Tema 4 Altimetria (2009)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Cartografia
Año del apunte 2009
Páginas 5
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 0

Vista previa del texto

Altimetria La representació del relleu Els mapes que es produïen en l’antiguitat representaven el relleu i particularment les muntanyes de formes diverses, normalment eren dibuixos de les carenes de muntanyes en perspectiva i que no s’atenien a la realitat, de fet es tractava de formes on únicament s’hi podia distingir les muntanyes, les valls i els passos de muntanya.
Podríem dir que eren representacions més artístiques de reals.
La representació del relleu ha utilitzat diverses tècniques al llarg de la història: El mètode de les HACHURES es un mètode que utilitza línies en el sentit dels vessants de les muntanyes, la densitat de les quals permet deduir-ne el pendent així com permet fer-se una idea de quin es el relleu d’una zona determinada.
Podeu anar al següent enllaç per observar l’aplicació d’aquest métode de representació del relleu.
MAPES DE ELISEO RECLÚS I CHARLES PERRON http://reclus.wordpress.com/colombia-en-la-nueva-geografia-universal/mapas-tipos-yvistas/ El mètode del OMBREJAT PLÀSTIC permet observar el relleu a partir d’ombrejar les zones de la muntanya que estan en una determinada orientació, principalment el SE.
Aquest ombrejat produeix un efecte visual que permet tenir una percepció del relleu d’una zona determinada.
Aquest métode no permet de fer-ne mesuraments del relleu i l’altimetria, peró és un bon recurs per representar la distribució de planes i muntanyes.
Exemple d¡ombrejat plàstic per a la zona meridonal dels Ports i la costa del Montsià Aquests dos métodes permeten la visualització del relleu però no permeten fer càlculs derivats de l’altimetria.
A partir del moment en que es generalitza la producció cartogràfica estatal comença el període d’utilització de les CORBES DE NIVELL.
Els mapes topogràfics representen el relleu a partir d’unes línies (isolinia) que uneixen punts que estan a la mateixa altitud.
Partint d’una cota coneguda (nivell del mar) i un cop es coneixen diferents punts d’altitud es generen (extrapolen) línies separades per trams d’altitud regular (equidistància) Representacio amb corbes de nivell del mateix fragment de territori que el cas anterior Un avantatge de la representació del relleu a partir de les corbes de nivell és que s’hi poden calcular diferents paràmetres relacionats amb l’altimetria d’un indret determinat.
Entre aquests paràmetres hi destaca el desnivell i el pendent.
El desnivell s’enten com la diferència d’altitud entre dos punts determinats.
El pendent s’entén com la relació existent entre la distància horitzontal entre dos punts i el seu desnivell. Es pot expressar en percentatge.
Un altre forma de representació basat en les corbes de nivell es l’anomenat mètode de les TINTES ALTIMÈTRIQUES es tracta de mapes que classifiquen les altituds d’acord amb intervals de valors. En el mapa final a cada rang s’hi atribueix un color determinat.
Utilització de les tintes altimètriques per a la mateixa zona del Montsià Les formes del relleu i la hidrografia La representació en forma de corbes de nivell permet deduir-ne algunes qualitats o característiques de la morfologia d’un espai determinat.
De la disposició de les corbes de nivell se’n pot deduir el tipus de relleu present a una zona determinada (relleu en cuesta, relleu de falles, relleu periglacial, relleu càrstic, etc.).
Un factor, estretament vinculat amb el relleu, és la xarxa hidrogràfica.
De les “formes” que prenen les corbes de nivell se’n pot derivar el curs dels rius (les inflexions vers les parts més altes permeten resseguir-ne el seu traçat) i les línies divisòries d’aigües (la línia imaginària que uneix els punts de màxima elevació entre les corbes). La xarxa hidrogràfica es pot classificar i tipificar d’acord amb la seva distribució espacial o geomètrica, (així podem parlar d’una xarxa dendrítica, rectangular, radial, etc).
Aquesta manera d’estudiar el relleu és de tipus descriptiu, qualitatiu, perquè estem parlant en tot moment de formes i de distribucions espacials.
El pendent Les corbes de nivell, a més de donar informació explícita de l’altitud, també permeten fer càlculs que seran indicadors quantitatius, numèrics, de les característiques d’una zona determinada. El paràmetre més important i també el que té més aplicacions és el càlcul de pendents.
Conèixer el pendent, per exemple, entre dos punts, al llarg d’un itinerari o en una zona determinada, té aplicacions directes en àmbits diversos del planejament, com ara, el disseny del traçat d’una carretera, l’establiment de terrenys aptes pel conreu o la instal·lació d’un equipament.
El pendent no és altre cosa que la relació existent entre un pla horitzontal i un pla inclinat. Es a dir la relació entre la distància que separa dos punts i la seva diferència d’altituds (desnivell).
Representació de les corbes de nivell de la mateiza zona. L’equidistància és de 20 mts Des de el punt de vista gràfic la separació entre corbes de nivell ja dona una primera idea del pendent. Les corbes de nivell més separades indiquen menys pendent mentre que les corbes de nivell que estan més juntes ens indicaran que el pendent és més acusat.
Per calcular el pendent de qualsevol lloc caldrà aplicar la formula següent: Pendent % = (Distància vertical / Distància horitzontal) x 100 Aquesta formula és vàlida tant si es tracta de mesurar el pendent entre dos punts, el pendent entre dues corbes de nivell o el pendent al llarg d’una carretera.
Els mapes de pendents són productes cartogràfics que representen els pendents d’una zona determinada agrupant-ne els valors en classes definides prèviament, p.ex.
(els pendents que estan per sota del 10%), o en intervals, p.ex. (els pendents dividits en tres categories, menors de 8%, entre 8% i 30% i majors de 30%).
L’objectiu dels mapes de pendents és obtenir zones que tenen característiques similars pel que fa a la inclinació del terreny.
Representació dels pendents de la mateixa zona del Montsià Les orientacions L’orientació dels vessants és un altre paràmetre que es pot deduir dels mapes de relleu. Aquest és un factor que té molt a veure amb la insolació, (un vessant orientat vers el Nord rebrà menys hores de sol que un altre que estigui orientat vers el Sud).
L’orientació és molt utilitzada en els treballs i estudis territorials perquè és un factor molt vinculat amb la vegetació i les condicions climàtiques.
Les orientacions dels vessants de la zona meridional del Montsià, classificades en dos grups (SE i NO) El model digital d’elevacions MDE El model digital d’elevacions és el métode que s’utilitza actualment per enregistrar els valors d’altimetria. Es tracta d’un model raster on per a cada cel.la s’hi emmagatzema el seu valor d’altimetria. L’avantatge d’aquest métode és doble, d’una banda permet el tractament digital del conjunt del relleu d’una zona determinada i d’altre banda permet l’obtenció de productes derivats que són de molta utilitat per al coneixement i la gestió del territori, entre aquests productes derivats cal destacar-ne els que hem vist anteriorment: els pendents, la orientació, els mapes d’ombres, etc.
El model d’elevacions del Montsià sense classificar, (cada píxel te un valor diferenst d’altitud ...