Postimpressionisme (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 3º curso
Asignatura Art Contemporani
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 20/10/2014
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

Els  post-­‐impressionistes   No   es   tracta   d’un   estil   pictòric   com   l’impressionisme,   sinó   que   és   una   categoria   cronològica.  Els  artistes  no  formaven  part  d’un  moviment  com  el  futurisme.   Artistes:  Van  Gogh  –  Gauguin  –  Cézanne   Cadascun  d’aquests  artistes  ja  no  fa  referència  a  elements  objectius/externs  (ja  no   és  el  seu  objectiu).  El  seu  objectiu  és  representar  elements  interns,  subjectius.   Estació  del  ferrocarril,  William  Frith   - Elements  objectius,  utilitza  la  figuració   Estem  davant  d’una  estació  de  tren     Estació  de  Saint-­‐Lazare,  Monet   - Element  subjectiu   Karl  Marx:  “La  modernitat  és  allò  sòlid  que   es  dissol  en  l’aire”   Voluntat  de  plasmar  un  sentiment   L’obra   plasma   un   element   intern   més   que   extern.     Monet   sap   la   importància   de   la   representació,   per   això   representava   obres   on   tot   es   desfeia   a   l’aire   perquè   volia   representar  el  moment  de  canvi  en  que  es  trobava  la  seva  societat.   El  primer  busca  representar  fidelment  allò  físic,  mentre  que  el  segon  pretén  captar   el  que  se  sent  a  l’interior  d’una  estació.  Estem  davant  d’una  nova  concepció  de  l’art.   L’art   ja   no   és   una   representació   o   descripció   d’un   món   extern   objectiu,   natural   o   social;   sinó   que   l’art   és   una   expressió   de   la   subjectivitat   de   l’artista   o   respostes   emocionals  vers  l’experiència  del  món.   Van  Gogh   - -   Color:  Aplicat  de  forma  no  naturalista.  Els  colors  són  aplicats  d’una  forma   arbitrària  en  funció  del  que  a  ell  li  transmetien.  Els  colors  estan  associats  a   l’expressió  de  continguts  exteriors  i  subjectius.     Contraposició  dràstica  de  colors  (vermell  sobre  blau).  Efecte  punyent.     Nou  espai  artístic.   Nova   concepció   d’art:   Construcció   pictòrica   de   l’artista.   No   importa   la   similitud  amb  la  realitat.  És  una  superfície  plana  amb  colors  i  formes  situats   de  tal  manera  que  ens  dóna  la  sensació  que  hi  ha  un  paisatge  o  una  persona.   1   - Autosuficiència.   Les   obres   intenten   crear   un   llenguatge   pictòric   autosuficient.  No  necessiten  objectes  externs.  Una  obra  serà  reeixida  si  hi  ha   un  art  concebut  de  manera  autosuficient.  No  és  un  art  que  s’allunya  del  món   empíric,   sinó   que   vol   construir-­‐se   a   partir   dels   seus   propis   recursos   (pintura,  forma,  etc.).  “Això  no  és  un  cavall,  sinó  el  dibuix  del  cavall”  à  nova   concepció  pictòrica:  l’art  en  si  mateix.   Cafè  nocturn,  Van  Gogh   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ “Busco   expressar   amb   el   vermell   i   el   verd   l’horrorosa  passió  dels  homes”.     El   seu   color   no   és   cert   des   del   punt   de   vista   del   realisme.   Són   colors   suggestius   del   seu   propòsit.   Recurs:  colors  i  perspectiva.  L’art  ja  no  és  una   finestra   al   món,   sinó   que   hi   ha   una   altra   perspectiva   que   ens   fa   adonar   que   ens   trobem  davant  d’una  obra  pictòrica.   Contrastos:  vermell  +  groc  saturats.  “Busco  expressar  que  el  cafè  és  el  lloc   on  algú  pot  embogir”.  Vol  representar  una  atmosfera  (de  bogeria).   La  cadira  de  Gauguin,  Van  Gogh   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Expressa   la   solitud   i   l’enyorança   que   li   queda   quan   marxa  Gauguin.   Vol   que   veiem   més   enllà   d’una   cadira   i   que   arribem   a   aquesta   interpretació   mitjançant   aquestes   tècniques   que  representen  el  sentiment  per  sobre  de  la  mimesi.   Capta  elements  abstractes  a  través  d’elements  pictòrics.   Colors   primaris,   superfície   plana,   contrast...   No   hi   ha   perspectiva  clàssica     Text  Van  Gogh:   -­‐ Color  suggestiu,  arbitrari   à  expressar  sentiments.  El  color  aconsegueix  un   efecte  místic.  No  és  realista.   Gauguin:   Les   representacions   de   Gauguin   no   són   mimètiques.   S’interessa   per   l’art  primitiu,   que   tendeix   a   la   simplificació.   Gauguin   utilitza   el   recurs   de   la   simplificació   perquè   el   seu   objectiu   és   representar   un   món   subjectiu   i   no   pas   una   representació   mimètica.   El  Crist  groc,  Gauguin     2   § § § § § § Color:   Colors   arbitraris   de   forma   més   exagerada   que   Van   Gogh.   No   hi   ha   graduació   (colors   saturats   –   trenquen   la   perspectiva).   Rebutja  la  perspectiva.   La  línia  no  és  orgànica,  a  diferència  de  Van  Gogh.   Les   cares   no   estan   fetes   amb   detalls.   Els   detalls   no   importen,  es  tendeix  a  la  simplificació.   Trenca   amb   el   naturalisme.   Hem   de   ser   conscients   que   estem   davant   d’una   obra   pictòrica.   Fer   el   Crist   de   color   groc   és   la   voluntat   de   representar   una   idea   de   la   fe   i   admiració   i,   amb   ell,   el   món   de   la   subjectivitat   de   l’artista   enlloc   d’una   representació   d’allò   empíric   (no   pots   dibuixar   mimèticament  a  Crist,  ja  que  no  el  tens  com  a  model).  Les  persones  al  voltant   de   Crist   simbolitzen   la   creença.   El   contingut   de   l’obra   també   és   la   forà   que   Gauguin  vol  representar.  El  seu  objectiu  no  és  retratar.   El  paisatge  tampoc  és  naturalista,  sinó  que  obeeix  al  món  subjectiu  de  l’artista.   Te  tamari  no  atua,  Gauguin   No  és  un  retrat  antropològic  de  la  vida  dels  taitians,  sinó   que   agafa   elements     arrelats   a   la   tradició   taitiana   com   la   màgia  o  la  religió,  per  això  la  manta  età  pintada  de  groc   brillant   (somnis   de   la   dona   indígena,   la   devoció   de   les   persones   que   surten   al   quadre).   Univers   simbòlic,   no   realista.     Visió  després  del  sermó,  Gauguin     -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐   Pensaments,   idees,   pensaments...   Busquem   representar   allò   més   intangible   i   no   pot   ser   amb   elements  purament  empírics.     Un  arbre  divideix  la  composició  entre  les  dones  i  la   lluita   (arcàngel   vs.   dimoni).   “Explicar   no   és   el   mateix  que  descriure”.   Sensació  de  planitud  (és  pla).   Queda  representada  la  màgia,  la  fe...   Colors:  Vestits  en  contrast  amb  el  vermell  del  terra   (també   és   un   recurs   per   fer   saber   l’espectador   que   no   es   tracta   d’una   escena   real,   és   a   dir,   que   les   dones   no   han   sortit   de   l’Església   i   s’han   trobat   amb   aquella  lluita).  Colors  molt  saturats  que  contrasten  amb  altres  colors.   Enquadrament:  l’escena  mostra  unes  figures  tallades.  És  una  mirada.   3   -­‐ És   una   visió   interior   (per   això   les   dones   tenen   els   ulls   tancats):   És   una   cosa   intangible.  Es  representa  com  cadascú  viu  el  que  el  sermó  deia.     Merahi  Metua  no  Tehamana,  Gauguin   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Els  ancestres  de  Tehamana   L’obra   pretén     suggerir   elements   més   profunds   del   que   simplement   s’aprecia.   Per   exemple,   el   fons   (màgia   –   representació  tribal  dels  ancestres  de  Tehamana).     Contraposició   d’allò   tradicional   (figura   ancestral   nua)   amb   allò   modern   de   la   colònia   francesa   (Tehamana   vestida   totalment   occidental).   D’allò   màgic   (ancestres)   amb   allò   físic   (noia).   No   veiem   com   va   vestida   una   taitiana,   sinó   que   en   reflexionem.   La   representació   no   és   naturalista.   La   noia   sembla   una   figura   més   (això   ens   permet  fer  una  reflexió  més  metafòrica).   Text  Gauguin:   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ “L’art   primitiu   parteix   de   l’esperit   i   se   serveix   de   la   naturalesa.   L’art   anomenat   refinat   parteix   de   les   impressions   sensorials   i   serveix   la   naturalesa.  Així  vam  caure  en  l’error  del  realisme”.   Propugna  retorn  al  salvatgisme,  als  instints   Simplificació,  síntesi  d’impressions  que  se  subordinen  a  una  idea  general   “La   impressió   que   es   desprèn   de   la   simple   distribució   de   colors,   llums   i   ombres  és  la  música  del  quadre”   “Els   impressionistes   van   estudiar   el   color   pur   com   a   valor   decoratiu,   però   encara  van  conservar  una  trava:  els  lligaments  de  la  versemblança  natural”.   Els  colors  “correctes”  són  mentida,  no  tenen  vida   S’ha  de  sacrificar  tot  al  color  pur   El  color,  com  a  tal,  és  enigmàtic  en  les  sensacions  que  ens  desperta.  Per  això,   cal  utilitzar-­‐lo  de  manera  enigmàtica     “L’art   és   abstracció.   Agafeu   de   la   naturalesa   allò   que   veieu   en   els   vostres   somnis”.   “Explicar  no  és  el  mateix  que  descriure”   La  pintura  amb  colors  entra  en  una  etapa  musical.  El  color  és  vibració  com   la  música.   No  es  necessita  perspectiva  ni  massa  detallisme   “Van   Gogh,   influït   pels   neoimpressionistes,   procedia   sempre   a   relacionar   forts  contrasts  amb  colors  complementaris,  i  només  aconseguia  harmonies   incompletes”.   Simbolisme   §   Jeam  Moréas:  “Manifest  simbolista”  (1886)   4   § §   “La   poesia   simbòlica   procura   revestir   la   Idea   d’una   forma   sensible   que,   tanmateix,  no  seria  un  fi  en  si  mateix,  sinó  que  estaria  subordinada  a  la  idea   en  tant  que  serveix  per  expressar-­‐la”   Gustave  Kahn:  “Resposta  dels  simbolistes”  (1886)   “L’objectiu   essencial   del   nostre   art   és   objectivar   allò   subjectiu   (l’exteriorització  de  la  Idea)  enlloc  de  subjectivar  allò  objectiu  (la  naturalesa   vista  a  través  dels  ulls  d’un  caràcter)”   Albert  Aurier:  “El  simbolisme  en  la  pintura:  Paul  Gauguin”  (1891)   1-­‐ Ideista   2-­‐ Simbolista   3-­‐ Sintètica   4-­‐ Subjectiva   5-­‐ Decorativa   5   Aquesta  classificació  és  necessària  per  comprendre  l’art  de  Paul  Gauguin.   Cézanne:   El  que  defineix  les  seves  obres  són  els  cossos  geomètrics.  El  que  busca  representar   és  la  sensació  de  força  de  la  naturalesa.  Cézanne  vol  representar  els  elements  més   profunds,  més  veritable  de  la  naturalesa,  per  això  utilitza  molt  cossos  geomètrics.     La  pintura  de  Van  Gogh  i  Gauguin  tenia  més  a  veure  amb  una  emoció  més  personal.   Cézanne,   en   canvi,   se   centra   en   la   naturalesa,   però   no   busca   representar   la   naturalesa   tal   com   la   veiem,   sinó   que   busca   representar-­‐ne   l’essència,   i   per   això   utilitza  formes  geometritzades.     “Si   ens   fixem   en   els   sentits,   només   aconseguirem   representar   la   naturalesa   en   la   seva   superfície”.   Cézanne   rebutja   la   perspectiva   clàssica   i   introdueix   diferents   recursos  per  crear  una  nova  sensació  d’espai  a  través  de  la  geometrització.     Cézanne  és  el  primer  que  crea  un  nou  llenguatge  pictòric.  No  només  utilitzarà   paraules   diferents   com   havien   fet   Van   Gogh   o   Gauguin,   sinó   que   crea   un   nou   idioma,  un  nou  llenguatge  pictòric.   Kandinsky:  “Cézanne  no  representa  un  ésser  humà,  un  arbre,  una  poma,  sinó  que   els   utilitza   per   construir   una   cosa   pictòrica   anomenada   quadre”.   Autosuficiència.   No  busca  representar  res  fidedigne  a  la  realitat.   Per  tots  aquests  artistes  tindrà  molta  importància  la  música,  que  també  està  molt   allunyada  del  món  empíric.   Ex.   La   casa   del   penjat.   No   només   representa   cases   i   arbres,   sinó   l’angoixa   del   penjat.   La  muntanya  de  Sainte-­‐Victoire,  Cézanne   -­‐ -­‐ -­‐ -­‐ Formes:  Cossos  geomètrics.     Pèrdua  de  la  perspectiva.   Reflexió   teòrica:   s’ha   de   crear   un   nou   llenguatge   artístic.   Cadascuna   de   les   diferents   etapes   suposa   el   canvi,   una   nova   voluntat   de   crear   un   nou   idioma   (La   muntanya   de   Saint-­‐ Victoire   esdevé   un   paradigma   perfecta   d’aquesta   afirmació;   va   ser   representada   en   diverses  versions  durant  diferents  etapes  de  la   vida  de  l’artista).   Representació  de  sentiments  mitjançant  la  perspectiva,  les  formes...         6   Text  Cézanne   -­‐ “Un  ha  de  veure  el  model  d’una  cosa  correctament  i  experimentar-­‐lo  en  el   camí   correcte,   amés   d’expressar-­‐se   a   si   mateix   enèrgicament   i   amb   distinció”.   -­‐ “L’art  es  dirigeix  exclusivament  a  un  número  restringit  d’individus”   -­‐ Considera  que  el  camí  vertader  és  l’estudi  de  la  naturalesa.  “Les  converses   sobre  art  són  quasi  inútils”   -­‐ El   pintor   concreta,   a   través   del   dibuix   i   del   color,   les   seves   sensacions   i   percepcions”.           7   ...