tema 6 bh (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Biologia humana
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 22
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6: SORTIDA D’ÀFRICA D’HOMO HOMO ERECTUS Característiques que defineixen Homo erectus vs els primers homínids Crani: gran, increment de volum cerebral d’habilis cap a erectus d’un 30%, 920 cm3 i 750- 1250cc. Crani allargat anteroposteriorment i gran gruix ossi (10mm al parietal). Musculatura del temporal marcada (mai arriba a dalt, es queda a nivell del temporal). Forma angular de l’occipital amb torus occipital marcat i frontal molt més llarg amb torus supraorbitari molt desenvolupat. Com la volta és més gran la capacitat craniana també. Trobem una quilla sagital (no cresta) que no es funcional, és només una adaptació. Cavitat del nas més gran.
Dentició: es redueixen les molars (primera més gran que les altres dues), mandíbula més gràcil a nivell de les branques i dentició anterior similar.
Cos: Els punts d’inserció de la musculatura són forts, els ossos son gruixuts, les extremitats inferiors són més llagues que les superiors. El cap del fèmur i el trocànter major tenen una mida més gran. Indústria auxeliana.
Taula de comparació: No es discrimina alçada i pes perquè es creu que tots ells estarien barrejats. La capacitat craniana és més gran. Aspecte físic més robust.
En la forma africana sembla que hi hagi un canal darrere dels arcs orbitaris, en l’asiàtic és més punxegut però a una alçada diferent.
Per arribar a xina s’ha de creuar el mar (i també per arribar a Java).
Superestructures cranials més marcades: arcada supraorbitària molt desenvolupada i recta, occipital angulat i amb el torus occipital molt marcat, gruixària més gran de les parets del crani i dels ossos de l’esquelet, volta craniana baixa i llarga.
Homo erectus (Pithecanthropus) i Homo erectus (Sinanthropus) Si comparem el de Java (pitecanthropus) amb el de la Xina (sinanthropus) veiem que el de Java té una quilla sagital molt clara i en general és molt més robust que el xinès. Sempre aspecte més punxegut en el pitecanthropus.
Pithecanthropus: Un dels cranis més antics d’erectus és el del nen de Modjokerto (1.8 Ma) i a Trinil també es van trobar restes d’uns 1.7- 0.7 Ma.
Sinanthropus: A la Xina tenim una sèrie de jaciments en que es van trobar restes de dents, mandíbules i cranis, concretament a Yuanmou (1.7 Ma) i Longgupo (1.9 Ma). El crani de Gongwangling està datat actualment en 1,63 Ma. Un jaciment que ha donat molta informació sobretot per l’entorn dona evidències d’un foc controlat i es poden delimitar espais dels 800000250000 anys.
  Homo erectus sensu stricto nomes s’agafen formes asiàtiques (Java i Xina). Es consideren que totes les formes africanes son ergaster i que el pas cronològic anirà fins als 400000 anys. Diu que la variabilitat que hi ha en quant a cranis als jaciments asiàtics és deguda a que ja hi ha moltes sortides.
Homo erectus sensu lato  en sentit més laxa. S’admet que hi ha erectus a Àfrica també.
Qui defensa que ergaster s’està fins els 500000 anys defensa que la sortida d’Àfrica té lloc fa 100.000 anys. L’africà donarà lloc a una forma primitiva de sapiens que en algun moment (al voltant dels 100000 anys) sortirà d’Àfrica.
HOMO ANTECESSOR Serra d’Atapuerca Es troba a 15 quilòmetres de Burgos, al NE i SE del riu Arlanzón i sòl de tipus calcari. La descoberta més important es va donar quan s’estava construint un trajecte d’un tren a cel obert i es van adonar que en els talls de les parets hi havia restes paleontològiques. Hi ha simes (canals connectades).
Sima de l’elefant: Al 2007 es va trobar un premolar i posteriorment el fragment de mandíbula i posteriorment al 2008 una falange del cinquè dit d’un adult. La cronologia es d’1.2 Ma.
Gran Dolina: fan una excavació vertical i fan cales. Al 90 es troben 4 peces frontalment, al 94 fragments de 6 individus diferents a l’estrat Aurora i a l’entorn un rosegador, a continuació datació de la capa 7 per paleomagnetisme i dona un resultat de 780000 anys.
Les restes de 6 individus diferents els serveix per parlar d’una espècie nova. Corresponen a 2 nens, 2 juvenils i 2 adults d’entorn 20 anys. Es troben fragments de frontal, temporal, occipital, zigomàtic, esfenoides, maxil·lar i mandíbula (30 dents), costelles, atles, axis, ròtules i ossos de la ma i el peu.
La nova espècie la defineixen en base al crani d’un nen d’uns 11 anys. Té una capacitat craniana de 1000 cc, feia d’alçada 1,80 m i era robust. Esperança de vida no superava els 40 anys.
Descriuen característiques que els apropen a homo sapiens, cara gràcil i plana, fossa canina, arc supraorbitari amb doble arcada, dents postcanines petites i un patró de desenvolupament i erupció. Trets primitius: arc supraorbitari de doble arcada, premolars amb 3 arrels, incisives en forma de pala, canines grans i taurodontisme moderat.
Hi ha evidencies d’ossos humans amb marques de descarnament i s’associa a un canibalisme d’antropofàgia. No hi ha evidencies de lluita però si es creu un reaprofitament energètic.
Indústria olduvaiana.
HOMO HEIDELBERGENSIS La primera troballa va ser una mandíbula trobada a prop de Heidelberg i es situa fa 500000250000 anys. Era alt (180 cm), robust (100kg), femelles més baixes (150 cm) i menys pesades (60- 70 kg), arc supraorbitari marcat, cavitat nasal ampla i certes característiques dentals.
La societat de la sima dels ossos: es troba una família de més 20 individus amb edats i sexes diferents (variabilitat), es van descriure aspectes com la fertilitat, la menopausa i les àvies. Els 28 individus estan quantificats segons les peces dentals i no pels cranis. Els nens petits es veuen amb més probabilitats de morir (i les mares embarassades) i per això es creu que no se’n troben o hi ha molt pocs. Entre els 11 i 20 anys hi ha més individus i sobretot homes perquè comencen a jugar un paper d’adults. Dels 25 als 30 anys augmenta ja que el procés de maternitat és abans i amb aquesta edat ja es consideren àvies i es planteja la situació de que juguin a ser mares. Es creu que els homínids van ser llançats (com a un pou) perquè primer van trobar ossos de les cavernes i juntament amb ells restes humanes, ja que no hi ha marques de descarnament entre ells. Es pressuposa que és un lloc on s’abocaven els seus morts. Hi ha una selecció i els nadons no apareixen.
...