Conferencia 2. Els somnis en psicologia (2016)

Otro Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Atenció i Percepció
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 22/08/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Processos Psicològics: Atenció i Percepció Oliwia Ciurlej Els somnis en psicologia: Més enllà de Freud  Donar significat als somnis Les persones sempre hem tractat de donar sentit als somnis.
Es basa en la idea/intuïció que hi ha una connexió entre els somnis i els processos psicològics.
Una altra possibilitat és que siguin una expressió simbòlica d’aquests processos.
Però, les similituds/connexions responen a analogies simplistes.
No és una ciència.
El contingut dels somnis es veu influenciat per les experiències que vivim en la vida quotidiana.
 Els somnis en psicologia En les cultures antigues els somnis eren interpretats simbòlicament: - Vies de comunicació amb els deus.
Antic testament: Josep interpreta els somnis del faraó (7 vaques grosses i 7 vaques primes...).
El cristianisme medieval rebutja aquesta concepció: tot el que no passava per l’Església no era acceptat.
Interès renovat amb l’obra de Freud.
Dècada dels 50: perspectiva fisiològica. La fisiologia es va començar a interessar pels somnis.
Actualment: Els somnis com a activitat cognitiva, neurociència. S’estudia com afecten els somnis en el cos humà, quines zones del cervell s’activen... ja no s’estudia tant el contingut, sinó les conseqüències que té.
 La teoria dels somnis de Freud Segons la psicoanàlisi, els somnis es podien interpretar com a conseqüència d’uns impulsos o estímuls, que tant podien ser externs com interns. En cada somni es pot trobar referències als fets del dia. També es pot percebre com una via pel compliment de desitjos (sobretot en adults).
Els continguts d’aquests somnis no són necessàriament manifestacions del inconscient; només s’han de tenir en compte quan eren somnis traumàtics o repetitius.
1 Processos Psicològics: Atenció i Percepció  Oliwia Ciurlej La teoria dels somnis de Jung Jung defensava la utilitat dels somnis. Els somnis representen el inconscient col·lectiu que conté el registre de l’experiència heretada de l’espècie humana. S’expressava amb símbols i cerimònies. A més, els somnis tenen una funció compensatòria: expressen aspectes de la personalitat no adequats (durant la vigília). El contingut, doncs, evoluciona amb l’edat com a resultat del desenvolupament de la personalitat.
 Els somnis i la consciència Els somnis es poden interpretar com un altre estat de la consciència. Es caracteritza per un contingut principalment gràfic (imatges), en el que es poden reconèixer fets passats, records. Alguns, però, també poden mostrar fantasies i desitjos.
Amb els somnis hi ha una activitat cerebral: el sistema nerviós funciona. De fet, en estudiar una persona que dorm, es poden observar indicis d’aquesta activitat: suor, moviments d’extremitats etc. Ens podem despertar amb estímuls rellevants (ex. plor d’un nen) i recordar somnis (sobretot els de la fase REM o amb un contingut intens).
 Dormir i somiar La son és una seqüència de cicles repetitius. Aquests són: 1. Adormiment: Transició entre la vigília i la son, un s’està adonant de que s’està adormint. Es poden donar al·lucinacions (somnis al·lucinatoris). Ocupa el 5% del temps total del son.
2. Somni lleuger: Disminueixen el ritme cardíac i el respiratori. Variacions en el tràfic cerebral, períodes de calma i sobtada activitat (50% de temps).
3. Transició: Vers la son profunda (2-3 minuts).
4. Somni lent: Les ones cerebrals àmplies i lentes. Ritme respiratori lent. No solen produir somnis. 20% del temps total del son.
a) Somni lent NREM s’altera amb el REM (profund, 25% del temps). Activitat cerebral semblant a la de la vigília. Somnis amb contingut i història que poden ser recordats.
 - Activitat mental durant la son Al·lucinacions: imatges o sensacions sense escenari.
Ideació reflexiva: capacitat d’elaborar accions.
Somnis amb intensitat, personatges, vivències, trama...
2 Processos Psicològics: Atenció i Percepció - -  Oliwia Ciurlej Somnis lúcids: el subjecte sap que somia i, a vegades, pot controlar el somni en concret. D’aquest tipus de somnis podem recordar el contingut, ja que aquest és semblant al contingut de la nostra consciència.
Malsons. Les vivències que hi experimentem són més intenses que en els somnis lúcids o altres.
Terrors nocturns: Episodis breus de pànic i desorientació. Solen aparèixer sobretot durant la infantesa. Tenen una magnitud molt superior als malsons.
La recerca amb els somnis Avui en dia, no s’interpreten els somnis sinó s’analitza el seu contingut. S’estudia la narració/descripció que fa la persona del somni (com a dada textual). Es mira quins personatges apareixen, les emocions del subjecte, les interaccions...
S’ha pogut observar uns patrons de somnis diferents entre els nois i les noies. Els nois solen explicar històries on predomina l’agressivitat, la competivitat i la lluita (en diferents formats). També apareix un contingut sexual implícit.
Les noies, en canvi, tenen històries protagonitzades per personatges més diversos (adults, nois, noies...). No apareix contingut sexual o agressiu, sinó un d’emocional.
Hi ha una continuïtat de continguts entre la vigília i els somnis. Ex. El que li passa a un nen a l’escola, pot aparèixer en els somnis. No obstant, no és una continuïtat immediata, pot tardar fins a dies. Només és immediata en el cas de somnis traumàtics.
 Consens basat en evidències empíriques Utilitzar els somnis per fer interpretacions de “fets històrics” és poc fiable: els somnis solen representar la època vital en que vivim, sense un significat més complex.
Per tant, refiar-se dels somnis per resoldre situacions habituals de la vida quotidiana no és una via fiable.
Així doncs, els somnis es poden interpretar com una percepció diferent de la ment.
3 ...

Tags: