Història Politicosocial Contemporània I (2013)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Història Politicosocial Contemporània I, Josep Sort
Año del apunte 2013
Páginas 31
Fecha de subida 28/09/2014
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

                                                                            Història  Politicosocial   Contemporània     Carla  Linares   T1   Prof:  Josep  Sort   TEMA  0:  VISIÓ  GENERAL     1.1  Les  Persones:   La  població  mundial  s’ha  disparat  com  mai  abans  havia  passat,  en  el  període  1950  -­‐  1999.   En   cinquanta   anys   la   població   s’ha   duplicat   i   més.   Es   preveu   que   la   població   arribi   als   9   mil   milions  d’habitants.       • • • Hi   ha   hagut   un   creixement   demogràfic   exponencial   sense   precedents   a   causa   d’avenços  i  més  esperança  de  vida.     Distribució  molt  desigual,  especialment  de  recursos  naturals,  etc.   La  població  creix  especialment  als  països  del  tercer  món.  Europa  només  és  una  petita   península  del  que  seria  el  continent  Euroasiàtic.     1.2.  La  Terra:   Un  cop  el  planeta  s’ha  descobert,  s’obren  noves  fronteres:   • La   cursa   de   l’espai   (els   satèl·∙lits,   la   Lluna,   Mart).   L’home   aconsegueix   la   tecnologia   necessària   per   separar-­‐se   de   la   Terra.   Va   ser   un   dels   escenaris   principals   dels   pols   entre   les   dues   potències   mundials,   perquè   va   ser   un   dels   escenaris   principals   de   la   guerra  freda.  Des  de  l’espai  es  pot  veure  (dominar)  el  món  (intenció).     La   visió   que   tenim   del   món   no   és   l’única.   La   visió   de   la   qual   estem   acostumats   és   l’atlàntica,   però  hi  ha  més  visions  del  món  com  la  del  pacífic  (El  pacífic  és  l’eix  central  del  món).   Tenint  en  compte  l’evolució  demogràfica,  la  visió  del  pacífic  és  la  més  adequada.     1.3.  Els  Recursos   • El  Capital  humà:  Moviments  migratoris  massius  gràcies  a  les  noves  tecnologies.   • L’aigua:   És   un   dels   recursos   pels   que   més   s’està   lluitant   per   conservar-­‐lo.   És   com   el   petroli  del  segle  XXI   • Els  aliments:  En  els  darrers  anys,  la  indústria  agroalimentària  ha  crescut  molt.  No  hi  ha   gana   als   països   desenvolupats,   però   si   hi   ha   mala   nutrició.   Nous   problemes   i   nous   riscos  a  conseqüència  del  creixement  econòmic.   • El  petroli   • El  Gas   • L’energia  nuclear:  Pot  arribar  a  transformar  la  vida  de  les  persones.   • La  informació  del  coneixement       1   Conclusió:   Aquests   últims   50   anys   han   sigut   uns   anys   de   transformacions   polítiques,   econòmiques  i  especialment  demogràfiques.  Tot  això  té  profundes  conseqüències  en  aquests   mateixos  aspectes.               El  capital  humà   El  51%  de  la  població  mundial  viu  en  grans  ciutats  (canvi  històric  sense  precedents).     Hi  ha  migracions,    l’  abandonament  del  camp  i  urbanització  a  les  ciutats,  fugida  de  cervells.       TEMA  1:  L’HOLOCAUST  I  LA  BOMBA       Ens   situem   a   l’acabar   la   Segona   Guerra   Mundial   (1945).   La   humanitat   ha   patit.     Amb  la  Bomba  Atòmica  la  tecnologia  es  posa  al  servei  humà.  Es  creia  que  els  avenços  portarien   a   un   món   millor,   però   després   d’aquests   fets   s’arriba   a   la   conclusió   que   la   tecnologia   pot   portar  a  la  destrucció  de  l’ésser  humà.     L’Holocaust   estava   calculat,   planificat,   sistemitzat.   Va   ser   un   procés   preparat   per   eliminar   a   l’adversari  (mai  abans  s’havia  fet  així).     1.1  L’Holocaust  i  la  Bomba  Atòmica  (causes)   • La  ciència  i  la  tècnica  aplicada  a  la  destrucció  de  la  humanitat.   • Qüestionament   del   paradigma   de   la   modernitat   (raó,   pensaments,   tecnologia   en   comptes  de  la  religió).   • Sorgiment   de   la   Postmodernitat,   conjunt   del   pensament   en   que   es   qüestiona   el   paradigma  de  la  Modernitat  en  que  la  tecnologia  ho  és  tot.   • Conflictes  amb  discursos  i  ideologies  que  pretenen  donar  resposta  a  tot  (en  base  d’uns   principis   inqüestionables).   S’acaba   creant   sistemes   que   qüestionen   la   vida   humana,   en   que  es  creu  que  uns  són  millors  que  altres.   • Impactes  en  l’art,  literatura,  cinema.     Z.  Bauman,  Modernitat  i  l’Holocaust   Va  escriure  relacionant  la  Modernitat  amb  l’Holocaust:   • L’Holocaust  no  és  un  esdeveniment  que  afecti  només  als  jueus  (afecta  a  la  humanitat   sencera,  qualsevol  grup  humà  pot  patir  un  conflicte  així).   • Està  íntimament  lligat  a  la  Modernitat  (permet  el  benestar  però  també  la  destrucció).   • Racionalitat  procedimental:  tot  és  un  procés  controlat,  fixar,  premeditat   • Divisió  del  treball  en  unitats  especialistes.   • Classificació  detallada  (taxonomia)  de  les  diferents  espècies.   • L’obediència   deguda   a   la   llei   com   un   fet   moral.   “Obeir   està   bé   encara   que   estigui   en   contra  una  raça  humana,  ja  que  s’ha  de  seguir  a  qui  mana”.     1.2  L’  Holocaust  (1933-­‐  1945)   1933  !  Adolf  Hitler  arriba  al  poder.  Hi  ha  unes  eleccions  (brutes).     1935   !   Comença   el   procés   de   separació.   És   quan   s’aproven   les   lleis   de   Nuremberg                                      (lleis  de  la  ciutadania).   1938  !  Nit  dels  vidres  trencats.   1942   !   S’aprova   la   “Solució   Final”,   que   contempla   l’extermini   en   massa   dels   jueus                                  (màxim  rendiment  amb  el  mínim  de  costos).     2   1945  !  Derrota  del  règim  nazi.                                6  milions  de  jueus  de  l’  Europa  controlada  pels  nazis  són  assassinats  (d’  un                                      total  de  8  milions).        En  total  uns  11  milions  d’exterminats  aproximadament.   1946-­‐47  !  Els  nazis  són  jutjats  a  Nuremberg,  que  és  on  va  començar  tot.     L’impacte  del  post-­‐holocaust   Etapes:   • Silenci   (1945-­‐1962):   No   es   parla   de   l’   Holocaust.   El   “nou   jueu”   no   té   identitat   pròpia   (construcció  d’  Israel).  Hi  ha  molts  suïcidis  i  silenci  a  causa  de  la  creació  d’Israel:  s’ha  de   defensar  dels  seus  enemics,  els  àrabs,  i  necessita  una  nova  imatge,  la  d’un  home  fort.     No  té  identitat  pròpia  (Judicis  de  Nuremberg).  El  nou  jueu  no  pot  sentir-­‐se  feble.     • Eclosió  (1962-­‐1978):  Captura,  judici  i  execució  a  Argentina  del  comandant  d’  Awswitz   Adolf   Eichman.   Ja   es   parla   de   l’Holocaust,   pren   una   identitat   pròpia,   una   dimensió   mediàtica.     • Globalització   (1978):   Es   comencen   a   fer   pel.lícules   sobre   l’   Holocaust.   “Holocaust”!   Mini-­‐Tv   sèrie,   exposa   que   allò   que   passa   als   jueus   li   pot   passar   a   tothom,  a  qualsevol  ésser  humà.   “Schindler’s  List”  (1992).     Holocaust  i  la  cultura  popular   -­‐ Holocaust  (1978)   -­‐ Schindler’s  List  (1992)   -­‐ The  Pianist  (2002)     1.3  La  Bomba  Nuclear   Bombardejos  d’iniciativa  d’  EUA,  seguint  les  ordres  del  president  Truman  després  que  els   dirigents  japonesos  ignoressin  la  Declaració  de  Postdam.   • Dresden  (Febrer  1945)  !  135.000  morts   • Hiroshima  (Agost  1945)  !  70.000  morts  directes,  140.000  morts  totals   • Nagasaki  (Agost  1945)  !  75.000  morts  totals     Prova  que  humanitat  es  pot  destruir  a  ella  mateixa.     La  guerra  instantània   • USA  1945   • URSS  1949   • REGNE  UNIT  1952   • FRANÇA  1960   • XINA  1964   • ÍNDIA  1974   • ISRAEL  1979   • PAKISTAN  1998   • COREA  DEL  SUD  2006       3   TEMA  2:  LA  GESTACIÓ  DEL  NOU  ORDRE  MUNDIAL  (1941-­‐49)   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Les  conferències  aliades   Una  Alemanya  dividida   Una  Europa  dividida   Un  món  dividit     L’ALEMANYA  DIVIDIDA:   Conferències  aliades:   Trobades  entre  les  potencies  que  guanyen  la  Segona  Guerra  Mundial,  que  lluitaven  contra  les   potències  de  l’Eix.  Es  van  fer  durant  la  guerra.     El  seu  objectiu  és  dissenyar  el  món  post  bèl·∙lic.       Marquen  “l’àrea  de  joc”  del  que  seran  les  pròximes  dècades.  Es  creen  àrees  d’influència.     N’hi  va  haver  diverses,  algunes  de  temàtica  general  i  d’altres  de  sectorials  o  regionals.     El   seu   producte   es   va   veure   condicionat   per   l'arribada   de   la   Guerra   Freda   i   els   processos   de   descolonització  i  sorgiment  de  nous  actors.     Principals  conferències  (9):   • Atlàntic   (agost   1941)!   EUA   i   Anglaterra   signen   un   judici   de   polítiques   comuns   per   saber  el  funcionament  l’un  de  l’altre.     • Casablanca   (gener  1943)!  EUA,  Anglaterra,  França  i  el  protectorat  francès  signen  un   acord  amb  l’objectiu  de  planejar  una  estratègia  europea  pel  funcionament  dels  aliats   (2GM).   Buscava   la   rendició   de   les   potències   de   l’eix   i   proporcionava   ajuda   a   la   URSS.   També  es  concreta  la  no  invasió  pel  canal  de  la  Manxa.     • Caire   (novembre  1943)!  EUA,  Regne  Unit,  República  de  Xina.  Es  va  definir  la  posició   aliada  contra  el  Japó  durant  la  2GM  i  es  van  prendre  decisions  sobre  el  futur  d’  Àsia  en   la  Postguerra.     • Teheran   (novembre-­‐desembre   1943)   !   desembarcament   a   Normandia.   Primera   conferència  on  assisteix  Stalin  i  es  troben  els  presidents  dels  Aliats.     • Bretton-­‐Woods  (1944)!  Decideix  el  nou  ordre  econòmic  de  la  postguerra  i  la  creació   d’institucions   (Banc   mundial,   Fons   Monetari   Internacional(FMI).   S’enfronten   dues   visions   de   com   ha   de   ser   aquest   nou   ordre:   la   americana   (lliure   canvista:   llibertat   de   comerç)   i   la   britànica,   de   Keynes   (intervencionisme   de   l’estat   com   a   motor   dinamitzador  de  l’economia).  Finalment  s’imposa  la  visió  americana.     • Dumbarton   Oaks   (agost   1944)   !   Decideix   la   creació   d’un   nou   organisme   que   substitueixi   a   l’antiga   societat   de   nacions   (que   fracassà   al   intentar   evitar   la   2GM).   S’aprova  la  creació  de  la  ONU.     • San   Francisco   (abril-­‐juny   1945)!   S’aprova   la   ONU.   Tan   sols   hi   participen   els   països   vencedors  de  la  2GM  i  els  seus  aliats.  Els  països  derrotats  i  els  seus  països  aliats  no  són     4   acceptats   com   a   membres   fundadors   de   la   ONU,   entre   ells   Espanya   (considerat   un   règim  pro  feixista).  No  va  ser  fins  l’any  1956,  que  molts  països    van  ser  admesos.     • Jalta  (febrer  1945),  Potsdam  (  juliol-­‐agost  1945)!  S’estableixen  les  zones  d’influència   de   la   postguerra   (àrea   d’influència   per   la   URSS   i   pels   EUA   i   França).Es   vol   evitar   que   Alemanya   torni   a   ser   una   potència   mundial   que   provoques   una   3a   Guerra   Mundial.   Alemanya  es  divideix.     A  l’acabar-­‐se  la  guerra,  els  aliats  guanyadors  pateixen  separacions  internes.  De  la  fi  de  la  2GM   a   l’inici   de   la   Guerra   Freda   tan   sols   passa   un   any   i   mig(canvi   sobtat   de   situació   política).   Enfrontament  que  durarà  més  de  50  anys.     Les  Big3:    líders  de  les  tres  majors  aliances  de  la  Segona  Guerra  Mundial:  Stalin,  Roosevelt  (mor   de  malaltia  i  és  substituït  per  Truman)  i  Churchill.  Són  els  que  porten  el  pes  del  món.       TEMA  3:  LA  GUERRA  FREDA     Definició     Període  de  radicalització  entre  dos  bàndols,  sense  arribar  a  enfrontaments  armats.     “Confrontació   geopolítica,   econòmica   i   ideològica   derivada   de   l’hostilitat   i   el   temor   dels   dos   blocs   de   poder   (comunista   i   occidental   o   capitalista)   i   les   seves   respectives   superpotències,   entre   els   quals   no   eren   possibles   posicions   intermèdies.   Abarca   del   1947   al   1991,   en   que   s’enfonsà  el  bloc  soviètic.”     Cada  bloc  va  reforçar  la  seva  cohesió  en  contra  de  l’enemic.  Aquesta  cohesió  mica  en  mica  es   va  anar  desgastant,  afeblint  els  dos  bàndols.     • La   geografia   en   aquest   conflicte   és   molt   important:   durant   aquest   període   cada   bloc   intentarà  acorralar  al  contrari  al  seu  territori,  per  evitar  que  tingues  mobilitat.   Occidentals!Turquia,  Iran,  Afganistan     Comunistes!Cuba     • El   conflicte   també   és   econòmic:   Model   d’economia   capitalista   vs.   model   d’economia   centralitzada  i  intervencionista  (l’economia  estava  al  servei  de  l’estat).     • Finalment   també   hi   ha   una   lluita   ideològica:   implica   una   dimensió   de   campanya   publicitària  permanent,  de  propaganda,  a  favor  i  en  contra  d’uns  i  els  altres.       Mai   va   haver-­‐hi   un   enfrontament   directe   oficial,   tot   i   que   es   van   enfrontar   indirectament,   a   través  de:     • Construcció  de  coalicions  militars  (OTAN,  Pacte  de  Varsòvia)   • Desplegament   de   forces   militars   convencional   (Armes   no   nuclears,   tancs   canons,   soldats,  etc.).   • Cursa  d’armaments  nuclears     • Espionatge   • Guerres  interposades  (lluites  en  tercers  països  com  Corea,  Grècia,  Vietnam,  Indoxina...)   • Propaganda   • Competència  tecnològica     5   • Cursa  de  l’espai     Època  marcada  per  una  gran  competència.   Un  exemple  és  la  Guerra  de  Corea.     Etapes  de  la  Guerra  Freda   Els  precedents  (1919-­‐1947)   -­‐  La  intervenció  aliada  a  Rússia  (1919-­‐1920)   -­‐    La  congelació  (1920-­‐1939)   -­‐  L’ascens  del  feixisme  i  el  nazisme  i  la  reacció  dels  Estats  Units  i  la  Gran  Bretanya.   -­‐  El  Pacte  Molotov  -­‐  Ribbentrop  (1939-­‐41)   -­‐  Aliança  Militar  (1941-­‐45)   -­‐  Les  Conferències  Aliades       La  Carta  de  l’Atlàntic  (1941)       El  Caire  (1943)   Big  Three:  Teheran  (1943),  Jalta  (1945),  Potsdam  (1945)   -­‐  L’allunyament  (1945-­‐47):  El  teló  d’acer  i  la  guerra  Freda     1a   etapa!   La   contenció   (1947-­‐1953):   Els   americans   iniciaren   la   seva   campanya   contra   els   comunistes.   Estaven   segurs   que   aprofitarien   la   seva   acumulació   de   tropes   a   Alemanya   per   avançar   i   ocupar   tota   Europa.   Per   evitar   això,     el   bloc   americà   va   formular   la   teoria   de   la   contenció:   EEUU   havia   de   fer   una   estratègia   militar   a   tot   el   món,   consistent   en   impedir   l’avenç   del  comunisme.     • Divisió   d’   Alemanya:   A   l’any   1945   Alemanya   es   divideix   en   4   parts   :   la   d’influència   soviètica,   influencia   americana,   influencia   anglo-­‐canadenca   i   finalment   la   d’influència   francesa.       Alemanya   era   un   país   totalment   dividit.   A   partir   de   1948,   les   àrees   de   l’Alemanya   Occidental   i   Berlín   Occidental   (USA,   anglo-­‐canadenca   i   França)   decideixen   unificar-­‐se   en   un   nou   estat:   República   Federal   d’   Alemanya   (RFA),   un   estat   que   no   tenia   plena   sobirania  ja  que  les  forces  aliades  continuaven  al  territori  alemany.     Com  a  resposta,  la  part  dels  soviètics  impulsen  la  creació  de  la  República  Democràtica   Alemanya  (RDA),  comunista,  que  ocupava  l’Alemanya  Oriental  i  el  Berlín  Oriental.     6     Al   1948,   la   Guerra   Freda   comença   a   tenir   lloc   a   la   ciutat   de   Berlín.   Els   soviètics   bloquegen   via   terrestre,   la   carretera   que   connecta   la   Alemanya   Oriental   amb   l’Alemanya   Occidental,   per   evitar   el   pas   a   la   Occidental   i   evitar   que   fos   una   gran   potencia,   ja   que   es   responsabilitzava   a   Alemanya   de   la   primera   i   la   segona   Guerra   Mundial.   Els  occidentals,  llavors  decideixen  crear  un  pont  aeri  per  abastir  el  Berlín  Occidental.       França   volia   afeblir   al   màxim   a   Alemanya,   pel   que   estava   a   favor   de   la   divisió   alemanya.   Per   altra   banda   EUA   hi   estava   en   contra,   ja   que   es   qui   més   havia   deixat   diners  als  seus  aliats  i  volia  que  Alemanya  fos  rica  per  tornar-­‐li  el  deute.  Els  soviètics   (URSS)   agafaren   la   industria   alemanya   de   la   zona   que   ells   dominaven,   com   a   càstig.   L’estat  comunista  alemany  va  començar  de  0.     • Primers  escenaris:  Iran,  Turquia,  Grècia.   -­‐    A  Iran  hi  ha  un  cop  d’  estat  i  es  converteix  en  un  ferm  partidari  americà.   -­‐   A   Turquia   també   hi   ha   un   cop   d’estat,   a   occident   (seguint   les   teories   de   la              contenció  per  assegurar  que  cap  país  es  passés  al  comunisme).   -­‐   A   Grècia   hi   ha   la   Guerra   Civil   entre   comunistes   i   monàrquics.   En   la   conferència        de   Postdam   havia   quedat   en   l’àrea   d’influència   Occidental.   Aquesta   decisió   no            va   ser   acceptada   a   Grècia.   Es   crea   una   monarquia   grega   i   els   comunistes   grecs        no   hi   van   estar   d’acord.   És   quan   llavors   comença   la   guerra   civil   entre        comunistes  i  monàrquics.   • La  doctrina  Truman  i  el  pla  Marshall  (1948)     El  Pla  Marshall  és  el  pla  d’ajuda  econòmica  (reconstrucció  econòmica)  que  EUA  portà  a   terme   cap   als   seus   països   amics:   Itàlia,   França,   Anglaterra,   Regne   Unit,   Alemanya,   Irlanda.  Les  ajudes  van  permetre  una  rapida  reconstrucció  d’aquests  països.  És  quan  es   parla  del  “Miracle  alemany”.     Una   de   les   condicions   del   pla   Marshall   va   ser   expulsar   als   ministres   comunistes   dels   estats  occidentals.     Portugal  va  rebre  ajudes  del  pla  però  Espanya  no,  ja  que  era  considerat  un  estat  aliat   dels  feixistes  durant  la  Segona  Guerra  Mundial.   • Creació  de  l’  OTAN  (1949)  .  ANZUS  i  pactes  bilaterals  (Japó,  Espanya)   Aliança   militar.   És   l’organització   de   l’atlàntic   nord.   Coalició   militar   liderada   per   EUA,   pensada  per  defensar  l’Europa  occidental  d’una  possible  invasió  soviètica  (EUA  estava   segura  que  ho  farien).         7   Al   pacífic   es   creà   l’   ANZUS,   una   altra   coalició   militar   formada   per   Austràlia,   Nova   Zelanda  i  Estats  Units,  per  evitar  l’expansió  del  comunisme  pel  pacífic  i  Àsia.   La   por   a   l’expansió   del   comunisme   fa   que   EUA   impulsi   la   creació   d’aliances   a   arreu   del   món   (1947-­‐9).   Va   arribar   al   seu   punt   màxim   al   1949,   ja   que     la   URSS   aconsegueix   la   bomba   atòmica,   la   llença   i   a   xina   guanya   la   revolució   Comunista.   Mao   guanya   les   eleccions   a   la   Xina   i   s’imposa   al   poder.   Quan   la   Xina   es   converteix   en   un   estat   comunista  és  quan  la  “paranoia”  comunista  arriba  al  seu  punt  més  alt.  De  seguida,  la   Xina   comunista   de   Mao,   es   convertí   en   un   actor   internacional.   Això   fou   un   fet   important  en  l’esclat  de  la  Guerra  de  Corea.     • Guerra  de  Corea  (1950-­‐51):  La  Xina  de  Mao,  nou  actor  internacional   És   el   primer   conflicte   armat   que   té   lloc   a   la   Guerra   Freda.   Mao   vol   ser   un   nou   actor   internacional   i   voldrà   que   Xina   sigui   una   nova   potència,   per   aquest   motiu   en   un   principi  va  tenir  bona  relació  amb  Rússia.   Quan  esclata  la  guerra,  Corea  del  Nord  rep  la  ajuda  dels  països  comunistes,  i  Corea  del   Sud  rep  l’ajuda  d’  EUA  i  països  occidentals,  a  més  de  la  xina  nacionalista.     La  mort  de  Stalin  al  1953,  suposa  l’obertura  d’un  desglaç.  És  aquí  on  s’acaba  la  primera   etapa  de  la  Guerra  Freda.     2a  etapa!  El  desglaç  (1953-­‐56)   -­‐  Fi  de  l’estalinisme,  que  implica  no  tan  sols  la  mort  de  Stalin,  sinó  també  l’eliminació        dels  seus  col·∙laboradors  més  directes,  com  ara  el  cap  de  la  policia.  En  aquesta  etapa            hi  ha  un  intent  d’acord  entre  els  dos  blocs.   -­‐  A  Stalin  el  substitueix  Kruitxev.  Es  disminueix  la  tensió  entre  la  URSS  i  EUA,  però        apareix  un  nou  moviment  amb  força:  l’inici  del  període  de  la  descolonització  (lluites          per  la  llibertat),  moviments  que  intentaran  trencar  la  polarització  entre  URSS  i  EUA.     Fi  del  domini  francès  a  Indoxina     Es  va  estendre  el  comunisme  revolucionari  i  van  guanyar  el  primer  assalt.  Va  ser  el   primer  inici  abans  de  la  Guerra  del  Vietnam.     • Generalització  de  les  lluites  d’alliberament  al  tercer  món.  Cop  d’  Estat  a  l’  Iran  (1953)     • Inici  del  moviment  de  països  no  aliats:  Conferència  de  Bandung  (1955)   Conferència  de  països  els  uns  dels  quals  ja  son  independents  i  d’altres  que  encara  són   colònies,  que  lluiten  per  l’alliberament.   Aquest  període  que  semblava  de  desglaç,  sobretot  per  la  figura  de  Kruitxev,  fracassa   l’any  1956,  ja  que  es  produeixen  dos  fets  importants:   -­‐ Revolta  anticomunista  a  Hongria  (per  expulsar  als  comunistes  d’Hongria),  que   acaba  amb  milers  de  morts.   -­‐ La   crisi   de   Suez   !   Canal   de   Suez,   sorgit   al   segle   XIX.   A   Egipte   hi   ha   un   cop   d’estat,   on   els   comunistes   s’intenten   apoderar   del   Canal   de   Suez.   És   llavors   quan   hi   ha   un   enfrontament   entre   americans   i   soviètics,   a   partir   d’un   tercer   país  que  és  Egipte.   França  rep  l’ajuda  dels  britànics  i  Egipte  es  recolzada  per  la  URSS.  EUA  fa  un  pacte  de   pacificació  per  no  intervenir-­‐hi.     8   Aquest  fet  reinici  el  conflicte  entre  els  dos  blocs.     • Creació  de  la  SEATO  (1954)  i  el  Pacte  de  Varsòvia   1. SEATO:  pacte  modificat  per  defensar-­‐se  del  comunisme  al  pacífic  sud.   -­‐ Pacte   de   Varsòvia:   Aliança   militar   dels   països   de   l’Est   per   contrarestar   l’amenaça  dels  occidentals.     3a  etapa  !  Crisi  i  escalada  (1956-­‐  1962)   • Crisi  de  Suez  (1956)     • Revolta  antisoviètica  a  Hongria  (1956)   Revolta   anti-­‐soviètica   que   al   principi   va   triomfar   (milers   d’hongaresos   van   fugir   d’   Hongria  cap  a  occident,  entre  els  quals  els  pares  de  Sarcozi)  però  després  la  URSS  va   imposar  la  repressió  i  els  tancs  del  pacte  de  Varsòvia  van  entrar  i  van  aixafar  la  revolta.   (Milers  de  morts).   Això  reactiva  la  guerra  Freda.  i  va  tenir  diferents  escenaris  a  la  resta  del  món.     • Llançament  de  l’Sputnik  (1957)   (Cursa  de  l’espai)  Sembla  que  la  URSS  passa  USA  en  aspectes  espacials.     • Intervencionisme  a  l’Amèrica  Llatina:     L’any  59/60,  trionfa  la  revolució  Cubana.  Inicialment  no  era  comunista,  era  en  contra   del   president   Capella.   I   quan   s’aconsegueix   la   victòria,   castro   busca   aliança   amb   la   URSS  perquè  USA  estava  en  contra  del  Castrisme.   Cuba   es   transforma   en   el   focus   de   l’atenció   de   la   Guerra   Freda,   bàsicament   perquè   Cuba  està  molt  a  prop  d’Estats  Units.     • Algèria,  Cuba,  Vietnam   Vietnam   pertanyia   a   l’antiga   Indoxina   (colònia   francesa   formada   per   Vietnam,   Candboja  i  Naos)  Comença  la  guerra  de  la  independència  contra  frança.  57-­‐58,  França   és   derrotada   i   EEUU   assumeix   el   paper   d’impedir   la   independència   de   Vietnam   (Vietnam  del  sud  era  pro-­‐americana  i  Vietnam  del  nord  era  pro-­‐comunista)  Guerra  que   dura   fins   el   75,   cada   par   rebia   les   ajudes   de   les   respectives   forces.   Acaba   en   que   Vietnam  del  Nord  es  menja  a  Vietnam  del  sud  i  ara  és  una  república  comunista.   Dada  a  destacar:  EEUU,  ocupa  el  lloc  de  França  com  a  colonitzador,  per  tant  crea  més   tensió.   Algèria:   Aixecament   dels   independentistes   algerians   contra   el   domini   departamental   (era   un   departament)   francès.   Va   ser   una   guerra   molt   bruta,   on   les   potències   internacionals  van  intervenir.  França  va  rebre  ajuda  d’USA  i  els  independentistes  de  la   URSS.   Fins   que   van   guanyar   els   independentistes   i   van   crear   un   Estat   àrab   socialista.   (No   és   socialista   clàssic)   61-­‐62   va   ser   el   triomf.   Creen   un   país   proper   al   bloc   socialista   i   contrari  a  l’occidental.         Aquesta  tercera  etapa  culmina  amb  dos  esdeveniments  simbòlics:   9   • • Aixecament  del  Mur  de  Berlin  (1961-­‐1962)   Van   començar   una   sèria   de   fugides   de   B.Oriental   a   l’Occidental.   Havien   diferències   d’estil   de   vida   (millor   occidental).   Per   parar   això   els   comunistes   van   decidir   fer   un   mur     amb  torres  de  vigilància  (paradigma  de  la  GF).  Van  començar  a  enderrocar-­‐lo  en  el  89  i   van  casi  acabar  el  91.     Crisi  dels  Míssils  (1962)   Té   lloc   a   Cuba,   quan   Fidel   Castro   accepta   instal·∙lar   míssils   nuclears   soviètics   en   el   territori   Cubà,   per   tant   EEUU   estava   a   la   bast   d’aquests   i   van   estar   a   punt   de   fer   esclatar  la  3ª  Guerra  Mundial.         4a  etapa  !  Distensió  i  dissuasió  (1963-­‐  1979)   • La  Bipolaritat  es  comença  a  trencar:     • Xipre   • De  Gaulle   • W.  Brandt  (ostpolitik)   • La  CEE  es  consolida,  lentament.   • Xina,  Romania   • Àfrica,  Guerra  del  Vietnam,  Món  Àrab,  Israel.   • La  intervenció  a  Txecoslovàquia  (1968)   • El  Cop  d’Estat  a  Xile  (1973)   • La  Conferència  d’Hèlsinki  (1975)     5a  etapa  !  La  Segona  Guerra  Freda  (1979-­‐  1985)   • Invasió  Soviètica  de  l’Afganistan   • Revolució  Sandinista   • Revolució  islàmica  a  l’Iran   • Els  USA  creen  la  Iniciativa  de  Defensa  Estratègica  (SDI)  “Stars  War”   • Arribada  al  poder  de  M.  Thatcher  i  de  Ronald  Reagan.   • Segona  Crisi  del  Petroli  (1979)       6a  etapa  !  Fi  de  la  Guerra  Freda  (1985-­‐  1991)   • Crisi  del  Bloc  soviètic  (Polònia)   • Crisi  de  la  Unió  Soviètica     • Gorbatxev:  Glasnost  (Obertura)  i  Perestroika  (Reconstrucció)   • Descomposició  i  desaparició  de  la  URSS.  Les  noves  independències.   • Auge  de  l’Orient  Mitjà.   • Les  Guerres  del  Golf:  Iran-­‐Iraq  (1980-­‐88),  Invasió  de  Kuwait  (1990).  Primera  invasió   Iraq  (1991).               10   Els  actors  de  la  Guerra  Freda   • El  bloc  occidental     -­‐  Els  Estats  Units     -­‐  La  reconstrucció  d’Europa     -­‐  l’OTAN:  L’Atlantisme  com  a  ideologia   • El  bloc  soviètic     -­‐  La  Unió  Soviètica     -­‐  Les  democràcies  populars     -­‐  Xina   • Altres  actors     -­‐  Països  no  alineats         TEMA  3:  EL  BLOC  OCCIDENTAL  (1945-­‐  1975)     30  anys  de  benestar  econòmic  i  dels  més  importants  del  món  (30  anys  d’or,  golden  years)   Creixement  econòmic,  creixement  del  consum  de  forma  massiva,  canvis  culturals  constants,  i   una  transformació  social  i  costums.   Una  generació  europea  que  viu  sense  una  guerra,  cosa  que  permet  la  consolidació  de  models   d’Estat  del  Benestar.  I  a  Amèrica  es  consolida  l’American  way  of  life.   Això  trenca  amb  tot  el  que  havia  sigut  els  anys  de  guerra.   A  Espanya  tenen  lloc  més  tard,  amb  finals  dels  anys  60.     Els  precedents:   1. Inicis  de  la  política  social  a  Europa:     a. Política   que   ajuda   a   aquells   sectors   perjudicats   per   l’economia,   es   a   dir,   que   s’ocupa   pels  desfavorits.   b. Perquè  els  interessava  que  el  proletariat  estigués  sa.   c. També  va  sorgir  la  política  d’infraestructures,  es  van  construir  trens,  carreteres,  canals,   etc.   d. Polítiques   per   fomentar   la   comunicació   i   el   desenvolupament   del   país.   (Electrificació   de  les  ciutats.   2. La  revolució  soviètica  (1917)  i  Revolució  mexicana:   a. Van  tenir  un  impacte  perquè  no  només  es  defensaven  drets  laborals  sinó  també  drets   socials.   b. Es   va   portar   a   terme   la   social-­‐democràcia   que   reformava   el   capitalisme   i   el   feia   més   socialista.  Cooperatives  de  consum,  vivendes  per  obrers,  escoles  per  obrers,  etc.   c. En   els   anys   20-­‐30   aquestes   peticions   van   tenir   molta   més   relevància   i   es   van   fer   les   polítiques  socials.     3. La  socialdemocràcia     4. El  catolicisme  social         11   5. El  New  Deal  de  FD  Roosevel  (1932-­‐1945):   a. Creació  d’infraestructures  per  unir  pobles.   b. Creació  de  pols  i  polígons  de  desenvolupament.   c. Anys  de  desenvolupament  per  combatre  la  crisi  del  29.   d. Polítiques  Socials.     4. Suècia:   a. L’any  32  escullen  el  partit  social-­‐demòcrata  suec  i  durant  casi  60  o  70  anys,  tenen  de   forma  interrompuda  un  govern  socialdemòcrata.  L’Estat  lluita  contra  les  desigualtats  del   Capitalisme.   b. Es  basa  en  els  economistes  reformistes  anticíclics.     5. Espanya  i  Catalunya:     6. El  Warfare  State:   Europa   i   USA   s’estructura   només   per   guanyar   la   guerra   i   dedicar   tots   els   esforços   per   guanyar-­‐ la,  això  és  el  que  va  fer  USA.  I  entre  el  41  i  el  53  es  transforma  en  el  gran  productor  d’armes.       Els  Anys  d’Or  (The  Golden  Years):   • Període   continuat   de   creixement   econòmic   al   primer   món   sense   precedents   a   la   història.   Ens   trobem   en   uns   anys   de   creixement   econòmic   espectacular,   mai   s’havia   viscut,  cosa  que  fa  tenir  fe  en  el  propi  sistema  polític  i  així  tenir  més  confiança  per  fer   front  als  soviètics.   • Es   caracteritza   pel   benestar,   l’oci,   l’esport   (jocs   olímpics),   les   modes,   la   música   (Rock’n’Roll),  la  televisió,  el  cinema,  la  cultura  de  masses  i  el  turisme.   • Expansió   de   la   Universitat,   de   l’educació   pública,   de   la   sanitat   pública,   millora   de   les   condicions  materials.   • A   partir   dels   60,   inici   dels   moviments   contestataris,   la   primera   generació   que   ha   crescut  en  pau.   • Explosió  demogràfica  al  3er  Món   • Crisi   dels   darrers   imperis   occidentals:   Britànic,   Francès,   Belga,   Holandès,   Portuguès   (anys  70)     1. El  model  americà  (The  American  Way  of  Life):     Consisteix   en   un   període   de   creixement   de   l’economia   al   primer   món   amb   totes   les   activitats   lligades   amb   el   mercat,   el   consum   massiu,   l’oci,   etc.   És   un   model   clarament   vinculat   a   un   estat   de   vida   sense   precedents   en   la   història.   Els   fills   de   la   Segona   Guerra   Mundial  tenen  un  creixement  econòmic  sense  problemes,  són  els  anomenats   babyboomers   (entre  el  39  i  el  50).         12   Aparició   del   complex   militar-­‐industrial   Eisenhower   (1961):   Creació   del   Pentàgon,   lligam   entre  els  interessos  militars  i  les  empreses  d’armament.   La  despesa  pública  més  important  d’USA  sempre  ha  estat  la  militar.   a. Cultura  de  masses  i  turisme.     2. El  model  europeu:  El  Welfare  State  (Estat  del  Benestar):   En   el   cas   europeu,   l’Estat   intervé   per   reduir   les   desigualtats   generades   pel   mercat     capitalista   (ho   tenen   en   comú   tots   els   estats   d’Europa).   Es   compromet   a   fer   polítiques   i   reformes  socials  per  aquells  sectors  de  la  població  que  estiguin  desfavorits  perquè   puguin   accedir  a  educació,  salut,  etc.     En  el  cas  de  Suècia  arriben  al  punt  que  les  empreses  públiques  acaben  produint  més  que  les   empreses   privades.   Cosa   que   tenia   repercussions   importants   a   nivells   fiscals.   Pagaven   molts   impostos  i  a  la  vegada  reben  moltes  ajudes  socials.   -­‐ Aquest  model  econòmic  va  durar  fins  la  crisi  del  petroli.   -­‐ Cultura  de  masses  i  turisme.       Els  tres  mons  del  benestar  (ESPING-­‐ANDERSEN)   Destaca  tres  models  diferents  en  base  a  tres  cultures  diferents  de  l’Estat  del  Benestar:   ♦ Model  conservador-­‐corporativista  (Alemany):   La   política   social   la   fa   l’Estat   i   les   empreses   privades   (colònies   a   lo   grande),   parlen  de  productors  i  no  d’obrers.     ♦ El  liberal  (UK):   Tot  el  contrari  d’Alemanya.  Crea  estructures  i  sistemes  públics  per  tal  de  tenir   una  mà  d’obra  qualificada.  La  relació  entre  empresari  i  treballador  és  molt  més   anònima.     ♦ El  socialdemòcrata  (Escandinàvia)   -­‐ L’Estat  té  un  paper  molt  predominant,  ja  que  es  converteix  en  el  gran  inversors   d’estructures,   sistemes,   etc.   Per   tenir   aquest   estat   és   necessari   una   forta   posició  fiscal.  Això  fa  que  les  empreses  sueques  decideixin  marxar  de  suècia.     El  model  mediterrani  o  familiar   Va  començar  els  anys  80.   La  principal  xarxa  d’ajuda  social  d’aquests  països  es  basava  en  la  família  (primera  xarxa   de  solidaritat).   Consistia  en  que  l’Estat  proveeix  el  país  d’ajuda  social.     A   partir   de   la   2GM   els   jocs   olímpics   comencen   a   tenir   més   importància   com   a   elements   mediàtics.           13   La  Crisi,  Anys  70:   1.  Moviments  revolucionaris  al  3r  Món   -­‐ Influència  del  3r  món:  crea  grups  activistes  que  volen  canviar  el  món  occidental  (...)   Dos   polítics:   Willy   Brandt,   alcalde   de   Berlín   occidental,   quan   va   arribar   a   ser   canceller   (primer  ministre)  va  protagonitzar  una  política  pròpia  coneguda  com  a  “Host  Politic”,  que   intentava   lligar   i   unir   les   dues   alemanyes.   Es   diu   que   Willy   Brandt   va   ser   el   que   va   fer   el   primer  pas  per  a  la  reunificació.     2.  Dissidències  en  els  blocs   • Revolta  a  Txecoslovàquia,  fa  que  molts  partits  comunistes  occidentals   (especialment  l’italià)  van  començar  a  tenir  un  pensament  comunista  propi  diferent  del   soviètic.   A   partir   d’aquí   va   néixer   una   nova   ideologia   a   occident   anomenat   “Eurocomunisme”,   és   a   dir,   partits   comunistes   que   accepten   la   democràcia   liberal   i   els   jocs   de   partits   per   arribar   al   poder.   I   d’aquesta   manera   el   partit   comunista   Italià   es   va   convertir   en   el   primer   partit   occidental   que   va   començar   a   tenir   aquesta   ideologia   i   es   van  començar  a  desentendre  del  que  deia  Moscou.   • En   el   cas   de   França   no   va   ser   tan   important,   perquè   els   països   soviètics   eren          fidels  a  Moscou.   • En  el  cas  d’Espanya,  es  van  dividir  els  pro-­‐soviètics  i  els  pro-­‐comunistes.     3.  Crisi  del  Petroli  (73):   • Marca  una  crisi  econòmica  i  la  fi  dels  30  anys  de  creixement  econòmic.       4.  Crisi  Fiscal  de  l’Estat   • Després  de  l’inici  de  la  crisi   econòmica,  també  va  començar  una  crisi  fiscal  (l’estat  es   queda  sense  recursos  i  puja  els  impostos)  la  pressió  fiscal  augmenta  i  afecta  a  la  societat.   De  tal  manera  que  comença  una  crisi  econòmica.     • 10  anys  de  crisi  econòmica.     5.  Escàndols:   • En  el  cas  d’USA  va  afectar  directament  a  l’American  way  of  life.   " Guerra  del  Vietnam  (50-­‐75),  els  americans  acaben  perdent.   " Watergate:  L’espionatge  del  partit  republicà  respecte  el  partit  demòcrata  que   va  acabar  amb  el  president  Nixon.   Aquest  escàndol  va  provocar  una  desconfiança  dels  MC  respecte  els  polítics.     6.  Auge  de  la  nova  dreta:     Reconversió  ideològica  a  finals  dels  60,  objectiu:  destruir  el  model  de  l’Estat  del  Benestar  i   desfer-­‐se  del  “neoliberalisme”.       7.   Crisi   urbana   (ghettos):   moltes   ciutats   americanes   i   europees   es   converteixen   en   Ghettos   (disminució  del  seu  estatus  social,  tancaments  de  tendes,  cases  abandonades,  etc.)  amb  això   les  persones  amb  pocs  recursos  decidien  anar  a  viure  allà.   A   partir   d’aquí   es   diu   que   sorgeix   la   “Crisi  Urbana”  (Tatcher,  va  intervenir  a  UK  amb  l’urbanisme)       14   TEMA  4:  EL  BLOC  COMUNISTA  (1945-­‐1980)     Les  democràcies  populars  (el  poble  tenia  el  poder):   Precedents:     • Revolució  soviètica  >  Revolució  de  febrer  i  octubre  (els  civils  ocupen  el  poder)   • 1917:  Revolució  d’  octubre   • 1918:  Constitució  de  RSFSR   • 1922:  creació  de  l’URSS  (RSFSR  +  Transcaucàsia,  Ucraïna,  Bielorússia)   • 1922:  Stalin,  secretari  general  del  CC  del  PCUS   • 1924:  Mort  de  Lenin.  Stalin  assumeix  el  lideratge.   • 1928:  Plans  quinquennals.   • 1936-­‐  1938:  Els  processos  de  Moscou  i  la  Gran  Purga.  (Gulags)   • 1939:   Pacte   de   no   agressió   amb   Alemanya.   Invasió   de   Polònia,   Finlàndia,   Països   Bàltics   i   altres.   • 1940:  Assassinat  de  Trotski  a  Mèxic,  per  Ramon  Mercader.   • 1941-­‐   1945:   Gran   Guerra   Patriòtica,   contra   l’Alemanya   nazi.   L’exèrcit   soviètic   ocupa   les   principals  ciutats  del  centre  d’Europa,  incloent  Viena  i  Berlin.     L’  estalinisme  (1924-­‐1953)   • Teòric  de  la  qüestió  nacional   • Serveis  secrets  i  intel·∙ligència  (Cheka,GPU,NKVD)   • Culte  a  la  personalitat   • Purgues   • Deportacions,  camps  de  presoners   • Col·∙lectivitzacions,  les  grans  fams   • Industrialització  (Plans  quinquennals)   • La  democràcia  soviètica  (serveis  socials,  sanitat,  la  dona  soviètica,  la  joventut)   • La  ciència  i  la  tecnologia   • L’art,  la  cultura  i  l’arquitectura   • La  qüestió  religiosa     La  construcció  de  Bloc  Soviètic(1944-­‐45):   L’exèrcit  soviètic  allibera  l’Europa  Oriental  i  Central  dels  nazis.   Ocupació   dels   estats   bàltics,   Polònia,   Romania,   Bulgària,   Hongria,   Txecoslovàquia,   Alemanya   Oriental  i  Àustria.     1  milió  de  soldats  soviètics  morts.   Cimeres  de  Jalta  i  Potsdam.  Àrees  d’influència.       15       1. Paneslavisme     2. Lluita  contra  els  petits  burgesos  nacionalistes     3. Acusacions  sionisme     4. Depuracions     5. Feblesa  dels  partits  comunistes     6. Ocupació  carteres  clau  en  els  governs  de  coalició  (defensa,  policia)     -­‐  Democràcies  populars:  el  poble  tenia  el  poder     -­‐ Drets   socials:   estaven   per   damunt   dels   drets   individuals.   La   societat   es   preocupava   perquè   a   l’individu   no   li   faltes   res   del   que   és   fonamental   (sanitat,   educació,   habitatge,   etc.).   L’individualisme  era  mal  vist,  per  tant  l’individu  formava  part  d’una  col·∙lectivitat.     -­‐ Moviments   de   Masses:   Grans   organitzacions   socials   que   enquadraven   al   ciutadà,   com   per   exemple   les   organitzacions   de   dones   que   promovien   el   seu   estatut   i   la   seva   formació.   En  teoria  les  dones  tenien  els  mateixos  drets  que  els  homes  però  en  la  pràctica  no  era  així.     -­‐ Confusió   Estat   -­‐   Partit:   Durant   molts   anys   va   ser   més   important   ser   un   alt   càrrec   del   partit   que  ser  un  alt  càrrec  de  l’estat  o  govern.  Això  vol  dir  que  molts  líders  preferien  ser  secretari   general  del  partit  que  cap  de  govern.   Cap  als  anys  70  es  va  arribar  a  una  convergència,  on  el  cap  de  l’estat  també  era  el  secretari   general.  A  la  llarga  els  líders  van  passar  a  ser-­‐ho  tan  del  partit  com  de  l’estat.       -­‐ Economia  planificada.  Plans  Quinquennals:   A   nivell   econòmic,   en   termes   generals   hi   havia   un   cert   marge   per   una   iniciativa   privada,   l’estat   no   ho   controlava   tot   (això   a   la   URSS).   En   altres   països   hi   havia   una   econòmica   centralitzada,  on  l’estat  ho  controla  tot.       16   En   el   cas   de   Polònia   hi   havia   un   partit   polític   que   era   el   partit   agrari,   que   tenia   una   certa   presencia  en  les  zones  mes  agràries  de  Polònia.     En   el   cas   d’Hongria   era   diferent   perquè   encara   hi   havia   una   petita   economia   privada,   especialment  a  nivell  agrari.   La  tradició  històrica  de  cada  país  influïa  en  l’economia  de  les  democràcies  populars.     -­‐ Petits  propietaris  i  pagesos.     -­‐ L’exèrcit  i  la  policia:     Els   elements   centrals   del   control   de   l’estat   eren   el   control   de   l’exèrcit   i   el   control   de   la   policia.   En   cap   cas   es   podia   ser   general   de   l’exercit   o   de   la   policia   si   no   s’era   membre   del   partit  comunista.   L’exèrcit  cohibia  el  poble.     -­‐ L’esport:   Es   va   convertir   en   un   vehicle,   amb   virtut   del   qual   els   països   del   bloc   soviètic   van   començar   a   destacar.   Els   èxits   esportius   es   reconeixien   com   a   èxits   polítics,   eren   reconeguts   com   una   arma   de   propaganda   política.   Es   creaven   persones   maquines,   que   estaven   totalment   intoxicades  per  aconseguir  aquests  èxits.       Gerontocràcia:  És  el  govern  de  la  gent  gran.  La  implicació  d’un  estat  gerontocràtic  vol  dir  que   els  vells  son  els  que  controlen  els  vells  i  no  té  capacitat  de  renovar-­‐se,  per  tant  els  joves  es   veien  incapaços  d’ascendir.     Stalin  –  mor  al  1953   Kruitxen  –  mor  al  1963   Breznev  –  mor  al  1978   Andriopiv  –  mor  al  1984       (Molts  van  morir  a  l’edat  de   80  anys  o  més)             CRISIS  INTERNES:   Mort  de  Stalin:  es  marca  un  abans  i  un  després  en  la  URSS.  Comencen  a  haver-­‐hi  moviments   anticomunistes.     Mur   de   Berlín,   1961-­‐   1962:  es  crea  el  mur  de  Berlín  per  acabar  amb  les  fugides  massives  de   Belin  Oriental  i  Occidental.  Com  hi  havia  tanta  diferencia  de  vida  entre  ambdues  parts  el  Berlin   Oriental   volia   fugir   al   Berlin   Occidental   i   aquesta   és   una   de   les   raons   per   les   quals   es   va   construir  el  mur.       1958-­‐   1959:  comencen  les  dissensions  entre  la  URSS  i  la  xina  comunista..    La  xina  comença  a   fer  la  seva  via  cap  al  comunisme.         17   Txecoslovàquia,   1968:   revolta   anticomunista   a   Praga   (Primavera   de   Praga),   amb   un   component  nacionalista  txec.  Està  a  favor  del  socialisme  democràtic,  és  a  dir,  arribar  al  poder   mitjançant  la  democràcia  i  no  la  força.   D’aquí  sorgeix  la  doctrina  euro  comunista  a  Itàlia,  és  un  model  democràtic  cap  a  la  conquesta   de  poder  a  través  de  mètodes  democràtics.     Aquesta  revolta  al  1968  va  tenir  un  impacte  molt  important  al  bloc  Occidental.  Es  van  produir   protestes     per   part   dels   Estats   Units   contra   la   Guerra   del   Vietnam.   Tot   això   provoca   que   tant   a   la   banda   Occidental   com   Oriental   s   inicií   un   moviment   de   trencament   que   seria   la   Guerra   Freda.       Revolta  anticomunista  a  Polònia  (finals  1970  –  principis  1980):     És  la  revolta  que  marca  l’inici  de  la  crisi  del  bloc  soviètic.  És  un  sindicat,  que  posa  en  moltes   dificultats  al  regim  comunista  polonès.     Cal  tenir  en  compte  el  paper  de  l’església  catòlica,  ja  que  s’escull  el  papa  Joan  Pau  II  ,polonès   d’origen,  que  té  un  pes  molt  gran.     A   l’any   80   els   militars   polonesos   fan   un   cop   d’estat   es   produeixen   morts   i   assassinats.   No   es   podia   permetre   fer   una   repressió   tant   forta   com   va   tenir   lloc   els   anys   50   i   60,   quan   es   va   crear   des  de  0  la  República  Democràtica  Alemanya  (RDA).       La  República  Democràtica  Alemanya  es  crea  a  partir  de  l’àrea  d’influència  soviètica  i  qui  crea   aquest   estat   comunista   és   la   URSS,   amb   comunistes   alemanys.     Representava   la   màxima   perfecció   (el   model   referencial)   i   estava   format   per   gent   instruïda   políticament   i   sociològicament    volen  crear  gent  disciplinada  per  obeir  a  la  URSS.       La  Unió  Soviètica  posa  un  èmfasi  especial  amb  els  alemanys:  als  comunistes  alemanys  se’ls  ha   de  controlar  molt,  ja  que  havien  estat  enemics  a  la  guerra.  No  s’accepta  cap  mena  de   nacionalisme  alemany  a  les  noves  autoritats  comunistes.  Aquesta  autoritats  son  fidels  als   criteris  comunistes.     Mesures:   • Es  creen  serveis  policials  que  controlen  a  la  població,    amb  un  cos  d’espionatge  o  de   seguretat  conegut  com  ESTACI,  que  al  caure  el  mur  i  acabar-­‐se  la  Guerra  Freda,   informava  de  cada  família  sobre  temes  familiars.  A  cada  família  hi  havia  un  informant   de  l’  ESTACI,  que  informava  sobre  els  temes  familiars,    ja  bé  per  ideologia  o  per  coacció   (  eren  persones  que  havien  comès  algun  delicte  i  es  convertien  en  informadors  de  la   policia  i  tenien  un  control  molt  gran  de  la  població  ).     • Per  altra  banda,    a  l’acabar  la  guerra,  els  soviètics  van  agafar  la  indústria  del  territori   Alemany  que  tenien  ocupat,  i  la  van  traslladar  a  al  Unió  Soviètica.     El   nou   estat   havia   de   partir   de   zero   a   l’hora   de   crear   nous   transports,   infraestructures,   etc.   Les   autoritats   alemanyes   comunistes   van   emfatitzar   la   capacitat   de   refer-­‐se   i   de   començar  de  zero,  i  aquesta  capacitat  era  considerada  com  un  orgull  alemany  que  va   tenir  èxit  perquè  l’Alemanya  comunista  va  aconseguir  un  nivell  de  vida  bastant  elevat,   respecte  els  altres  països  comunistes.         18   Aquest   estat   comunista   va   avançar   en   alguns   casos   al   Soviètic   en   desenvolupament   social   o   econòmic   fins   al   punt   que   a   nivell   internacional,   tingué   una   política   exterior   important,   relacionant-­‐se   amb   Cuba   i   Egipte,   cosa   que   no   va   fer   molta   gracia   als   soviètics.   Tot   i   així   les   autoritats   comunistes   alemanyes   sempre   van   ser   fidels   a   Moscou,  sempre  tenien  com  una  prevenció  al  que  podien  fer  els  comunistes  alemanys,   perquè  continuava  el  sentiment  anti-­‐Alemany  com  a  fruit  de  la  guerra.       El   cas   de   Iugoslàvia,   es   separa   de   la   Unió   Soviètica   i   comença   la   via   nacional   socialista,   una   via   que  no  seguirà  les  directrius  soviètiques.  Seguirà  amb  el  seu  camí  cap  al  socialisme  fins  la  mort   de  Tito.     Es  produeixen  moviments  desalineats:  països  que  volen  fer  una  línia  pròpia,  que  no  s’alineen   ni   amb   els   comunistes   ni   amb   els   capitalistes.   El   principal   representant   europeu   d’aquest   moviment  és  Iugoslàvia.     El   cas   més   extrem,   Albània,   anirà   contraria   a   Iugoslàvia.   Dona  suport  a  la  Xina  quan  s’enfronta   amb  la  URSS.  Albània  es  converteix  en  un  estat  comunista.  El  seu  líder  comunista  serà  Hoxha,  i   seguirà   les   indicacions   del   socialisme   mouista   (Albània   quedarà   tancada   de   la   resta   del   món   durant  50  anys  i  nomes  tindrà  contacta  amb  la  república  Xina  i  corea  del  Nord).  Per  tant  serà   aïllat  respecte  Europa  i  això  farà  que  quan  el  sistema  comunista  albanes  caigui,  Albània  sigui   un  país  totalment  endarrerit  respecta  a  la  resta  d’Europa.         CRISI  DEL  BLOC  SOVIÈTIC:   • Inici   quan   Estats   Units   va   començar   a   establir   relacions   amb   la   Xina   Comunista,   va   separar  a  la  Xina  de  la  URSS.   • Invasió   soviètica   d’Afganistan:   1979,   L’URSS   envaeix   Afganistan   per   ajudar   a   un   governant   comunista,   inverteix   en   diners,   homes,   armes   i   no   aconsegueix   guanyar   (semblant  al  que  va  passar  amb  Vietnam).  En  el  cas  de  la  URSS  és  pitjor  perquè  va  perdre   molts   més   diners,   cosa   que   provoca   que   l’economia   soviètica   caiés   en   picat.   Aquesta   actuació  va  ser  una  font  de  deslegitimació  del  govern.   • Revolta   de   Solidaritat   a   Polònia:   Revolta   pacífica   que   va   comptar   amb   l’ajut   de   Joan   Pau   II.   L’església   polonesa   va   tenir   un   paper   molt   important   en   la   delegitimatció   del   govern   comunista  polonès.     Anys  70-­‐80,  es  posen  en  crisi  les  bases  de  la  URSS  i  països  comunistes.   # L’URSS  no  pot  fer  front  a  la  cursa  d’armament,  i  sobretot  a  la  Guerra  de  les  Galàxies   (Iniciativa  de  Defensa  Estratègica)  ,  plantejada  per  Reagan.   -­‐ La   URSS   no   tenia   recursos   econòmics   per   seguir   la   guerra   de   les   galàxies.   En   aquest   moment  va  posar  fir  a  la  cursa  d’armaments.   # Les   democràcies   popular   entren   en   crisi   en   estats   com   Polònia,   Alemanya   Oriental,   Romania,  Txecoslovàquia,  Hongria...   -­‐ Ceucescu  (líder  comunista),  va  ser  afusellat  amb  la  seva  família  després  d’una  revolta   anticomunista   # Immobilisme  polític     19   # -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Gerontocràcia:   Breznev  n.1906  (1965-­‐1982)   Andropov  n.1914  (1982  –  1984)   Txernenko  n.  1911  (1984  -­‐1985)   Gorbatxev,  1985.  Nou  líder  de  l’URSS.   Gorbatxev:   -­‐ Proposa  la  Glasnot  (llibertat  de  premsa,  d’opinió)   -­‐ Impulsa  la  Perestroika  (reestructura  de  l’economia  i  la  política)   -­‐ Primers  passos  cap  a  un  règim  parlamentari.  Apareixen  noys  partits  i  el   PcUS  perd  alguns  dels  seus  poders.     " " " " " " " " " 89,   23/8.   LA   Via   Bàltica,   els   pobles   Bàltics   creen   una   cadena   per   a   la   independència  dels  pobles  bàltics.  Primera  mobilització  pacífica.   9/11/89  Caiguda  del  Mur  de  Berlín   90,   Nova   constitució   de   l’URSS,   el   PCUS   abandona   el   monopoli   del   poder.   11/3/90.   Lituània,   primera   RSS,   que   es   declara   sobirana.   Deixa   de   ser   part  de  la  URSS  i  a  partir  d’aqui  la  segueixen  els  països  soviètics,  hi  ha  un   efecte   dominó.   Fins   i   tot,   s’independitza   Rússia   de   la   URSS.   (qui   independitza  Rússia  de  la  URSS  és  Ieltsin)   1990,  Leltsin  escollit  president  de  RSFS  de  Rússia   1990,  La  RESFS  de  Rússia,  es  declara  sobirana.   1991,     Intent   de   cop   d’estat   comunista   a   Moscoy.   Ieltsin   apareix   com   un  home  fort.   25/12/91  Gorbatxev  dimiteix  com  a  President  de  l’URSS.   26/12:  Dissolució  de  la  URSS.       TEMA  5:  LA  DESCOLONITZACIÓ,  EL  NAIXEMENT  DEL  TERCER  MÓN  i  XINA       La  Descolonització   Definició:   Procés   d’independització   política   dels   territoris   sotmesos   a   domini   colonial   que   s’inicia  sobretot  a  finals  de  la  2  GM.     Component  absolutament  polític!  es  creen  nous  estats,  nous  actors  polítics  en  l’àmbit  global,   amb   unes   estructures   d’estat   més   o   menys   sòlides   que   passen   a   ocupar   cada   cop   més   importància  en  la  política  global.   S’enfonsen  els  imperis  occidentals  (francès,  britànic,  holandès,  belga,  portuguès).     La   creació   d’aquests   nous   estats   fruit   de   la   descolonització   no   treu   que   continuï   existint   una   relació  neocolonial,  una  relació  econòmica  entre  els  nous  estats  i  la  seva  antiga  metròpoli.  Els   nous   estats   emergents   de   la   descolonització   de   les   colònies   francès   tenen   un   vincle,   una   dependència  econòmica  (malgrat  la  independència  política).  Les  noves  autoritats  del  nou  esta   comercien  i  arriben  a  acords  amb  les  grans  empreses  de  la  metròpoli.   No   són   estats-­‐nació   segons   el   model   europeu   (fronteres   que   no   responen   a   característiques   pròpies,   sinó   que   son   fronteres   responen   a   les   estructures   existents   a   l’època   colonial!   a   molts   països   les   fronteres   són   línies   rectes   (parteix   tribus,   gent   amb   la   mateixa   identitat,     20   llengües,  ja  que  respon  a  les  característiques  de  l’administració  colonial.  Estats  que  neixen  amb   un   nivell   de   diversitat   i   complexitat   molt   grans,   que   faran   difícil   la   seva   estabilitat   interna,   degut  a  les  lluites  internes.     Causes:   Causes  endògenes:   • Sectors   benestants   autòctons   de   les   colònies,   com   a   conseqüències   porten   a   fills   a   estudiar   a   universitats   de   la   metròpolis.   Aquests   sectors   de   la   metròpoli   creen   una   elit   nacionalista   occidentalitzada,   que   era   tractat   com   un   poble   secundari,   i   volien   convertir   els   seus   pobles   d’origen   en   estats   normals   com   ho   eren   França,   Holanda,   Regne  Unit,  etc.     Sun  Yat-­‐Sen  (Xina)!  Dona  origen  a  la  república  independent  de  la  xina  (republicana).   Vol  construir  una  Xina  seguint  el  model  occidental   Ho  Txi  Minh  !pare  del  independentisme  del  Vietnam   Ghandhi  i  Nehru!  Índia   Nàsser!  Egipte   Jinnah!  Pakistan  (pare  de  l’actual  Pakistan)   Nkrumah!  Ghana   Sengor!  Senegal   Mandela!  Sud-­‐Àfrica   Sukarno!  Líder  de  la  independència  a  Indonèsia.     • Participació  a  la  2GM:  es  formen  moviments  guerrillers,  resistència,  unitats  colonials.     • Intel·∙lectuals:  Franz  Fanon  “Els  damnats  de  la  terra”     Causes  exògenes:   Context  Internacional  favorable   • Les  dues  potències  mundials  (USA  i  URSS)  es  mostren  favorables  a  les  independències.   • L’ONU   defensa   el   Dret   a   l’Autodeterminació,   tots   els   pobles   són   iguals,   a   favor   de   la   descolonització.   • Cost   del   manteniment   dels   imperis,   sobretot   quan   s’havien   de   reconstruir   les   metròpolis  destruïdes  per  la  Segona  Guerra  Mundial.   • Escassa   rendibilitat   política.   Intel·∙lectuals,   ideals   de   llibertat   i   democràcia.   Paper   rellevant  de  l’Església.     El  procés  descolonitzador:   Període  d’entreguerres:   - Enfonsament  de  l’Imperi  Otomà   - Moviment  anticolonials  a  Egipte,  Marroc,  Índia  i  altres.   -­‐ Anys  40   o Indonèsia,     o Indoxina,     o Filipines   o Índia  (Pakistan  i  Bangla  Desh),     o Egipte,  Palestina  (Israel),     o Síria,  Líban       21   -­‐ • Anys  50:   o Egipte,  República   o Conferència  de  Bandung  (1955),  Neutralitat  no  alineament.   o Marroc  (1956),  Tunísia  (1957),  Algèria  (1959-­‐62)   -­‐ Anys  60:   o Somàlia,  Mauritània,  Iemen  del  Sud   o Nigèria,  Sierra  Leone,  Uganda,  Kènia   o Guinea,  Costa  d’Ivori,  Senegal,  Gabon,  Mali,  Txad   o Congo   o Guinea   equatorial   (1967)   Aquesta   és   una   de   les   últimes   colònies   espanyoles   -­‐ Anys  70:  Guinea  Bissau,  Angola,  Moçambic  i  Sàhara   -­‐ Anys   80:   Namíbia,   Territori   que   inicialment   era   una   colònia   alemanya,   quan   acaba   1   guerra   s’ho   queda   els   anglesos   com   a   protectorat,   després   passa   als   sud-­‐africans  i  per  últim  és  disputat  entre  Angola  i  Sudàfrica.   -­‐ Anys   90:   Fi   de   l’apartheid,   És   un   canvi   de   règim   important   a   Sudàfrica.   Timor   Oriental,   illa   que   s’independitza   d’indonèsia.   Retorn   sobirania   xinesa   Hong   Kong  colònia  anglesa,  Macau  colònia  portuguesa.   -­‐ 2000:   El   Sàhara   no   s’ha   acabat   de   separar   i   palestina   és   un   estat   que   s’està   debatent.   Àfrica  té  dues  potències  econòmiques:  Sud-­‐africa  i  el  magrid.     XINA  DES  DE  1911:   • • • • • • 1911:  Proclamació  de  la  República  de  la  Xina  (RX):  Abans  de  la  Guerra  freda  hi  ha  una   revolució  i  es  proclama  la  República  imperial  de  la  Xina.   Objectiu:   crear   un   estat   modern   i   occidentalitzat   que   consisteixi   en   acabar   amb   les   tradicions   xineses.   S’ha   de   dir   que   el   Japó   també   s’estava   occidentalitzant   molt   i   va   començar  una  rivalitat  entre  ambdós  països.   Guerres   entre   els   nacionalistes   i   els   senyors   de   la   guerra:   Els   senyors   feudals   continuaven   manant   damunt   de   grans   masses   de   pagesos,   continuava   el   sistema   feudal.  Per  tant  un  dels  primers  objectius  del  nou  govern  occidental  xinès  va  ser  lluitar   contra  aquests  feudals.  Però  amb  un  tasca  mes  moderna  van  aconseguir  acabar  amb   ells.   1927:  Victòria  del  Guomindang:  la  lluita  contra  els  feudals  acaba  aquest  any   Creixent   oposició   a   la   presència   japonesa:   Els   japonesos   comencen   a   intervenir   en   la   política  xinesa  i  comencen  a  ocupar  els  seus  territoris.  Aquesta  competència  amb  l’alt   Japó  es  comença  a  desenvolupar  de  forma  militar.   Inici  de  la  lluita  entre  el  Guomindang  i  el  PCX  fundat  per  Mao,  A  principi  dels  anys  30   lluita  entre  nacionalistes  i  comunistes.     • •   1934-­‐35:   La   Llarg   Marxa:   Marxa   que   va   protagonitzar   Mao   amb   els   militars   d’una   banda  de  la  xina  fins  a  l’altra  per  fugir  de  les  forces  nacionalistes.   És   molt   important   aquesta   marxa   perquè   Mao   es   va   fer   una   bona   imatge   i   es   va   estendre  pel  país.     22   • • • • • • 1939-­‐45:   Invasió   Japonesa   de   la   Xina.   El   Guomindang   i   els   comunistes   s’alien   contra   l’invasor.   Provoca   que   la   guerra   xinesa   s’acabi   i   els   dos   bàndols   (nacionalistes   i   comunistes)  s’aliin  per  combatre  contra  els  japonesos.   La   lluita   nacional   contra   l’expansió   Japonesa   pel   pacífic,està   per   sobre   la   lluita   de   classes.   1945-­‐49:  Retonr  als  enfrontaments  civils.   1949:  Victòria  comunista.  Mao  Proclama  de  la  República  Popular  de  la  Xina  (RPX).     Els  nacionalistes  xinesos  es  refugien  a  Taiwan  on  continuen  vigent.   La   xina   es   converteix   en   un   estat   comunista   que   vol   seguir   el   soviètic.   Es   converteix   en   un  actor  internacional  de  la  guerra  freda  en  contra  dels  estats  units.     La  Xina  de  Mao:   • • • • • • • • Aliança  amb  l’URSS.  Model  soviètic.   Ocupació  del  Tibet   Guerra  de  Corea  (1950-­‐51)   Ruptura  amb  l’URSS  post-­‐stalinista  (1958)   El   Gran   Salt   Endavant   (56-­‐59):   Política   que   impulsa   Mao   en   el   règim   de   desenvolupament   econòmic   accelerat   a   les   ciutats.   Urbanització   perquè   la   Xina   es   convertís  en  una  potència  industrial.  Llavors  es  va  deixar  de  cultivar  a  la  terra  i  es  va   estendre  una  epidèmia  de  fam,  cosa  que  va  estar  a  punt  de  costar-­‐li  el  càrrec  a  Mao   Crisi  (1959-­‐61)   La  Revolució  Cultural  (1965-­‐76):  La  guardia  roja  estava  en  contra  dels  burgesos  i  volia   tornar  a  culturitzar  la  xina.  Dura  fins  la  mort  de  Mao.   o Els   americans   el   72,   el   secretari   d’estat,   va   començar   a   obrir   i   restablir   relacions   diplomàtiques   amb   la   xina   com   a   contrapès   a   la   URSS   i   comença   a   donar-­‐li  una  rellevànciaa  la  xina  com  a  conseqüència  de  la  contra  la  xina.   Mort   de   Mao   (1976):   S’intenta   continuar   amb   la   dona   de   Mao   però   no   duren   gaire   i   comença  una  nova  etapa,  que  seria  l’etapa  de  transformació  de  la  xina:   La  convivència   entre  els  dos  models.     La  Xina  Post-­‐  Mao:   • • • •   1976-­‐1978.  Líder:  Hua  Guofen   o Fi  de  la  Revolució  Cultural   o Fi  de  la  Banda  dels  4  (entre  ells  la  dona  de  Mao)   1978-­‐1992.  Líder:Deng  Xiaoping   o Obertura  internacional.  Reformes  econòmiques.     o Fets  de  Tiannanmen  (1989).  Repressió  de  les  llibertats.   1992-­‐2002.  Líder:  Jiang  Zemin   o Retorn  de  Hong  Kong  i  Macao   o Continua  el  creixement  econòmic.     2002-­‐2012.  Líder:  Hu  Jintao   o Xina  esdevé  la  segona  potència  econòmica  mundial   o Creixent  Protagonisme  polític  i  mundial.   23   • o Jocs  Olímpics  2008   2012-­‐2022  Líder:  Xi  Jinping       TEMA  6:  LA  REVOLUCIÓ  CONSERVADORA:   • • • • • Els  precedents   Ronald  Reagan   Margareth  Thatcher   Els  Bush  (90’s-­‐  2000)   Els  consells  de  Washington/  El  neoliberalisme  (reflexió  final)     Van  trasbalsar  les  bases  sobre  les  quals  es  construeix...     PRECEDENTS:   $La  crítica  a  l’estat  social   Crítica  al  benestar  social,  a  l’estat  social.  Es  critica  tota  l’etapa  de  la  crisi  del  29  fins  els  anys  60,   que    la  construcció  de  l’  Estat  del  Benestar  implica  l’intervencionisme  de  l’estat  en  l’economia,   societat  i  mercat.     $Cultura  del  treball  i  l’esforç   L’excessiu  intervencionisme,  modifiquen  la  manera  de  treballar,  de  comportar-­‐se  de  les   persones  =  cultura  del  treball.     Crítica   segons   els   conservadors:   “L’excessiu  intervencionisme  de  l’estat  en  l’economia,  societat   i   mercat,   modifiquen   la   manera   de   treballar,   comportar-­‐se   i   la   cultura   del   treball   de   les   persones”.     Si   una   persona   es   guanya   millor   la   vida   no   treballant   perquè   rep   subsidis   de   l’estat,   aquesta   persona   tindrà   més   incentius   per   no   treballar.   L’estat   ha   fet   una   transferència   de   diners   del   sector  públic  al  privat,  que  fa  que  la  persona  perdi  la  cultura  del  treball,  no  tingui  incentius  i   esperi   que   l’estat   li   solucioni   la   vida.   L’estat,   tot   i   estar   en   un   sistema   NO   comunista,   acaba   decidint  el  que  el  ciutadà  ha  de  fer,  i  aquest  obeeix  ja  que  no  està  incentivat  a  treballar  perquè   rep  diners  de  l’estat.   Aquesta  filosofia  de  l’estat  del  benestar  com  un  sistema  que  distorsiona  l’esforç  es  dona   durant  els  30  anys  d’or,  de  creixement  (50’s-­‐60’s),  abans  de  que  comenci  la  crisi.  S’  elaboren   teories  econòmiques.     Hayek!   economista.   Escriu   un   llibre   que   es   diu   “Camí   de   servitud”,   en   que   diu   que   la   humanitat  és  un  ramat  que  fa  el  que  li  diu  l’estat.  Qui  millor  assigna  els  recursos  no  és  l’estat,   sinó  el  mercat.     La  despesa  pública  que  fa  un  estat  s’incrementa  i  fa  que  l’estat  cada  cop  tingui  més  presencia   en   la   societat.   Això   és   vist   de   manera   negativa   per   aquests   autors.   Qui   millor   assigna   els   recursos  no  és  l’estat,  sinó  el  mercat.             24   $La  religió   Moviments  neocristians  que  es  basen  en  que  l’individu  ha  de  tenir  un  diàleg  directe  amb   déu,   sense  intermediaris.     Sorgeixen   nous   moviments   neocristians   (reborned   cristans)!   moviment   de   persones   que   abans   van   ser   dolentes,   delinqüents,   que   fan   revisió   del   seu   comportament   anterior,   es   penedeixen,   i   fan   una   introspecció   de   l’individu   i   estableixen   un   diàleg   amb   déu   en   que   prometen   que   la   resta   de   la   seva   vida   serà   dedicada   a  déu.   Es   comportaran   tal   i   com   diu   La   Bíblia.  Són  activistes  de  la  religió.  La  societat  ha  de  seguir  els  preceptes  de  La  Bíblia,  sobretot  a   esglésies  protestants.       Es   desenvolupa   cap   els   anys   60   i   s’expandeix   els   anys   70-­‐80.   Hi   ha   un   fenomen   religiós   molt   important,  especialment  en  les  esglésies  protestants.  L’individu  ha  de  comportar-­‐se  com  diu  la   Bíblia  sense  intermediaris.   Això   sorgeix   com   a   conseqüència   de   la   crisi   de   la   família,   de   la   comunitat.   La   religió   es   transforma  en  una  molt  més  directa  sense  posicions  intermitges.     $Anti-­‐comunisme   Ens   trobem   en   plena   Guerra   Freda.   Als   anys   60   l’anticomunisme   es   troba   amb   la   Guerra   del   Vietnam   i   també   amb   els   moviments   polítics   com   la   lluita   contra   els   drets   civils   (hippies,   negres)!  tots  els  moviments  contra  l’estat  que  es  van  desenvolupar.   Son  tractats  de  “Comunistes”!  Cavall  de  Troia     $Militarisme   No   s’ha   de   retallar   en   l’exèrcit   en   quant   a   les   despeses   públiques.   És   considerat   un   element   important   de   la   societat,   però   hi   ha   alguns   sectors   que   el   veu   com   una   amenaça   al   sistema   tradicional,   ja   que   hi   ha   un   sorgiment   de   milícies,   i   l’exèrcit   com   a   burocràcia   és  un  perill,   hi  ha   un  excessiu  pes  de  l’exèrcit  (per  autodefensar-­‐se  dels  delinqüents  és  millor  anar  armat  i  no  que   actuï  l’exèrcit).     Els  grups  crítics  opten  per  milícies  locals  que  coneixen  el  territori  (autodefensa).   Exèrcit   considerat   com   una   cosa   més,   però   com   a   burocràcia   dins   l’estat   és   un   perill   per   defensar-­‐se  a  l’interior.  Per  això  són  millor  les  milícies.     $Anti-­‐  Carter   Dos  antireferents,  enemics  públics:   -­‐ Figura  dels  Kennedy,  President  i  germà  (60’s)!  canvi  de  la  societat  americana   -­‐ Figura   de   Jimmy   Carter   “president   maleït”   (70`s)!   Revolució   Iran,   segrest   de   l’embaixada  americana  a  l’Iran.  Es  veu  a  Carter  com  una  figura  molt  progressista     També  s’ha  de  dir  que  la  retirada  de  les  tropes  al  Vietnam  és  vista  com  un  deshonor,  per  tant   el  moviment  conservador  aprofita  per  arribar  al  poder.     Abans   del   sorgiment   de   polítics   revolucionaris   conservadors,   hi   ha   tot   un   procés   que   es   va   covant.  El  que  passa  a  EUA  també  té  la  seva  translació  a  Europa.  Poc  a  poc  al  Regne  Unit  i  més   tard  a  la  resta  d’  Europa.       25   Un  altre  element  important  de  desconfiança  en  la  política  republicana  tradicional  és  l’escàndol   Watergate   !   espionatge   a   partits   polítics   (pels   sectors   conservadors   és   la   crisi   del   model   Republicà).  Parteixen  d’una  nova  perspectiva  ideològica,  molt  diferent  a  la  de  l’espionatge.       RONALD  REAGAN:   És  president  de  1981  a  1989,  personalitza  aquesta  revolució  conservadora.  Amb  l’arribada  al   poder   de   Ronald   Reagan   la   revolució   conservadora   comença   a   tenir   una   cara   i   una   política,   desenvolupada  als  anys  80,  que  tindrà  una  gran  herència  i  transformarà  la  política  americana.     • Crea  impacte  perquè  és  el  primer  divorciat  que  arriba  a  la  presidència  d’  EUA  (quan  el   divorci   encara   no   era   ben   vist,   per   tant   trenca   amb   els   arquetipus   del   republicà   tradicional.     • Va   ser   un   gran   comunicador.   Al   fer   la   oratòria   (   veu,   comportament   davant   les   càmeres).  Un  dels  seus  discursos  més  conegut  és  el  de  Berlín,  sobre  el  mur.       • Podem   parlar   d’una   revolució   cultural:   basa   el   seu   discurs   a   favor   de   la   religió,   defensant  l’individu  per  damunt  l’estat.  Discurs  sobre  l’enemic  exterior,  que  viu  entre   nosaltres   (polarització   entre   els   meus   i   els   altres,   bons   i   dolents).   Èxit   en   aixecar   la   moral   dels   americans,   amb   una   visió   molt   antagònica   (o   hi   ha   bons   o   dolents).     • Es   considera   un   dels   millors   presidents   de   la   història,   ja   que   tingué   una   actitud   totalment   activista   en   contra   del   comunisme.   Es   produeix   la   caiguda   del   sistema   soviètic  (segons  molts  americans  ell  el  va  aconseguir  derrotar)  i  es  produeix  la  Segona   Guerra  Freda.       • “Crea”  un  nou  partit,  una  nova  manera  de  ser  conservadors,  que  no  concorda  amb  el   model   tradicional   dels   conservadors   de   sempre   !   Revolució   conservadora   lligada   a   Amèrica.     La  2ª  Guerra  Freda  (època  de  Reagan):   Va  de  1979  a  1991.    Seria  l’última  part  de  la  Guerra  Freda,  s’accentua  l’enfrontament  entre   les  dues  potències   -­‐ La  podem  dividir  en  dues  etapes:   1979-­‐1985:  Auge  de  l’enfrontament.   • 1985-­‐  1991:  Període  de  desactivació,  per  derrota  del  bloc  socialista.   • -­‐ Escenaris:   Polònia  (1979-­‐89)   • Afganistan  (1979-­‐88)   • Intervenció  a  Nicaragua  (1979-­‐90)   • Grenada  i  Líban  (1983)   • Guerra  de  les  Galàxies  –  Iniciativa  de  Defensa  estratègica.   • “Tear  down  this  wall,  Mr.  President”(1987)   •   26   MARGARETH  THATCHER   Primera  Ministra  Regne  Unit  (1979-­‐1990).  És  la  primera  dona  que  ocupa  un  càrrec  tan   important.  És  revolucionari.  Se  li  diu  dama  de  ferro,  ja  que  tenia  uns  valors  de  fermesa,  poca   capacitat  de  canvi,  valors  típics  de  l’home.       • Poc   tolerant,   seguidora   dels   valors   de   la   societat   patriarcal.   Es   va   posar   com   a   objectiu   destruir  l’  Estat  del  Benestar  a  Gran  Bretanya:  afeblir  els  sindicats,  desmuntant  l’estat   laborista,  lluitant  contra  les  TUC.     • Va  utilitzar  el  militarisme,  l’exèrcit,  com  a  element  patriòtic.  La  guerra  de  les  Falkland   (80-­‐81).  L’exèrcit  argentí  va  desembarcar  a  aquestes  illes  i  les  va  ocupar  militarment.   Thatcher  va  enviar  l’exèrcit  britànic  i  va  desencadenar  una  onada  de  patriotisme.     • El   capitalisme   popular   va   convertir   a   un   gran   nombre   de   ciutadans   en   propietaris,   seguint  el  procés  de  privatització  d’empreses  públiques  i  d’aquestes  es  creen  milions   d’accions   que   es   posen   a   la   venda   al   mercat   per   tal   de   ser   comprades.   D’aquesta   manera   a   tothom   podia   ser   propietari,   i   molta   gent   va   començar   a   comprar   accions   d’empreses   privatitzades.   Si   ets   propietari   ets   més   conservador,   perquè   ja   tens   alguna   cosa  a  perdre.  Margaret  Thatcher  no  va  tenir  cap  mena  d’escrúpols  en  adreçar-­‐se  als   anomenats   “nous   anglesos”,   immigrants   que   van   arribar   i   van   crear   els   seus   grups   (comunitats  immigrants).  En  aquest  sentit  va  tenir  una  ment  més  oberta.     Tant  Reagan  com  Thatcher  són  grans  referents  de  la  revolució  conservadora.       ELS  BUSH  :  segona  onada   Bush  Pare:  George  H.W.  Bush  (1989-­‐1993)   No  és  revolucionari,  recorda  al  moviment  revolucionari  tradicional.       • Havia  estat,  en  època  de  Nixon,  director  de  la  CIA  i  va  ser  qui  va  aconsellar  al  president   a   obrir   negociacions   amb   la   Xina   de   Mao   (per   així   tenir   una   possible   aliat   contra   la   URSS).     • Va   portar   a   terme   la   Primera   Guerra   del   Golf   (1990-­‐1991).   Aquesta   és   la   primera   guerra   global   que   crea   una   coalició   molt   gran   per   expulsar   a   Sadam   Husein.   És   una   guerra  global.     Bush  Fill:  George  W.Bush  (2001-­‐2009)   • Anti-­‐Clinton   • Ideologització   • Cristianisme  (New  Born  Christians)   • Guerra  contra  el  Terror                 27   Neoliberalisme:   -­‐  Desmuntar  l’estat  del  benestar   • El  concencs  de  Washington/Neoliberalisme:  Conjunt  de  mesures  en  política  econòmica  i   social,  impulsades  per  entitats  com  l’FMI  i  el  BM,  amb  l’aval  dels  Estats  Units,  destinades  a   reforçar  els  mecanismes  del  mercat  per  damunt  del  paper  de  l’estat.   o El  mercat  com  a  panacea   o Privatització  d’empreses  públiques   o Desregulació  de  l’economia   o Liberalització  del  comerç  i  la  indústria   o Retallades  fiscals  massives   o Mesures  monetaristes  per  controlar  la  inflació,  a  risc  d’incrementar  l’atur   o Control  estricte  dels  sindicats   o Reducció  de  la  despesa  pública,  particularment  de  la  despesa  social   o Reducció  o  disminució  del  govern   o Expansió  dels  mercats  internacionals   o Eliminació  dels  controls  als  fluxes  financers  globals   o Promoció  de  la  Caritat   o Increment  de  les  institucions  penitenciàries       El  Panarabisme:   • Moviment  no  ètnic   • No  religiós     El  Panislamisme:  Obj:  extendre  l’islamisme.   • Moviment  religiós,  no  ètnic   • Apareix  amb  força  a  partir  dels  anys  70  a  conseqüència  de:   o Fracàs  del  panarabisme  amb  la  seva  lluita  contra  Israel  (Acords  de  Camp  David,   Egipte  reconeix  Israel  perquè  signen  un  acord  de  pau.  –Egipte  traeix  a  la  causa   àrab  i  palestina,  això  crea  moltes  polèmiques-­‐)   o Ocupació  soviètica  de  l’Afganistan  >  Guerra  de  guerrilles  antisoviètica  que  la   porten  els  islamistes,  tant  afgans  com  àrabs.  Aquestes  primeres  guerrilles  anti-­‐ soviètiques  són  lateritzades  per  Bin  Laden  i  reben  l’ajut  dels  EUA,  perquè  lluitaven   contra  els  soviètics   o República  Islàmica  a  l’Iran  (1979):  Revolució  Islàmica  amb  l’ayatollah  Khomeini,   estava  a  l’exili.  Impulsa  la  revolució  contra  el  XA  de  l’Iran,  que  era  com  un  dictador.   Es  crea  una  revolució  i  una  república  islàmica,  no  hi  ha  separació  entre  estat  i   religió,  s’aplica  la  llei  islàmica.   " Això  esdevé  un  referent  per  molts  pobles  islàmics  en  base  els   plantejaments  religiosos.   • El  panislamisme  lliga  amb  el  procés  de  la  globalització  (abast  global,  ús  de  la  xarxa.)   • El  Panislamisme  no  és  un  moviment  homogeni,  sinó  que  és  un  moviment  plural.  Hi  podem   trobar  sectors  moderats  i  sectors  fonamentalistes.   o Moderats:  Separen  entre  la  religió  i  les  normes  cívils   o Fonamentalistes:  volen  aplicar  la  llei  religiosa  i  respectar  tot  el  que  diu  El  Coràn,  no     28   • • hi  ha  separació  entre  estat  i  religió.   o Accentuació  dels  pols  entre  sunnites  i  xiïtes:   " Xiïtes:  aplicació  estricta  de  les  normes  islàmiques  (ex,  autoflagelació).  No   fanb  gaire  cas  del  profeta  Mahoma,  relació  molt  més  directa  entre  Individu   i  Alà.   Són  molt  més  austers  que  els  sunnites  i  no  els  agrada  hostentar  molt.   • Iran   • Iraq,  governants  sunnites.   • Hezbollah,  grup  del  Liban  simpatitzants  de  l’Iran.   " Sunnites:  Grup  majoritari.  Tenen  una  tendència  bastant  important  per   acabar  amb  els  Xiïtes,  perquè  es  consideren  com  a  traïdors.   • Palestina   • Indonèsia   • Al  Qaeda,  guahanitas,  volen  exterminar  als  Xiïtes  i  són  molt   radicals.   o Ajuda  social  versus  individualisme     L’islamisme  està  creixent  molt,  sobretot  al  sud-­‐est  asiàtic.   L’islamisme  no  és  individualista,  sinó  que  és  col·∙lectivista  (si  un  la  caga,  és  com  si  la   caguessin  tots)  no  li  agrada  l’individualisme  del  capitalisme  (occident)  ni  l’ateisme  del   comunisme     Les  Monarquies  Autoritàries:   • Aràbia   • Oman     o característiques  que  comparteixen:   " Estats  que  s’han  enriquit  gràcies  al  petroli.   " Cap  d’ells  es  un  estat  democràtic,  tot  i  que  hi  ha  alguns  canvis  (no  els  ha   dit)   " Panislamisme  més  que  panarabisme,  encara  que  tot  són  estats  àrabs.   Volen  l’expansió  de  l’Islam.   " Tots  els  governants  són  radicalment  antixiïtes.   " Aquestes  monarquies  autoritàries  sempre  han  volgut  que  ningú  fos   promonent  en  el  món  Islàmic.  Ex,  estaven  en  contra  de  Sadam  Hussein,   perquè  representava  una  amenaça  com  a  potència  hegemònica.   " Relacions  amb  Iran:  Enfrontament  directe  amb  Iran  perquè  està  governat   per  xiïtes.  Fins  hi  tot  Aràbia  Saudí  s’aliaria  amb  Iraq  per  acabar  amb   l’armament  nuclear  d’Iran,  és  un  enemic  directe.   " Relacions  amb  els  Palestins:  Els  palestins  parlen  de  que  els  ajuden  i  altres   vegades  parlen  de  que  no  els  ajuden.   Els  Estats  del  Golf,  juguen  amb  els  sentiments  dels  Palestins.           29   Estats  de  majoria  islàmica,  no  àrabs:   o Iran   " Revolució  i  instauració  de  la  República  Islàmics  (1979)   " Branca  Xiïta   " Potència  regional  (enfrontaments  amb  Israel  i  els  Estats  Units)   o Indonèsia   " El  país  amb  més  musulmans  del  món  (200  milions)   o Turquia   " A  les  portes  de  la  Unió  Europea.  Membre  de  l’OTAN.  Estat  Laic.   " Històricament  de  religió  islàmica,  però  ha  triomfat  el  laïcisme.  S’està   esvaint  la  separació  entre  religió  i  Estat.   " Estan  tornant  a  barrejar  estat  i  religió.   " Té  molta  influència  en  els  estats  de  l’asia  central     Islamisme  i  Globalització:   # Expansió  al  sud-­‐est  asiàtic:  Filipines,  Indonèsia   # Islam  i  la  Xina   # Islam  a  l’Àfrica   # Islam  a  Amèrica   # Euroislam?   " Les  comunitats  islàmiques  a  Europa  són  cada  cop  més  fortes.   " El  repte  de  la  cohabitació  s’està  intentant  arribar  a  una  convivència  entre   islamistes  i  les  bases  cristianes  europees.   " El  perill  de  la  radicalització   " Pensadors  creuen  que  és  possible  fer  un  euroislam                             EXAMEN:   3  preguntes  de  desenvolupament,  2  a  escollir  (33   5  preguntes  de  conceptes  (34%)     Tots  els  temes  fins  el  6.       30   ...