb la filosofia.
El que diferencia la filosofia de la psicologia es el procediment, donat que les preguntes que es planteja moltes vegades són les mateixes.
El mètode científic es va desenvolupar fonamentalment per a protegir-nos dels nostres propis biaixos ideològics i de la influència de les nostres pròpies creences personals.
Les creences o les teves pròpies teories s’han de deixar de banda per no distorsionar la realitat i ser objectius.
Què fa que una teoria sigui bona?    Capacitat que té d’explicar i predir. ( fet principal) Amplitud de la informació rere la teoria (no pot estar basada només en una font d’informació, n’hi ha d’haver-hi molta diversitat).
Teoria parsimoniosa  Menor quantitat de suposicions possibles. El més senzilla possible.
3.1. Objectius de la ciència     Descripció Explicació Predicció Control (a vegades)  Només quan un fenomen es adequadament replicat pot ser explicat i per tant ser predictible i, en ocasions, susceptible de control.
 Replicabilitat: després d’un estudi s’ha d’enviar un informe a la comunitat científica perquè altres científics puguin fer el mateix estudi per verificar la conclusió.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er 3.2. Característiques del mètode científic  Empiricisme  Realitzar una observació controlada i sistematitzada.
 Escepticisme  Els científics han de dubtar de la veracitat de tots els seus arguments.
 Parsimònia  La més simple de dues explicacions d’un fenomen es prefereix sobre la més complexa.
 Teoria parsimoniosa  La capacitat que té una teoria d’explicar un fenomen a partir del menor nombre de suposicions.
 Replicabilitat  Possibilitat de repetir o duplicar una investigació original.
Aquesta és una característica essència i genuïna del mètode científic.
 Incertesa  La raó de la Replicabilitat és tractar d’assegurar que el que s’observa pugui ser imparcialment explicat, és a dir, independent del propi biaix teòric de l’observador o d’algun prejudici personal. Això té a veure amb el fer supòsits erronis.
 Si volem fer un canvi de conducta anirem al pensament, ja que aquest té una part més educable que biològica.
3.3. Objectius de la psicologia de la personalitat  Els objectius propis de la psicologia de la personalitat són: descriure, explicar i predir.
 La major part de la investigació empírica contemporània de la personalitat aborda les formes en que difereixen els individus i els grups.
 Els psicòlegs que investiguen en el camp de la psicologia de la personalitat ho fan des de diferents perspectives sobre la naturalesa humana.
No només es pot estudiar una persona sinó que també un conjunt d’elles ja que comparteixen uns trets.
La conducta no es predictible perquè existeixen moltes diferencies individuals.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er 3.4. Criteris per avaluar la bondat de les teories de la personalitat 1. Verificació (contrastable) Per ser una bona teoria ha d’estar ben constatada amb la realitat.
2. Valor heurístic (genera recerca) 3. Coherència (fenòmens diversos)  Coherent amb diferents fenòmens amplis sinó, queden buits teòrics.
4. Parsimònia (senzilla)  Capacitat d’una teoria per tenir el mínim nombre de suposicions 5. Comprehensibilitat (amplitud)  Té a veure amb la coherència, que l’estudi no es quedi en un nivell basic sinó que sigui mes ampli perquè abarqui altres aspectes.
6. Significat funcional (ajuda)  Que l’estudi pugui servir d’alguna cosa.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er TEMA 2  MÈTODES PER A L’ESTUDI DE LA PERSONALITAT Per poder comprovar el que diem o creiem existeixen els mètodes. I aquests mètodes son el mes important per treure una bona conclusió.
1. RECOLLIDA D’INFORMACIÓ  La introspecció: és la reflexió sobre la pròpia experiència. És la capacitat d’una persona per mirar endins seu.
 Inconvenient: no podem estar segurs de si estem distorsionant allò que recordem i veiem de nosaltres mateixos.
 L’observació dels altres: (Conductes obertes i encobertes)  Inconvenient: és impossible estar “dins del cap de l’altre” per saber amb certesa què pensa i què sent.
El dilema esta en saber molt d’una persona (o varies) o saber poc de moltes, però es gairebé impossible fer totes dues coses alhora.
Els investigadors solen escollir un mètode d’investigació o l’altre en funció dels seus objectius, però el mes freqüent en psicologia de la personalitat és estudiar mostres grans de persones.
 Generalització  És el grau d’amplitud aplicable d’una conclusió.
 Per a què una conclusió sigui generalitzable s’ha de basar en l’observació d’un nombre considerable de persones de diferents edats, sexes, classes socials, ètnies i cultures.
 En la majoria d’estudis actuals, els investigadors observen a mostres grans de persones per augmentar la generalització de les seves conclusions.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er  No obstant, la majoria d’estudis que s’han realitzat fins la data d’avui, s’han dut a terme als EEUU i Europa amb mostres d’estudiants universitaris.
2. MÈTODES D’INVESTIGACIÓ Abans d’estudiar un fenomen, l’investigador o psicòleg, ha de triar qui és el millor disseny per investigar aquest fenomen. En personalitat hi ha tres dissenys basics d’investigació: Estudi de cas únic Aquest mètode prové d ela medicina i es basa en entendre explícitament a una persona en la seva totalitat. Implica un llarg període d’observació ja que implica una anàlisi repetida i amb profunditat d’una persona.
Es fan entrevistes poc estructurades però s’acumula molta informació amb certa quantitat de detalls.
 Avantatges:  Són rics en detalls.
 Observació de la persona en el seu propi context (validesa ecològica)  Observació del que fa i no del que està establert per avaluar en un protocol (ambients controlats i creats per l’investigador).
 Molt heurístic: Les observacions es repetiran perquè son d’interès, Porta investigació, porta rèplica.
 Desavantatges:  Molts dels estudis de cas únic són estudis clínics, és a dir, de persones que tenen algun problema o alteració mental.
 La informació que obtenim a partir d’un cas no es pot generalitzar.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Mètode experimental S’utilitza per a determinar la CAUSALITAT: si una variable influeix en una altra.
Es produeix la manipulació de variables.
Mètodes quasi-experimentals: variables d’aparició natural que no es poden manipular (ex: home/dona).
 Una variable és tot fenomen susceptible a canviar. Per determinar causalitat cal com a mínim dues variables Contra balanceig Tots els experimentats passaran per les mateixes condicions experimentals per no arribar a condicions esbiaixades.
MÈTODE CORRELACIONAL S’utilitza per determinar si hi ha RELACIÓ entres dues o més variables.
És un mètode molt útil per a l’estudi de grans mostres i per a variables d’aparició natural que no es poden manipular. A més és el més utilitzat en l’estudi de la personalitat.
Transversals/Longitudinals  La diferencia entre el mètode experimental i el correlacional és que el correlacional estableix relació entre dues variables però que una és la causa de l’altra. Una de les variables no és la causa perquè aquest mètode nomes observa no manipula, per això es necessitaria l’experimental.
3. ESTABLIMENT DE RELACIONS ENTRE VARIABLES  Variable  Característica que s’analitza i que difereix d’un subjecte a l’altre o que canvia d’un moment dels temps a un altre. Es tracta d’una dimensió que pot prendre valors diferents. Ha d’haver-hi com a mínim dos valors, encara que algunes en tenen un numero infinit.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er  Categòrica: binaria: Presencia o no presencia (0/1; Ex: millora/no millora) o dicotòmica: no indica no tenir un o altre (Ex: Home/Dona) i politònica: té molts valors i tenen diferents categories (Ex: Estatus socioeconòmic: baix, mig i alt)  Ordre (Representa un ordre; Ex: Arribada a la meta, posició germans)  Quantitativa (és una quantitat i pot ser discreta (números enters de valors; Ex: nombre de germans) o continua( dins d’un interval i han valors infinits; Ex: pes) Quan volem saber si existeix relació entre dues variables, cal analitzar els diferents nivells d’aquesta variable. Considerar tot el rang de variabilitat, i no solament un extrem.
 En psicologia no tot és categòric, és quantitatiu i per això necessitem mesures.
 Estadísticament infreqüent, no és, clínicament patològic.
3.1. Correlacions entre variables Una correlació entre dues variable implica que els valors observats tendeixen a comportar-se junts d’una manera sistemàtica, és a dir, les dades que s’observa de cada una tendeixen a co-variar de manera sistemàtica.
El mètode correlacional NO permet establir relacions causa-efecte simplement ens informa de si hi ha relació entre dues o més variables.
 Hem de considerar dos aspectes de la correlació: la direcció (sentit directe o invers) i la força (grau).
 La direcció:  Correlació positiva: Relació entre dues variables que mostra que ambdues augmenten o Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er disminueixen simultàniament. A mesura que una augmenta, l’altra també.(Ex: estatura i pes, notes i autoestima).
 Correlació negativa o inversa: Relació entre dues variables que mostra que a mesura que una variable augmenta, l’altra disminueix. (Ex: consum cànnabis i el rendiment acadèmic).
 Sense correlació: Denota la situació en la qual no es pot formar un patró aparent al traçar punts de dades per a dues variables en un diagrama de dispersió. Mostra que no existeix relació entre les dues variables.
 La força: És la inclinació de la relació entre variables. Fa referencia al grau en que amb el valor d’una variable es pot predir el valor de l’altra amb la qual està relacionada.
Es refereix a la exactitud en la predicció.
La força de la correlació es representa amb un índex numèric.
 Coeficient de correlació: És un índex que quantifica la relació lineal entre dues de les variables.
 Coeficient de correlació de Pearson: dues variables i es representa amb la lletra r. (En ciència del comportament multifactorial.)  Coeficient de correlació múltiple: més de dos variables i es representa amb la lletra R.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Quan tenim una correlació molt forta, significa que la persona que té el valor més alt d’una variable, també té el valor més alt de l’altre variable.
 El valor de r pot oscil·lar entre -1 i +1. (Com més proper a 1, més forà associativa entres les variable, estaran molt associades.
En un gràfic, com més inclinada està la línia, la força d’associació és més gran perquè està més propera a l’1.
 En psicologia de la personalitat una correlació de 0.8-0.6 es considera forta, de 0.5-0.3 moderada i de 0.3-0.2 baixa.
Correlació forta i positiva EXEMPLE D’EXERCICI  S’ha trobat una r de Pearson de 0.75 en un estudi del consum de tabac i la impulsivitat, què significa? a) b) c) d) e) Representa una correlació positiva Indica un grau fort de correlació Són variables associades A més consum de tabac, més impulsivitat Totes les respostes són correctes No podem dir que el resultat és real només observant el valor o la gràfica. Hem de saber si el resultat és estadísticament significatiu.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Estudis correlacionals  Transversals  L’observació i registre de la informació es realitza en un únic moment temporal.
 Longitudinals: L’observació es realitza mitjançant comparacions en diferents moments temporals (amb diferents mostres representatives o del mateix grup). Es fa una observació durant els anys i en moments diferents i es considera més exacte perquè s’avalua millor la personalitat ja que aquesta és estable en el temps.
Conèixer els patrons de comportament de personalitat és més efectiu.
3.2. Causalitat i interferència El mètode experimental ens permet determinar la causa i l’efecte. Es defineix per dues característiques:  Manipulació de la variable independent (VI): En un experiment, l’investigador “manipula” la VI (la dimensió o variables que l’investigador sotmet a prova com la possible causa de la relació causa-efecte).
Participants i condicions experimentals equivalents:  Assignació aleatòria: Controlar la variabilitat entre els grups experimentals assignant a l’atzar la condició experimental. L’assignació de variables aleatòries pretén garantir la distribució aleatòria per evitar biaixos.
 Contra balanceig: Tots els subjectes passen per totes les condicions experimentals canviant d’ordre les condicions experimentals en un mateix grup de subjectes.( Que tots els experimentats passin per totes les condicions de la variable per evitar que altres factors quedin oblidats i algun d’aquests sigui la causa.) Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er  Manipulació vs. Control 3.3. Com es reconeixen els tipus d’estudis?  Recordar les característiques de l’experiment (manipulació i assignació aleatòria)  Sempre que els grups reflecteixin una diferencia d’aparició natural o els grups siguin formats per característiques que nosaltres mesurem, l’estudi és correlacional.
 Per què els estudis de personalitat de vegades semblen experimentals? Perquè els participants són seleccionats per les seves puntuacions extremes en una determinada dimensió de personalitat.
3.4. Quin tipus d’estudi es millor?  Mètode experimental:  Avantatge: Permet mostrar causalitat  Desavantatge:  A vegades no estem segurs de quin aspecte de la manipulació era l’important (Ex: Intervenció). Existeix dubte sobre quin aspecte de la manipulació va ser l’important.
 En humans els fenòmens que s’estudien han de ser de curta durada i sota condicions molt controlades (poca validesa ecològica).
A vegades s’arriba a una amplia conclusió nomes havent-hi experimentat amb una breu tasca, d’una forma especifica.
La variable independent és la que el científic manipula, és la que proba com la possible causa en una relació causa-efecte.
També s’hauria de tenir en compte el control experimental que és la condició de tractar a tots per igual, menys allò que s’està manipulant.
Una altre característica del mètode experimental és la de l’assignació aleatòria.
Si la variable no por ser controlada, s’ha d’assignar aleatòriament l’experiència d’èxit o fracàs.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Si fas una assignació aleatòria, sabràs que nomes hi ha una causa en el que investigues i és, la manipulació de la variable independent.
La variable dependent és la variable que es creu que és l’efecte d ela relació causa-efecte.
 Mètode correlacional:  Avantatge:  Permet examinar esdeveniments que poden durar inclús anys i que són més elaborats.
 També permet estudiar esdeveniments que no seria ètic manipular (Ex: Parelles divorciades, dieta, etc). No s’assignen aleatòriament les característiques.
 Desavantatge: No permet establir relacions causals ja que generalment por haver tres possibilitats.
La investigació en psicologia de la personalitat: el tipus d’estudi més freqüent és el correlacional transversal.
Un estudi experimental no és nomes una comparació entre grups i un correlacional ens dona només una correlació. El correlacional, a vegades, compara dos o més grups.
3.5. Estudis multifactorials En aquests tipus d’estudi, dues o més variables són manipulades (executar una tasca) i/o mesurades (característiques de personalitat) separadament al començament de l’estudi, la qual cosa implica crear totes les combinacions dels diferents nivells de les variables.
La clau d’aquest model causal és obtenir dades de més de dues variables.
En aquests estudis dues o més variables són manipulades separadament. Això implica la creació de totes les combinacions dels diferents nivells de les variables predictives.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Aquest enfocament multivariat permet, mitjançant una anàlisi matemàtica (denominada model d’equació estructural), escollir entre diferents possibilitats què està causant què.
Aquests tipus d’estudis s’anomenen investigació experimental de la personalitat.
RESUM - La investigació de la personalitat sempre es basa en observacions, tant d’un mateix com dels altres.
- El desig de comprendre a una persona com “un tot” va portar als estudis de cas únic.
- La necessitat de generalitzar conclusions que es poden aplicar a moltes persones, ca conduir a la anàlisis sistemàtic de moltes persones.
- La recollida d’informació és només el primer pas per analitzar les relacions entre variables.
- La relació entre variables es pot fer de dues maneres diferents: mètode correlacional i experimental.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er TEMA 3  INTRODUCCIÓ A L’AVALUACIÓ DE LA PERSONALITAT  EL QUE NO ES DEFINEIX NO ES POT MESURAR.
 EL QUE NO ES POT MESURAR, NO ES POT MILLORAR.
1. INTRODUCCIÓ Avaluar significa mesurar i valorar. Avaluar la personalitat significa mesurar-la i valorar-la.
 Objectiu: Elaborar procediments que permetin obtenir informació de manera sistematitzada i organitzada per poder ser interpretada i serveixi de base per la presa de decisions (terapèutiques o no).
AVALUACIÓ Procés a traves del qual el psicòleg realitza l’estudi científic del comportament del subjecte, en els diferents nivells de complexitat i a través de procediments objectius, amb diferents finalitats tant pràctiques com d’investigació bàsica.
Els processos no són infal·libles, tots tenen uns avantatges i uns inconvenients i el que has de fer és comprovar que el que has observat és real.
Les nostres ideologies, coneixements o formes de veure la vida poden esbiaixar el nostre diagnòstic ja que en comptes d’una avaluació de l’examinador és una comparació de valors.
2. FONTS D’INFORMACIÓ Les proves d’avaluació difereixen en el seu grau d’objectivitat i subjectivitat:  Subjectives  La informació que es registra mitjançant la prova NO està tipificada( no hi ha barems de comparació de mostres representatives).
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Els resultats depenen del judici de l’examinador, per tant, els resultats poder ser distorsionats pel judici de l’avaluador (Interpretació del comportament).
Hi ha una excepció ja que amb els nens les proves subjectives si que funcionen.
 Objectives  La informació que es registra mitjançant la prova està tipificada. Tant l’administració, com la puntuació i la interpretació són independents del judici de l’examinador.
Mediació d’una realitat física que no requereix una interpretació, per això és objectiva.
Característiques  El concepte d’estructura(menor o major grau de llibertat al respondre), parlant d’un instrument de mesura, fa referencia al major o menor grau de llibertat que aquest concedeix per respondre.
 Estandardització: implica la constància, uniformitat de les condicions ( la convecció és igual per tothom i serveix per protegir-nos de la subjectivitat) o procediments que se segueixen a l’aplicar, corregir i interpretar una prova.
 Maièutica- socràtica: L’art de treure a una persona el que pensa a partir de preguntes.
TIPUS 2.1. Registres d’observadors: Mesures de la personalitat que no provenen del propi individu sinó d’un altre que és el que l’avalua.
 Entrevista:  Mètode molt utilitzat  Si no és estructurada la interpretació, és subjectiva  Informe de tercers:  Entrevistes, escales d’apreciació (qüestionaris) o registres.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er  Observació:  Ambients naturals o de laboratori. Experts.
Aquest sistema és molt útil per veure la part no verbal(que no es pot canviar a diferència de la verbal).
2.2. Registres del propi subjecte En personalitat gran part de la informació que obtenim prové del propi subjecte.
 Autoinformes  Tècniques que inclouen un conjunt de preguntes estructurades, ítems o elements als quals la persona ha de respondre de forma també estructurada. (SÍ/NO; Veritable/Fals; escales de punts). (Ex: MMPI, NEO PI-R).
Volen avaluar diferent aspectes de la personalitat en una mateixa proba, però en escales separades.
 Autorregistres  Són tècniques no estructurades, el material no està estandarditzat (no barems) i les respostes s’interpreten segons la percepció de l’observador (subjectiva). Són com una mena de diaris.
 Tècniques projectives  No estandarització, interpretació subjectiva, emmascarades.
3. CONCEPCIÓ DE TEST Dues acceptacions (significats) del terme:  Genèrica  En la qual es confon entre test, instrument o tècnica d’avaluació.
 Tècnica  Instrument de mesura sistemàtic i tipificat que compara la conducta de dues o més persones, essent a més a més vàlid i fiable.
 Una tècnica o instrument d’avaluació pot no estar ni tipificada ni quantificada (estandarditzada).
 La concepció de test és més restringida que la de tècnica devaluació.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Un test és un instrument d’avaluació psicologia tipificat que avalua el comportament d’una persona, avalua molt bé el que ha de ser i el que no i és un mètode molt fiable.
Definició de test  Sistemàtic i objectiu: Les condicions d’administració, com la puntuació i la interpretació han d’estar sistematitzades i han de ser independents del judici de l’examinador.
 Tipificat (estandarditzat): Disposar de normes de referencia o criteris per a interpretar les puntuacions.
 Barems: Taules de referències amb el grup normatiu que permet comparar l’individu objecte d’estudi amb la població a la qual pertany.
 Mostra de conducta: Representativa. Relació empírica.
 Finalitat predictiva Una bona tècnica d’avaluació de la personalitat ha de complir 3 requeriments: estandarització (normes d’aplicació i correcció), fiabilitat (es mesura en la forma de redacció dels ítems(adverbis –ment)) i validesa.
Els tests han de ser vàlids i fiables.
4. PROPIETATS DE LES PUNTUACIONS DELS TESTS 4.1. Fiabilitat La fiabilitat és la precisió amb la que avalua un test. Quan una observació es fiable, compta amb un alt grau de consistència i replicabilitat.
Una manera d’afrontar el tema de la fiabilitat en la mediació és, repetir aquesta mediació.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er  És la consistència o estabilitat de les mesures quan el procés de mediació es repeteix.
 Un test és fiable quan obtenim puntuacions similars en condicions similars d’aplicació.
 Hi ha diferents situacions que poden significar fonts d’error en l’estabilitat dels resultats obtinguts.
Fonts d’error en l’estabilitat dels resultats obtinguts: VARIABILITAT En el temps En el contingut En el temps i en el contingut Entre correctors/avaluadors TIPUS DE FIABILITAT Fiabilitat test-retest Consistència interna Paral·lela amb intervals Fiabilitat interjutges  Fiabilitat Test – retest:  Procediment  S’administra dues vegades la mateixa prova amb un interval de temps, que pot oscil·lar de dies a anys. Se suposa que l’avaluació ha de coincidir bastant perquè la personalitat és un tret estable (les puntuacions han de ser pràcticament igual).
 Càlcul  Coeficient de correlació.
 Utilitat  Mesurar l’estabilitat temporal.
 Inconvenient  L’efecte de la pràctica pot distorsionar la mesura (aprenentatge).
 Consistència interna: Un altre tipus de fiabilitat és la consistència o fiabilitat interna.
 Procediment  Divisió per meitats: consisteix en partir la prova en dues meitats comparables, després d’una única administració.
 Càlcul  Coeficient de correlació, Cronbach.
 Utilitat  Detectar errors en l’homogeneïtat del contingut.
 Inconvenient  Dificultat de dividir el test en dues meitats comparables. Tècnica dels parells i senars.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er  Formes paral·leles:  Procediment  Consisteix en administrar dues proves equivalents, però no iguals, d’un test.
 Càlcul  Coeficient de correlació.
 Utilitat  Detectar errors en la variabilitat del contingut. Si és amb interval, a més a més s’estableix l’estabilitat temporal.
 Inconvenient  Dificultat d’elaborar formes paral·leles. L’efecte de la practica pot distorsionar la mesura.
 Fiabilitat interjutges: Serveix per constatar la hipòtesis d’un observador amb la d’un altre.
Es diu que hi ha una alta fiabilitat quan aquests judicis es correlacionen uns amb els altres.
 Procediment Consisteix en la correcció del test per la mateixa persona en diferents moments, o per diferents persones en un moment determinat.
 Càlcul  Coeficient de correlació  Utilitat  Detectar errors humans en la correcció i l’objectivitat de la prova (errors aleatoris i sistemàtics).
4.2. Validesa La fiabilitat no és l’únic tema important, pot ser que les mediacions tinguin una alta fiabilitat però en canvi, no tinguin cap sentit. Per aquest motiu, es fa important la validesa.
La validesa fa referencia a si un instrument d’avaluació mesura allò que pretén mesurar.
A més és la característica més important d’un instrument.
Tot test vàlid ha de ser fiable però no tots els test fiables són vàlids.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Validesa de contingut Quan els ítems d’un test són representatius d’allò que es vol mesurar. (Aparent o lògica).
Validesa de criteri Relació entre l’instrument que analitzem i alguna mesura ja coneguda com a vàlida. (Concurrent o predictiva).  Es mostra que, un mecanisme, es relaciona amb altres manifestacions de la qualitat que ha de mesurar.
Implica el judici d’un observador entrenat, com a criteri extern.
 Utilitza un criteri extern i proba que la mediació prediu algo més que el que se suposa que ha de predir.
 Validesa de constructe Indica si un test mesura i en quin grau ho fa, un determinat tret o constructe hipotètic (Convergent o discriminat).  Aquest tipus de validesa avarca tot i és la més important.
Aquesta validesa es diferencia de la de criteri perquè aquesta, la segona mediació pretén avaluar una mica diferent del que avalua la primera ja que la recol·lecció d’informació prové, d’angles diferents (validesa convergent).
Aquests tipus de validesa també és discriminant ja que mostra que un mecanisme d’avaluació no mesura qualitat que no està destinada a madurar.
S’encarrega de descartar alternatives.
*S’ha de tenir en compte, sobretot, que un constructe psicològic no té el mateix significat en una cultura que en una altre.
4.3. Sensibilitat i especificitat Fa referencia a la validesa diagnostica:   Sensibilitat: Capacitat de detecció de verdaders positius (capacitat del test per a detectar malaltia).
Especificitat: La capacitat de detecció de verdaders negatius (la capacitat del test per a detectar als sans). Probabilitat de que una persona sana realment obtingui un resultat negatiu al test.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er 5. PÈRDUA DE VALIDESA 1) AUTOINFORMES  Distorsions de resposta:  Involuntàries  Voluntàries  Biaixos de resposta: d’estabilitat social  Tendències de resposta:  Aquiescència  Tendència a l’alternativa intermèdia i a les opcions extremes.
2) AUTOREGISTRES  Efecte reactiu (+ ó -). Efecte terapèutic en un 1er estadi.
Es vol que qualsevol mecanisme d’avaluació tingui el mínim d’informació esbiaixada possible i, hi ha respostes que distorsionen el que s’avalua.
Per exemple: La conformitat Fa referencia a la tendència a dir que si. Llavors l’avaluació mostra el conjunt de respostes i no la personalitat.
 Les personalitats extremes també obtindran puntuacions altes.
Una manera d’eliminar la tendència a dir que sí, seria redactant una meitat de preguntes perquè el “sí” signifiqui estar en un extrem de la personalitat i en canvi, l’altre meitat perquè el “no” signifiqui estar en el mateix extrem d ela personalitat.
La desitjabilitat social Fa referencia a la tendència que tenen les persones a presentar el millor de elles mateixes.
Aquest problema s’afronta a l’expressar les preguntes de tal manera, que no sigui significatiu.
Una altre forma és introduint ítems sobre la preocupació que té la persona per la desitjabilitat social Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er 6. CONSTRUCCIÓ D’INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ La construcció està determinada en gran part, per la perspectiva teòrica del que genera la mesura.
6.1 Construcció racional o teòrica El psicòleg primer deriva les bases racionals a partir de les quals creu que una determinada dimensió de la personalitat és important i després crea un instrument d’avaluació on aquesta dimensió sigui mesurada de forma vàlida i fiable. 1er què i desprès com (STAI).
Primer es desenvolupa una base teòrica, per la creença que de que un aspecte és important. El següent és crear una proba en la que aquell aspecte quedi reflexat de forma valida.
6.2 Construcció empírica Per determinar quins ítems formaran part de l’instrument, s’utilitza un criteri extern, habitualment grups de subjectes extrems, que sobresurten en les característiques psicològiques(pacients amb problemes psicològics j diagnosticats) que s’espera que ha de mesurar l’instrument. (MMPI).
 Majoritàriament comporta un alt grau de validesa aparent.
 Han de ser fiables i tenir una bona validesa de constructe. (Primer “què mesurar” i després “com mesurar-ho”).
Per decidir quins ítem s’han d’incloure en la proba, es tenen en compte les dades i no els aspectes teòrics.
Es guia per la classificació de les persones en categories.
Es conserven els ítems que uns certs membres diagnosticats responen de manera diferent a altres persones ( “normals”).
RESUM - Les qualificacions dels observadors són, una mica subjectives ja que s’observa el comportament de la persona.
- Els autoinformes són anàlisis que realitzen les persones avaluades.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er - TEMA 4a  INTRODUCCIÓ A LES PRINCIPALS PERSPECTIVES EN PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT 1. INTRODUCCIÓ: Les teories de la personalitat es poden agrupar en perspectives. Una perspectiva és una agrupació de teories que comparteixen un conjunt de supòsits que serveixen de guia.
Cada teoria ha de complir uns criteris per ser considerada científica.
Analitzarem 5 perspectives de la personalitat i els autors més representatius de cada una d’elles: 1) Psicoanalítica; 2) FenomenològicaHumanista; 3) Aprenentatge i Social; 4) Disposicional; i 5) Biològica.
2. PERSPECTIVES: PERSPECTIVA AUTOR Psicoanalítica Fenomenològica – humanista Sigmund Freud Carl Rogers George Kelly Maslow B. F. Skinner Albert Bandura Julian Rotter Gordon Allport Raymond Cattell R. McCrae i P.Costa H.J.Eysenck H.J. Eysenck J.A.Gray M.Zuckerman Aprenentatge i Social (cognitiuconductual) Disposicional Biològica APROXIMACIÓ METODOLÒGICA Àmbit clínic (cas únic) Àmbit clínic (cas únic) Experimental Correlacional Correlacional i experimental  Cas únic  Suma d’evidències d’un cas únic.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er 2.1. Perspectiva Psicoanalítica La psicoanàlisi fou iniciada amb els escrits d’un metge austríac, Sigmund Freud.
Ell va ser el gran creador d ela teràpia de la parla i és considerat el pare de la psicologia de la personalitat perquè al publicar les seves teories, es va fer famós molt ràpid. (Moltes de les seves idees encara tenen una influència molt rellevant en la psicologia i en la cultura popular).
Fou una de les primeres aproximacions a l’ estudi formal de la personalitat. Va ser una teoria molt heurística ja que va comportar molta rèplica.
Quan va començar a ser més conegut va formar la ”Comunitat del anillo”, una associació de psicòlegs psicoanalistes.
Quan un dels seus deixebles, Yung, va posar en dubte alguna de les teories de Freud (creia que faltava una base experimental) , el van fer fora del Comitè.
Aquesta nova perspectiva mostra que el comportament està determinat per forces internes que estan fora de la nostra consciencia i control.
A més, proposa que no existeix la casualitat, tot el que fem ho fem a propòsit però, de manera inconscient.
En aquella època es té la idea de que la personalitat és un conjunt de processos que sempre està en moviment. No és un procés, sinó que certes forces poden funcionar en contra de les altres. Això comportarà l’aparició dels mecanisme de defensa.
Freud va néixer al 1856 a Moravia i va morir a Anglaterra l’any 1939. Ell estava convençut de que els conflictes sexuals eren la causa principal de totes les neurosis.
La seva font principal d’anàlisi van ser les dones i va començar a teoritzar i va concloure coses sense experimentar ni comprovar res.
La vida personal de Freud va quedar profundament involucrada amb la seva pròpia teoria.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Els postulats freudians bàsics són els següents:  Importància dels processos inconscients en la determinació de la conducta.
 Èmfasi en els instints o pulsions com a forces motivacionals bàsiques del funcionament humà.
 Importància de les primeres fases del desenvolupament (les experiències primerenques tenen una influencia considerable en la naturalesa de la personalitat). És important per la nostra conducta i els canvis que poden provocar.
 Possibilitat de canvi de la personalitat a través d’una sèrie de procediments psicoterapèutics.
Els instints: Els instints són els elements bàsics de la personalitat. Són una espècie d’energia (energia fisiològica transformada) que connecta les necessitats del cos amb els desitjos de la ment. Els instints ens permeten sobreviure i busquen satisfer les nostres necessitats bàsiques.
Els instints són forces motivacionals que impulsen la conducta i determinen la seva direcció.
Freud va agrupar els instints en dues categories: 1) Vida (Eros) o sexual  Serveixen al propòsit de supervivència de l’individu i l’espècie. Busquen la satisfacció de les necessitats de menjar, aigua, aire i sexe. Són impulsos que controlen la supervivència, la reproducció i el plaer.
 La libido és l’energia produïda pels instints de vida. És una energia que busca la satisfacció dels desitjos que comencen en forma de supervivència. En aquest moment es comença a parlar d ela zona erògena.
 L'instint o pulsió de vida que Freud considerava més important per la personalitat era el sexe ja que és considerat l’element més important per la formació de la personalitat.
Ens diu que la base de tot està a l infància i en cap moment va analitzar a nens.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er 2) Mort o destrucció (Thanatos)  La visió de Freud comença amb que es veu la mort com a objectiu de la vida. Aquests impulsos es retenen degut als instints de vida.
No són sempre visibles.
 La destrucció ni és un impuls basic, però, s’origina de l’impuls de la mort.
Es a dir, si Eros bloqueja l’expressió de l’instint de mort, la tensió s’acumula, no es gasta.
o Catarsis  Es refereix a l’alliberació de la tensió en un moment de molta acumulació.
- Quan el cos (organisme) es troba en un estat de necessitat, la persona experimenta un sentiment de tensió o pressió, notes que al teu cos li falta alguna cosa. El propòsit de l’instint o pulsió és satisfer aquesta necessitat i, per tant, reduir la tensió.
- La teoria de Freud es pot considerar una APROXIMACIÓ HOMEOSTÀTICA.
- La gent pot adoptar diverses trajectòries per satisfer les seves necessitats.
- Freud creia que l’energia psíquica es podia desplaçar a objectes substituts.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Organització de la ment: Per a Freud la ment està organitzada segons un model topogràfic La ment estaria constituïda per tres nivells de consciencia:  Conscient  Tot allò accessible ràpidament a la nostra ment. Nivell de la ment per el qual tenim consciencia del que succeeix en un moment determinat.
 Preconscient  Accessible però de manera difícil. Memòria ordinària que es pot portar a la consciencia fàcilment. Es defineix com la “memòria disponible”, experiències que no són conscients en un moment determinat però que si ens esforcem, les recordarem.
 Inconscient  Allò que no es veu però és el més important d’una persona. Font de desitjos i dipòsit d’impulsos, sentiments... És on es troben els aspectes mes importants de la persona.
El material de l’inconscient no es pot portar voluntàriament a la consciencia, degut a que, les forces a que hi ha unes forces que el mantenen allà.
Estructura de la personalitat: Freud va desenvolupar, també, un model estructural de la personalitat que completava el model topogràfic de la ment.
La personalitat estaria conformada per tres estructures bàsiques responsables de la complexitat de la conducta humana: L’allò Principi de plaer, processos primaris de pensament. En definitiva, impulsos que surten del més interior. Totes les necessitats han de ser satisfetes al moment sinó, es produïren tensions.
Component original d ela personalitat, està present al néixer i està conformat pels aspectes instintius i primaris.
Aquest, funciona completament a l’inconscient.
Tota l’energia prové d’ell i per això és anomenat “el motor” de la personalitat.
Satisfà les necessitats a partir del procés primari (imatge mental inconscient del desig).
Utilitza les accions reflexes i els processos primaris.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er El Jo Principi de realitat i processos secundaris de pensament.
Media entre els plaers i entre el que pots moralment fer.
Una personalitat més bona és la que té el “Jo” ben consistent.
Evoluciona de l’allò i aprofita la seva energia per funcionar.
S’ocupa d’assegurar que els impulsos de l’allò s’alliberin efectivament, tenint en compte el món exterior. És a dir, té en compte la realitat externa juntament amb les necessitats internes.
Aquesta part es troba tan a l’inconscient com al conscient.
Si aquest impuls no es pot expressar, l’aplaçarem fins que trobem un moment més segur per fer-ho.
Aquesta part és necessària per mantenir la pressió sota control i és la font de solució de problemes perquè, elabora plans per satisfer les necessitats de l’individu.
El Superjo Imperatius morals. És el que et diu el que està bé i el que no.
Representa la internalització de les normes socials. No neix amb ell sinó que el va adquirint i va creixent quan la persona va resolent un conflicte en el seu desenvolupament.
Treballa també en els tres nivells de consciencia.
Tracta de prevenir qualsevol impuls que els pares desaprovarien; força al “Jo” a actuar moralment i guia a la persona a la perfecció del pensament.
Aquest, es divideix en consciencia (part correctora) i en el “jo ideal”(perseguir la perfecció).
-L’allò pressiona per obtenir satisfacció, el Jo intenta demorar la realitat i el Superjo exigeix moralitat per sobre de tot.
Ha d’haver un equilibri entre el Jo el, l’Allò i el Superjo.
Ansietat moral  Problemes entre el Jo i el Superjo.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Desenvolupament de la personalitat: La teoria psicoanalítica del desenvolupament parteix de dues premisses:  La primera, emfasitza que les primeres experiències infantils tenen un paper clau en la formació de la personalitat adulta.
 La segona proposa que certa quantitat de libido que està present des del naixement progressa a través d'una sèrie d'estadis psicosexuals.
Freud hipotetitzà una sèrie de 4 estadis seqüencials de desenvolupament de la personalitat: oral, anal, fàl·lic i genital.
Va afegir un període, anomenat latència, que no és una fase pròpiament dita (entre els 6 o 7 anys i l’inici de la pubertat).
El nom de cada estadi reflecteix la zona del cos que en ser estimulada permet la reducció de la libido.
ESTADI Oral Anal INTERVAL D’EDAT 0- 18 mesos 18 mesos – 3 anys FOCUS LIBIDINAL Boca (succionar, mossegar, mastegar) Anus (retenint o expulsant femtes) Fàl·lic 3 - 6 anys Genitals (masturbació) Latència 6 - 12 anys Cap (sexualitat abaltida) Genital A partir de la pubertat Genitals (heterosexualitat) SENYALS I EXPERIÈNCIES DEL DESENVOLUPAMENT Deslletament.
Separació de la simbiosi amb la mare.
Fixació: personalitat oral-passiva Entrenament en el control d’esfínters (autocontrol).
Fixació: personalitat anal-retenidora o anarexpulsiva Identificació amb el rol de l’adult del mateix sexe.
Fixació: Complex d’Edip (nois), d’Electra (noies) Increment d ela relació amb els companys i dels contactes socials en general.
Establiment de relacions intimes i afectuoses; contribució a la societat a través del treball.
Fixació: personalitat genital Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er El desenvolupament de la personalitat es fonamenta en la satisfacció del desig libidinal a través de l’estimulació de diferents zones del cos.
Quan el conflicte no ha estat resolt per excés de gratificació o per excés de frustració, es pot produir una fixació en aquella etapa.
El desenvolupament de la personalitat finalitza a l’adolescència.
Oral És l’etapa més primitiva. Les interaccions amb el món exterior es fan a través d ela boca.
La boca redueix les necessitats biològiques i produeix plaer.
En aquest moment, la seva supervivència depèn dels demes.
Anal  El nen comença a adquirir el control d’esfínters. Ara es produeix a l’anus el plaer.
- Pares rígids i exigent, implicarà una personalitat anal-retenidora.
- Pares que ridiculitzen aquest fet, implicarà personalitat anal-expulsiva.
Fàl·lic  El nen descobreix les diferencies anatòmiques entre els sexes.
Mostren interès pels seus genitals i es qüestionen preguntes relacionades amb el naixement i el sexe.
El conflicte dominant en aquest estadi, és:  Complex d’Edip (en els nens):La mare té un component sexual i el pare és el rival. El nen pretén seduir i posseir la seva mare i com agafa el rol del pare, vol una lluita o rivalitat amb ell.
Llavors apareix l’ansietat de castració, quan el nen té por de que el pare li talli el penis.
Això se soluciona quan es reprimeixen els sentiments cap a la mare i aquest, s’identifica amb el pare.
Un Complex d’Edip mal resolt, implica una personalitat fàl·lica, amb afany d’èxit i la patologia associada seria la impotència.
 Complex d’Electra (a les nenes): Presenta enveja de penis i considera culpable a la mare d’aquesta falta. Llavors vol posseir al seu pare perquè té penis.
Un Complex d’Electra mal resolt, implica una personalitat promiscua i la patologia associada seria la frigidesa.
Període de latència  El nen sublima la libido en altres accions com per exemple l’esport.
És una preparació de l’últim estadi i està caracteritzat per canvis fisiològics, l’aparició del Jo i el Superjo.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Genital  Els òrgans reproductius maduren i es segreguen hormones sexuals.
Per aquest motiu es produeix un augment de l’activitat sexual.
A l’inici, hi ha una etapa “homosexual”.
Tenir una personalitat genital és el millor que pots tenir si la tens controlada.
Per assolir-la, la persona ha d’assolir un rol més actiu envers els problemes de la vida.
Naturalesa de l’ansietat Freud pensava que l’ansietat era una forma de deixar anar l’energia libidinal que s’havia quedat bloquejada. Més tard va proposar que l’ansietat era una funció del Jo que permetia reaccionar de forma adaptativa a les situacions amenaçadores.
En funció de les fonts d’amenaça del Jo, la teoria proposa tres tipus d’ansietat:  Ansietat realista: Por que apareix davant de l’amenaça o perill real.
Aquesta ansietat desapareix quan ho fa l’estímul amenaçador. Una manera d’afrontar aquesta por és evitar o escapar de la situació que la provoca.
 Ansietat neuròtica: És aquella resposta emocional resultant de la sensació que els impulsos de l’Allò, sortiran de control i et faran fer alguna cosa terrible.
La persona està preocupada constantment perquè l’Allò no s’escapi del control del Jo.
Aquesta ansietat sorgeix del propi subjecte; no hi ha objecte real.
 Ansietat moral: Quan el Jo amenaçat amb càstig per part del Superjo, la resposta emocional és aquest tipus d’ansietat. És la por que s’experiencia quan la persona ha violat els codis morals. És té pot a ser castigat per els pares.
Subjectivament, la persona experiència aquest tipus d’ansietat com a culpabilitat o vergonya. És difícil de tractar ja que la persona no pot escapar d ela seva pròpia consciencia.
Mecanisme de defensa Si el Jo funciona correctament, la persona no sent ansietat de cap mena. En canvi, quan la ansietat apareix, pel mal funcionament del Jo, aquest respon de dues formes: una opció seria incrementar els esforços dirigits a afrontar de forma racional el problema i al segona opció, seria utilitzar els mecanisme de defensa.
Aquests són tàctiques del Jo per a manegar l’ansietat.
Les persones no utilitzen un únic mecanisme, sinó diversos per poder afrontar el problema.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Tots els mecanisme de defensa tenen dues característiques comunes: a) Poden operar a nivell inconscient.
b) Transformen d’alguna manera la realitat.
Aquests mecanisme de defensa són:  Repressió  Mecanisme que possibilita que els impulsos indesitjables no entrin a la consciencia, mantenint-los a l’inconscient.
 Projecció  Mecanisme mitjançant el qual, un atribueix els seus pensaments, sentiments i conductes inacceptables a l’altre. La culpa de les dificultats personals es deriva sobre els altres.
 Desplaçament  Mecanisme mitjançant el qual, l’impuls és desplaçat de la seva font original a na altra font menys perillosa.
Una forma de desplaçament menys comú, es reorientar-ho cap a un mateix.
 Racionalització  Es tracta de buscar una explicació acceptable, però incorrecta, per una acció determinada. La persona s’esforça per demostrar que la seva conducta és “racional” i justificable.
 Formació reactiva  L’ansietat és reduïda reprimint uns impulsos i emfatitzant els impulsos contraris. L’individu no deixa que s’expressin els seus desitjos perillosos, sinó que fa les seves actituds i tipus de conducta contraris.
 Regressió  L’individu retrocedeix i es situa en un estadi anterior.
Formes de regressió fàcilment observables manifestades pels adults inclourien: perdre els nervis, oposicions envers l’autoritat...
 Sublimació  Un impuls és reconduït a una activitat socialment acceptable. Permet al Jo canviar l’objecte de l’impuls sense inhibir la seva expressió.
 Negació  Aquest mecanisme protegeix la persona de les experiències amenaçadores, bloquejant o negant la seva existència.
La negació és un mecanisme típic dels individus immadurs.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Avaluació: Les tècniques d'avaluació dels processos inconscients s'anomenen tècniques projectives (instruments considerats especialment sensibles per revelar aspectes inconscients).
Aquestes tècniques comparteixen una sèrie de característiques: a) b) c) d) e) f) No estructurades El subjecte no sap de que se l’avalua Construcció teòrica La conducta exigida és variable Nivell de quantificació de resultats mínim L’àmbit d’aplicació és clínic Els tipus de tècniques projectives són:      Estructurals  El subjecte reflexa característiques més o menys estables de la seva personalitat.
Una d’aquestes proves seria la tècnica de Rorschach. A questa tècnica consisteix en la presentació d’unes lamines amb taques de tinta, davant les quals el subjecte ha de dir el que li suggereix.
Temàtiques  A traves d’un material visual, més o menys estructurat, es pretén la producció verbal d’una historia. Un exemple en seria el TAT.
Expressives  La consigna és que el subjecte faci un dibuix i a partir d’aquí es faci una interpretació. Un exemple en seria el “Gargot”.
Constructives  El subjecte ha d’estructurar un espais i organitzi dintre uns material que se li donen. Un exemple seria el Test del Poble.
Associatives  Parteixen de la presentació d’un estímul al que el subjecte haurà de respondre amb les seves associacions. Un exemple és el Test d’Associació de Paraules.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Tècniques terapèutiques L’objectiu d’aquestes tècniques és suprimir els símptomes presents.
Algunes de les tècniques son:  Associació lliure: Es basa en la premissa que una associació condueix a una altra de nivell més baix de consciencia. Les associacions verbalitzades pel pacient són interpretades com expressions simbòliques reprimides del seu pensament. El pacient deixa anar la seva ment per expressar els seus pensaments.
 Interpretació de la resistència: Potser durant el procés anterior, el pacient mostri una incapacitat per parlar dels seus desitjos.
La resistència és una manera de mantenir els conflictes a l’inconscient, sense que puguin aflorar a la consciencia per no recordar un material dolorós.
La resistència es vincula freqüentment amb la vida sexual de l’individu.
A més indica el grau d’amenaça emocional que té la teràpia.
 Anàlisi dels somnis: Freud considerava que els somnis eren el camí directe a l’inconscient ja que el contingut d’aquests estava determinat pels desitjos reprimits. Quan una persona està adormida, el seu Jo està menys previngut contra els impulsos originats per l’Allò.
Els psicoanalistes pretenen esbrinar aquestes motivacions a partir d ela interpretació dels símbols que apareixen en els somnis. A més creuen que poden ajudar al pacient a entendre les causes dels símptomes i dels conflictes.
 Anàlisis de la transferència: Quan el mecanisme de defensa anomenat desplaçament, es dóna en el curs d ela teràpia, s’anomena transferència.
El pacient desplaça els seus sentiments d’amor o odi cap el psicoterapeuta de forma inconscient.
El terapeuta ajuda al pacient a interpretar aquests sentiments transferits, estudiant que la font originaria es troba en experiències anteriors.
 Reeducació emocional: El coneixement, encara que necessari, no és suficient per a modificar a conducta. Cal que el pacient aprengui a coneixes a si mateix sense l’ajuda del terapeuta.
Autodeterminisme  Planteja que les persones si que poden canviar el seu destí, poden ser lliures.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er 2.2. Fenomenològica – humanista Els humanistes en canvi, parteixen de premisses diferents a les de Freud: Plantegen que hi ha tants punts de vista com persones i que no poden considerar l’ésser humà com un col·lectiu perquè cada persona pot veure i interpretar el món de manera diferent.
La perspectiva fenomenològica de la personalitat es basa tres assumpcions bàsiques:  La conducta d'una persona només pot ser entesa en base a la pròpia percepció subjectiva de la realitat.
 La gent té la capacitat de determinar el seu propi destí (autodeterminació).
 Els éssers humans són bons i perfeccionistes de manera inherent. Això vol dir que de manera natural l’individu progressa cap a una major maduresa i autonomia.
2.2.1. Fenomenològica – humanista  C. Rogers Carls Rogers va néixer a Xicago l’any 1922 i arran d’un viatge a Xina es va adonar que l’únic que el satisfaria seria ajudar als demes però, els dogma i la jerarquia eren contraris al seu enfocament personal.
Més tard es va orientar cap a l’estudi de la psicologia i va elaborar les tècniques de la teràpia centrada en el client.
Rogers cada cop és més criticat per els seus estudis, perquè son típics de medicina, perquè els pacients no millores, etc.
Finalment va formar un grup amb psicòlegs que eren afins a les seves idees.
Rogers va estudiar o treballar amb persones problemàtiques (drogues, alcohol...), amb soldats traumatitzats després d’una guerra, etc.
Carls Rogers fa les següents aportacions a l’estudi de la persona:  Intenta entendre com una persona percep el món de forma única i diferent a la resta de subjectes. Rogers no parla sobre el lloc on es troba el problema però parla d ela unicitat. Abans de plantejar unes hipòtesis sobre el seu comportament, hem de saber com veu el món aquesta persona (observar i descobrir).
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er  Dóna importància al concepte de self (auto) i a les experiències relatives a un mateix. El self es torna en el més important no és com et veuen sinó com una persona es veu a si mateix.
 Desenvolupa els grups de trobada com una manera d'ajudar a la gent a millorar i enriquir les seves relacions interpersonals. Es distingeixen teràpies d’acceptació a un mateix i les teràpies positives que ensenyen a la gent a ser feliç, encara que ja estiguin bé.
 Fa especial èmfasi en la teràpia (Teràpia centrada en el client). Aquestes teràpies van ser considerades poc científiques però que van fer grans aportacions.
Tendència a l’actualització: Rogers va hipotetitzar que tota la conducta està guiada per una motivació unitària, anomenada tendència a l’actualització. Es tracta d’una tendència a desenvolupar totes les seves capacitats per tal de millorar la persona.
Aquest és l’únic constructe motivacional postulat per Rogers.
En la seva opinió, cada necessitat pot ser interpretada com expressió de la tendència a l’actualització.
Aquesta tendència s’expressarà de manera natural.
La tendència a l'actualització té dues característiques:  És una tendència innata.  Condueix la persona a aconseguir l’autonomia i l’autosuficiència.
 La tendència a l'actualització no només està dirigida a reduir la tensió, per exemple la gana, sinó també a augmentar-la. A diferencia de Freud que busca una tendència homeostàtica (que busca l’equilibri).
Rogers creu que la conducta està motivada per la necessitat e desenvolupar-se i millorar.
Procés organismic d’avaluació  Avalua les experiències en funció de la utilitat a la tendència a l’actualització. A aquelles experiències que son actualitzadores se’ls assigna un valor positiu, i aquelles que no, un valor negatiu.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Concepte de Self: El self o self-concept (autoconcepte) és un conjunt organitzat, compost de percepcions i de valors assignats a aquestes percepcions.
L’autoconcepte reflecteix aquelles característiques que la persona percep que formen part d’un mateix. L’autoconcepte sovint reflecteix la manera com nosaltres veiem ens veiem, en relació als diferents ros que tenim a la vida.
Aquest és conscient i accessible a la memòria.
L’autoconcepte també inclou allò que creiem que hauríem d’esser i el que ens agradaria ser  Jo ideal És allò que la persona més valora i aspira a ser.
Desenvolupament de l’autoconcepte: Rogers no va formula uns estadis pels quals la gent ha de passar per adquirí l’autoconcepte sinó que, va preferir centrar-se en analitzar de quina manera les avaluacions d’altres persones, promouen el desenvolupament d’una autoimatge positiva o negativa.
En un principi, el nen no és conscient, l’autoconcepte només està governat pel procés organismic d’avaluació. L’infant avalua cada nova experiència en funció de si aquesta facilita o dificulta la tendència innata a l’actualització.
A mesura que va creixent, l’estructura de l’autoconcepte es va conformant per la interacció amb les persones significatives, és a dir, l’autoconcepte és el producte del procés de socialització.
Hi ha tres elements que són importants en el desenvolupament de l’autoconcepte:  Necessitat de reforç positiu i consideració positiva: Segons Rogers, les persones tenen necessitat d’ésser estimades i acceptades. Aquesta necessitat és universal, persistent i recíproca.
La conducta del nen, en comptes d’ésser guiada per les experiències que milloren el seu autoconcepte i ho és per la probabilitat de rebre reforç positiu.
Les persones amés, tenen la necessitat de veure’s a si mateixes de forma positiva.
Rocío Hervás Romero  PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Autoconsideració positiva: És una necessitat apresa; que fa referencia a la satisfacció per l’aprovació d ela pròpia conducta.
 Reforç positiu o consideració condicional positiva: Especifica les circumstancies sota les quals el nen rebrà reforç positiu.
“Rebràs atenció i respecte i ets el tipus de persona que jo espero que siguis”.
 Reforç positiu o consideració incondicional positiva  Rogers creia que és possible donar o rebre reforç positiu, independentment del valor donat als aspectes específics d ela conducta d’una persona. Això significa que una persona és acceptada i respectada per allò que és ella mateixa.
L'única manera de no interferir amb la tendència actualitzadora del nen és donant-li només reforç positiu incondicional.
Rogers postula que l’estructura de la personalitat és l’autoconcepte i es genera per la tendència a l’actualització i la necessitat de reforç positiu.
Processos de defensa Rogers argumenta que la majoria de conductes que una persona aprova són consistents amb l’estructura de l’autoconcepte. La persona busca mantenir la consistència entre les percepcions pròpies i l’experiència.
Les experiències que entén en conflicte amb el self, constitueixen una amenaça a l’autoconcepte.
Quan una experiència és incongruent o inconsistent amb l’autoconcepte, apareix l’amenaça i la resposta defensiva.
Va definir el procés de defensa com la resposta conductual de l’organisme enfront d’una amenaça amb la finalitat de mantenir la integritat de l’estructura.
Rogers només va proposar dos mecanismes: a) La negació s’entén com un mecanisme de defensa que s’utilitza quan la situació és incompatible amb la pròpia estructura. Una persona actua de manera defensiva per evitar la pèrdua d’autoestima.
b) La distorsió perceptual  Es dóna quan una experiència incongruent és acceptada per la consciencia. Es refereix ocasionalment a la percepció selectiva sota el concepte de racionalització.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Fins i tot la persona més sana, afronta periòdicament experiències que amenacen el seu autoconcepte i que la forcen a negar l’experiència.
Però quan les incongruències entre les experiències i l’autoestructura augmenten, l’ansietat també, la qual cosa pertorba la rutina i apareix la “neurosi”.
Quan l’autoconcepte es destrueix, la personalitat es desorganitza i apareix la psicopatologia anomenada “psicosi”. Aquestes persones manifesten conductes estranyes, irracionals i rares.
Tècniques d’avaluació de l’autoconcepte Als anys 50 es va desenvolupar una metodologia anomenada a tècnica de la classificació-Q per tal d’avaluar l’autoconcepte. Rogers va adoptar aquesta tècnica per a l’estudi dels canvis en la comprensió del self.
És un mètode per definir de forma empírica la imatge d’un mateix. La tècnica consisteix en classificar unes targetes amb unes frases impreses segons si descriuen bé o no la personalitat d’un subjecte concret.
La tasca del subjecte consisteix en classificar les targetes en categories.
La prova normalment s’aplica dues vegades: una per l’autodescripció i la segona per l’autodescripció ideal. Ambdues descripcions es correlacionen i es veu el grau de congruència o incongruència entre el self percebut i el self ideal.
Tècniques terapèutiques La tècnica que va desenvolupar Rogers perquè l’individu recuperes la congruència entre ells mateixos i la seva experiència s’anomena, teràpia centrada en el client.
En aquesta teràpia, el client és el protagonista d ela seva millora. Rogers creia que com les persones tenen tendència a actualitzar-se, ells mateixos han de ser capaços de reintegrar-se seguint la tendència natural.
El terapeuta accepta tot el que el client li dius i manifesta empatia i reforç positiu incondicional.
Presenta certa atenció als sentiments ocults que experimenta i la seva feina consisteix a ajudar al client a reexaminar el que diu des d’un punt de vista diferent.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Una altra experiència consisteix en compartir les experiències en grup. Se li ha donat molts noms: grups de trobada, grups de sensibilització o grups-T.
Finalment, per a Roger, la teràpia no és un procés d’ajustament sinó que és con contínuum que es dóna juntament amb altres experiències de la vida. La teràpia es considera com un procés de creixement on els clients utilitzen les seves principals potencies per assolir un nivell més madur.
Es a dir, condueix a la persona al seu funcionament total.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er TEMA 4  INTRODUCCIÓ A LES PRINCIPALS PERSPECTIVES EN LA PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT 2.2.2. Fenomenològica- humanista: G. Kelly George Kelly (1905-1967) va ser un dels primers psicòlegs de la personalitat que van emfatitzar els processos cognitius com a característica dominant del funcionament de la personalitat.
Kelly va proposar que cada persona crea un conjunt de constructes cognoscitius al voltant de l’ambient.
Per tant, per entendre la personalitat primer hem de comprendre els nostres patrons, les formes en que organitzem o construïm el món propi.
Segons la seva teoria, anomenada Teoria dels Constructes Personals, l'home és bàsicament un científic intentant comprendre, interpretar, anticipar i controlar el seu món personal de l'experiència amb el propòsit d'aproximar-se a ell de forma efectiva.
Per tant, la teoria de Kelly l’enquadrarem en la perspectiva fenomenològica i constructivista (degut a l’èmfasi que fa en la individualitat d ela visió subjectiva que cada persona té del món i a la llibertat de cada individu per a construir aquesta realitat subjectiva).
Teoria dels constructes personals: Un constructe és una hipòtesi que construïm i utilitzem per interpretar o explicar els esdeveniments de la vida.
Es caracteritza per:  Els constructes personals són bipolars ja que consten d’un parell d’elements oposats. Cada constructe té un pol emergent i un pol implícit.
 Els constructes són dicotòmics, és a dir, els utilitzem en termes absoluts de sí o no, no veiem els valors entremitjos, sobretot en la societat.
Les persones observem en que s’assemblen i en que es diferencies d’altres.
 Al llarg de la nostra vida desenvolupem diversos constructes, casi un per cada tipus de persona o esdeveniment.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er  Permanentment estem revisant els nostres constructes, és un procés continu i necessari, i hem de tenir sempre un constructe alternatiu per explicar una situació (alternativisme constructiu).
Un constructe personal és una idea o pensament que el subjecte utilitza per construir o interpretar, explicar o predir les seves experiències i esdevé una manera consistent de la persona de donar sentit a alguns aspectes de la seva realitat en termes de similituds i diferències.
Els constructes es validen o no en funció de la seva eficàcia predictiva.
 Per tal de construir un constructe calen un mínim de 3 elements a comparar.
La validesa d'un constructe es prova en funció de la seva eficàcia predictiva: seran útils aquells constructes que prediuen amb èxit els fenòmens i que, per tant, tenen un alt grau d'eficàcia predictiva.
Propietats fonamentals dels constructes a) Un constructe compren un àmbit particular d’esdeveniments. Aquest rang inclou tots els esdeveniments que són aplicables al constructe.
b) Cada constructe té un focus de conveniència. Això fa referencia als esdeveniments als quals un constructe és més fàcilment aplicable, dins d’un rang de conveniència determinat.
El focus de conveniència és el conjunt de fenòmens per als quals un constructe és més predictiu.
c) Permeabilitat-impermeabilitat  Un constructe és permeable si admet nous elements dins el rang de conveniència i, és impermeable, quan es defineix de manera rigída, quan no admet nous elements en el seu àmbit de conveniència.
Tipus de constructes a) Prioritaris o apropiatius: són aquells que selecciones els elements per a què pertanyin de forma exclusiva al seu àmbit. Les “etiquetes” ètniques son una bona mostra. Són propis de les persones rígides.
b) En forma de constel·lació: Permeten als seus elements pertànyer a d’altres constructes al mateix temps, però estan assignats a un de sol. És a dir, quan s’assigna una categoria a una persona, ja li assignem tot un conjunt de característiques associades.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er c) Proposicionals: deixen els seus elements oberts a construccions alternatives. Permeten a la persona estar oberta a noves experiències i adoptar nous punts de vista.
Definició de personalitat: La clau de la teoria de Kelly consisteix en descobrir com les persones interpreten i anticipen les seves experiències en termes de semblances i diferències.
Kelly no va donar una definició explícita del terme personalitat. Dels seus escrits es desprèn que la personalitat és una abstracció que fan els psicòlegs dels processos psicològics que observen o infereixen dels altres.
Seria un sistema organitzat de constructes més o menys significatiu i estructurat.
 El nombre de constructe és limitat.
 La teoria dels constructes personals contempla el subjecte humà com un organisme actiu i pensant pel sol fet d’estar viu.
 L’ésser humà nomes busca la consistència del seu sistema de constructes a fi de fer millors prediccions.
Motivació Segons Kelly, el terme motivació suposa que l’ésser humà és de naturalesa estàtica i que necessita alguna cosa que l’empenyi.
Ara bé, Kelly creu que l’home està motivat per l’única raó d’estar viu, per tant, és un ésser actiu per ell mateix.
L’ésser humà només busca la consistència del seu sistema de constructes per fer millor prediccions, en cap moment bols satisfer cap pulsió, ni reduir la tensió...
Postulat fonamental i alguns corol·laris l’estructura formal de la teoria dels constructes personals és econòmica i molt parsimoniosa ja que compte amb 1 postulat fonamental i 11 corol·laris.
el postulat fonamental era: “els processos d’una persona estan canalitzats psicològicament per la manera en què anticipa els esdeveniments”.
Aquest postulat diu que la conducta dels individus està determinada per la manera com la gent prediu els esdeveniments .
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Es considera l’esser humà bàsicament un organisme dinàmic, amb una personalitat estable en el temps.
 Els 11 corol·laris són: 1) Construcció, 2) Individualitat, 3) Organització, 4) Elecció, 5) Dicotomia, 6) Aplicació, 7) Experiència, 8) Modulació, 9) Fragmentació, 10) Comunalitat, i 11) Sociabilitat.
 Individualitat i organització: El sistema de constructes personals de cada individu és únic. No hi ha dues persones que interpretin els esdeveniments d’una mateixa manera.
Les persones organitzen els seus constructes personals de forma jeràrquica piramidal per tant, les persones es diferencies per la organització d’aquests constructes.
 Construcció i elecció: “Una persona anticipa els esdeveniments construint repliques”. És a dir, la gent té diferents constructes per tal de construir els esdeveniments de la seva vida. Però a més a d’escollir quin constructe i quin pol de constructe ha d’utilitzar per fer prediccions.
El corol·lari de l’elecció també suggereix que un sistema de constructes s’elabora en la direcció de la definició (permet que el constructe sigui més explícit, més precís) o de l’extensió (comporta utilitzar el constructe per a predir, escollir una alternativa per augmentar el nostre coneixement dels esdeveniments).
 Corol·lari de l’experiència: Un sistema de constructes ha de permetre al subjecte anticipar els esdeveniments tan acuradament com sigui possible.
Per tan, el sistema serà modificat en la mesura que no sigui capaç d’anticipar correctament la seqüència d’esdeveniments.
Aquest corol·lari també anomenat corol·lari de l’aprenentatge, suggereix que un sistema de constructes personals és un conjunt d’hipòtesis que constantment són comprovades.
Avaluació dels constructes personals Al 1955 Kelly, va desenvolupar el Rep Test, per identificar els constructes més importants que una persona utilitza per a descriure a les persones més significatives d ela seva vida.
Llista de rols  Es dóna al subjecte una llista de definicions de rols diferent i per a cada rol, la persona ha d’escriure el nom de la persona coneguda que més compleixi aquesta descripció.
Tècnica de l’engraellat  Es dona al subjecte una graella on a les columnes hi ha les figures significatives d ela seva vida i a les files hi ha les tríades que ha de comparar.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Es comparen i s’examinen les figures i es decideix si s’ajusten millor al pol emergent o al pol implícit del constructe.
Tècniques terapèutiques Segons Kelly, la finalitat del proes terapèutic consisteix en facilitar l’evolució dels sistema de constructes, ajudant a la gent a modificar aquest sistema de manera que millori la seva eficàcia predictiva.
El procediment pel qual Kelly aconseguia que l’individu reorganitzes el seu sistema de constructes rep el nom de teràpia de rols fixos.
La tècnica comença amb la descripció d’ell mateix en tercera persona i després se li ofereix una descripció hipotètica de com ell hauria de ser (una replica).
D’aquesta manera se li ofereix al client a explorar i reconstruir-se a si mateix.
Agafarà aquest rol i s’anirà trobant amb el terapeuta per veure si funciona fins que al final, l’objectiu, és que el client acabi deixant de costat el rol i el consideri com una part natural de si mateix.
2.3. Perspectiva de l’Aprenentatge Premisses: - L’experiència ens modifica, i ho fa d’acord amb lleis predictibles (processos d’aprenentatge són “universals”).
- L’aprenentatge explica molta part de la nostra conducta.
Personalitat:  Conjunt de patrons de resposta apresos.
 Tendències apreses per l’individu en el transcurs de la seva experiència.
 Es desenvolupa a traves de l’aprenentatge.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 2.3.1. B. F .Skinner Burrhus Frederic Skinner (1904 – 1990) va tenir interès per la conducta manifesta i els estímuls externs que li donen forma.
Planteja un condicionament instrumental (la conducta està directament governada per les contingències ambientals del reforç).
Concepció de la psicologia: Es presenta l’organisme humà com una caixa negra:  Variables organísmiques:    No afegeixen res al coneixement de la conducta.
Dificulten l’anàlisi científica d ela conducta.
La genètica i la fisiologia no aporten res a l’anàlisi experimental d ela conducta.
Skinner va fer estudis sobretot amb rates i coloms.
Respecte als humans estava a favor de la perspectiva del cas únic.
Skinner va reformular la llei de l’Efecte, l’Aprenentatge Instrumental : “l’augment de la probabilitat d’una conducta com a conseqüència dels canvis estimulars contingents a aquesta conducta” Skinner distingia entre dos tipus de conducta (la responent i l’operant):  Conducta operant: conducta emesa espontània o voluntàriament que opera en l’ambient per canviar-lo.
Segons Skinner, la persona que controla els reforçadors controla la conducta dels subjectes.
Skinner creia que la major part del comportament humà i animal s’aprèn mitjançant el condicionament operant.
1er Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Per Skinner la principal font de control de la conducta instrumental són les conseqüències.
 Diem que la conducta ha estat reforçada quan les conseqüències d’aquesta conducta fan que aquesta augmenti la probabilitat d’emissió.
 El reforç: fa referència al procés d’aprenentatge, això és, l’augment de la probabilitat de la conducta com a conseqüència de la seva associació amb un canvi estimular.
Sempre augmenta la probabilitat de la conducta.
Hi ha uns procediment mitjançant el quals, les conseqüències de la conducta produeixen un determinat aprenentatge.
 Reforçament positiu  Presentació d’estímuls apetitius o de valència positiva després d’una conducta que es vol instaurar.
 Reforçament negatiu  Retirada d’estímuls aversius o de valència negativa després d’una conducta que es vol instaurar.
 Càstig positiu Presentació d’estímuls aversius o de valència negativa després d’una conducta que es vol reduir o eliminar.
 Càstig negatiu Retirada d’estímuls apetitius o de valència positiva després d’una conducta que es vol reduir o eliminar.
 Extinció No es presenta ni es retira cap estímul després d’una conducta que es vol reduir o eliminar.
Reforçador  Fa referència als estímuls que s’utilitzen per produir el reforçament positiu o el negatiu. Poden ser de molts tipus:  Primaris o secundaris: segons la seva naturalesa incondicionada o condicionada.
 Positius i negatius: segons el seu valor positiu o negatiu.
 Tangibles o intangibles, etc.
Segons Skinner, cada persona té unes necessitats específiques. En conseqüència, és necessari experimentar per saber quins reforços funcionaran i quins no amb una persona determinada.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Avaluació:  No tenia interès per avaluar la personalitat, sí que avaluava la conducta.
 L’aproximació de Skinner a l’avaluació de la conducta s’anomena anàlisi funcional i implica tres aspectes de la conducta:    La freqüència de la conducta.
La situació en la que té lloc la conducta.
El reforçament associat a la conducta.
 Mesures fisiològiques i observació directa de la conducta.
2.4. Aprenentatge – social Aquests psicòlegs pateixen d’una via conductista però s’aproximen a l’aprenentatge social i es distancies del conductisme radical.
Però això si, mantenen la metodologia rigorosa i científica del conductisme.
Aquestes aproximacions estan representades pels treballs d’Albert Bandura i Julian Rotter.
Aquests es centren en la conducta manifesta però acceptes les variables cognoscitives internes que intervenen entre l’estímul i la resposta. Investigues la conducta al laboratori, però també observen el comportament en ambients socials.
Bandura i Rotter coincideixen amb Skinner en que la conducta s’aprèn i que el reforçament és decisiu per l’aprenentatge, però difereixen amb ell en la seva interpretació de la naturalesa del reforçament.
Tots els principis d’aquests tres personatges, s’han aplicat a l’àmbit clínic.
El treballs de Rotter i Bandura reflexa i reforça el moviment cognoscitiu en la psicologia. A partir d’aquests autors és quan es comença a parlar de l’aproximació cognitiva-conductual.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er 2.4.1. Albert Bandura  Bandura coincideix amb Skinner en que la conducta s’aprèn.
 Bandura investiga com es forma i es modifica la conducta en un context social.
 Bandura destaca que pràcticament totes les formes de comportament es poden aprendre sense experimentar de manera directa cap tipus de reforçament.
(1925 - ) A diferencia de Skinner, que contempla l’aprenentatge només a partir de l’experiència directa, Bandura emfasitza el paper de l’aprenentatge observacional o vicari.
També emfasitza la importància d’observar la conducta d’altres persones en el procés d’aprenentatge.
Segons Bandura, aprenem mitjançant reforçament vicari, a l’observar la conducta d’altres persones i les seves conseqüències.
“El funcionament psicològic és una interacció recíproca i contínua entre determinants personals, conductuals i ambientals” La idea bàsica de Bandura és que l’aprenentatge pot ocórrer mitjançant l’observació o l’exemple i no únicament a partir del reforçament directe (l’experiència directa).
Per Bandura, la major part del comportament s’aprèn mitjançant l’exemple, sigui de manera intencional o accidental.
 Aprenentatge mitjançant un model.
Els estudis amb el ninot Bobo.
Bandura és un crític rotund del tipus de societat que ofereix als nens models erronis.
Per Skinner els reforçadors controlen la conducta, per Bandura són els models els que controlen el comportament.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Avaluació:      Avalua tant variables conductuals com cognitives.
Observació directa.
Autorregistres.
Autoinformes (autoeficàcia, inventaris de personalitat).
Mesures fisiològiques.
2.4.2. Julian Rotter Emfasitza el paper de les variables cognitives i socials per comprendre la personalitat.
Planteja que el reforçament extern és important (reforçadors socials), però l’efectivitat del reforçament depèn de les nostres capacitats cognoscitives.
Integra els conceptes d’expectativa i reforç.
 Rotter descriu la personalitat com “la interacció de l’individu i el seu ambient significatiu” (1982).
 L’aportació més important d’aquest autor és el concepte de locus de control (lloc de control).
(1916 - ) Concepte de locus de control  És una expectativa generalitzada per explicar les diferències de personalitat en les creences de les persones en relació a la font de reforçament.
 Lloc de control extern: l’obtenció dels reforçadors depèn d’alguna cosa que està fora d’ells mateixos, alguna cosa que està més enllà de les seves pròpies accions.
 Lloc de control intern: Creuen que el reforçament que reben està controlat per les seves actituds i conductes.
Rocío Hervás Romero PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 1er Avaluació  Instruments: Entrevistes, observació directa, inventaris i autoinformes.
 Va dissenyar tècniques específiques per avaluar conceptes del seu sistema.
 Avaluació del locus de control intern i extern: l’escala Intern-Extern (I-E) (Rotter, 1966) ...

Comprar Previsualizar