Història i Epistemologia 1.1 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Historia i epistemologia
Año del apunte 2012
Páginas 5
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5. LA PSICOLOGIA DE LA GESTALT 5.1 INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS Aquest moviment va sorgí dins el corrent de pensament de la Psicologia moderna (Alemanya s.XIX-XX) Es caracteritzava per ser una disciplina plural (aplicable a gairebé tots els fenòmens psicològics) va plantejar interpretacions alternatives al punt de vista Wundtià, entre d’altres.
GESTALT  Psicologia científica, que s’ocupà de l’estudi de la consciencia humana amb mètodes experimentals.
Objct. d’estudi: experiència, processos mentals i esdeveniments conscients.
Es carct. per ser un TOT i defensen que el tot domina les parts KANT.
Experiència conscient: - Interacció entre estimulació sensorial i les accions de les facultats de la ment.
- No es pot reduir a l’estimulació sensorial.
La ment, o cervell (Gestalt): afegeix quelcom que només present a la inf. Sensorial, l’estructura i l’organitza.
Diferencia entre percepció i sensació: el món percebut mai és igual que el món que sentim.
MACH.
Diferencia dos tipus de percepcions que eren independents dels elements que les composaven: - Forma de l’espai: captem l’essència dels elements, independentment de les carct. sensorials.
- Forma del temps: davant d’una gran varietat d’elements sensorials tenim una mateixa percepció.
EHRENFELS.
Estudià a Brentano. Elaborà teories sobre forma i temps de Mach, afirmant que les nostres percepcions contenen Gestaltualitäten.
- Qualitats de la forma o del tot, que no estaven contingudes en els elmnt. d’una sensació.
[Mach i Ehrenfels] Química mental  les sensacions es fusionen fent sorgir una sensació complt. nova.
+ [Mill]  teories en que els elmnt. encara eren necessaris per a fer sorgir l’exp. de la forma.
W. JAMES.
Contrari a l’atomisme o elementarisme de Wundt en psicologia (punt de vista artificial i distorsionat de la vida mental). A la ment no hi trobem elements mentals aïllats sinó un corrent de consciència.
La ment no es pot descompondre en elmnt. més simples per a ser estudiada.
La Gestalt creia que si, però que s’havia d’escollir bé l’objct. d’estudi.
PSIC. DE L’ACTE.
Brentano i Stumpf defensaven una psicologia centrada en els actes de percebre, sentir o resoldre problemes.
No fer introspecció per estudiar els elmnt. mentals sinó els fenòmens mentals. Fenomenologia.
5.2 FUNDADOS DE LA PSICOLOGIA DE LA GESTALT MAX WERTHEIMER WOLFGANG KÖHLER KURT KOFKA Organitzador i sistematitzador de la psicologia de la Gestalt (fonaments, principis i experiències).
1 5.3 PLANTEJAMENTS TEÒRICS  Ataquen l’elementisme de Wundt o La consciència no es pot reduir a elements sense distorsionar el veritable significat de l’experiència.
o El tipus d’exp. estudiada per Wundt i els estructuralistes era artificial.
o No exp. coses en peces aïllades sinó en configuracions intactes, amb significat.
o Exp. conscients, amb significat i intactes.
 Estudi de l’exp. fenomenològica: estudi de l’exp. mental a mida que passa. Tal i com apareix a la consciència de forma natural.
 Intenten demostrar que en qualsevol aspecte de la Psicologia era més beneficiós concentrar-se en els tots (Gestalten) que en les parts (elements) -> Concepció holística.
 Principi de totalitat: el fonament primari de la nostra exp. no el constitueixen els el. individuals sinó a l’inrevés: cada part individual depèn del tot (Gestalt), i les seves qualitats estan determinades per a l’estruct. en la qual s’integren.
Cada component ha de ser considerat com a part integrant d’un sistema dinàmic de relacions.
 La realitat psíquica és unitària. (només es pot comprendre si s’enfoca el conjunt estructural)  No s’ha d’estudiar la ment demostrant com els el. es combinen en el tot (sinó com s’hi subordinen) 5.3 PLANTEJAMENTS METODOLÒGICS  La investigació psicològica es basava en l’anàlisi fenomenològic experimental, on el punt de partida eren els fenòmens (gestalten) i no els elements sensorials aïllats.
 L’estudi es basa en l’exp. en tant la seva configuració i presència actual i global, sense descompondre-la, combinant a la vegada o La descripció o Experimentació rigorosa o Aplicació de les matemàtiques  Exp. de cas únic (representatiu, que conté tota la inf.rellevant)  Condicions exp. recreades amb el màxim de realisme, el més semblants possibles a l’exp. habitual  mètodes introspectiu però no per a investigar peces aïllades (exp. globals amb significació i intactes) 5.4 PERCEPCIÓ FENOMEN PHI o fenomen aparent  excitacions contínues i discontínues òptiques produeixen percepció semblant al mov. continu.  INICI DE LA GESTALT (percepció) L’aparença de mov. era una exp. diferent a la realitat física.
MAX VERTHEIMER Sorgiment de la idea, considerada l’inici de la Gestalt.
 Les percepcions s’estructuren de forma diferent que l’estimulació sensorial.
 Percepció de mov. on no n’hi ha.
 Estudi amb estroboscopis i taquistoscopis (aparell que permet presentar dos estímuls lluminosos en successió temporal i ritme pausat).
Possibilitat de mesurar les variacions de l’efecte percebut en funció del temps de separació entre les 2: successió (interval llarg), simultaneïtat (int. curt), moviment.
Va ser qui va explicar el fenomen en termes psicològics - El tot era dif. a la suma de les parts, la Gestalt no emergeix del el. individuals.
- Allò significatiu és l’organització, no els elements.
2 Wundt o Helmholtz explicaren el mov. aparent en base a l’aprenentatge: re-fixació ocular en e.
successius.
REGLES O PRINCIPIS D’ORGANITZACIÓ PERCEPTIVA: « ISOMORFISME I TEORIA DE CMAPS El cervell té camps estructurals de forces electroquímiques, l’existència d’aquests és prèvia a l’e.
sensorial. Quan arriba la força, interactua i l’e. es modifica.
Experiència conscient: Interacció: entre e. sensorial i camp de força = camps d’actv. (el tot) transformen les dades sensorials (parts), i els otorga significat.
S’introduí la noció d’isomorfisme psicofísic: equivalència estructural entre els patrons d’actv. del cervell i els de l’experiència conscient. (mapa país/país real) El cervell no és un receptor/ registrador d’inf. sensorial passiu (cond, estruct, funcion = sensacions es combinen automàticament per lleis d’associació).
Gestalt  cervell = configuració dinàmica de forces (exp. com a percepcions) que transf. la inf.
sensorial.
« LLEI DE PRAGNANZ (essència o significat últim de l’exp.) Les configuracions creades eren resultat de la interacció de forces físiques que es distribueixen de forma regular senzilla i simètrica.
La inf. sensorial pot ser incompleta o fragmentada, però quan interactua amb un camp de força cerebral, la inf. s’organitza i es completa.
Segons la llei de Prägnanz aquesta organització (exp. cognitiva resultant) serà tan bona (simètrica, regular, simple) com sigui possible.
« CONSTÀNCIA PERCEPTIVA Davant d’estimulacions sensorials diferents percebem el mateix objecte físic. (invariabilitat de l’obj) Els empiristes ho expliquen a través de l’aprenentatge: exp. aprenem a “corregir” aquestes dif.
Gestalt reflex directe de l’actv. continuada del cervell « PRINCIPIS (LLEIS) GESTÀLTICS (actuen com a factors d’agrupació, que configuren els e. en estruç. més simples i conegudes) o Relació figura-fons: separació del camp perceptiu per la nostra percepció: figura(clar, uniforme, focus d’atenció) fons(difús). El conjunt = totalitat o Gestalt.
o Principi de continuïtat: els e. que tenen continuïtat amb altes, s’exp. com a unitat o Princ. de proximitat: quan els e. estan junts, es tendeix a l’agrupació d’aquests com a unitat.
o Princ. de inclusió: es veu la figura que té major número d’e. camuflatge.
o Princ. de semblança: els objct. que són similars tendeixen a agrupar-se com a unitat (forma, tamany, color).
o Princ. de tancament: les figures incompletes s’acostumen a percebre com completes.
5.5 APRENENTATGE PER INSIGHT Plantegen una alternativa a les interpretacions mecanicistes dels conductistes El cervell és una tendència en equilibri (Prägnanz) l’existència d’un problema -> trenca l’equilibri i la tensió genera motivació per solucionar-lo.
 Tanteig cognitiu  resolució de problemes basat en l’exploració perceptiva de l’entorn, intentant dif. solucions. Animal intel·ligent (entendres relacions estruc. i instrum) comprensió.
3  Insight o aprent. Penetrant: o Estadi de pre-solució: calibració situació, prova de dif. hipòtesis (tanteig) o Insight: de cop l’animal “sap”, “entén”, “compren” allò que ha de fer per resoldre-ho  de pre-solució a solució sobtada i completament  execució de l’acció-solució uniforme i lliure d’errors.
 Solució retinguda per un considerable període de temps  El princ. obtingut es pot generalitzar a altres tipus de problemes.
5.6 TRANSPOSICIÓ Un organisme aprèn principis o relacions, no respostes específiques a situacions esp. Un cop està après el princ., l’organisme l’aplica a situacions similars transposició.
5.7 PENSAMENT PRODUCTIU vs reproductiu GESTALT  Proposen un tipus de pensament basat en l’enteniment de la naturalesa del problema, en la comprensió (contrari a la repetició i memorització, que impedeixen la creativitat i comprensió) Problema = desequilibri cognitiu Solució = restabliment harmonia cognitiva Aprenentatge i resolució de problemes: satisfacció i reforç intrínsec  Comprensió: factors emocionals, actituds, percepcions... s’ha d’ordenar i reordenar cognitivament l problema, fins arribar a la solució. S’han d’estructurar els el. de la tasca.
5.8 MEMÒRIA  Wertheimer i Köhler  es van orientar més als aspectes físics i neurològics  Koffka (i com veurem després, Lewin) als aspectes psicològics (les explicacions de l’activitat psicològica i d’adaptació de la conducta) KURT KOFKA: = Prädnanz ( recordem l’essència de les nostres experiències) Activ. del cervell causada per un succés de l’entorn, quan aquest s’acaba, l’activ. cerebral també, quedarà una traça de memòria.
En les properes exp. relacionades, s’implicarà una interacció amb la traça anterior i es registrarà allò comú a les exp.
S’originarà una traça més estable i ferma.
5.9 Ta DE CAMPS DE LEWIN (aplicació dels princ. de la Gestalt: Motivació, Personalitat, Dinàmiq. de grup) Fundador de la psicologia social, aportacions sobre dinàmiques de grup Estudis a nivell teòric/bàsic i pràctic/aplicat Concepte arist. ciència (essències internes i categories) Psic. arist. (determinants interns de la conducta (Instints), classifació persones en categories normals-anrmls.
Concepte gal. ciència (causalitat exterior i dinàmica de forces) Psic. gal. (causalitat universal, tot el que passa = influències externes).
S’ha de donar importància a les forces dinàmiques (atracció/repulsió) complexes que actuen sobre l’individu en un moment donat determinen la conducta (comportament)    individu = component més, unitat estat d’equilibri o tensió depèn l’actuació de les forces.
Conducta = resultant de la dinàmica de forces interactives 4 ESPAI DE VIDA  - PRINC. DE CONTEMPORANEÏTAT : un succés psic. ho és sempre que són presents en l’espai de vida (influeixen pensament i conducta) successos imaginaris o passats.
MOTIVACIÓ  es dóna en la cerca d’un balanç psic. per a cobrir les necessitats psic. i bio., es crea una tensió, reduïda amb la satisfacció de la necessitat.
CONFLICTE  - Aproximació-aproximació: atracció per 2 objectius agradables al mateix temps.
- Evitació-evitació: rebuig de 2 objectius desagradables.
- Aproximació-evitació: un únic objectiu que te pros i contres.
DINÀMICA DE GRUPS (sist. Físic) = cervell  la conducta dels el. individuals es det. per la conf. del camp d’energia existent, la naturalesa de la conf. influirà en la dels membres (interdependència dinàmica).
- Grup democràtic: el líder anima a fer un anàlisis grupal i la participació de tots en la presa de decisions. (altament productiu i amistós) - Grup autoritari: el líder pren les decisions i després comunica als demés que poden o no poden fer.
(altament agressiu) - Grup laissez-faire: no es prenen decisions, i els membres fan el que volen. (improductiu) 5.10 TRAJECTÒRIA I DESTÍ DE LA GESTALT Psicologia escolar, Psicologia social, Psicologia de la personalitat, Psicodiagnòstic 5.11 IMPACTE CRÍTIQUES Termes i conceptes centrals poc precisos i difícils de concretar experimentalment (Gestalt, llei Prägnanz,...) Els conductistes van atacar la preocupació de la Gestalt per la consciència  era un retrocés a l’antiga metafísica que just s’acabava de superar.
APORTACIONS: Oposició a l’estructuralisme i al conductisme extrem.
Enriquiment de la psicologia als EUA.
Influencia en quasi tots els aspectes de la psicologia moderna.
5 ...