Vertebrats. Tema 6 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Vertebrats
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 30/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6: LOCOMOCIÓ TERRESTRE. CURSA I SALT La cursa Quan parlem d’animals que fan cursa, estem parlant de vertebrats de talla mitjana/gran, però no parlem de grans cursors de mida petita o grans gegants. Els vertebrats de talla petita tenen una taxa metabòlica molt elevada, i per tant fer moviments de molta velocitat té un consum metabòlic molt gran. No serà un animal molt resistent de llarga durada, sinó que han desenvolupat altres estratègies (camuflatges, refugis, amagatalls, etc.). Els grans gegants en canvi, no tenen depredadors virtuals, no tenen necessitat de córrer i fugir, no tenen necessitat de ser uns grans cursors, ja que això implica diferents canvis, i per tant trien ser més lents, més estables.
Trobem dos tipus de vertebrats cursors: digitígrads i ungulígrads, que han aconseguit allargar la pota, disposant les peces verticalment. De manera que no trobem plantígrads que siguin bon corredors.
El fet de ser cursors implica tenir potes més fràgils. Redueixen el nombre de falanges, ja que les laterals no serveixen per res, i les parts que queden poden fusionar-se en una sola peça.
No només hi ha la reducció de peces (menys peces) sinó que també es dóna l’allargament de les peces entre els diferents grups. Això porta a perdre la capacitat de manipulació i les estructures relacionades amb la manipulació (músculs, lligaments). El fet de perdre aquestes estructures relacionades amb la manipulació porta a un alleugeriment de la part distal de la pota. El radi es manté com a estructura principal i el cúbit es va reduint, fins que s’acaba fusionant, perdent així la capacitat de manipulació i moviments. El mateix passa amb la tíbia (que es manté) i el peroné o fíbula que es redueix i es fusiona.
En els mamífers hi ha un factor que ajuda molt al llançament de les potes, que és la flexió dorso-lumbar. A més a més d’allargar les potes, quan les llancen, l’esquena es corba cap avall i quan pleguen les potes l’esquena es corba cap a dalt, allargant la gambada. Una gambada és el cicle complert de totes les potes (2 en humans i 4 en tetràpodes).
En el moment de llançar les potes cap endavant, l’escàpula fa una rotació molt marcada. Els bons cursors en general tenen la clavícula molt reduïda o fins i tot l’han perdut, permetent que l’escàpula faci aquestes oscil·lacions en el moment de llançar les potes. Un cursor quan llença les potes anteriors endavant, també llança les potes posteriors enrere, per així mantenir l’equilibri i mantenir el centre de massa. Així doncs quan pleguen les potes, també les pleguen totes.
L’última adaptació és on es troben inserits els músculs, és a dir, el lloc on s’enganxen per mobilitzar l’estructura. El múscul caudofemoral es troba a les potes de darrere, i va des de les potes caudals i s’insereix en el fèmur. El rodó major és el múscul que es troba a les potes de davant.
Quan el múscul caudofemoral es contreu, llença les potes cap enrere. Quan més a prop estan les insercions de les articulacions, més ampli és el moviment que poden fer d’aquella estructura. En el cas del rodó major que seria entre l’escàpula i l’húmer, passaria el mateix, on com més a prop estigui de l’articulació més moviment farà la pota anterior. Un múscul més curt, fa menys enllaços d’actina i miosina, per tant és un múscul més ràpid.
Un altre element estructural molt important sobretot en ungulats és el paper que fan els lligaments en les parts distals de la pota. La major part de la musculatura s’acumula cap a dalt, cap al centre de massa, i hi ha estructures (lligaments) que connecten amb les parts distals, així aquestes són més lleugeres. Els lligaments suspensors permeten allunyar el pes de la musculatura cap a la part de dalt del cos i tenen funció suspensora, ja que quan els cavalls s’han d’aixecar el pes rebota contra aquest lligament i impulsa el cos cap amunt. Aquests lligaments ajuden molt a la cursa en l’elevació de les potes (la pota s’aixeca sola) i suposa un esforç menys que el cavall ha de fer durant la cursa. Aquests suspensors són molt important tant en cursadors i en saltadors.
Quan el producte del pes (massa) i l’àrea és més gran que la força que s’aplica i l’alçada a on s’aplica aquesta força, l’animal no caurà. En el cas d’una vaca per exemple, el valor del producte de la massa i l’àrea té un valor força gran, per tant és força difícil tombar-les.
En canvi en un cavall, el pes i l’àrea és més petita, i com són més alts, l’altura en què s’aplica la força és major per tant és més fàcil fer-los caure o que perdin l’equilibri. El que fan per no perdre l’equilibri quan corren és inclinar la posició del cos, la força centrifuga es compensa amb la força centrípeta de manera que el cavall no cau. Si la inclinació no és la correcte, perdrà l’equilibri i caurà.
Per tant els cursadors sacrifiquen l’estabilitat, perden una mica el centre de massa, ja que són més alts, però prims. Un animal que necessita controlar més l’equilibri té un desenvolupament cerebral major i bàsicament cerebalar, per tant els animals cursadors també tindran un cerebel més desenvolupat.
L’equilibri es troba al mig del cos de l’organisme, al mig del centre de massa o bé a les potes que estan quietes a terra.
Els passos simètrics es donen quan el moviment que fan de les potes de davant o de darrere és regular en el temps. Normalment els moviments lents tendeixen a ser simètrics i els moviments ràpids asimètrics (com el galop), moviments irregulars en el temps.
El cavalls per exemple tenen 3 tipus de galop: el galop diagonal (primer pota davant esquerra, pota darrere dreta, pota darrere esquerra i pota davant dreta), el galop transversal (primer davant esquerra, davant dreta, darrere esquerra i darrere dreta) i el galop rotatori (primer davant esquerra, davant dreta, darrere dreta i darrere esquerra).
En els petits tetràpodes trobem algunes formes de galop, però que són diferents del galop dels cavalls, ja que tenen la seva pròpia de moure’s o rotar les potes per desplaçar-se i són característiques de l’espècie.
Per exemple, els primats tenen un tipus de moviment que és diagonal, però al ser un galop lent, fa que les potes de davant i de darrere es trobin. Els antílops tenen un moviment característic que és el vot de les 4 potes alhora (no és un salt). Es tracta d’un moviment inútil en el desplaçament, ja que comporta molt de desgast i consum d’energia, així que fan aquest tipus de moviment per demostrar la seva força física. Molts altres animals tenen un galop rotatori, com en gossos per exemple, que primer posen a terra la pota davant esquerra, després davant dreta, darrere dreta i finalment darrere esquerra.
El salt El salt no és la millor forma de locomoció, ja que continua havent un desplaçament vertical del cos, i aquest fet implica una consum d’energia molt elevat. Els animals saltadors tenen l’estructura especialitzada en el salt, i per tant tenen adaptacions avantatjoses per saltar: - Potes posteriors (les saltadores) molt més llargues Ilium allargat, que va endavant i s’agafa a la columna, constituint una estructura rígida Tota l’estructura afectada per l’impacte del salt, esdevé rígida, perquè el salt sigui efectiu S’allarguen les parts més distals de les potes, les més lleugeres La força d’elevació que necessiten per elevar-se ve definida per la fórmula: F = 𝑀·𝑣 2 2·𝑆 , on F és la força d’elevació, la M és la massa, la V és la velocitat i la S és la diferència de la longitud de la pota de quan està estirada i quan està plegada. Quan més llarga aconsegueixen tenir aquesta pota saltadora, més força del salt tenen i per tant, la força que necessiten per elevar-se és menor. Els millors saltadors tenen potes molt llargues, per així haver de realitzar menys força per fer el salt.
En els animals saltadors, els lligaments suspensors són molt importants, ja que ajuden a aixecar la pota de terra, de manera que la fa rebotre i els impulsa en el salt. Els animals saltadors transporten el centre de massa sobre les potes posteriors, així que acostumen a ser animals de malucs amples. A més a més redueixen el pes de la part anterior i el transporten a la part posterior (la cua, que està força desenvolupada, pesa igual que la part de davant).
Aquest fet permet que puguin col·locar el centre de massa sobre les potes posteriors.
Tenen l’equilibri (el centre de massa) sota la part que fa la força, que són les potes, per tal d’aixecar tot el cos. L’altre fet que permet tenir el centre de massa sobre les potes posteriors és que totes les vèrtebres es fan curtes, planeres i es produeix un escurçament de l’estructura dorsal de la columna i també de la cervical, tot i que no és tan evident. Aquesta estructura dorsal i cervical de la columna és bastanta rígida, tenen un coll rígid i en el cas dels cangurs, les potes anteriors es fan minúscules respecte el volum de l’estructura corporal.
TEMA 7: REPTACIÓ, EXCAVACIÓ I ESCALADA La reptació es sol atribuir als ofidis (serps), ja que no se’ls observa els residus de la cintura pelviana i la pectoral. Altres organismes que també presenten un moviment per reptació, com alguns amfibis àpodes, ànguids o amfisbènids encara se’ls pot observar algun residu de les cintures pectorals i pelvianes, per tant porta a pensar que tenen una evolució més recent cap aquest tipus de moviment.
Moviments La forma de moure’s és semblant en tot ells i es sol pensar únicament en el moviment ondulatori, tot i que no és l’únic, sinó que n’hi ha 3 més.
Moviment ondulatori El moviment ondulatori és l’ondulació lateral del cos que permet fins i tot a alguns mamífers desplaçar-se utilitzant la massa corporal. Per poder realitzar aquest moviment necessiten objectes on fer força lateral, ja que sinó no podrien moure’s. En funció de com corben el cos obtenen més força de propulsió o més força lateral.
Si l’ondulació és petita, la força reactora es produeix cap a la zona de davant, la força de propulsió és petita i la força lateral gran, i els permet girar. Si l’ondulació sobre l’objecte és gran, la força reactora es realitza cap a la posterior del cos i va endavant, per tant la força de propulsió serà gran i la força lateral petita. El moviment ondulatori el poden fer tots els organismes que es mouen per reptació, sempre i quan hi hagi objectes sobre el qual moure’s.
...

Comprar Previsualizar