La cuestión prejudicial (0)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Derecho Comunitario
Año del apunte 0
Páginas 5
Fecha de subida 03/06/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

LLIÇÓ 25 La qüestió prejudicial : a) naturalesa, objecte i característiques; b) característiques dels actes objecte de la qüestió prejudicial; c) condicions per exercir el recurs prejudicial. Efectes de les sentències prejudicials.
LA QUESTIÓ PREJUDICIAL Una de les característiques del dret comunitari és el fet que la seva aplicació no es confia únicament a una institució comunitària, com és el TJUE, sinó també i sobretot als òrgans jurisdiccionals dels Estats membres, que poden i tenen el deure, bé a instància de part o d’ofici, aplicar l’ordenament jurídic comunitari en la resolució dels litigis que conegui quan això procedeixi per raó de matèria.
Així, al quedar confiada l’aplicació judicial ordinària del dret de la UE als diferents jutges i tribunals dels Estats membres, els riscos de dispersió en la seva aplicació són diversos, per raó de diferents interpretacions divergents.
D’aquí neix la necessitat d’un mecanisme de control que garanteixi la unitat davant dels nombrosos i qualitativament importants problemes que l’aplicació del dret comunitari podria suscitar i, a fortiori, la importància de la opció escollida per dur-ho a terme  la qüestió prejudicial ART. 267 TFUE El TJUE serà competent per pronunciar-se, amb caràcter prejudicial: - Sobre la interpretació dels Tractats Sobre la validesa i interpretació dels actes adoptats per les institucions, òrgans o organismes de la UE Quan es plantegi una qüestió d’aquesta naturalesa davant de un òrgan jurisdiccional d’algun dels Estats membres, aquest òrgan podrà demanar al TJUE que es pronunciï sobre aquesta qüestió, si estima necessària una decisió al respecte per poder emetre el fallo Quan es plantegi una qüestió d’aquest tipus en un assumpte pendent davant de un òrgan jurisdiccional nacional, las decisions del qual no siguin susceptibles d’un ulterior recurs judicial de dret intern, aquest òrgan estarà obligat a sotmetre la qüestió al TJUE Quan es plantegi una qüestió prejudicial en un assumpte pendent davant de un òrgan jurisdiccional nacional en relació a una persona privada de llibertat, el TJUE es pronunciarà amb major brevetat El funcionament de la qüestió prejudicial és simple. Significa que tot òrgan jurisdiccional nacional avocat a resoldre en un litigi ha d’examinar prèviament si l’ordenament jurídic comunitari és necessari al cas de autos. Si ho estima de necessària utilització, ho aplicarà, i encara que sigui en contra de normes del seu dret intern incompatibles, tenint en compte, en aquest cas, el principi de primacia del dret de la UE.
Si té dubtes raonables sobre la aplicabilitat al cas concret, bé perquè no tingui clar el sentit de la norma o perquè consideri que pot ser invalida, podrà i tindrà el deure de plantejar el tema davant del TJUE.
Qui planteja la qüestió prejudicial s’anomena jutje a quo i el TJUE que rep aquesta qüestió s’anomena jutge ad quem. Un cop s’hagi remès aquesta qüestió prejudicial, el jutge comunitari, després d’un procediment semblant al que existeix en drets interns per la resolució de incidents processals, fallarà sobre les qüestions formulades pel jutge nacional i transmetrà la resposta al jutge a quo el qual, en tant que la sentència prejudicial és obligatòria, resoldrà el litigi nacional a la vista d’allò que es disposi sobre la qüestió prejudicial.
L’article 267 del TFUE regula un procediment prejudicial, no contenciós, que estableix una cooperació directa entre el jutge nacional i el TJUE, en un pla més de igualtat que de jerarquia, i revestit d’un marcat accent de ordre públic.
Els resultats del incident prejudicial poden considerar-se clarament satisfactoris a la vista de la freqüència del seu ús i, sobretot, la seva contribució decisiva a la clarificació i desenvolupament progressiu del Dret de la UE. Per tot això pot ser que sigui un dels procediments que menors modificacions ha experimentat amb les successives reformes del dret primari o originari.
Qüestió prejudicial de interpretació versus qüestió prejudicial de validesa L’article 267 TFUE diferencia entre qüestions prejudicials de interpretació i de validesa però, a la vegada, estableix un règim jurídic idèntic per les dues modalitats de qüestions prejudicials FUNCIONS - Interpretació  aclarir el sentit i abast de les disposicions comunitàries Validesa  controlar la legalitat d’un acte comunitari una vegada expirat el termini de recurs directe d’anul·lació FINALITAT ESSENCIAL > tot i que sempre es persegueix salvaguardar la unitat de l’ordenament jurídic comunitari - Interpretació  assegurar la uniformitat de l’aplicació del dret de la UE Validesa  preservar la integritat OBJECTE - - Interpretació  poden ser totes les fonts del dret de la UE, amb independència del seu rang o autoria, incloses les sentències del TJ i els actes de les institucions comunitàries que no són obligatoris (recomanacions o dictàmens) Validesa  és més restrictiva, ja que no arriba als Tractats, establert que la validesa dels Tractats no podria ser jutjada per l’òrgan judicial creat per ells mateixos. Tampoc es poden presentar qüestió prejudicial de validesa sobre sentències del TJUE. És a dir, no té raó de ser presentar qüestió prejudicial de validesa en relació a actes no vinculants de les institucions, òrgans i organismes de la UE, pues per tal caràcter el jutge nacional pot acordar per sí mateix no aplicar-ho en cas de autor. A la pràctica, les qüestions prejudicials de validesa es formulen en relació amb actes obligatoris de les institucions comunitàries CONCEPTE COMUNITARI DE JURISDICCIÓ NACIONAL I DE JURISDICCIÓ DE ÚLTIMA INSTÀNCIA Abans de respondre a la qüestió prejudicial, el TJUE controla si l’òrgan que la formula és una jurisdicció d’un Estat membre. Als efectes de l’article 267 TFUE, no importa tant la denominació que tingui l’òrgan del que es tracti en el seu respectiu ordenament jurídic com la funció que du a terme i la situació jurídica que se li reconegui al seu sistema nacional. En conseqüència, qualsevol òrgan que resolgui en dret, i no en equitat, els litigis sotmesos mitjançant una decisió obligatòria i la situació estatutària del qual garanteixi la seva independència i imparcialitat, podrà ser reputat jurisdicció als efectes del plantejament de qüestions prejudicials.
En el cas espanyol, els òrgans integrants en el Poder Judicial són jurisdiccions des de la perspectiva del 267: - Jutjats de primera instància i instrucció Jutjats penals, mercantils, de lo social i de lo contenciós – administratiu Audiències provincials i Tribunals superiors de Justícia Audiència nacional i Tribunal Suprem Tribunal de defensa de competències i Tribunal Econòmic – Administratiu (encara no estar integrats en el poder judicial, el TJUE els ha considerat també) Tribunal de Comptes Tribunals de defensa de competències autonòmiques (exemple: Autoritat Catalana de la Competència) Tribunal Constitucional  tot i ser controvertit doctrinalment, el TC si seria jurisdicció als efectes de plantejar qüestió prejudicial, ja que és clarament un òrgan jurisdiccional, encara que no estigui integrat al poder judicial, ja que compleix amb tots els requisits, orgànics i funcionals, que caracteritzar la noció de òrgan jurisdiccional que ha definit el TJUE: òrgan creat per llei que té un estatut que garanteix la seva independència i permanència per resoldre en dret els litigis a ell sotmesos mitjançant una decisió obligatòria adoptada en el marc d’un procediment contradictori. Tot i així, als efectes de l’article 267 TFUE, el TC no es considera jurisdicció en base a l’article 177 del Tractat CEE.
L’article 267 TFUE distingeix entre jurisdiccionals facultades i jurisdiccionals obligades a plantejar qüestió prejudicial. El criteri determinant per poder diferenciar-les és el caràcter definitiu de la decisió interna, tot això en base a la teoria concreta i funcional (diferent de la teoria abstracta). Això és la impossibilitat de recórrer en dret intern una decisió que posa fi al procés intern. Amb caràcter general pot dir-se que una jurisdicció nacional no està obligada a plantejar una qüestió prejudicial al TJUE mentre que sigui possible interposar recursos ordinaris i recursos extraordinaris per infracció processal enfront de les decisions definitives de fons, perquè la sentència no es ferma.
Hi ha jurisdiccions determinades que estan, per definició, obligades a formular una qüestió prejudicial, com és el cas a Espanya del TC i el TS. Fora d’aquests casos, s’haurà d’examinar si la decisió que posa fi a l’assumpte és ferma i, per tant, el jutge a quo estarà obligat també a suscitar qüestió prejudicial (com passa amb freqüència amb les decisions de la Audiència nacional i Tribunals Superiors de Justícia) La obligació de presentar la qüestió prejudicial no és automàtica, és a dir, depèn de la concurrència d’un requisit addicional, la necessita d’una decisió per part del TJUE, de manera que una jurisdicció les decisions de la qual siguin fermes, no haurà de formular una qüestió prejudicial si aquesta no és necessària per fallar el procés nacional.
COMPETÈNCIA EXCLUSIVA DEL JUTGE NACIONAL PER APRECIAR LA NECESSITAT DE PLANTEJAR UNA QUESTIÓ PREJUDICIAL EN EL MARC D’UN LITIGI REAL PENDENT D’acord amb l’article 267 TFUE, les jurisdiccions dels Estats membres estan facultades, o obligades si fallen en última instància, a plantejar una qüestió prejudicial quan ho considerin que una decisió sobre interpretació o la validesa del Dret de la UE és necessària per poder fallar en un litigi intern pendent de resolució.
El TJUE va establir que les jurisdiccions nacionals no tenen que plantejar qüestions prejudicials quan aquestes no siguin pertinents per dictar sentència en el procés intern, el significat de l’acte comunitari sigui clar o hagi estat esclarit en decisions prèvies. Això significa que una qüestió és necessària quan una resposta prejudicial pot condicionar el resultat del litigi nacional.
La qüestió prejudicial té com a finalitat ajudar al jutge nacional a fallar en el procés nacional, per lo que el TJUE ha recordat que el litigi intern no pot haver finalitzar, per tant, en el cas de que el procés a quo no estigués pendent de decisió, no serviria de res la resposta prejudicial.
Les parts del procés nacional no poden remetre una qüestió prejudicial al TJUE, ni obligar a la jurisdicció nacional a que la plantegi, ni forçar al TJUE a que al declari inadmissible, ni canviar el seu tenor literal, ni establir noves qüestions prejudicials, ni convertir una qüestió de interpretació en una de valides, ni al inrevés.
Iniciar un procés prejudicial i condicionar el contingut de les qüestions prejudicial, queda al marge de les facultats dels justiciables, sense perjudici de que es pugui fer ús de les vies de recurs perquè es dugui a terme un control jurisdiccional de la resolució. La jurisprudència comunitària sobre a qui correspon el judici de rellevància es clara al respecte i no suscita dubtes.
FORÇA OBLIGATÒRIA DE LES SENTÈNCIES PREJUDICIALS L’article 267 TFUE no fa cap referència a la força vinculant de les sentències prejudicials i a la seva dimensió temporal. La qüestió tampoc ha estat resolta pel Estatut del TJUE. Per fer front a això, el TJUE ha proclamat, expressament, que una sentència dictada a títol prejudicial té per objecte la resolució d’una qüestió jurídica i vincula al jutge nacional per la resolució del litigi principal, així com que la interpretació d’una disposició comunitària o la seva declaració de invalidesa produeixen efectes ex tunc, que es comença a contar a partir del moment de la seva entrada en vigor, sense perjudici de que pugui limitar-se la seva dimensió temporal quan es doni concurrència de consideracions imperioses de seguretat jurídica.
El TJUE ha precisat que les seves sentències prejudicials tenen força obligatòria general, ja es tracti d’una interpretació o d’una declaració de validesa. Des de la perspectiva judicial, això significa que les sentències prejudicials són vinculants al jutge a quo així com, més general encara, per qualsevol jutge que conegui d’un cas anàleg.
- Si es tracta de una interpretació  s’ha de seguir aquesta interpretació si es pretén aplicar la disposició comunitària en el litigi principal Si es tracta d’una declaració de invalidesa  no es podrà aplicar la norma comunitària. En el cas de que el TJUE hagi constatat que la norma no és invàlida, el jutge nacional no pot deixar-la d’aplicar per considerar que és il·legal pels motius rebutjats ni tampoc per nous motius.
Aquesta força obligatòria general no impedeix al jutge nacional formular una nova qüestió prejudicial quan ho estimi insuficientment il·lustrat o no estigui conforme amb aquesta jurisprudència. L’únic que no podrà fer cap jutge es donar una interpretació diferent d’una disposició comunitària ni deixar d’aplicar aquesta per ell mateix.
La vulneració d’allò que es disposa a les sentències prejudicials pot donar lloc a la obertura de recursos judicials (recursos d’apel·lació, cassació i ampara en el cas espanyol) i també pot donar lloc a la obertura d’un procés comunitari de incompliment de l’Estat per causa de la actuació judicial, així com responsabilitat de l’Estat per error judicial. Aquests recursos només podran articular-se en cas de infraccions greus, i no un simple error judicial, de les sentències prejudicials i, més en general, de la jurisprudència comunitària.
...