Tema 5 (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Criminalistica
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 04/04/2016
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5 Dactiloscòpia Identificació de les persones mitjançant la impressió o reproducció dels dibuixos formats per les crestes papil·lars.
Lafoscòpia: Mètode d’identificació que consisteix en l’observació i l’estudi de les crestes papil·lars dels palmells de les mans, planta dels peus i palpissos dels dits.
Anatomia de la pell dels dits       Epidermis: Solc interpapil·lar.
Cresta papil·lar.
Porus.
Dermis: Cos papil·lar.
Conductes sudorípars.
Glàndules sudorípares.
Dactiloscòpia Es caracteritza per la seva immutabilitat, inalterabilitat, variabilitat i classificació.
Tipus d’empremtes   - Visibles: Estampades: Per addicció o sostracció.
Modelades.
Invisibles o latents.
Línies blanques o albo dactiloscòpiques - Solc profund que entrecreua les crestes.
Poden arribar a desaparèixer.
Tenen diferent amplada i no canvien de posició.
Origen desconegut.
No són solcs papil·lars.
No s’han de confondre ni amb ferides ni amb arrugues.
No sempre s’observen.
La gent gran les té amb més freqüència, però se n’han descrit en nens de mesos.
Rares al dit índex.
No relacionades amb l’activitat professional.
Tres sistemes de línies: Marginals, nuclears i basilars.
Tipus de deltes: - Delta blanc o enfonsat.
Delta negre o sobresortit.
Tipus d’adeltes: - Adelta purs.
Pseudodelta.
Tipus de dextrodelta i sinistrodelta   Línia de comptes o de Galton: Es compren les crestes que talla, excloent la de sortida i d’arribada.
Es computen les crestes, però on passi la línia, encara que siguin fragments curts o punts.
S’exclou la cresta sobre la que no passi la línia per trobar-se interrompuda, excepte per cicatriu.
En cas de dubte es comptabilitza sempre de menys: Si una cresta s’ha de comptar o no per haver pres malament el punt dèltic o central.
Marge d’error acceptat en 1 o 2 crestes.
V e 1 3 13 Mà dreta 2 7 4 m D 10 2 15 4 1 i p Mà esquera Petit Anular Mitger Índex Polze Petit Anular Mitger Índex Polze Fórmula dactiloscòpica 1 Variacions de la fórmula     Dactilogrames il·legibles: S’anota la lletra x.
Per desgast.
Manca o abundància de tinta.
Mal estat de la planxa o del rodet.
A causa d’una ferida o cicatriu.
  Amputació de falanges total o parcial: Es posa el número 0.
Dactilogrames incomplets: S’afegeix el signe d’interrogació ? quan no es pot distingir el punt dèltic.
S’afegeix el signe + quan manca el delta o centre per cicatriu.
Anormalitats congènites - Polidactília: Presència de més de cinc dits a cada mà. S’haurà de prendre la impressió del dit addicional en l’ordre que li correspongui i anotar al seu costat la paraula “polidactília”.
Ectrodactília: Falta congènita d’un o més dits. Es deixarà la casella corresponent del dit que falti i s’anotarà la paraula “ectrodactília”.
Sindactilia: Unió de dos o més dits per una membrana (dits d’ànec). Es prendrà la impressió dels dits que estan units i al costat de la impressió de cada dit s’anotarà la paraula “sindactília”.
Anquilosi: Produïda per algunes malalties o per escurçament dels tendons que donen rigidesa a les articulacions de les falanges així com deformacions en les mans donant l’aparença de dits en flexió.
Punts característics o minúcies - Abrupta o terminació.
Bifurcació o convergència.
Desviació.
- Entroncament o creuament.
Fragment o vora independent.
Interrupció.
Llacuna o trau.
Punt o illa.
Transversal.
Agulló.
Revelats Equip: - Pinzell: Pel de camell, fibres de vidre, imants.
Pols.
Transportadors.
Lupes.
Tisores.
Cúters.
- Testimonis.
Reactius químics.
Llum.
Bolígrafs.
Guants.
Producte   Tipus: Pols.
Reactius químics.
    Característiques: Adhesivitat.
Característiques humectants.
Diferenciar crestes i solcs.
Contrast amb la superfície.
  Superfícies: Llisa.
Porosa.
    Textures: Plàstics.
Papers.
Fusta.
Vidre...
Productes físics - Pols magnètics: S’utilitzen en superfícies no texturitzades com plàstics, fòrmica, ceràmica, papers i fustes no tractades.
Sang de drac (pols vermella): Superfícies especulars, molt polides.
Pols negres: Superfícies blanques o molt clares.
Pols grisa (alumini): Empremtes antigues per la seva elevada adherència.
Reveladors químics Motius de l’ús dels reveladors químics    Quan l’ús dels reactius físics està limitat: Presència de crestes poc definides i borroses.
Empremta latent incomplerta.
Perill de perdre algunes parts del rastre.
- L’ús de reveladors químics mostra un dibuix amb més detalls, nitidesa i contrast.
Reaccionen amb els components de la suor i greix - Ninhidrina: Aminoàcids i proteïnes amb calor, paper i superfícies polides clares.
Cianocrilat: Pega que s’uneix als olis secretats, superfícies no poroses.
Nitrat de plata: S’uneix a ions salinis. Superfícies poroses que no hagin tingut contacte amb l’aigua.
Anàlisis de sonda Kelvin - Nova tecnologia, s’anomena SKP (Scaning Kelvin Prove).
La base és treballar amb camps elèctrics.
Avantatge: No degrada l’ADN.
Té una bona solució.
Problemes: Només aplicable en superfícies metàl·liques, molt cara i poc manipulable a l’escena del crim.
Anàlisi d’empremtes     Mètode científic (ACEV): Anàlisis.
Comparació.
Avaluació.
Verificació.
   Nivells: Nivell 1: Patró de l’empremta o regió (dactilar, palmar o plantar).
Nivell 2: Identificació de característiques (no cal un nº mínim).
Nivell 3: Anàlisi microscòpic dels porus i crestes, quan el nº de característiques és reduït o mínim (confirma la unicitat de la procedència, però no de que es tracta d’una impressió original).
Té un valor “absolut”, ja que demostra la presència física d’un individu en un lloc determinat.
I un interès “relatiu”, ja que l’empremta que es troba no té perquè ser obligatòriament de l’autor del delicte.
...