merovingis (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Art medieval i romànic
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 06/03/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

3. L’ART DELS POBLES MIGRATORIS III: MEROVINGIS La Gàl·lia és un poble de pas dels pobles invasors de l’Imperi, que entraven per la frontera del Rin. Un d’aquesta pobles són els francs, els quals entren a la Gàl·lia al segle V. El fundador de la dinastia és Meroveu (448-458) qui dóna nom al poble. Es produeix un procés similar als altres pobles, ja que esdevenen cristians. El rei Clodoveu es batejat el 497/8 i va guanyar la Batalla de Vouillé (507) i estableixen la capital a París.
Moltes de les obres fan referència a la importància del culte a les relíquies, un element importantíssim, ja que són la causa de la construcció de grans obres, com edificis, criptes o obres d’orfebreria com reliquiaris. A nivell arquitectònic, es conserven alguns baptisteris (des d’època de Constantí, en les seus catedralícies hi ha diverses esglésies i un baptisteri) com Frejús (Provença) o Poitiers, anomenat de Sant Joan (però no queda clar que era original, ja que està molt reformat).
Hipogeu de les dunes (o de l’Abat Mellebaude): Hi ha una inscripció que diu que Mellebaude hauria estat el promotor i usuari d’aquesta edificació, que segurament conservava relíquies. És un hipogeu, una construcció semi-subterrània amb unes escales que baixen, té funció funerària i va ser descobert a finals del segle XIX, en un antic cementiri al costat d’una via romana.
A l’interior hi ha dos espais, el d’entrada, més baix, i el de dins, una mica més alt. L’espai més baix és on hi hauria els difunts, i l’altre era un lloc per anar a pregar, però no s’hi feien misses, sinó que era com una sala de pregària.
Es conserva algun relleu, als graons amb motius esquemàtics i animals. I una llosa, que representaria la crucificació de Crist, que queda tallada i es faria servir com a peanya de l’altar (el tema de Crist crucificat es representa molt poc en aquest període).
Cripta de Jouarre. Vall de Marne: Hi havia un monestir femení fundat el 630. Prop hi havia una basílica dedicada a Sant Pau. Hi ha dues criptes, amb coberta de volta d’aresta, que és posterior. La cripta té una planta rectangular i dividida en tres espais per columnes. La nau que queda a la dreta està elevada per posar-hi sarcòfags. Els usuaris són Angilibert, bisbe de Northumbria i la seva germana, Teodequilda, abadessa del monestir.
El sarcòfag d’Angilibert està arrambat a la paret. Al costat curt hi ha el tema de la Maiestas domini amb Crist imberbe assegut amb el llibre i envoltat per una mandorla soguejada i el tetramorf amb disposició centrífuga. Hi ha horror vacui. Al costat llarg hi ha un tema, el Judici final, que es creu que s’està representant per primer cop. Crist porta una filactèria i una sèrie de personatges amb els braços aixecats, com si resessin.
Al de Teodequilda no hi ha decoració figurativa, sinó que hi ha registres de petxines, que remeten al bateig.
Enmig hi ha una inscripció amb el nom de l’abadessa. És una obra molt més clàssica que l’anterior, ja que hi ha una harmonia i les lletres, capitals, recorden a les inscripcions romanes. El rerefons clàssic està encara present.
En els pobles bàrbars s’instal·len a l’imperi roma, alhora de decorar els edificis utilitzaven el color, que tenia un paper destacat però no ens ha arribat gaire cosa. Ens han arribat manuscrit de referència dels escriptoria i podem veure l’estil esmentat de la importància dels colors. Una sèrie de centres son: Corbie, Laon, Chelles, Soissons, Fleury, Tours.... centres de manuscrits, alhora de ser il·lustrats les seves imatges estilísticament responen dos elements importants: Les imatges solen ser fetes amb plomes, es dibuixa la imatge amb ploma. L’espai dintre de la figura es on es posa el color de forma plana, no hi ha degradacions ni matisos de colors. Son representacions bidimensionals. I el que es fa es fer detalls amb ploma dintre del dibuix per indicar els elements de la figura.
Hi ha un component més mediterrani dels invasors que és una certa tendència a la representació de la figura humana, que en l’art insular s’hi fa molt menys que al mon merovingi. La miniatura queda en mig camí de l’abstracció del mon insular i per altre banda amb un cert realisme propi del mon mediterrani.
El que te més importància son les inicials, la primera lletra es lo que es treballa especialment i aquesta lletra sovint pren la forma del nom o paraula de la que forma part la llitera.
Sacramentari de Gellone, prop de Montpeller: Es un manuscrit, va ser fet al nord de França. Es combina text i il·lustració, crist en la creu, es la primera vegada que veiem a crist en la creu. Colors blaus, li surt sang i amb la figura dels àngels a cada banda. Podem veure la manera de fer del perfil de les figures amb una línia de tinta de color sèpia,marcada la roba, detalls anatòmics... hi ha parts on s’hi li posa color i les túniques dels àngels de color groc llis amb tintes de diferents colors s’han decorat les túniques. La presencia de la figura de crist ens porta a la importància de la figura humana.
Te igitur, paraula llatina. El llibre es un sacramentari que en aquestes èpoques es el llibre litúrgic mes important on conte tots els textos que es llegeixen a la missa, també hi havia textos dels diferents sagraments. A la missa quan se celebra hi ha les lectures de textos bíblics i desprès hi ha unes oracions que es van esmentant com aquest de Te igitur, que es el cànon de la missa, quan es pronuncia aquestes paraules el sacerdot agafa l’ostia.... moment mes important de la celebració. La lletra T es la creu, es comença a fer amb certa freqüència.
Un altre exemple d’aquest llibre es el lleó de Sant Marc, una M que acompanya la paraula Marcus, es dibuixa i ‘s’adapta la figura del lleó.
Frontispici, portada d’un llibre, també era molt comú, tenim el Sacramentari Gelasià, tenim un arc clàssic amb unes columnes amb base amb animals, motllures decorades, el fust de la columna sembla una pedra de colors i després uns capitells amb decoració d’unes aus. Tenim l’arc després i dintre una creï sense la imatge de crist, te molts elements decoratius organitzats a base d’un cercle , al centre de la creu mostra l’anell i després tot d’intradós de l’arc mostra figures, tenim figuració humana i unes aus i peixos. Es característic la utilització d’animals en els merovingis.
En els braços de la creu unes cadenes am una alfa i una omega referint-se a deu, principi i fi de tot. Tenim el absis de la basílica de Santa Pudenciana que conserva un mosaic on hi ha també una creu al centre on hi ha crist en majestat sota. Es una creu gemmada amb pedres precioses fetes amb mosaic i seria equivalent a la que veiem en el sacramentari.
Ampullae de terra Santa, son com cantimplores molt petites i tenien un valor de recordatori on s’hi posava oli de les llànties que es calentaven on hi havia el sarcòfag de Jesucrist, es venien aquestes ampolles. Es conserven bastants i hi ha algunes de terracota i altres de plata i malgrat que son petites tenen molta decoració, hi ha temes evangèlics diversos i hi ha un amb un arc i una creu a l’interior com veiem al manuscrit carolingi envoltat dels retrats dels apòstols. Son exemples perquè veiem que era molt freqüent aquestes representacions.
...