TAHE HOME EXAM 1-ADRIANA AUBERT (2015)

Examen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura sociologia
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 20/02/2015
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

ESTHER GATIUS SÁNCHEZ-CRUZAT TAKE HOME EXAM 1 PREGUNTA 1: Llegeix el text i relaciona les idees que exposa l’autor amb algunes de les contribucions teòriques i reflexions que hem desenvolupat durant l’assignatura en relació a la societat de la informació. Quin es l’impacte a les empreses.
Argumenta la teva resposta posant exemples (Google, Ford i d’altres que coneguis).
Internet y la Nueva Economía (…) Lo esencial aquí es que la nueva economía no es la economía de las empresas que producen o diseñan Internet, es la de las empresas que funcionan con y a través de Internet. Ésa es la nueva economía y eso es lo que está ocurriendo en todo el mundo. Es cierto que el desarrollo de los usos de Internet empieza primero en aquellas empresas de alta tecnología y empresas de creación de equipos de Internet y de programas de software que lo aplican a su propia organización, pero, a partir de ahí, se está difundiendo rapidísimamente a todo tipo de empresas, creando un nuevo modelo de organización empresarial. Se habla mucho del comercio electrónico.El comercio electrónico tiene interés, pero se incide demasiado en la idea de la venta del comercio electrónico, el llamado bussines to consumers B2C, la venta a los consumidores. Esto sólo representa el 20% del total de las transacciones electrónicas comerciales en Internet. El 80% son transacciones de empresa a empresa para relaciones comerciales entre las empresas y esto se está acentuando en estos momentos (B2B). Es decir, que el volumen crece y, por tanto, al crecer el volumen global, también crece el número de transacciones hacia los consumidores. El volumen que crece mucho más, en términos absolutos y relativos, es el de relación de empresa a empresa. (…) Manuel Castells. Internet y la Sociedad Red. Revista La Factoría nº 14-15 (Febrero -Septiembre de 2001).
Tal i com el títol indica, el text fa referència a Internet i la nova economia. La frase que millor resumeix aquesta idea és la següent: ‘’Lo esencial aquí es que la nueva economía no es la economía de las empresas que producen o diseñan Internet, es la de las empresas que funcionan con y a través de Internet”. Aquesta idea va ser tractada a classe en una de les primeres sessions quan vam parlar de Google i de les xarxes socials.
Com es va comentar, Google ha significat un punt d’inflexió en la història de la nostra societat ja que ha sigut un dels avenços que ha arribat de la mà d’Internet, així es veu plasmat en el text: ‘’Es cierto que el desarrollo de los usos de Internet empieza primero en aquellas empresas de alta tecnología y empresas de creación de equipos de Internet y de programas de software que lo aplican a su propia organización...’’. Internet i les noves tecnologies han sigut juntament amb la crisi del petroli del 1973 el detonant de passar de la societat industrial a la societat de la informació.
Segons el document “FORD i GOOGLE Inc” d’Adriana Aubert, Ramon Flecha, Gisela Redondo i Ana Vidu, l’impacte d’Internet a les empreses de la societat de la informació, és equiparable a l’impacte de l’empresa Ford a principis del segle XX quan Henry Ford va fixar com a objectiu que gran part de la població tingués l’opció d’adquirir un cotxe. Com que en aquells moments gaudir d’un automòbil es considerava un privilegi, H. Ford es va proposar crear un model de treball en el que pogués realitzar un major nombre de cotxes al mínim cost possible. Per fer-ho va introduir el treball en cadena, salaris més elevats en relació a les altres empreses i màquines molt més qualificades, fets que van revolucionar el món empresarial del moment. Aquest model ideat per Henry Ford es va anomenar fordisme.
1 ESTHER GATIUS SÁNCHEZ-CRUZAT TAKE HOME EXAM 1 Com s’ha esmentat anteriorment, l’avanç del fordisme és semblant al que va generar Internet, en especial l’empresa Google Inc, ja que la principal funció d’aquesta empresa és organitzar la informació i fer-la eficaç i propera per tothom. La diferència amb el fordisme és la manera de treballar i de tractar el treballador, Google valora molt la creativitat i el temps lliure del assalariat juntament amb que aquest es trobi a gust en el seu lloc de feina, mentre que Ford només té en compte produir el màxim al mínim cost possible per obtenir el màxim benefici. Aquestes maneres de treballar són diferents però les dues eficients i revolucionàries en el seu moment.
PREGUNTA 2: Tenint com a referència el cas de la Cooperativa de La Fageda treballat a classe, reflexiona sobre els conceptes d’estatus i rol social per una banda, i el de l’acció social per l’altra. Tingues en compte de mencionar les aportacions teòriques d’algun/s del/s autor/s treballats a classe. Pots utilitzar per la teva reflexió aquesta frase d’un dels fundadors de la Cooperativa (“la importancia de nuestro proyecto es hacer ver que un enfermo mental puede trabajar perfectamente”); i aquestes dades recollides a 31/12/2013: Número total de trabajadores y personas asistidas: 280 De los cuales presentan discapacidad intelectual o enfermedad mental: 168 Personas en pisos asistidos o en autonomía en el propio hogar: 50 Paro en la Garrotxa del colectivo con discapacidad intelectual: 0% Facturación en euros a 31.12.2013: Evolución sobre el ejercicio anterior: 14.433.000 +18,9% Unidades de yogures producidas por año: 55.000.000 Reses (granja de vaca de leche): 422 aprox.
Inversión en euros a 31.12.2013: 1.700.000 En quant a la referència que es va fer a classe sobre La Fageda i el posterior reportatge vist, realitzat pel programa Salvados de LaSexta, anomenat “La Fageda, cuando negocio y ética van de la mano”, em va impactar un comentari per part del director de l’empresa: “El trabajo es la mayor herramienta terapéutica para que estas persones pudieran recuperar su dignidad como persona”. Amb tot, es pot observar clarament que l’objectiu de l’empresa és que els seus treballadors discapacitats intel·lectualment puguin tenir les mateixes oportunitats laborals que aquells que no ho són i que, per tant, puguin obtenir un determinat estatus i puguin realitzar un rol social.
Així doncs, l’oportunitat donada per l’empresa a aquells treballadors que pateixen una discapacitat, els proporciona un estatus dominant, és a dir, un estatus que adquireixen per la seva professió i que serà diferent al seu estatus adscrit (de persona discapacitada).
2 ESTHER GATIUS SÁNCHEZ-CRUZAT TAKE HOME EXAM 1 Això comportarà també un canvi en el seu rol social ja que el que realitzaran a questes persones en la societat, no serà el mateix del que s’esperava d’elles abans de formar part de La Fageda.
D’aquesta manera, la frase d’un dels fundadors de la cooperativa “la importancia de nuestro proyecto es hacer ver que un enfermo mental puede trabajar perfectamente” recalca l’anteriorment dit en relació a que els treballadors amb una discapacitat mental poden realitzar la mateixa tasca que qualsevol altre treballador.
A partir d’això, es pot observar la relació de la teoria del rol social de Mead: “El rol social és el resultat de a interacció social”. Segons la seva teoria aquestes persones discapacitades han adoptat un rol després d’haver interactuat socialment, aquesta interacció es correspon amb el seu treball realitzat a La Fageda. A més, també hi ha una estreta relació amb la teoria subjectivista de Max Weber que presenta les accions com quelcom que persegueix un objectiu racional guiat per un principi moral, que no és altre que la intenció d’introduir a persones discapacitades al món laboral.
PREGUNTA 3: Quines millores per la societat implica la implementació de polítiques de gestió de la de la diversitat i d’acció afirmativa a les empreses? Argumenta la teva resposta relacionant el contingut a les desigualtats per raons d’origen ètnic i el cas d’HP treballat a classe.
Com s’ha tractat a classe, l’acció afirmativa representa un mecanisme per intentar beneficiar a aquells col·lectius amb menys possibilitats –en quant a col·lectiu faig referència a les dones, a les minories ètniques, discapacitats etcètera-. Considero que el fet de que existeixin polítiques de gestió de la diversitat i d’acció afirmativa a les empreses, comporta millores per la societat però també inconvenients.
Segons la meva opinió, és important la introducció d’aquestes polítiques perquè afavoreixen la igualtat en l’empresa deixant de banda les discriminacions , per exemple, de sexe. La diversitat és la causa de molts dels beneficis empresarials, ja que l’empresa disposa d’un grup de treballadors heterogeni la qual cosa facilita la detecció de problemes potencials; tant la seva reputació com la seva imatge millora, ja que esdevé com una empresa intercultural; a més a més, aquesta diversitat permet una plantilla de persones procedents de diferents grups socials, de diferents cultures que afavoreixen la varietat a l’hora d’elaborar un producte o de saber què pot esdevenir més atractiu per a la societat o per a futurs consumidors. Per tant, l’empresa que disposi d’una política inclusiva segurament serà més innovadora i creativa que la resta.
3 ESTHER GATIUS SÁNCHEZ-CRUZAT TAKE HOME EXAM 1 D’altra banda, aplicar aquestes polítiques no sempre afavorirà l’objectiu principal de l’empresa que acostuma a ser obtenir el màxim benefici. Per exemple, es pot donar el cas que una empresa en el moment de contractar 10 treballadors decideixi aplicar una política d’igualtat de sexes, així doncs, elaborarà un test a 20 candidats per tractar de saber qui presenta les qualitats idònies per ocupar el lloc de treball. Segons la política d’igualtat de sexes hauria de contractar 5 homes i 5 dones, però el resultat del test mostra que els 10 candidats més qualificats són 7 dones i 3 homes. D’aquesta manera, la utilització d’aquesta política comportaria deixar de contractar dues dones que estan veritablement qualificades per tal de contractar dos homes que no són tan adequats per formar part de la plantilla, cal dir que a més de no afavorir a l’obtenció del màxim benefici, no seria del tot just.
Malgrat aquest inconvenient, considero que aquestes polítiques beneficien perfectament a l’empresa. A més a més, tal i com s’esmenta al document “Acció afirmativa i política inclusiva” de Eva Alonso, Adriana Aubert i Ana Burgués, hi ha empreses com HP (Hewlett-Packard) que des dels anys 60-70 han optat per la no discriminació i l’ús de l’acció afirmativa (anys 80), i avui en dia és una de les empreses capdavanteres en el sector informàtic. HP treballa sota el lema “Putting our diferences to work”, ja que té com a objectiu que tot l’equip de treball prengui consciència de la importància que té disposar d’una plantilla heterogènia a l’hora de prendre decisions, treballar o treure un nou producte al mercat.
4 ...