Resum tema 2 Sociologia (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Ciencias de la Actividad Física y del Deporte - 1º curso
Asignatura Sociologia
Año del apunte 2014
Páginas 14
Fecha de subida 02/07/2014
Descargas 23

Descripción

Resum temari nº2.1 Sociologia

Vista previa del texto

TEMA 2 L’ESTRUCTURA SOCIAL DE LA PRÀCTICA ESPORTIVA 2.1 Evolució i tendències de la pràctica esportiva a Catalunya i Espanya Estructura, interacció, canvi social i esport Numan va dir que l’estructura del propi sistema determinava la direcció.
Que podem entendre per estructura? L’estructura és una distribució, un ordre, una jerarquia entre els elements d’un conjunt.
Un exemple podria ser el rol (funcions dintre d’una organització) que estableixen les persones dintre de la societat, organitzant així una estructura social.
Cal a dir, que lo real és lo relacional, és a dir, jo no se com ser professor, només se les relacions que hem d’establir, com ens relacionem.
A més a més, les societats canvien, hi han transformacions de caràcter estructural (canvia el sistema) que solen ser els més profunds. Hem de saber que aquest tipus de transformacions són els que repercutiran a la societat.
Ex: pressupostos i infraestructures.
Els canvis que ha patit el sistema esportiu, s’orienten en dos grans tendències: - Diferències de gènere.
- Diferències culturals. (fer esport per estar prim i tindre una bona salut).
Significat de l’esport per a la población. 1985-2005 En aquesta taula podem observar una evolució diacrònica (+ antic ! + actual).
Per una bona realització d’una enquesta es basa en l’explicació de com s’ha fet aquesta abans. A més a més, devem explicar la metodologia, el perquè s’ha fet i com s’ha fet.
A la taula podem observar que la majoria de la societat relaciona l’esport amb salut. El descens mínim que podem trobar de 2000-2005 es deu a un canvi coyuntural (canvia algo en la situació) Pràctica i freqüència esportiva dels espanyols en % En la primera part, podem observar el percentatge de persones que practiquen esport i on podem observar que de 1975-1995 hi ha hagut un augment de la pràctica esportiva però rarament al 2000 podem observar un petit descens del percentatge en gent que practica esport, possiblement degut a canvis coyunturals.
Pel que fa a la segona, ens diu que cada cop es practica més esport i a més a més s’ha augmentat la freqüència de la pràctica Tipologia de la pràctica esportiva a Espanya segons la proposta del projecte COMPASS (%). 2000 El projecte COMPAS diferència en una mateixa taula la taula i la freqüència esportiva en una mateixa taula. Les dades mostrades són de persones de l’estat espanyol.
Podem observar que de les perdones que practiquen esport, hi han més que competeixen pel seu conte sense ser organitzats. També podem saber que la pràctic esportiva no s’incrementarà.
Interès i satisfacció amb la pràctica esportiva en %. 1990-2005 En aquesta taula podem observar un aspecte negatiu i és que la gent que no està interessada en practicar esport i que a més a més no l’ha practicat mai ha augmentat el nombre.
A causa dels canvis que ha patit la societat amb els estils de vida, fa més difícil portar la societat en el àmbit de l’educació física.
Pel que fa a la gent que no practica esport que que li agradaria, el seu nombre està descendent i en canvi el nombre de gent que ho fa per obligació s’està estabilitzant fet que resulta força preocupant.
Motius pels que fa esport la població practicant en %. 1980-2005 EXAMEN El fet de que la gent practiqui l’esport pel fet de fer exercici físic, es manté en un 60% aproximadament mentre que practicar-lo per mantindré la línia va en un petit augment i competir va cada cop a pitjor.
El problema d’aquesta taula és que hi ha un problema metodològic , es va fer com a entrevista tancada i clar, hem de pensar que abans no es tenia en compte la salut per tant no hi havia la possibilitat d’escollir-la alhora de dir el perquè practicaves esport. Aquest fet el podem observar entre 1980-1990.
Hi han dades que ens permeten observar certs canvis socials com bé són: - Augmenta el tema de la salut.
- Decreix de forma sostinguda el motiu de que no agrada l’esport.
- Una de les dades més baixes és el motiu de competir que cada cop va decreixent més i al 2005 ja es trobava en tan sols el 3,3% - El motiu de fer amistats és relativament baixi ha baixat en els últims anys.
- El fet de fer-lo per realitzar exercici físic, és el major en diferència. De la gent que fa esport en domina en gran part aquest motiu.
- Certes dades han mostrat un petit augment, és on se’ns confirma que ha agut un petit canvi social en el món de l’esport.
Mitjançant l’observació, podem fer una interpretació del canvi de les tendències i dir que actualment l’objectiu que predomina és el de la salut.
Motius per la no pràctica de l’esport en la població no practicant en %. 19802000 El percentatge de gent que no fa esport perquè no els hi agrada, és un fet irremeiable. Cada cop més, la gent va dient que no els hi agrada l’esport comparat amb la gent d’abans que casualment a casi tothom li agradava i a més a més li interessava.
Cada cop hi ha més gent que diuen que no fan esport pel simple fet de que no els hi agrada. Tot i ser una resposta incomoda per la gent, aquesta dada no deixa d’augmentar.
La prioritat alhora de fer les coses, afecta molt l’esport ja que hi ha molta gent que te altres prioritats abans que aquesta.
Pel que fa a la gent que diu que no el practiquen perquè no els han ensenyat a l’escola i que no hi han suficients instal·lacions, decent el nombre i per lo tant ens dona a pensar que cada cop s’està facilitant més a la societat a la incorporació en aquest món. Malauradament, també podem observar que certes dades estan augmentant com el fet de no m’agrada.
Temps que va dedicar a la pràctica esportiva abans de l’abandonament Aquesta taula ens mostra el temps que van practicar esport abans de l’abandonament d’aquest. Cal a dir, que pel fet de la salut i la creació d’hàbits esportius, es fa més difícil desenganxar-se de l’esport una persona que porta ja anys practicant-lo que no pas una persona que tan sols porta uns mesos.
Aquesta enquesta, es va realitzar més que res per saber de la creació d’hàbits o no que hi ha en la societat. Se’ns demostra que la gent que no porta sis anys practicant esport, el deixaran amb més facilitat i a més a més si has practicat un esport durant més de 6 anys i després el deixes, se’t farà més fàcil reenganxar-te a aquest.
Disposició per tornar a practicar esport El si amb seguretat es manté.
El segurament s’incrementa.
E l probablement no, ha baixat.
Es possible que els que diuen ara que no ho saben, es poden haver pasat a si o a no, això ho diem a causa de un hi h un descens notable.
També podem observar que descenen els que diuen probablement no i augmenten els que diuen segur que no, fet que és bo ja que es poden haver passat a altres grups.
.
El 83.5 no tenen llicencia ja que majoritàriament la població espanyola no es federa ni competeix.
Caràcter competitiu o recreatiu de la pràctica esportiva (%).
Cal a dir que les federacions cobren de les llicències, però aquestes han baixat notòriament i per això les federacions catalanes volien aconseguir que les activitats recreatives es fessin només si es tenia una llicència. És a dir, per sortir a patinar, corre jugar a futbol havies d’estar federat.
Ordenació dels 16 principals esports segons el nombre total de practicants en %. 1990-2000 Hi han tendències segons moments determinats en la societat, en els esports moderns baixen i pel contrari en esports contemporanis augmenten.
Aquest fet és bastant obvi ja que si baixen els jocs de competició, també baixarà l’interès per la societat en competir. El fet de voler millorar la salut i mantindré la línia, fa normal que el nombre de gent que fa gimnàstica augmenti.
Ordenació de les 20 federacions amb major nombre de llicències. 2004 – 1990 Aquí podem observar que no coincideixen les pràctiques amb les llicències esportives, possiblement pel fet de que la gent no es pot permetre el luxe de federar-se i practiquen un esport en concret com be pot ser l’atletisme sense estar federats.
Distribució de la pràctica esportiva segons CCAA de residència. 2005 - 2000.
García Ferrando (2001) Segons aquesta enquesta, podem observar que les comunitats més desenvolupades són les que tenen més pràctica esportiva, tot i així, no podem assegurar que sigui per això sinó que realment deuen haver-hi més factors tot i que l’esport és el que té més pes.
A més a més d’això, hem de tindre en compte el desenvolupament del país, és a dir, és , en lo que destaquen cada un d’aquests, Espanya concretament en altres activitats físico – motores.
Pràctica d’activitats físico-esportives dels catalans (%) En aquesta taula podem observar el % del catalans que practiquen alguna activitat físico-esportiva.
Això ho trobem dividit en tres apartats que són: - Pràctica interioritzada ! fan esport.
- Pràctica no interioritzada ! No fan esport.
...