Neuroanatomia (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia II
Año del apunte 2016
Páginas 41
Fecha de subida 25/04/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1: generalitats Sistema nerviós: Hi ha dos formes de agrupar-lo, segons els criteris:   Funcionals: o SN de relació, posa l’organisme en relació amb el mon exterior. Exemples:  Moviments.
 Sensacions.
o SN autònom, regula funcions internes independent a la nostra voluntat. N’hi ha de dos tipus:  SN simpàtic, augmenta les funcions vegetatives (activa)  SN parasimpàtic, disminueix les funcions vegetatives de l’organisme (descans).
Anatòmiques: o SN perifèric, format per els parells cranials i nervis espinals.
o SN central, format per encèfal i medul·la espinal.
Encèfal: està situat a dins de la cavitat cranial (1300 g de mitjana). Es divideix en 3 parts o regions:  Cervell: situat a la part més superior on té lloc la memòria, pensament, sentiments, etc. Està format per els dos hemisferis (dret i esquerra), són les part més voluminoses que cobreixen les altres parts més importants. Els dos hemisferis estan comunicats per el cos callós, el cervell presenta una part rugosa s’anomena circumvolució o gir cerebrals, aquest estan separats per els solcs. El cervell es pot dividir en 4 parts amb el nom de l’os que les protegeix: o Lòbul frontal.
o Lòbul parietal.
o Lòbul occipital.
o Lòbul temporal.
 Tronc del encèfal: Fa les funcions que ens mantenen vius. Es divideix en 3 regions principals: o Bulb o medul·la oblonga, és la part més inferior que es continua amb la medul·la espinal. És on es creuaran algunes vies motores que sortiran del cervell en direcció a la medul·la.
o Pont o protuberància, es relaciona per la part posterior amb el cerebel a través dels “peduncles cerebel·losos”.
o Mesencèfal, és la part mes superior, el qual està unit al cervell a través de peduncles cerebrals.
 Cerebel, participa en la coordinació motora, to muscular i equilibri del cos humà.
Tema 2: embriologia: Quan l’òvul i l’esperma s’uneixen formen la mòrula, la qual viatja a través de les trompes de falopi fins als ovaris, allà es passa a anomenar blastòcit.
Aquest blastòcit té dues masses cel·lulars:   Externa: la qual dona lloc a la placenta.
Interna: la qual dona lloc a les 3 capes germinals, que ens donen lloc al embrió, aquestes capes són: o Ectoderm, que dona lloc al SN del embrió i es forma a partir de les tres setmanes de vida embrionària.
o Mesoderm: dona lloc al sistema musculoesquelètic.
o Endoderm: dona lloc al sistema digestiu i a la majoria de vísceres.
Fase I o neurulació: Bàsicament aquesta fase constitueix la formació del tub neural.
Aquesta passa de la següent forma: L’ectoderma s’engrandeix i es fa més gruixut, formant la placa neural. Més endavant s’invagina i forma el solc neural. Més endavant els extrems d’aquesta invaginació s’ajunten formant el tub neural1.
Tub neural1: a partir d’això es desenvolupa l’encèfal i la medul·la, per tant és molt important.
Aquets tub també delimitarà un canal central on es formarà el sistema ventricular.
Anomalies del tub neural:     Espina bífida: Consisteix en una falta de fusió d’un o més arcs vertebrals, és a dir la medul·la espinal no tanca bé.
N’hi ha de dos tipus: o L’oculta, que queda oculta per una capa de pell i no es fa notar.
o Meningoide quística, la qual consisteix en que surt tota o part de la medul·la cap a fora. Pot ser:  Meningocele, que només és una part.
 Meningomielocele, que surt tota la medul·la.
Anencefàlia, que és una falta parcial o total del crani.
Agnàtica holoprosencefàlica.
Sinoftalmina.
Fase II o vesiculació: Aquesta part consistirà en la formació de les vesícules primàries i secundaries del cervell.
El tub neural presenta dilatacions a la part superior i forma 3 vesícules. Que són:    Prosencèfal, la part més superior.
Mesencèfal, la part mitjana.
Romboencèfal, part més inferior.
Aquestes tres vesícules seran continuades cap a baix per la medul·la espinal.
Entre el prosencèfal i el mesencèfal, es localitza la curvatura cefàlica1 i entre el romboencèfal i la medul·la hi ha la curvatura cervical2.
Prosencèfal: es divideix en dues vesícules, que són:   Telencèfal, el qual es divideix en dos vesícules novament les quals seran els dos hemisferis cerebrals.
Diencèfal, dona lloca al epitàlem, tàlem, subtàlem i hipotàlem.
(el seu conducte central forma el 3r ventricle) Mesencèfal, dona lloc al mesencèfal, i el seu conducte central donarà lloc al aqüeducte cerebral o de Silvio, que és la part superior del tronc encefàlic.
Romboencèfal, dona lloc a dos vesícules secundaries, que són:   Mielencèfal, que dóna lloc al bulb raquidi.
Metencèfal, dona lloc al pont i al cerebel.
(a aquest nivell es dona lloc al quart ventricle) Entre aquestes dos vesícules secundaries hi ha una flexió anomenada “flexura pontina”.
Tema 3: morfologia externa i interna Externa: Trobem en un pla sagital una fissura des de el davant fins al darrere que es la “fissura longitudinal” i separa els dos hemisferis. A la profunditat trobem el cos callós el qual comunica els dos hemisferis.
Cada hemisferi consta de 3 cares, que son idèntiques a una banda i altra del cervell, aquestes són: 1. Supero-lateral (boveda del crani): Està formada per 4 solcs que delimiten els 4 lòbuls del cervell:  Solc lateral o de Silvio, forma obliqua i es continua per la cara inferior que separa, els lòbuls (frontal i parietal) del (temporal).
 Solc central o solc de rolendo, de superior a inferior fins a arribar al solc de Silvio. Separa el lòbul (frontal) del (parietal).
 Solc parietoccipital, va des de l’extrem posterior si resseguim cap amunt és el primer. Separa el lòbul (parietal) del (occipital).
 Solc preoccipital, traçant una línia obliqua seguint el recorregut del solc parietoccipital.
Solcs i girs a cada lòbul vista supero-lateral: Lòbul frontal, hi ha 3 solcs que delimiten 4 girs:   Solc precentral, paral·lel i anterior a el solc central, delimita el gir precentral.
Solc frontal superior i inferior, delimita el gir frontal superior, frontal mitjà i frontal inferior.
Lòbul parietal, hi ha 2 solcs que delimiten 3 girs:   Solc postcentral, que delimita el gir postcentral.
Solc interparietal, que delimita el lobulat parietal superior i el lobulat parietal inferior.
Lòbul temporal, hi ha 2 solcs que delimiten 3 girs:   Solc temporal superior, que delimita el gir temporal superior.
Solc temporal inferior, que delimita el gir temporal mitjà i el gir temporal inferior.
El lòbul de la insula, el trobem a la profunditat del solc lateral, per a poder-lo veure hem d’apartar part del lòbul lateral concretament per l’opercle.
2. Medial (fissura longitudinal): Hi ha 5 solcs:  Solc central.
 Solc parietoccipital.
 Solc del singul, delimita el gir del singul.
 Solc incurvat del solc del singul o solc marginal.
 Sota de tot hi ha el cos callós.
 Solc calcari.
Tots aquets solcs delimiten 5 girs:      Lobulat paracentral, continuació dels dos girs posterolaterals (precentral i post central).
Precunya.
Cunya.
Gir frontal medial.
Gir lingual.
3. Inferior, descansa sobre la base del crani: Format per 5 solcs:  Solc lateral.
 Solc olfactori.
 Solc colateral.
 Solc occipitotemporal.
Els quals delimiten 3 girs:    Parahipocampal (medial) Occipitotemporal medial (mitjà) Occipitotemporal lateral (extern) PowerPoint per a aclarir bé la morfologia dels cervell: http://es.slideshare.net/elpibedegarcia/cerebro-presentation-607855 Interna: Nivell microescopic: La morfologia interna està formada bàsicament per neurones i neuròglies.
Cèl·lules gilials o neuròglies: són els astròcits, oligocintrocits, epèndimes i micròglia. Tenen una funció principal de suport mecànic, nutrició i defensiva.
Neurones: és la unitat funcional del nostre sistema nerviós (SN), hi ha de tres tipus diferents:    Aferents: importa informació de fora cap al sistema nerviós.
Eferents: exporta informació del SN cap a les estructures efectores.
Interneurones: que són petits circuits entre els altres dos tipus de neurones.
A nivell macroscòpic: Trobem dos estructures principals: Substancia blanca: està format per els axons mielínics de les neurones, els quals presenten un recobriment de col·lagen anomenat endoneuri. Aquests axons s’agrupen formant feixos de fibres anomenats fascicles, els quals estan envoltats per el perineuri. A nivell dels nervis perifèrics aquests fascicles s’ajunten formant el nervi perifèric, el qual està envoltat per una altre cap anomenada epineuri.
Substancia grisa: està formada per el cos o el soma de les neurones. Aquesta substancia grisa la localitzem a l’interior dels hemisferis cerebrals formant els anomenats nuclis grisos. També envolten els dos hemisferis, els que anomenen còrtex cerebral. Aquesta escorça cerebral la dividim en àrees funcionals. Les quals anomenem àrees corticals o àrees de Brodman.
Tema 4: Àrees corticals o de Brodmann.
Hi ha dos tipus de àrees corticals o de Brodmann, són:   Primàries o de projecció: que reben informació des de fora del encèfal o la projecten cap a fora.
Secundaries o associació: és on té lloc el processament de la informació, es a dir, comuniquen les diferents regions del nostre cervell (àrees sensitives i àrees motores).
Lòbul frontal: 1. Àrea 4 de Brodman o motora primària:  Localització: al gir precentral.
 Domini: és de domini contralateral (hemisferi dret = esquerra del cos), també està organitzada somatotòpicament (segons les parts del cos) i també és un ovuncle motor (parts de dalt del cervell = parts de baix del cos).
 Funció: controla els moviments voluntaris.
 Lesió: provoca la paràlisi del hemicos contralateral, (hemiplegia).
2. Àrea 6 de Brodman o àrea d’associació motora:  Localització: davant del l’àrea 4 i agafa part del gir frontal superior i gir frontal mitjà.
 Funció: planificació i iniciació de les conductes motores.
 Lesió: moviments anàrquics i inadaptats al moviment que volíem fer, (apràxia).
3. Area 44 i 45 de Brodman o de Broca (àrea associativa motora):  Localització: davant del gir precentral, ocupant part del gir frontal inferior.
 Funció: H. esquerra: genera el llenguatge verbal.
H. Dret: genera la part no verbal del llenguatge.
 Lesió: H. esquerra: afàsica motora = no poder generar paraules.
H. Dret: aprosodia = no te ritme, mateix to de veu (persona sosa) 4. Escorça prefrontal:  Localització: part més anterior del lòbul frontal.
 Funció: personalitat del pacient.
 Lesió: canvia de personalitat.
Lòbul parietal: 1. Àrea 3, 1, 2 de Brodman:  Localització: gir post central.
 Domini: és de domini contralateral (hemisferi dret = esquerra del cos) i també està organitzada somatotòpicament (segons les parts del cos).
 Funció: reb la informació somatosensitiva (dolor, temperatura, pressió, tacte, vibració, etc.)  Lesió: perdua de la sensibilitat contralateral (hemiànestesia).
2. Àrea 5 i 7 de Brodman:  Localització: lobulet parietal superior.
 Funció: permet reconeixer els objectes que estem tocant.
 Lesió: asterognisoa = no ens permet reconeixer objectes.
3. Àrees 39 i 40 de Brodman (cortex d’assosiació perietotemoporooccipital):  Localització: lobulet parietal inferior.
 Funció: H. Esquerra: funcions lingüístiques (contar, escriure, llegir, etc.) H. Dret: atopognòsia = reconeixement d’un mateix i poder-nos ubicar en l’espai.
 Lesió: H. Esquerra: acalculació, alexia, agrafía, etc.
H. Dret: autotopoagnosia: no reconeix parts del cos com a seves.
Lòbul temporal: 1. Àrea 41 i 42 o auditives primàries:  Localització: girs temporals transversos o girs de Helch.
 Funció: impressions auditives, però no interpreta ni la reconeix.
 Lesió: disminució de la capacitat auditiva si és en una banda (hipoacùsia), o total en el cas de que es produeixi a les dos (acúsia).
2. Àrea 22 o de Wernique:  Localització: gir temporal superior (terç posterior).
 Funció: H. Esquerra: participa en la compressió del llenguatge verbal.
H. Dret: comprensió dels aspectes no verbals del llenguatge.
 Lesió: H. Esquerra: no entens el que t’estan dient (afàsica sensitiva) H. Dret: incapacitat de comprendre el to o la forma en que t’estan parlant.
3. Àrees 20, 21, 37 i 38 de Brodman (cortex d’assosiació perietotemoporooccipital):  Localització: gir temporal mitjà i inferior.
 Funció: permet reconèixer el que es veu.
 Lesió: incapacitat per a reconèixer el que s’està veient (agnòsia visual) i no identificar les cares , ni la seva pròpia (prosopoagnòsia).
Lòbul occipital: 1. Àrea 17 o visual primària:  Localització: al voltant del solc calcari.
 Domini: contralateral.
 Funció: reb la informació visual (vies creuades) 2. Àrees 18 i 19 àrea d’associació visual (cortex d’assosiació perietotemoporooccipital)::  Localització: rodeja l’àrea 17.
 Funció: on té lloc la percepció de la forma, color, profunditat, etc.
TEMA 5: Nuclis grisos.
Són les acumulacions de substancia gris dins del hemisferis i per sota de l’escorça de l’encèfal.
Els principals nuclis grisos són:   Telencèfal: o Claustre.
o Caudat.
o Putamen.
o Amígdala.
Diencèfal: o Tàlem.
o Hipotàlem.
o Globus pàl·lid.
Nucli lenticular o lentiforme: (putamen + globus pàl·lid).
Cos estriat o nucli estriat: (putamen + caudat).
Localització (de medial a lateral): 1. Tàlem: té forma d’ou i està situat al lateral del 3r ventricle.
2. Hipotàlem: centre vegetatiu que participa en el control del sistema endocrí, és el terra del 3r ventricle.
3. Caudat: té forma de “c” invertida i es pot dividir en: a. Cap, al lòbul frontal.
b. Cos, menys voluminós i allargat, al lòbul parietal.
c. Cua, al lòbul temporal.
4. Nucli lenticular: putamen més lateral i globus pàl·lid més medial.
5. Càpsula interna, està situada a la meitat de tot.
6. Claustre: és una fina lamina està situada entre nucli lenticular i el lòbul de la insula o insula, no se sap realment quina funció realitza.
7. Amígdala: just per davant de la cua del caudat, on finalitza el cos.
Ganglis basals: Conjunt de nuclis grisos formats per:     Caudat.
Putamen.
Globus pàl·lid.
Substancia negra (mesencèfal).
Participen en el control dels moviments, també participa en funcions cognitives i d’aprenentatge d’activitats motores i formen part del sistema motor extrapiramidal (genera moviments espontanis de manera inconscient).
1. Circuit putamen: coordinació dels moviments automàtics. El circuit funciona quan el putamen rep la informació de l’escorça somatosensorial o motora i l’envia al globus pàl·lid, d’allà passa al talem i retorna a la escorça premotora.
2. Circuit caudat: participa en les activitats cognitives de les seqüencies dels patrons motors. El circuit funciona quan el caudat rep informació de l’escorça d’associació, després ho envia al globus pàl·lid, d’allà passa al tàlem i del tàlem retorna a l’escorça prefrontal.
3. Circuit de la substancia negra o nigroestriada: envia els seus axons al nucli caudat o putamen per utilitzar les seves vies, com a neurotransmissor utilitza la dopamina.
Talem: És un centre sensitiu que actua com a estació de relleu de les vies ascendents que es faran conscients excepte la via olfactòria. Tota aquesta informació al deixa passar de forma inconscient.
Està format per diversos nuclis, que es poden diferenciar:  Topogràficament: o Anterior, nucli anterior.
o Medial, nucli dorso-medial.
o Lateral, hi podem distingir dos fileres:  Dorsal o superior:  N. Lateral-dorsal.
 N. Lateral-posterior.
 N. Pulvinar.
 N. Genicular (medial i lateral).
 Ventral:  N. Ventral-anterior.
 N. Ventral-lateral.
 N. Ventral-posterior (medial i lateral)  Funció: o N. De connexió específica o de relleu, reben aferencies ben definides i projecten cap a àrees corticals ben definides o específiques. Són:  Geniculat lateral, nucli de relleu que forma la part visual.
 Genicular medial, nucli de relleu que forma la part auditiva.
 Ventral posterior, nucli de relleu que forma la part somatosensitiva.
 Ventral anterior i lateral, nucli de relleu que forma la part del control motor.
 Nucli anterior, nucli de relleu que forma part del sistema límbic.
o N. Associació, reben aferencies de diferents llocs i projecten àmpliament a àrees d’associació de l’escorça cerebral.
 Dorsomedial, rep informació del sistema límbic i la envia a l’escorça prefrontal.
 Pulvinar i lateral posterior, reben informació de la via visual i la envien al còrtex d’associació parietotemporooccipital.
o N. Inespecífics, participen en el nivell d’excitabilitat de l’escorça cerebral.
o N. Subcorticals, participen en diversos aspectes del cicle son-vigília.
Hipotàlem: És un conjunt de nuclis grisos, situat a la part antero-inferior del tàlem i s’estén des de el quiasme òptic, fins cossos mamil·lars formant el terra del 3r ventricle (diencèfal).
Connectats de forma reciproca amb diferents parts del sistema límbic, tronc de l’encèfal i medul·la espinal.
Funcions:         Controla la glàndula hipòfisi, el nervi supraoptics i paraventricular (que són nuclis del hipotàlem), envien aferencies i hormones (oxitocina i ADH) a la neurohipòfisi (que es una part de la hipòfisi) per a que secretin hormones .El nucli infundibular sintetitza i envia a l’adenohipòfisi factors inhibidors i alliberadors de la secreció hormonal de l’adenohipòfisi.
Exerceixen un control global sobre el SNA, la part anterior té funcions al parasimpàtic i la part posterior té funcions al simpàtic.
Controla o regula la temperatura corporal.
S’hi localitzen els centres responsables de l’alimentació.
o Sacietat, nucli ventromedial.
o Gana, nucli lateral.
Desencadena l’activitat sexual.
o Femenina, ventromedial.
o Masculina, pre-optic medial.
Controla la hipòfisi.
Participa en les emocions.
Participa en el cicle son-vigília.
Tema 5: Sistema límbic.
És un conjunt d’estructures corticals i subcorticals connectades des de el punt de vista funcional, participen en:    Emocions.
Conducta intuïtiva.
Aprenentatge i memòria.
Les estructures que el formen són:   Gir de cíngol.
Gir parahipocampal.
Les quals formen el lòbul líbic.
     Tàlem.
Hipotàlem Formació reticular.1 Hipocamp.2 Amígdala.3 Les quals són les estructures subcorticals.
1 Formació reticular: Es localitza al tronc de l’encèfal, des de el bulb al mesencèfal. Formada per molts nuclis comunicats entre ells i formen part del SNA. (la majoria de estructures del nostre SNC estan connectades amb aquesta estructura).
Rep aferéncies de:       Vies sensitives Còrtex.
Ganglis basals.
Cerebel.
Tàlem.
Hipotàlem.
Projecta eferencies a:      Medul·la espinal.
Ganglis.
Cerebel.
Tàlem.
Hipotàlem.
Les seves funcions principals són:     Controla diferents reflexes (reflexa del vòmit).
Regula el to muscular.
Regula els ritmes biològics (freqüència cardíaca, respiratòria, etc.).
controla el cicle son-vigília.
2 Hipocamp: Es localitza al lòbul temporal, concretament al gir parahipocampal. La part més medial es continua amb el fòrnix. Els axons que surten del hipocamp formen el pilar posterior del fòrnix, el qual rodeja el talem per la part posterior i es situa entre el tàlem i el cos callós (a aquest nivell es forma una estructura triangular anomenada cos del fòrnix, que es situa entre els dos pilars).
Les fibres dels dos pilars es creuen permetent la comunicació entre els dos hipocamps.
A la part anterior del cos del fòrnix, ens surten les columnes anteriors del fòrnix, les quals finalitzen a nivell del cos mamil·lar.
Es a dir el fòrnix comunica l’hipotàlem amb l’hipocamp i també delimita el 3r ventricle per la part anterior.
La funció del hipocamp és:  mecanismes d’aprenentatge i memòria, sobretot amb el mecanisme de consolidació.
Consolidació: és el procés on es passa de la memòria de treball a la de llarg termini.
3 Amigdala: Es localitza al lòbul temporal, just per davant del caudat.
Funció:    conducta i les emocions.
Associa una experiència amb les conseqüències i els dota d’un significat.
Rep informació de totes les parts del cervell i provoca una resposta emocional.
L’amígdala rep informació de:    Escorça prefrontal.
Via olfactòria.
Àrees d’associació.
Per tan rep informació tan auditiva, com visual, com olfactòria i sensitiva. Aquesta informació la rep, la analitza i elabora una resposta emocional adequada.
Projecta aquesta resposta cap:     Còrtex cerebral (a través del tàlem).
Formació reticular.
Hipocamp.
Hipotàlem.
Tronc del encèfal: Morfologia externa: Bulb:     Cara anterior: Presenta un solc seguint la línia mitja que s’anomena fissura mitjana anterior. A banda i banda d’aquesta tenim dos cordons de substancia blanca anomenats piràmides bulbars1.
piràmides bulbars1, aquestes piràmides estan delimitades pel solc anterolateral (en aquest solc té origen el XII parell cranial o nervi hipoglòs).
Cara lateral: A la part superior presenta una protuberància arrodonida anomenada oliva, per darrera d’aquesta tenim el solc posterolateral (d’on surten tres PC el IX, X i XI).
Cara posterior: A la part mitja tenim el solc intermig posterior, lateral a aquest solc tenim el solc mig posterior i més lateralment tenim el solc posterolateral. Entre aquest solcs trobem (el cordo gràcil i el cordó cuneïforme).
Cara anterolateral: Trobem el solc bulbopontí que delimita el pont del bulb per la cara anterolateral. En aquest solc ens apareixen el VI PC.
A la part més lateral d’aquest solc hi ha l’angle pontocerevel·lós, don surten (VII i el VIII PC).
Pont:    Cara anterior: Presenta un rodet voluminós, protuberància. Entre les dos protuberàncies hi ha el solc basilar.
Cara lateral: Aquí trobem el V PC.
Cara posterior: Queda tapada pel cerebel, si el trèiem trobem el quart ventricle, el qual està delimitat per estructures que comuniquen el cerebel amb el tronc del encèfal.
Mesencèfal: És la part més superior.
  Cara anterior: Presenta una depressió triangular a la línia mitja anomenada fossa interpeducular. A nivell d’aquesta fossa tenim (III PC). A banda i banda d’aquesta fossa trobem peduncles cerebrals.
Cara posterior: Quatre protuberàncies arrodonides, dos de superiors i dos d’inferiors, aquestes s’anomenen tubercles quadrigèmins (culliculus), per sota dels quals apareix el (IV PC).
Tema 7: Parells cranials Tenim 12 parells cranials, un de dret i un d’esquerra, que formen el sistema nerviós perifèric.
Aquests tenen 2 orígens:   Origen real, que és el nucli o nuclis on tenim el cos de la neurona.
Origen aparent, que és quan es veu sortir el nervi a la superfície a nivell del tronc del encèfal.
Els podem classificar en: o o o Sensorials:  I PC o olfactori.
 II PC o òptic.
 VII PC o estat acústic.
Motors:  III PC o motor ocular comú (MOC).
 IV PC o patètic.
 VI PC o motor ocular extern (MOE).
 XI PC o accessori.
 XII PC o hipoglòs.
Mixtes:  V PC o trigemin.
 VII PC o facial.
 IX PC o glossofaringi.
 X PC o vague.
I PC o olfactori: Neix a les cèl·lules olfactòries receptores, que estan a la part superior de la cavitat nasal, concretament a la mucosa olfactòria (ORIGEN REAL).
Aquestes cèl·lules són bipolars, i per tant tenen dues prolongacions:   Perifèrica, que actuen coma a receptors d’olors a la cavitat nassal.
Central, que és el nervi olfactori, el qual anirà a buscar la segona neurona.
Arriba a la cavitat cranial al travessar uns petits forats situats a la lamina cribrosa, un cop allà d’inapta amb la segona neurona que està present al bulb olfactori (ORIGEN APARENT). Els axons que surten de l nucli formen el tracte olfactori, el qual es divideix en dos arrels o estries:   Arrel medial, la qual finalitza a l’àrea septal, que està al lòbul frontal. Aquí és on som conscients de la sensació olfactòria.
Arrel lateral, finalitza a l’àrea entorrinal, situada al gir parahipocampal, el qual es comunica amb l’amígdala i l’hipocamp. Dota d’un component emocional a l’olor.
II PC o òptic: Està format per tres capes, d’externa a interna són les següents:    Escleròtica, dona suport i forma al globus ocular.
Coroides, per ella circulen els vasos.
Retina, hi ha les cèl·lules receptores de l’estímul lluminós, són anomenats fotoreceptors. N’hi ha de dos tipus: o Cons, reaccionen al color.
o Bastons, ens informen del contrast (blanc, negre i gris).
Els fotoreceptors sinapten amb les cèl·lules ganglionars a través d’una neurona bipolar (ORIGEN REAL).
Els axons de les neurones ganglionars formen el nevi òptic (II Parell cranial). Arriben a la cavitat cranial a través dels canals òptics, després els dos nervis òptics s’uneixen formant una estructura en forma de “X” anomenada quiasme òptic (Part anterior ORIGEN APARENT).
Passat el quiasme es continua cap a posterior a través dels tractes òptics els quals, rodejant els peduncles, finalitzen al tàlem (concretament al nucli genicular lateral). En el cas que el talem cregui important l’estímul que li arriba, passa la informació a l’àrea 17 la qual ens farà que siguem conscients del que estem veient.
VIII PC o nervi estat acústic: És el conjunt del nervi auditiu o coclear i el nervi vestibular (equilibri). Aquestes estructures estan situades a l’oïda, dividides en 3 grans parts:    Oïda externa: Es troben el pavelló articular i el conducte auditiu extern, els quals condueixen les ones sonores cap al timpà o cap a la membrana timpànica.
Oïda mitjana: Està formada per la trompa d’Eustaqui, que comunica la caixa timpànica amb la nasofaringe, el timpà i la caixa timpànica, que està formada per tres principals estructures (martell, enclusa i estrep), els tres estan units al timpà per la seva cara interna i la seva funció principal és transmetre les vibracions que capten el timpà i dirigir-ho cap a l’oïda interna.
Oïda interna: Aquí és on hi ha la perilimfa, formada per el laberint ossi, el qual està format per una sèrie de cavitats que tenim a l’os temporal (aquest laberint envolta la part membranosa i la protegeix), i el laberint membranós, el qual presenta una part anterior on tenim el cargol o la còclea responsables de la recepció de sons (audició) i la part posterior trobem estructures relacionades amb l’equilibri que són els vestíbuls i els conductes semicirculars (aquí dins hi ha els receptors de l’equilibri).
VIA AUDITIVA: El conducte auditiu extern porta el so cap al timpà, el moviment del timpà es transmet a la cadena d’ossets els quals es mobilitzen. L’estrep xoca contra la oïda interna, concretament contra la còclea, el que fa que es mobilitzi un líquid que hi ha a l’interior d’aquesta (endolimfa) i això fa que s’activin els receptors coclears (òrgan de corti) . A partir d’aquest moment passa a les neurones, la primera està al gangli espiral de corti que és bipolar (ORIGEN REAL). La prolongació perifèrica va al receptors, la prolongació central, forma el nervi coclear, que s’ajunta amb el SNC (tronc de l’encèfal). Aquest nervi s’ajunta amb el nervi vestibular i junts formaran el VIII PC, això serà a nivell del angle pontocerevelós (ORIGEN APARENT) on a partir d’aquí entrarà al tronc de l’encèfal. Al nucli coclear s’ajunta amb la segona neurona, d’allà passarà al talem, concretament cap al nucli geniculat medial contralateral (alguns axons també aniran cap al nucli geniculat medial homolateral). Un cop són al nucli, projecten cap a la àrea auditiva primària “àrees 41 i 42” i després a “l’àrea de Broca” per entendre el so.
VIA VESTIBULAR: Els receptors vestibulars s’activen amb els moviments del cap, la primera neurona està situada al gangli vestibular d’Scarpa (ORIGEN REAL) , la qual és una neurona bipolar:   La prolongació perifèrica va cap els receptors, a l’interior del vestíbul i els conductes semicirculars tenim la endolimfa que activa els receptors vestibulars amb el seu moviment.
La prolongació central, es dirigeix cap a la segona neurona i s’agrupa formant el nervi vestibular.
El nervi vestibular va cap al angle pontocerevelós a través del VIII PC (ORIGEN APARENT), un cop a dins del tronc es separa i va cap al nucli vestibular, o hi haurà la segona neurona, un cop allà h haurà diverses sortides:    Els axons surten cap al tàlem i l’escorça cerebral, el que ens permet que siguem conscients del moviment en l’espai.
Altres poden anar cap al cerebel, on participen en mantenir la postura i l’equilibri regulant els músculs gravitatoris.
Altres també poden anar cap a la medul·la, on participen en mantenir la postura i l’equilibri regulant els músculs gravitatoris.
III PC o motor ocular comú (MOC): ORIGEN REAL: parteix de dos nuclis d’origen, els dos estan al mesencèfal, els axons que surten d’aquest dos nuclis formen el III PC i són:   Nucli motor del III PC, té la funció de innerva la extrínseca i extra ocular del ull.
Nucli d’Edinguer-Westphal (parasimpàtic), té la funció d’innervar la musculatura intrínseca del ull, es a dir, intervé en la regulació del grandària de la pupil·la, quan es fa gran és (midriasi) quan es fa petita és la (miosi).
ORIGEN APARENT: a nivell de la fossa Inter peduncular, al mig dels dos peduncles cerebrals.
El tercer parell cranial, creua la fossa cranial mitjana i es situa lateral a la cadira turca, arriba fins a al cavitat orbitaria a través de la fissura orbitaria superior. Quan arriba a l’ull es desfà en diverses branques terminals, que depenen del nucli on anteriorment han sortit esl axons aniàn cap a un lloc o ca p a un altre.
IV PC o nervi troclear o patètic: ORIGEN REAL: el nucli del IV PC o nucli troclear, el qual està situat al mesencèfal.
Abans de sortir del tron els axons procedents dels dos nuclis es creuen.
ORIGEN APARENT: apareixen als tubercles quadrigèmins, els quals es relacionen en reflexes (2 auditius i 2 visuals). Per sota d’aquest surt el IV PC.
Aquest PC rodeja el tronc del encèfal per anar cap a anterior, a partir d’aquí fa el mateix recorregut que el III PC.
La seva funció és innervar el múscul oblic superior, que té la funció de rotar el ull cap a baix i els laterals.
VI PC o nervi abducents o motor ocular extern (MOE): ORIGEN REAL: el nuclis d’aquest parell cranial està localitzats a nivell del pont.
ORIGEN APARENT: els axons que surten d’aquests dos nuclis formen el VI PC i apareixen a la cara anterior a l’alçada del solc bulb pontí.
També té el mateix recorregut que el III PC.
La seva funció és la de innerva el recte lateral del ull.
XI PC o nervi accessori: ORIGEN REAL: presenta un nucli real al bulb.
ORIGEN APARENT: els axons que surten d’aquest nucli formen el XI PC i apareixen a nivell del solc posterolateral del bulb.
Des de el solc posterolateral del bulb surt de la cavitat cranial a través de el fora jugular. Es situa a la part profunda del ECM i el creua d’anterior a posterior per anar buscar el múscul trapezi.
La seva funció es innervar el ECM i el múscul trapezi.
XII PC o nervi hipoglòs: ORIGEN REAL: presenta un nucli d’origen al nucli motor del XII PC, situat al bulb.
ORIGEN APARENT: els axons surten per la part anterolateral del bulb i formen el XII PC.
Surt de la cavitat cranial per l’orifici del hipoglòs i es situa lateral a la arteria carotídia interna i al nervi vago, fins que arriba un moment que s’inclina per anar a buscar la base de la llengua i allà es divideix en diferents branques terminals que aniran cap a la musculatura intrínseca de la llengua. També dona una branca descendent que s’anastomosa (uneix) amb C2 i C3, el que s’anomena “nansa del hipoglòs”, d’on sortiran uns nervis que estaran destinats a la innervació de la musculatura infrahioidal.
La seva funció principal és mobilitzar la llengua.
V PC o nervi trigemin: ORIGEN REAL: aquest parell cranial és mixt i té dos orígens reals:   Nucli motor del V PC, és localitza a nivell del pont i innerva els músculs de la masticació.
Nucli sensitiu del V PC, ocupa la longitud del tronc del encèfal i rep la informació de la sensibilitat de la cara.
ORIGEN APARENT: el V PC apareix a la cara lateral del pont del tronc del encèfal.
El cos de les neurones sensitives està a l gangli semilunar de gasser, el qual està localitzat a la part petrosa del temporal. Té 2 prolongacions:   Central: la que va al tronc del encèfal, arribant per la cara lateral del pont formant l’arrel sensitiva del V PC. Aquest axons finalitzen al nucli sensitiu del tronc, que ocupa tota la longitud del tronc del encèfal.
Perifèrica: dona lloc a les 3 branques terminals del trigemin: o N. Oftàlmic: Arriba fins a la cavitat orbitaria a través de la fissura orbitaria superior i es divideix un altre cop en tres branques:  N. Frontal, recorre la cavitat orbitaria més superior i surt d’aquesta per l’orifici supraorbitari, on es transforma en el nervi supraorbitari. A la vegada dona diverses branques que recullen informació del front i de la parpella.
  o N. Lacrimal, circula per la part lateral de la cavitat orbitaria fins a arribar a la glàndula lacrimal, controla aquesta glàndula gracies a les fibres parasimpàtiques del VII PC.
N. nasociliar, circula per la paret medial de la cavitat orbitaria i dona una sèrie de branques que regulen la sensibilitat de la cavitat nasal, glòbuls oculars i de les mucoses dels sens.
N. Maxil·lar: És la segona branca terminal, surt de la cavitat cranial per l’orifici rodó major i es situa a la fossa perigopalatina, on es divideix en tres branques diferents:  N. Zigomàtic, arriba a la cavitat orbitaria per la fissura orbitaria inferior, creua fins al os zigomàtic, perfora i acaba de recollir la sensibilitat del pòmul. Durant el seu recorregut dona una branca, amb fibres parasimpàtiques pe al N lacrimal procedents del VII PC.
 N. Infraorbitari, també entra a la cavitat orbitaria per la fissura inferior, circula per el solc infraorbitari. Recull la sensibilitat de la galta, llavi superior i petita part de l’ala del nas. També van cap a les dents (N.
Alveolar o dentari superior) que recull al sensibilitat de les dents més superiors.
 N. Perigopalatins, tenen un recorregut curt i arriben al gangli perigopalatí, d’on surten uns axons que van al paladar a recollir informació.
o N. Mandibular: L’arrel motora s’uneix al nervi mandibular, surten de la cavitat cranial per l’orifici oval, un cop fora es distribueixen en diferents branques per a la innervació dels músculs de la masticació. Els sensitius es divideixen en tres branques:  N. auriculotemporal, rodeja el còndil de la mandíbula i segueix amb un recorregut ascendent fins a arribar a la regió temporal, on recull la sensibilitat del conducte auditiu extern i la regió temporal. Durant aquest trajecte passa per la glàndula caròtida i controlarà la seva secreció gracies a les fibres parasimpàtiques que li donarà el IX PC.
 N. Lingual, circula entre el perigoidal medial i la mandíbula. Va a buscar la llengua, on controlarà la sensibilitat dels 2/3 anteriors de la llengua (sensibilitat, gust i secreció, a través de les glàndules sublinguals i submandibulars mitjançant les fibres parasimpàtiques donades per el VII PC).
 N. Alveolar o dentari inferior, recull la informació de l’arcada dental inferior. La part inferior surt de la mandíbula per l’orifici mentonià i a partir de llavors s’anomena nervi mentonià, recull la sensibilitat del mentó i del llavi inferior.
Quan la informació de la cara arriba al nucli sensitiu, té un recorregut contralateral fins a arribar al tàlem on allà la informació serà distribuïda cap a l’àrea 1,2,3.
VII PC o nervi facial: ORIGEN REAL: té quatre nuclis d’origen diferenciats:     Nucli motor del VII PC, el qual es localitza a nivell del pont i innerva la musculatura facial o de la mímica.
Nucli salivatori superior (parasimpàtiques), és localitza a nivell del pont i va a buscar el V parell cranial i controla les glàndules submandibulars i sublinguals utilitzant el V PC .
Nucli lacrimal (parasimpàtiques), es localitza a nivell del pont i controla la secreció de la glàndula lacrimal utilitzant el V parell cranial.
Nervi gustatiu o solitari (sensitiu), recull el gust dels 2/3 anteriors de la llengua utilitzant el V PC.
ORIGEN APARENT: angle pontocervelós.
Els axons es dirigeixen cap a la porció petrosa del temporal i circulen per dins, durant el trajecte es separen dos branques que van cap a el V PC:   Nervi lingual, que controla les glàndules submandibulars i sublinguals i el gust de les 2/3 parts anteriors de la llengua.
Nervi lacrimal, que controla la glàndula lacrimal.
Els axons restants formaran la branca motora que sortirà del crani per el orifici estiromastoïdal, fins a la base del crani per a innervar la musculatura que farà possible la mímica.
IX PC o nervi glossofaringi: Té 3 tipus de fibres:    Motores, que es dedicaran a innervar els músculs de la faringe, situats a la part més cranial o superior.
Sensitives, que recullen el gust del terç posterior de la llengua i la sensibilitat de la mateixa zona, també té unes branques que donen sensibilitat a la mucosa de la faringe.
Parasimpàtiques, innerven la glàndula paròtide i controlen la seva secreció.
ORIGEN REAL: tots aquestes fibres s’originen en tres nuclis diferents al voltant del bulb:    N. Ambigu o nucli motor del IX PC.
N. Salivatori inferior (parasimpàtiques).
N. Solitari o gustatiu (sensitives).
ORIGEN APARENT: tots aquests axons s’uneixen formant el nervi glossofaringi i surt a la vista per la part posterolateral del bulb.
Aquest nevi abandona la cavitat cranial per el forat jugular, un cop fora del crani segueix un recorregut descendent lateral a l’arteria caròtida interna. Fins arribar a la base de la llengua, branques terminals.
X PC o nervi vago: Té tres tipus de fibres:    Motores, format per els axons motors que innerven els músculs de la faringe, caudal inferior i músculs intrínsecs de la faringe (músculs de al fonació, parlar).
Sensitives, format per fibres sensitives que recullen el gust a nivell de l’epiglotis, recullen la sensibilitat de les mucoses de la faringe i la laringe.
Parasimpàtiques, innerven el cor i disminueixen la freqüència cardíaca, també innerven la musculatura llisa de l’arbre bronquial i del tub digestiu.
ORIGEN REAL: s’origina tot en 3 nuclis a nivell del bulb:    Nucli ambigu o motor del X PC, fibres motores.
Nucli solitari o sensitiu, els axons recullen el gust de l’epiglotis i la sensibilitat de la mucosa de la faringe i laringe.
Nervi dorsal del vago, innerva la musculatura llisa que tenim a nivell de la tràquea, branquis i vísceres abdominals.
ORIGEN APARENT: surt del solc postero-lateral del bulb per sota del IX i XI PC.
Surt de la cavitat cranial pel forat jugular, un cop fora circula junt a l’arteria caròtida interna i vena jugular interna. A nivell cervical formen el paquet vasculonerviós del coll, durant tot aquet recorregut donarà diverses branques motores i sensitives. Després descendirà fins al tòrax, on formarà varis plexes:     Plexe cardíac, innerva el cor.
Plexe pulmonar, innerva els pulmons.
Plexe traqueal, que innerva la tràquea.
Plexe esofàgic, que innerva l’esòfag.
Després baixarà per al cavitat abdominal per tal d’innervar vísceres, com:        Estómac.
Ronyons.
Duodè.
Fetge.
Pàncrees.
Intestí prim.
Part del intestí gros.
Tema 7: cerebel.
És el centre d’integració de la coordinació i la planificació del moviment, control del moviment en curs, to muscular o la postura i l’equilibri del moviment.
Morfologia externa: Ocupa la fossa cranial posterior, de manera que queda situat dorsal dels lòbuls occipitals i darrere del tronc de l’encèfal, amb el qual està unit a través de peduncles cerebrals, que són:    Inferior, format per aferències que provenen de de la medul·la espina i del tronc del encèfal.
Mitjà, arriben aferències procedents del cervell.
Superior, format per eferències del cervell. En aquests peduncles és on arriba i on surt gairebé tota la informació del cervell.
Presenta una part central anomenada vermis. A banda i banda hi tenim els hemisferis cerebel·losos. Els hemisferis es divideixen funcionalment:    Lateral o externa.
Intermèdia o paravermal.
Medial, paradermis o interna.
Estan dividits també per dos fissures que els divideix en tres lòbuls:   Fissura primària, que separa els lòbuls anterior i posterior.
Fissura posterolateral, que separa els lòbuls posterior i floculonodular.
Continuant-se amb la vermis, i situat al lòbul floculonodular es troba el nòdul. A cada banda del nòdul trobem els flòculs. Per darrere dels flòculs trobem l’amígdala, situada al lòbul posterior.
Morfologia interna: Formada per substancia gris i blanca. La substancia grisa que envolta el cerebel, és l’escorça cerebel·losa.
També tenim nuclis dins del nostre cerebel:     Nucli fastigi, el qual es relaciona amb la vermis i el lòbul floculonodular.
Nucli globós, que es relaciona amb la regió intermèdia i paravermal.
Nucli emboliforme, que es relaciona amb la regió intermèdia i paravermal.
Nucli dentat, es relaciona amb la zona lateral.
Circuits del cerebel: Coordinació i planificació dels moviments: Les escorces cerebrals (totes) es projecten als nuclis del pont. Un cop aquí passaran la informació als diferents nuclis del pont; els axons envien la informació a l’escorça cerebel·losa de la porció lateral contralateral. Aquesta informació passarà al nucli dentat i aquest enviarà la informació al tàlem, concretament al nucli ventral anterior i al nucli ventral lateral. Del tàlem sortiran axons que aniran a àries premotores i motores del còrtex cerebral (àrea 4), de la qual surt la via piramidal que és l’encarregada d’executar el moviment i té una direcció descendent fins a la medul·la espinal que és la que executa el moviment. Gràcies a aquest circuit hi ha una major coordinació dels moviments voluntaris, per tant actua sobretot sobre els músculs agonistes i antagonistes per a que els moviments es facin més ràpids i precisos (milloren amb l’experiència).
Control del moviment en curs: Aquesta via es la que ens permet el moviment que volem realitzar amb el que estem realitzant i produeixen les senyals correctores, en el cas que sigui necessari. Això es produeix quan l’escorça de la porció paravermal rep la informació somatosensitiva de les extremitats a través del tractes espinocerebel·losos dorsal i ventral, aquesta informació que arriba sortirà a través d’uns axons cap als nuclis globosos i emboliformes. Aquests nuclis es projectarà cap als nuclis del mesencèfal contralaterals. Aquests nuclis enviaran la informació al tàlem, concretament als nuclis ventral lateral i ventral anterior, aquesta informació serà projectada per el tàlem cap a les àrees motores de l’escorça cerebral, després a la via piramidal i finalment a la medul·la.
Control de la postura o el to muscular: L’escorça cerebel·losa de la vermis rep la informació somatosensitiva del tronc a través dels tractes espinocerebel·losos dorsal i ventral, de manera que aquests tractes aniran tan a la vermis com a la paravermis. Un cop aquesta informació ha arribat a la vermis i havent passat per el nucli fastigi, els axons d’aquest nuclis enviaran la informació de forma bilateral cap als nuclis vestibulars. D’aquest nuclis surt el tracte vestibuloespinal, aquests axons formen aquest tracte. Aquest tracte baixarà per la medul·la espinal proporcionant el to muscular, sobretot a la musculatura extensora, per tal de mantindré la posició.
Control del equilibri: L’escorça del nòdul floculonodular rep la informació procedent dels nuclis vestibulars i del nervi vestibular. La informació arribarà al nucli fastigi, tal com ha passant amb la via anterior es projectarà cap als nuclis vestibulars de forma bilateral i activarà determinada musculatura quan es perdi l’equilibri.
Tema 8: la medul·la espinal.
Morfologia externa: Es localitza al conducte vertebral i presenta una forma cilíndrica de 45cm de longitud i 1 cm de diàmetre aproximadament.
Superficialment presenta una fissura mitja anterior i tres solcs, d’anterior a posterior trobem: 1.
2.
3.
4.
Fissura mitja anterior.
Solc antero-lateral.
Solc postero-lateral.
Solc mitja posterior.
De 2 i 3 surten uns fils nerviosos. Els que surten de 2 seran l’arrel anterior o ventral del N.
Espina (arrel motora) i de 3 sortiran també uns fils l’arrel posterior o dorsal del N. Espinal (arrel sensitiva).
De la unió de 2 i 3 forma els N. Espinals.
Cal destacar que de l’arrel posterior o dorsal presenta el gangli espinal de l’arrel dorsal!!!!!! En l’adult la medul·la espinal s’acaba a nivell de L1 o L2, a partir de llavors tenim la cua de cavall (són les arrels anteriors i posteriors dels N. Espinals que van a buscar el forats intervertebrals corresponents).
Morfologia interna: Hi ha dos zones principals:  Central de substancia grisa: Té forma de “H” i a la part central presenta un canal central o epèndima, per on circula el líquid cefaloraquidi. Presenta tres parts: o Banyes posteriors: Estan els cossos de les neurones, els axons de les quals s’uniran a les vies sensitives ascendents. Les podem dividir:  Substància gelatinosa, informació dolorosa o de la temperatura.
 Cos de la banya posterior, informació sensitiva visceral i somàtica.
 Nuclis de Clarks, rep informació propioceptiva de les EEII, els axons formen el tracte espino-cerebel·lós dorsal o posterior.
o Intermèdia: Aquí tenim les neurones vegetatives o autònomes preganglionars medul·lars, es a dir, formen part del SNA.
o Banyes anteriors: Tenim les motoneurones o sensitives aferents (poden ser alfa o gamma), que innerven la musculatura múscul-esquelètica.
A nivell inferior les motoneurones s’anomenen motoneurones inferiors, però a nivell superior les motoneurones s’anomenen via piramidal (a nivell cortical).
 Perifèrica de substancia blanca: Les dividim en cordons: o Anterior, des de la fissura mitja anterior fins al solc antero-lateral.
o Lateral, des de el solc antero-lateral fins al solc postero-lateral.
o Posterior, des de el solc postero-lateral fins al solc mig posterior. A nivell cervical i toràcic alt (fins a T6) presenta dos cordons més:  Cordó gràcil, més medial.
 Cordó cuneïforme, més lateral.
Inferior a T6 no hi ha cordó cuneïforme només presenta el gràcil.
COM FUNCIONA?  Vies ascendents: Són les que potent informació sensitiva al cervell i al cerebel. La informació primer passarà per el tàlem i després a l’escorça cerebral, aquesta informació es analitzada conscientment. També arriba al cerebel on regula els patrons motors.
Les vies ascendents hi trobem tres tipus de neurones: o Neurones de primer ordre, una neurona bipolar. El seu nucli el trobem al gangli espinal de l’arrel dorsal, el seu axó perifèric recollirà la informació dels receptors a nivell cutani i els seus axons centrals tindran un trajecte ascendent o descendent en busca de la segona neurona.
o Neurones de segon ordre, el seu nucli el solem trobar a la banya posterior de la medul·la espinal.
o Neurones de tercer ordre, es troba localitzada a nivell del tàlem.
Tipus de vies ascendents: o Via del cordó posterior, transmet informació en relació a la vibració, la pressió la propiocepció conscient i el tracte epicrític.
 Tracte epicrític, és un tracte evolucionat i té una gran capacitat discriminaria, és a dir, ens permet identificar concretament el lloc exacte on es produeix la sensació, es relaciona amb el nucli posterolateral del tàlem.
Tota la informació sensitiva es captada per els Mecanoreceptors, que serà recollida per la prolongació perifèrica de la neurona de primer ordre localitzada al gangli espinal. La prolongació central anirà a buscar la neurona de segon ordre, localitzades al nucli gràcil i cuneïforme del bulb, a través de l’arrel posterior de la medul·la espinal i viatja a través del cordó posterior.
Els axons que van per sota de T6 circulen pel fascicle gràcil i per sobre per el cuneïforme. Els axons que surten del nucli gràcil i cuneïforme s’agrupen i creuen la línia mitja i formen el lemnisc medial i segueixen un trajecte ascendent fins al tàlem, concretament al nucli ventral postero-lateral, on es troba la neurona de 3r ordre, aquesta neurona projectarà la informació cap a l’escorça cerebral, àrees 1,2,3.
o Tracte espino-talàmic, porta la informació referent a dolor, temperatura i tracte protopàtc.
 És un acte més primitiu i rudimentari, ni permet la localització exacta de la sensació.
Aquesta informació serà recollida per la prolongació perifèrica, on hi ha els termoceptors i nociceptors, de la neurona de primer ordre que està localitzada al gangli espinal. La prolongació central a través de l’arrel posterior arribarà a la medul·la espinal i li passa la informació a la neurona de segon ordre que es localitza a la banya posterior.
Aquestes neurones creuen la línia mitja i formen el tracte espinotalàmic, finalment arriben a la neurona de tercer ordre del tàlem i es projecta a l’escorça cerebral, àrees 1,2,3.
 Lesió medul·lar esquerra:  Es perd el dolor de la part dreta.
 Es perd la sensació de vibració de la part esquerra, ja que es creua al bulb i no a la medul·la.
o Via al cerebel (cordó lateral), les vies del cerebel transporten informació propioceptiva inconscient que és captada per mecanoreceptors (fus muscular i òrgan tendinós de golgi).
Aquesta informació es recollida per la prolongació perifèrica de la neurona de primer ordre localitzada a niell del gangli espinal. La prolongació central arribarà a la medul·la espinal on sinapten amb la neurona de segon ordre que es localitza al cos de la banya posterior i al nucli de Clark.
 Nucli de Clark, les neurones de segon ordre formen el tracte dorsal o espinocerebel·lós posterior, circula pel cordó lateral homolateral i anirà a l’escorça cerebel·losa a través dels peduncles cerebel·losos inferiors.
 Banyes posteriors, les neurones de segon ordre que surten de la banya posterior creuen la línia mitja formant el tracte espinocerebelós anterior o ventral, que circula pel cordó lateral fins al cerebel a través dels peduncles cerebel·losos superiors.
Vies descendents: o Via piramidal o tracte corticoespinal: És el principal mediador del moviment voluntari en el que participen els ganglis basals, tàlem i formació reticular. Està formada per dos neurones:  Motoneurona superior, localitzada a l’escorça cerebral.
 Motoneurona inferior, localitzada a la banya anterior de la medul·la espinal.
Aproximadament la meitat dels axons de la via piramidal s’originen a l’àrea motora primària i la resta d’axons s’originen a l’escorça d’associació motora i somatosensitiva.
La via piramidal segueix un trajecte descendent fins a arribar al bulb, dona colaterals en el seu trajecte als ganglis basals, tàlem i formació reticular.
Un cop arriba al bulb hi ha una decussació del 85% de les fibres que formen la via piramidal a nivell de les piràmides bulbars, creuen la línia mitja i es fan contralaterals (tracte corticoespinal lateral) i el 15% restant, s’anomena tracte corticoespinal anterior (és homolateral).
 Tracte corticoespinal lateral, segueix un trajecte descendent pel cordó lateral durant el trajecte sinapta a través d’interneurones directa o indirectament amb motoneurones inferiors de la banya anterior i van a innervar músculs esquelètics.
 Tracte corticoespinal anterior, circula pel cordó anterior de la medul·la espinal, segueix un trajecte descendent i igual que el corticoespinal lateral sinapta amb motoneurones de la banya anterior a través d’interneurones.
Lesió de la via piramidal: paràlisi, depenent de l’altura on s’ha produït la lesió medul·lar.
o Tracte vestibuloespinal: Els axons que surten del nucli vestibular formen el tracte vestibular, el qual es homolateral. Segueix un trajecte descendent pèl cordó anterior de la medul·la espinal. Durant el trajecte sinapta directa o indirectament amb les motoneurones inferiors.
...