Apunts Técicas de Investigación Qualitativas (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 2º curso
Asignatura Técnicas de Investigación Qualitiativas
Año del apunte 2015
Páginas 12
Fecha de subida 04/04/2015
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Tècniques d’anàlisi qualitatives BLOC I: Introducció a la investigació: opcions metodològiques. Disseny de la investigació i fases del procés TEMA 1: EL MÈTODE D’INVESTIGACIÓ ● coneixement comú =/ coneixement científic: el primer és simple i no abstracte, el segon complex i s’hi accedeix a través del mètode científic.
● la ​ ciència política com a ciència​ , en tant que genera coneixement: - fiable​ : reproduible (si es repeteix l’anàlisi donarà el mateix resultat) - vàlid​ : adequat (es registra adequadament la realitat estudiada) ● paradigmes positivistes interpetacionistes realitat objectiva subjectiva relació investigador - realitat no hi ha relació interaccionen valors no sí conceptes definicions prèvies definicions que sorgeixen investigant objectius predir explicar, entendre ● mètodes són les maneres d’enfocar el problema, buscar-hi resposta i com es realitza la investigació. Poden ser: quantitatiu qualitatiu paradigma positivista interpretacionista realitat objectiva objectiva, comprensible a través de categories subjectives.
objectiu construir lleis entendre la realitat a partir coneixement contextualitzat.
mesura diferències en el nombre de variables diferències de les variables nombre de casos molts pocs mètode de sel·lecció atzar intencionadament conclusions generalitzables exhaustives, tracen interpretacions del 1 Tècniques d’anàlisi qualitatives Investigació qualitativa ● Característiques - inductiva: models a partir d’observacions empíriques de la realitat.
- tracta de descriure de manera total i contextualitzada successos complexos.
- busca una comprensió íntegra del fenòmen - per comprendre i interpretar el món social a través d’estudiar les seves circumstàncies.
- vol entendre o interpretar els fenòmens tenint en compte el que representen per els persones implicades.
- vol produir comprensió contextual sobre dades riques, matisades i detallades.
● Objectius - proporcionar ​ descripcions​ contextualitzades del fenòmen.
- oferir ​ noves perspectives​ sobre fenòmens ja coneguts.
- contribuir amb informació en ​ profunditat​ que no es pot assolir amb mètodes quantitatius.
- aportar ​ exploracions inicials​ per generar hipòtesisi i desenvolupar teories.
- proposar ​ explicacions​ per a les troballes inesperades en estudis quantitatius.
TEMA 2: DISSENY D’UNA INVESTIGACIÓ QUALITATIVA Investigació: procediment reflexiu, sistemàtic, controlat i crític que permet descobrir nous fets o dades en qualsevol camp del coneixement humà. Ha de ser...
- fàctic (basat en fets) - autocorrectiu i progressiu - transcendental - amb inferència: - verificat empíricament - descriptiva (per comprendre un fenomen) - causal (per explicar un fenomen) ● etapes 1) Definició de l’objecte d’estudi, problema o conflicte 5) Preparació de l’entrada al camp 2) Contextualització teòrica / empírica 6) Recollida d’informació 3) Justificació del problema 7) Anàlisi i interpretació 4) Selecció del cas, la mostra i el camp de treball 8) Presentació de resultats, conclusió L’objecte d’estudi​ (problemàtica) ● tipus​ : - problemàtica ​ substantiva​ : anàlisi d’un aspecte de la realitat social o cultural que es manifesta en la pràcitca → ​ inductiva - problemàtica​ formal​ : s’origina de conceptualitzacions → ​ deductiva 2 Tècniques d’anàlisi qualitatives ● plantejament del problema: selecció i conceptualització a través del contacte directe. Cal formular-lo de manera clara i precisa, concretant les limitacions i els supòsits en que es basa (què volem i què no volem fer).
● justificació​ : documentació de la realitat a analitzar, 2 fases: - justificació i rellevància.
- contextualització: a través de documenmtació (marc teòric) o entrevites preliminars (que t’estalvien fer la matada de llegir tot el que s’ha fet al respecte).
● plantejar-lo a través d’una ​ pregunta​ factible. Aquesta ha de ser: - rellevant - ha d’indicar l​ ’aportació​ : no s’ha investigat abans / resol una polèmica / completa o precisa / refuta / aplica una teoria a un cas - limitada en espai i temps - característqiues: rellevant (socio-políticament i acadèmicament), concreta i específica, analítica (no admet resposta sí/no), clara i abarcable, connectada (interessant).
Els objectius - generals​ : raons de les que deriva l’estudi.
- específics​ : propis o interns de l’investigació.
→ interacció amb la pregunta: Tipus d’investigació Objectius Pregunta analítico conceptual el·laboració clarificació...
empírico descriptiva descripció i interpretació com passa? com és? empírica explicativa explicació (causalitat) per què passa? en quines condicions? normativa judicis de valor com ha de / hauria de ser? conceptual, què és…? quines són les percepcions? Les hipòtesis​ ajuden a donar una direcció a la investigació, són prediccions que poden ser provades.
- clara conceptualització (identificar els termes que inclou l’enunciat).
- referents empírics (per corroborar o refutar).
- especificació clara de les condicions en que es pot demostrar.
- relacions precises amb els conceptes del camp de coneixement a que fa referència.
El cas d’estudi ​ per a conèixer dades. Fonament de gran part de la investigació - forta capacitat descriptiva i explicativa d’un cas - desenvolupa hipòtesis - material secundari per a altres investigacions - posa en dubte teories existents - proporciona noves idees 3 Tècniques d’anàlisi qualitatives ● justificació​ del cas d’estudi - divergència amb les prediccions fetes fins el moment - rellevant per interès polítics o social.
- riques a de dades - valor intrínsec del cas.
● tipus​ de casos (Lijphart) - teòric (amb marc teòric) - crucial (gran interès per posar a prova una teoria) - interpertatiu (teories relatives al cas) - desviat (s’allunyen de la pauta generalitzada, ¿per què?) pros - contres s’examina l’objecte de forma intensiva escollim teories i conceptes que s’ajustin millor fenomen explicat a la llum de les característiques del cas - utilitat limitada en la validesa de conclusions generalitzades omet variables d’anàlisi L’anàlisi comparat ​ explora diferències i similituds entre diferents unitats. Es basa en la comparació sistemàtica i controlada d’un nombre de casos reduit, escollits segons les seves característqiues.
● Tipus ​ de comparacions segons casos - casos més similars: donen resultats diferents, volem saber quin és el causant de la diferència de resultats.
- casos més diferents: donen resultats similars, volem saber quina és la similitud que ho causa.
La mostra - població​ : conjunt de referència en el que es basa la investigació.
- mostra:​ subconjunt que prendrem de referència per a investigar - mostra representativa​ : té les característqiues rellevants de la població.
Un bon mostreig permet estimar a partir de les característiques d’una part del total, les característiques del total. Pot no ser només d’actors, també esdeveniments, escenaris, documentació, llocs… BLOC II: La recollida de dades qualitatives; tècniques i estratègies Quan s’entra al ​ camp d’anàlisi (institució, subcultura, família, grup, polítics, empresaris…) cal tenir el disseny de l’investigació tancar (pregunta, temps marcats…) i iniciar el contacte. Cal adoptar una actitud adequada i tenir paciència a l’hora de contactar ja que és un procediment “pesat”. Pot passar: - tèncnica de la bola de neu: les persones amb qui contactem ens posa en contacte amb altres - tècnica del porter: una persona en en va presentant d’altres, ens guia durant el procés.
Les ​ dades s’han de recollir de manera sistemàtica, només de casos rellevants i estar organitzades i categoritzades amb etiquetes uniformes (temàtica, cronologia, font). Caldrà explicar com es generen les dades, obtenir-e el major nombre, a través d’un mètode fiable; a poder ser ha de ser reproduible.
4 Tècniques d’anàlisi qualitatives ● tipus de dades - qualitatives / quantitatives - primàries / secundàries (si s’han extret de manera directa de la realitat o no) ● tractament de dades​ : - anonimat: la identitat de qui participa no sortirà de l’equip d’investigació.
- confidencialitat: no es poden identificar les presones - atribució: evitar l’atribució directa o indirecta dels comentaris.
Tècniques de recollida de dades La pregunta d’investigació guiarà la tècnica escollida, segons aquesta cada tècnica sera més o menys productiva.
● tipus​ de tècniques: - directes o interactives:​ entrevistes, grups de discusió, observació.
- indirectes o no interactives:​ anàlisi documental → es poden utilitzar de manera combinada: - entrevista + grup de discussió → examinar de forma estratègica temes (contested issues) sorgits en les entrevistes.
- grup de discussió + entrevista → tractar qüestions rellevants i sensibles que en un grup de discussió no es pot.
- anàlisi documental + entrevista → per contrastar i confirmar l’info obtinguda - tècniques defectuoses quan les dades recollides no satisfan els interrogants o no s’adequa a la realitat investigada.
● premises​ a les dades i tècniques (6) 1) promoure l’​ objectivitat ​ (rigor, no interferir, aclarar varietats de significat) 2) evitar la​ saturació​ d’informació (pot ser redundant) 3) crear una lògica ​ circular​ (flexibilitat i contrast, si cal es reformula) 4) triangular​ : ús de 3 o més vies per arribar als resultats.
- complemetació: dos visions mostren dos vessants de la realitat.
- combinació: integrar un mètode en un altre.
5) seguir el principi de ​ coherencia​ (no contradicció ni confusió).
6) dotar de​ sentit ​ (respondre pregunta d’investigació) TEMA 3: ANÀLISI DOCUMENTAL ● objectiu: organitzar les fonts d’informació.
● document​ : objecte creat per transmetre informació. ​ Tipus​ : - oficials: documents interns, estatuts, prgrames electorals, debats paralmentaris...
- públics: mitjans de comunicació, fotografies, pàgines web...
- personals: diaris, cartes, autobiografies...
● elements​ de l’anàlisi: suport maetrial / contingut. → anàlisi: formal i extern / missatge intern.
5 Tècniques d’anàlisi qualitatives pros - contres única via per a certes informacions.
costos menors: via ràpida i senzilla.
dades i informació creïbles.
discret.
- biaix (info selectiva).
inexactitud.
difícil o impossible accés a certes dades.
pot ser incomplet.
● passos per a l’anàlisi: 1) ​ tenir clar ​ la pregunta, l’ús dels documents, si l’anàlisi és: - sincrònica (un moment en el temps) - diacrònica (diversos) 2) tipus de mostra i ​ sistematicitat ​ en la recol·lecció 3) màxima ​ proximitat​ amb els documents: identificar i etiquetar idees, contingut… 4) ​ gestionar dades: comparar i contrastar aspectes trobats, posar dades en ordre, classificar en unció de: conceptes, codis o categories analítiques.
5) ​ examinar​ la informació recollida i plantejar relacions amb l’estudi.
TEMA 4: L’OBSERVACIÓ PARTICIPANT ● usos​ : - aproximar-se a un problema del que no hi ha investigació.
- analitzar comportaments / dinàmiques, relacions i interaccions.
- observar fenòmens que els protagonistes neguen practicar (ilegal…).
- fenòmens que succeeixen fora de la mirada pública.
- identifical elements omesos, complementar o validar dades...
pros - contres dóna informació general (imatge de situació) info directa sobre el comportament observable i les relacions discreta costos baixos - dificultat per registrar informació (no hi ha estandarització) dades esbiaixades per la subjectivitat extensió dels temps investigadors qualificats i entrenats ● el procés d’observació a.
què observar? context físic, social, interaccions, convencions, pre-concepcions llenguatge verbal i no verbal, què no passa...
b. com observar?​ Tipus d’observació - participant / no participant - situacions naturals / artificials - encoberta / no encoberta (són conscients que son estudiats?) - estructurada / no estructurada (posem directrius?) - directa/indirecta (mentre passa o més tard (gravacions)) ● l’investigador: no s’ha d’involucrar.
6 Tècniques d’anàlisi qualitatives ● l’entrada: cal no ser vist com un intrús, no deixar-se aclaparar per la informació, perspectiva selectiva.
● el vincle: interessar-se pels interessos dels informats, veure que es te en comú, compartir el món simbòlic, ser humil amb la info obtinguda, localitzar el líder, els informats clau, les tensions, els informants hostils...
c.
on observar? ​ Preguntar però no en excés, no forçar ni demanar judicis de valor, conduir la conversa cap als temes clau. Tipus d’escenaris: públics, semipúblics, privats.
d. quan observar?​ temporalitat: principal límit. Periodicitat: sincrònica / diacrònica.
e.
com registrar? prendre notes (sempre), descrivint les persones, fets, converses, sentiments, intuïcions, hipòtesis, arguments… Descripcions =/ percepcions de l’investigador.
f.
- diari: relat amb l’experiència viscuda i fets observats, redactat al final d’una jornada.
- quadern de notes: per anotar sobre el terreny.
- quadern de treball: formes de representació gràfica (esquemes, diagrames) com analitzar? Establir relació amb el que ens proposavem (no llista de curiositats). Descripció d’observacions, exemples representatius, coparar i contrastar (amb dades d’entrevistes o anàlisi documental).
TEMA 5: L’ENTREVISTA EN PROFUNDITAT Conversa natural - Conversa artificial comunicació verbal i no verbal no hi ha dinàmica rígida pregunta-resposta confiança i espontaneitat (en graus diversos) - definició d’objectius als que s’orienta l’entrevista dinàmica a partir de l’evolució de pregunta-resposta confianá i confidencialitat. principis de cooperació i asimetria.
● usos: - el contacte interpersonal és important - calen dades si informació en més profunditat - es busca objectivar subjectivitats - s’analitzen comportaments o qüestions complexes o delicats - es pensa que amb altres mètodes no s’obtindrà una visió completa pros - contres material ric i detallat permet aprofundir ofereix noves aportacions no previstes l’entrevistat relativitza la importància dels fenòmens es pot personalitzar les qüestions a l’entrevistat - mé stemps es registra molta variació requereix pràctica i experiència genera molta informació a processar no facilita les generalitzacions depèn de les habilitats de l’entrevistador 7 Tècniques d’anàlisi qualitatives ● el procés​ de l’entrevista a.
revisar la ​ pregunta d’investigació, completar-la amb sub-preguntes més en profunditat, identificar temes clau.
b. seleccionar la​ mostra​ , per: tipologia / qualitat / quantitat accessibilitat c.
preparar l​ ’accés​ . negociar: directe / indirecte, formal / informal. L’entrevistat pot parar l’entrevista i demanar anonimat. Concretar el lloc.
d. preparar el ​ guió​ : - grado de estructuración: (encuesta) → dirigides (estructurades) → semi-dirigidas (semi-estructurades) → no dirigides (no estructurades) - contingut: temàtiques o focalitzades / genèriques / bibliogràfiques → ordenar en blocs temàtics - objectiu: explorar / conèixer, explicar - participants: individuals / grupals - tipus de guió (implicació de l’entrevistador): anonimat (o casi) / distància / complicitat e.
desenvolupament de l’entrevista:trencar el gel, crear un clima amable, no ser crítics i escoltar i esperar (evitar invasions).
f.
transcriure les dades: transcriure informació no verbal, conservar els marcadors sense significat… deixar espai als marges per la codificació.
TEMA 6: EL GRUP DE DISCUSIÓ Reunió artificial de persones que discuteixen sobre un tema per recollir el discurs col·lectiu (consens i desacord).
El procés a.
revisar la pregunta d’investigació b. seleccionar la mostra (6 - 10 persones). homogeneitat interna però heterogeneitat parcial o controlada. Per evitar inhibicions anonimat i desconeixement previ.
c.
preparar el guió - grups presencials: grup intervenció - acció - paryicipació (forta intervenció de l’investigador) - grups nominals: s’escriuen les idees, es posen en comú i es discuteixen.
Guió esquematitzat per centrar i orientar el debat.
- Preguntes: - introductòries (tema general) - clau (2-5 per aconseguir la info central) - finals (tancament i reflexió) - Exposició de resum igualment - Pregunta d’acord: el resum està be? Abarca els punts més importants? 8 Tècniques d’anàlisi qualitatives d. desenvolupament​ del grup de discussió - ubicació: lloc convenient i accessible, bon ambient.
- temporalitat: 1h - 1h30min - organització: introducció i objectius / normes bàsiques / preguntes / resum ● moderador: entusiasta per a crear ambient relaxat i confortable, neutral, que centri la discussió, creador d’equitat discursiva (que tothom parli més o menys igual), aclariments, control del temps.
● observador: rebre els participants, controlar gravacions, passar qüestionari de dades sociodemogràfiques, prendre nota de les idees principals, registrar aspectes no verbals.
e.
transcriure les dades: transcriure informació no verbal, conservar els marcadors sense significat… deixar espai als marges per la codificació.
f.
analitzar​ les dades: - freqüència - significats (conceptes utilitzats) - especificitat - confrontació - emoció (entusiasme, passió…) (idees, interpretacions, experiències i sentiments) El grup Dephi: grup de discussió que evita reunir físicament els components i la interacció entre ells.
Es fan entrevistes individuals i a cada ronda va afegint els resultats de les entrevistes individuals.
● usos: opinió de persones expertes en igualtat de condicions (no hi ha lideratges) i així recolza les decisions rellevants . Combina consens i priorització: davant la diversitat d’opinions busca identificar punts comuns i jerarquitzar.
● avantatges: evita la influència dels dominants, evita biaixos particulars o de grup i la pressió grupal a la conformitat, acomodament.
● procés: 1) formulació del problema 6) tercer qüestionari (discussió i arguments) 2) selecció dels participants (10-30) 7) quart qüestionari (preguntes i respostes) 3) desenvolupament d’un qüestionari 8) qüestionari final (postura final) 4) anàlisi del primer qüestionari (categories) 9) anàlisi de resultats 5) segon qüestionari (acords i jerarquies) 10) informe final (jerarquia i arguments) BLOC III: Tècniques d’interpretació i anàlisi de la informació recollida. Presentació de resultats.
TEMA 7: TÈCNIQUES D’INTERPRETACIÓ, CODIFICACIÓ I ANÀLISI Anàlisi i inferència ● característiques de l’anàlisi - ha de ser trasparent, justificat i sistemàtic → i adequat per a interpretar el teu tipus de dades - procés racional que hauria de buscar l’objectivitat 9 Tècniques d’anàlisi qualitatives - consisteix en deconstruir les dades en parts per explicar-les i entendre les relacions entre elles.
- objectiu: identificar patrons i comparar les categories: donar sentit a la informació simplificant la complexitat.
- implica interpretació creativa - l’anàlis conclueix amb la inferència: les generalitzacions que es poden fer a partir dels resultats. S’han d’evaluar i explicar com es poden aplicar o no en altres contextos.
anàlisi qualitatiu - - inductiu: les categories s’el·laboren a mida que avança la recol·lecció de dades.
sistema de codificació previ a la recol·lecció però com a guia, no és definitiu.
les categories e spoden alterar, afegir-ne, suprimir-ne… és un procés dinàmic.
codificació múltiple d’un mateix fragement textual.
anàlisi quantitatiu - - procediment classificatori.
codificació com a eina mecànica d’assignació d’un nombre a les dades.
cada dada s’ordena en una sola categoria sistema de codificació previ a la recol·lecció de dades i de caràcter tancat.
● fases de l’anàlisi 1) validació i reducció de dades​ : l’objectiu és reduir la gran quantitat de dades (eliminar les no revelades o duplicades, posar les rellevants totes en el mateix format, organitzar clarament, es validen les carpetes, buscant errors) 2) classificació, codificació/categorització de la informació.​ a mà o amb el programa CAQDAS o excels. Hi ha 3 mètodes fomamentals per analitzar les dades qualitatives: - codificació​ : paraules o frases esdevenen lletres i /o números.
- anàlisi de contingut​ : per temàtiques, quantificació de paraules clau de manera individual.
- anàlisi del discurs​ : a través de categories analítiques. Llegir l’opinió a través de la manera d’expressar-se.
3) Comprovació. (categpories, dades, arreglant els que estiguin malament i veien per que és aixi, fusionar repeticions si cal…) 4) Inferència: - fer sistemes de codis segons relacions internes i externes entre categories i classificar-les.
- té 2 funcions fonamentals: analitzar i descriure la realitat i informar i explicar (teoria per conceptualitzar) - objectiu: inferir de la informació a respostes a les preguntes plantejades.
5) desenvolupament de la teoria o arguments - els arguments desenvolupats per inferències poden suposar una teoria, però sempre han d’anar suportats per les dades obtingudes → ho ilustrem amb exemples.
● codificació a.
com es codifica? 10 Tècniques d’anàlisi qualitatives - s’agrupa la informació en categories que recullen idee, conceptes o temes.
- es substitueixen paraules o frases per lletres i/o números (codis) que equivalen a les mateixes.
b. com han de ser els codis? s’ordenen, tenen una definició precisa i un significat.
c.
tipus de codis: - teòric: sorgeixen del marc teòric, la literatura.
- descriptiu: descriuen la realitat, el fenomen.
- inferencial: es diferencia una realitat de patrons o grups repetits en diversos codis.
TEMA 8: ANÀLISI DEL DISCURS, DE CONTINGUT U GROUNDED THEORY Anàlisi de contingut:​ detectar paraules clau, el cost és relativament baix. És objectiu, en tant que quantificable. Els resultats, però són limitats, no exploren el problema en profunditat, és una bona eina complementària però per sí sola té poc valor.
● usos​ : - detectar principals àrees / temes - detectar si hi ha majorai de temes positius, negatius o neutres - contrastar com es tracta un mateix tema - analitzar l’estructura dels discursos.
● Software d’ajuda​ : simplifiquen la feina però no la substitueixen, sobretot idssenyats per a l’anàlisi qualitatiu.
Anàlisi del discurs ● discurs:​ text i parla en un context, a través del llenguatge s’expressa com volem que sigui el món, més que una representació de com és, de manera que permet entendre ideologia, opinions, actitud… ● usos: ​ analitzar intencions subjacents de l’emissor, detectar formes d’abús de poder o desigualtat, com el discurs condiciona l’opinio pública, entendre una perspectiva… ● mètode:​ Cal tenir molt en compte el context (qui parla, per a qui, amb quin objectiu, on i quina i ideologia, opinions i actituds de l’individu). Tot discurs inclou un ells - noslatres, és important identificar: - ènfasi en els nostres aspectes positius - mitigació dels nostres aspectes negatius - ènfasi en els seus aspectes negatius - mitigació dels seus aspectes negatius ● categories​ (nivells) - macro: macroproposicions i representació social dels actors.
- micro: - semàntica: generalitzacions, metàfores, hipèrboles, presuposicions, implicacions.
- lèxic: termes deshumanitzats, distançament, lèxic de denotacions / connotacions negatives.
- sintaxis: nominalitzacions, passivitzacions.
- retòrica i argumentació: discurs argumentatiu o manipulatiu.
11 Tècniques d’anàlisi qualitatives ● la teoria fonamentalista​ : mètode d’investigació de la teoria que emergeix de les dades, l’objectiu és identificar processos socials bàsics. Genera una teoria explicativa del fenomen estudiat a través de la inducció. Sobretot es fa servir per entendre la conducta humana en organitzacions particulars, grups socials...
TEMA 9: PRESENTACIÓ I VALIDACIÓ DE RESULTATS ● criteri i rigor científic aspecte definició terme científic terme naturalista valor de la veritat coherencia entre dades, realitat, resultat i concluisons validesa interna credibilitat aplicabilitat resultats transferibles a altres contextos validesa externa transferibilitat consistència grau en que es repetirien els resultats si algú altre fa l’estudi fiabilitat dependència neutralitat resultats no esbiaixats i es poden confirmar objectivitat comfirmabilitat ● la presentació de resultats​ : representació i estructuració del fenomen estudiat, per satisfer els objectius i que l’audiència ho comprengui.
○ Recomanacions: la inforamació ah de seguir una línia argumental segons l’objectiu (pregunta), coherencia, resultats i conclusions en base a les dades… ○ Tipus d’informes: - descriptius​ : definició, categorització i aparició de classificacions. Es proposa un exemple on es representen categories i classificació, es ressalta les diferències entre ells i es mostra a través d’una taula comprensible.
- explicatius​ : associacions i enllaços entre evidències per explicar un fenòmen. Hi ha raons empíriques i té sentit comú, els conceptes són explicatius.
○ Estil d’informe:​ 1a/3a persona / activa o passiva / present o passat / termes tècnics, però evitar-los als resultats.
○ Recursos de presentació​ : material ilustratiu (determinar llenguatge, ilustrar significat del fenòmen i el que s’explica…) representacions vistals i diagrames (quan hi ha molta dib¡versitat, fenòmens complexos, relacions i associacions entre factors, resumir…) ○ Honestitat i exactitut​ : evitar el plagi, citar correctament, ús de referències bibliogràfiques.
- frase curta: cometes - frase llarga: indexada amb lletra i interlienat menors.
- idea reformulara: font 12 ...