TEMA 2. RESUM Lectura Karol Jakubowicz (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Polítiques de comunicació
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 16/04/2016
Descargas 195
Subido por

Vista previa del texto

PUBLIC SERVICE BROADCASTING: PRODUCT (AND VICTIM?) OF PUBLIC POLICY Karol Jakubowicz SERVEI PÚBLIC DE RADIODIFUSIÓ: PRODUCTE (I VÍCTIMA?) DE LA POLÍTICA PÚBLICA - TEMA 2 INTRODUCCIÓ Partim de la base que hi ha tants sistemes de Servei Públic de Radiodifusió (PSB) com països on funcionen, ja que cadascun ha estat dissenyat per respondre a les necessitats i característiques de cada país.
Segons el Consell d’Europa, “el servei públic de radiodifusió, tant la ràdio com la televisió, donen suport als valors fonamentals de les estructures polítiques, legals i cultures de les societats democràtiques, especialment en el respecte dels drets humans, la cultura i el pluralisme polític”. Aquesta idea va ser recolzada també per l’Europa occidental entre els anys 1945-1980’, però darrerament aquest suport s’ha debilitat i s’ha passat a tractar el PSB com una anomalia en el mercat (a causa de la desregularització, la mercantilització i la privatització).
L’article analitzarà la interrelació entre el servei públic de radiodifusió i la democràcia, a més del rol de les organitzacions supranacionals en el sistema i el seu futur. El futur del PSB és força incert A Europa, sorgeix el debat sobre les dificultats de mantenir un PSB amb independència respecte de les institucions públiques. Dos arguments per part dels qui avoquen per allunyar-se de la voluntat de dissociar els “contingut d’interès públic” dels marcs institucionals: − − Les emissores comercials han de ser obligades, per la seva llicència, a emetre contingut d’interès públic.
Amb programes de suport adequats, productors independents i la comunitat, es pot aconseguir crear contingut d’interès públic per a l’audiència.
Quins són els objectius del servei públic? a) Foment de la cohesió social, política i cultural.
b) Donar suport a les cultures europees i a la diversitat cultural.
c) Proveir a les minories contingut i serveis especials per a elles.
Segons el Consell d’Europa: a) Convertir-se en un punt de referència i oferir accés universal.
b) Factor de cohesió social i d’integració de tots els individus.
c) Font d’informació imparcial i independent amb contingut que respecti l’ètica i mantingui uns estàndards de qualitat.
d) Fòrum públic de discussió que promogui la participació dels individus.
e) Contribuïdor actiu que aposti per la creació audiovisual.
Sense el suport de la societat, l’oferiment d’un servei de caràcter distintiu i la independència, el PSB se situarà com una extensió del poder. Distingim així, tres tipus de PSB segons la seva autonomia.
PUBLIC SERVICE BROADCASTING: PRODUCT (AND VICTIM?) OF PUBLIC POLICY Karol Jakubowicz − − − Radiodifusió pública. Extensió del govern o del establishment polític.
Servei públic de radiodifusió (autonomia institucional). Extensió de l’elit polític/social. És el més realista i habitual en la majoria de països i sistemes mediàtics.
Servei públic de radiodifusió (independència). Extensió de la societat civil.
EL PSB I LA DEMOCRÀCIA És essencial l’existència de democràcia per tal que el PSB emergeixi en primer lloc amb una rellevància destacada. Identifiquem tres models de creació de PSB o de transformació de la radiodifusió estatal en PSB: − − − Paternalista. És la cas del Regne Unit on va néixer la BBC, una corporació pública independent amb l’objectiu de promoure la informació de caràcter públic, mitjançant un rol normatiu en la vida pública, cultural i moral.
Democràtica i emancipatòria. És el cas de països de l’Europa occidental (com Àustria, Itàlia o França). La radiodifusió estatal es va convertir en PSB quan el monopoli de radiodifusió ja no podia ser justificat ni esdevenir legítim.
Sistèmic. Caracteritzat principalment pel pas d’una dictadura a una democràcia.
És el sistema de l’Alemanya de després de la II Guerra Mundial i d’Espanya i Portugal als 70’.
Hi ha una clara relació entre el nivell de consolidació democràtica i el procés d’introducció del PSB.
EUROPA OCCIDENTAL Tres onades d’introducció del PSB: 1. Països amb un sistema de mitjans liberal, amb l’objectiu d’aconseguir una participació democràtica més àmplia (Regne Unit, Canadà o Irlanda) 2. Països amb un sistema de mitjans democràtic-corporativista. (Àustria, Bèlgica, Dinamarca). Hi xoquen els interessos de grups molt diferents. Les organitzacions de PSB estan molt més orientades al servei de l’elit polític que a la societat civil.
3. Països amb un sistema pluralista polaritzat (a excepció d’Alemanya). L’estreta relació entre Estat i mitjans, fins i tot després del final de la dictadura, posa en dubte la capacitat del PSB per convertir-se en una institució democràtica.
EUROPA CENTRAL I DE L’EST La introducció del PSB en els països post comunistes ha estat una imitació de l’Europa Occidental, però en molts casos, la voluntat de l’Estat per controlar-ho tot ha impedit la consecució de la independència, tal i com passa als països amb un sistema pluralista polaritzat.
PAÏSOS EN VIES DE DESENVOLUPAMENT La introducció de PSB als països en vies de desenvolupament pot ser considerada com una forma de política global de mitjans. Podem trobar diversos models: PUBLIC SERVICE BROADCASTING: PRODUCT (AND VICTIM?) OF PUBLIC POLICY Karol Jakubowicz − − − − Model d’EUA. Propi d’Amèrica Llatina.
Model francès. Propi de les colònies franceses amb control de l’estat.
Models com el belga, l’espanyol o l’holandès. Propi de les respectives colònies.
Model híbrid. Propi d’aquells països que no han estat mai colonitzats. Pe.
Tailàndia.
Dins del grup de països en vies de desenvolupament són diversos els qui treballen per aconseguir introduir PSB. Tot i això, encara hi ha un grup gran en què la no consolidació democràtica, el poder persuasiu de l’elit polític, la subordinació de la política de mitjans per part del govern amb objectius econòmics, impedeix la consolidació d’un servei de mitjans públic i independent.
POLÍTICA GLOBAL DE MITJANS I PSB La UNESCO ha situat el PSB en un dels primers ordres del dia dins del seu programa i pel que fa a la relació amb els sistemes de mitjans dels estats membres.
Europa és el continent on la política internacional de mitjans de comunicació dedica més esforços al PSB, a través del Consell d’Europa, que ha desenvolupat durant els darrers anys diferents documents per tractar diversos aspectes (la visualització és un dels més rellevants).
El Protocol d’Amsterdam de 1997 diu que és tasca dels respectius estats membres conferir, definir i organitzar la missió d’entrega del servei públic. No obstant, la Comissió Europea manté un rol important quant a preses de decisió presents i futures.
En aquest sentit, la digitalització ha estat un dels factors dels quals s’han beneficiat per intentar influir en el contingut poc atractiu de les emissores comercials.
Per tal d’esdevenir rellevants per a l’audiència, el PSB ha de deixar de banda la radiodifusió tradicional i apostar per les noves tecnologies i plataformes.
La Comissió Europea vol apostar per la realització de tests als emissors de servei públic quants aquests vulguin emetre nous serveis audiovisual, per tal de controlar el compliment del protocol d’Amsterdam.
El millor que es pot fer en termes de política global és promoure objectius de política pública que es vegin reflectits en la missió de les PSB, així com la fixació de prerequisits d’independència editorial i d’autonomia financera i institucional per tal que la missió sigui implementada correctament.
QUIN ÉS EL FUTUR? Es necessita que la PSB es reinventi per tal d’assolir més llibertat, independència i imparcialitat de cara al seu paper dins de la societat. Això s’aconseguirà quan es resolgui el dubte de si és veritablement necessària l’existència de PSB (sobre aquest tema hi ha diverses postures, tot i que majorment s’avoca a la continuïtat).
CONCLUSIÓ El PSB s’ha de convertir en una indústria en creixement. Després de dècades de desenvolupament gradual a diverses parts del món, aquesta és una eina de servei PUBLIC SERVICE BROADCASTING: PRODUCT (AND VICTIM?) OF PUBLIC POLICY Karol Jakubowicz públic i una institució democràtica, fet que encara necessita créixer als països en vies de desenvolupament. No obstant, aquest creixement serà en va si la política pública no és consistent i no s’adequa a la modernització i exigències del segle XXI. La política nacional i internacional no ha estat capaç de controlar la situació de canvi requerida (a excepció de Regne Unit i Dinamarca) i aquesta és una bona oportunitat per adaptar-se a les noves tecnologies i plataformes sorgides.
...