Tema 3 D. Processal (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Relaciones laborales - 3º curso
Asignatura Derecho Procesal I
Profesor S.
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 24/10/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3: EL PROCÉS LABORAL I ELS SEUS PRINCIPIS INFORMADORS ÍNDEX 1. Procés labora i Dret del Treball 2. Classes de procés laboral 3. Els principis informadors del procés laboral 1. PROCÉS LABORAL I DRET DEL TREBALL Estreta connexió entre Dret de treball material i dret del treball processal.
El dret del treball pretén reequilibrar les desigualtats inicials entre empresari i treballadors (donant més protecció al treballador). Aquesta funció es veu reflectida en el procés judicial laboral. Es crea un ordre jurisdiccional específic (la jurisdicció social), es crea una llei reguladora de la jurisdicció social que està dissenyada perquè algunes regulacions tinguin com a funció principal establir desigualtats entre treballador i empresa per tornar a equilibrar. P ex. Si perden el judici els treballadors no han de pagar, en canvi l’empresa si.
Aquesta connexió actua com a garantia del compliment del dret material. Les desigualtats en el contracte de treball també es corregeixen mitjançant normes processals: una certa simplificació dels tràmits processals, a través d’una regulació processal específica, d’acord amb els principis orientadors.
Aquest reequilibri es fonamenta en els principis de: Concentració, immediatesa, oralitat, serenitat i gratuïtat.
El procés judicial laboral és un conjunt d’activitats (demanda, judici, recurs..) previstes per la llei que ens permeten resoldre un conflicte jurídic, però aquests actes només son les previstes a la llei LRJS, no es pot iniciar un procés laboral d’una forma no prevista a la llei. Existeix com a mecanisme de solució de conflictes jurídics en garantia de l’efectivitat de l’ordenament jurídic.
Classes de processos judicials laborals En funció de les pretensions que son les reclamacions que una part (demandant) fa a l’altra part (demandada) davant d’un tercer que és un jutge, perquè aquest decideixi.
Si l’activitat és demanar a un jutge que resolgui cert conflicte: hi ha diferents processos segons la tipologia que dependrà de la reclamació que faci.
Tipus de pretensions: Cognitives: Coneixement i resolució d’un conflicte jurídic a través d’una resolució judicial (sentència) 3 tipus: - Declaratives, que el jutge declari o no un dret: fer 30 dies de vacances.
- De condemna. Qui posa la demanda demana que l’altra part estigui condemnada a pagar, fer o no fer. No serveix que et reconeguin un dret, sinó que a l’altra part la condemnin i estigui obligada judicialment.
- Constitutives, que es constitueixi un determinat tipus de relació. Posem una demanda judicial perquè el jutge declari la relació d’assalariat o no. Aquesta demanda genera un procés judicial laboral de caràcter constitutiu perquè la sentència constituirà la relació jurídica que tinc i no em reconeixen.
Executives: que es faci efectiu un títol executiu (Sentència, acord de conciliació...) Fer complir una sentència.
Cautelars: garantia d’efectivitat d’allò que es pot resoldre en una posterior resolució judicial. Cal aparença de bon dret i periculum in mora. Quan posem una demanda p. ex per mobilitat geogràfica amb motius de pes (només és un treballador i a més representant dels treballadors) amb la sentència podem demanar mesures cautelars que impedeixi la decisió empresarial immediatament perquè existeixen circumstancies determinades que fan que el jutge decideixin que et quedes.
Es pot sol·licitar perquè des de que poses demanda fins que es fa efectiva i fins que es dicta sentencia passa molt temps, la justícia és molt lenta. El retràs posa en perill, la sentencia tarda tant a sortir que el dany que es pot haver produït és irreversible.
Un element que es necessita per demanar la mesura cautelar és que hi hagi jurisprudència, que les sentències parlin d’aparença de bon dret (L’empresa hauria de redactar una carta explicant les causes etc).
Algunes especificitats del procés judicial laboral L’article 14 CE empara la igualtat davant la llei i en l’aplicació de la llei.
Però no la igualtat de les parts en el procés, que s’integra més aviat a l’àmbit propi del dret a la tutela judicial efectiva i a la defensa fins de les actuacions processals.
Aquestes especificitats tenen el seu origen en que el procés judicial laboral pretén reequilibrar desigualtats del contracte que es trasllada al procés laboral.
El procés no està al article 14 regulat constitucionalment , sinó que està al 24 amb la tutela judicial efectiva, que requereix que tothom pugui accedir (però no tothom per igual). El dret a la tutela judicial efectiva haurà d’establir unes desigualtats per tal de que tothom tingui accés als tribunals en condicions mínimes d’igualtat.
Regla general: càrrega de la prova: qui reclama ha de provar el que vol i per què ho vol. Càrrega probatòria sobre l’empresa en supòsits de: - Discriminació i accidents de treball - Acomiadament (disciplinari i objectiu) - Impugnació de sancions - Caràcter d’alguns conceptes retributius Hi ha una regla general en dret processal: qui reclama ha de demostrar que hi té dret. Al procés laboral no és sempre així. Està molt millor posicionada l’empresa per demostrar les causes, que el treballador per demostrar que no hi son.
Discriminació: l’empresa ha de demostrar que ha utilitzat tot el possible per evitar-ho, és la que té el deure. S’inverteix la càrrega de la prova.
El principi que qui reclama ha de demostrar, no funciona en molts processos.
2n especificitat: Representants dels treballadors. La legitimació processal de les representacions col·lectives de treballadors i empresaris actuen: en interès propi, en conflictes col·lectius i en representació dels treballadors i de les empreses.
3r especificitat: iniciativa processal del jutge.
- Durant la pràctica de la prova el jutge pot acordar que continuï la pràctica d’una prova. El jutge té una facultat de fer a testimonis i perits les preguntes que consideri pertinents.
- Durant la fase de conclusions el jutge pot demanar aclariments a qualsevol de les parts - Una vegada finalitzat el judici el jutge pot buscar noves proves a través de les diligències finals.
Els jutges tenen un paper molt actiu en el procés judicial laboral, quasi tot es concentra al judici.
El jutge té una actitud molt present. Les activitats del procés judicial es fan davant del jutge, té un paper central.
4t especificitat: Justícia gratuïta.
- Benefici de justícia gratuïta. Art 119 CE: La justícia serà gratuïta quan així ho disposi la llei i, en tot cas, respecte dels qui acreditin insuficiència de recursos per a litigar.
- Preàmbul Llei justícia gratuïta: A l’objecte de remoure els obstacles que impedeixen que els ciutadans més desprotegits accedeixin a la tutela judicial efectiva en condicions d’igualtat.
Els treballadors no paguen per la tramitació d’un procés o per jutjats. Acreditant insuficiència de recursos s’accedeix a l’article 6 Llei 1/1996 d’assistència jurídica gratuïta.
2. CLASSES DE PROCÉS LABORAL Hem de distingir entre: - Procés ordinari: tots els que no son processos especials. A través d’aquest procés es resolen totes les pretensions que no tinguin una modalitat específica.
- Procés monitori: Reclamacions dineràries inferiors a 6000€ derivades de la relació laboral individual o de l’acció protectora de la Seguretat Social.
- Modalitats processals especials: Tenen la seva regulació específica, i es regulen supletòriament per les normes del procediment ordinari. En cas de que es detecti que el procediment no és l’adequat, en qualsevol moment s’ha de seguir el corresponent a la naturalesa de la pretensió i, si és el cas, completar els seus tràmits.
Matèries específiques, conflictes jurídics que si es plantegen tenen una tramitació especial. El motiu és la velocitat del procediment judicial.
- Classificació professional - Procés de conflictes col·lectius - Extinció del contracte per causes objectives i altres causes d’extinció. Acomiadaments col·lectius.
- Procediment d’ofici - Acomiadament disciplinari - Reclamació a l’Estat del pagament dels salaris de tramitació en judicis per acomiadament - De la impugnació de convenis col·lectius - Tutela de drets fonamentals i llibertats públiques - Impugnació dels estatuts dels sindicats o de la seva modificació - Matèria electoral - Mobilitat geogràfica i modificació substancial de les condicions de treball - Seguretat Social - Vacances 3. ELS PRINCIPIS INFORMADORS DEL PROCÉS LABORAL Dos tipus: Principis comuns amb altres processos judicials (civil, penal, etc) Dret a ser escoltat Dret a defensa i assistència d’advocat Dret a ser informat d’allò que es demana Dret a un procés públic sense dilacions indegudes Dret a utilitzar els mitjans de prova i obligació Dret a no declarar contra sí mateix, Principi de bona fe processal Prohibició d’indefensió (vinculat al 24). Si es vol impugnar, hi ha el dret pels motius els quals s’ha pres la decisió que impugnem. Si m’acomiaden per trencament de la bona fe contractual, la carta ha d’especificar en que consisteix, sinó ho diu no es coneix de que ens hem de defensar (indefensió). Tenim dret a saber els motius pels quals s’adopta una decisió que ens afecta. La conseqüència serà guanyar el judici perquè està prohibida la indefensió.
La part contra la que es posa una demanda judicial té dret a saber perquè es fa la reclamació. És igual per les dues parts, qui posa la demanda ha de saber contra què i contra qui, ha de saber els fonaments que utilitza qui posa la demanda per, a l’hora d’impugnar la decisió poder-se defensar.
Principis específics del procés judicial laboral (art 74 LRJS) Els principis orientaran la interpretació i aplicació de les normes processals pròpies del procés social ordinari i de les modalitats processals especials Immediació (98 LRJS): Actes processals es realitzen en presència del jutge o magistrats. No es podrà revisar els fets declarats provats de la sentència en base a les proves d’interrogatori de les parts i els testimonis. L’òrgan judicial que conegui de les actuacions processals serà el que dictarà sentència. Si el jutge que presideix l’acte del judici no pot dictar sentència, haurà de celebrar-se novament.
Tot s’ha de fer en presencia del jutge, menys la conciliació prèvia del secretari general. La immediació té relació amb el recurs. Les proves que han estat practicades en presència del jutge només poden ser valorades pel jutge que ha estat present en el procediment laboral.
Si el jutge esta incapacitat, cap altre jutge podrà dictar sentència, s’haurà de tornar a fer un judici. Tots els judicis laborals s’hauran de fer en presencia del jutge i només davant del que s’ha fet té la competència per dictar sentència.
Oralitat Preeminència de les actuacions orals sobre les escrites: - Les al·legacions, proves i conclusions son orals - Es poden dictar autos i sentencies de paraula - Pot haver-hi una resolució aprovatòria oral per part del Secretari Judicial de l’acte de conciliació previ.
- Durant l’acte de judici es resoldrà de forma oral les qüestions prèvies plantejades per les parts o per l’òrgan judicial, l’aprovació de l’aplanament total o parcial del demandant així com les parts faran ús de la paraula quantes vegades el jutge o el tribunal ho cregui necessari.
Les excepcions més importants de la oralitat és que la demanda i els recursos han de ser per escrit.
Concentració Concentració de totes les actuacions processals en unitat de l’acte de judici.
- Compareixença de les parts a l’acte del judici - Suspensió de l’acte del judici només a petició de les parts i per motius justificats - La celebració dels actes de conciliació i judici tindrà lloc en única convocatòria però en successius actes - Totes les qüestions que poden plantejar les parts es resolen en sentència, excepte la falsedat documental (oposició a la demanda, incompetència, manca legitimació..) - S’admetran les proves que es formulin (demanin) i puguin practicar-se i es practiquen a l’acte podran admetre’s també aquelles que necessitin el trasllat del jutge o tribunal fora del local de l’audiència, si es consideressin imprescindibles.
Celeritat La justícia concedida tard equival a una manca de tutela judicial efectiva.
Els terminis processals breus, definitius i improrrogables.
Actes de comunicació ràpids.
Algunes decisions judicials no tenen recurs Pràctica de les proves en un sol acte Caràcter d’urgent d’alguns procediments provoca que els dies del mes d’agost siguin hàbils per les actuacions processals.
Recursos son extraordinaris ...

Tags:
Comprar Previsualizar