Teoria Perffeti - ETC (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 3º curso
Asignatura Fisioterapia en neurologia II
Año del apunte 2016
Páginas 34
Fecha de subida 18/01/2017
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

EXERCICI TERAPÈUTIC COGNOSCITIU TEMA1: EL PACIENT AMB LESIÓ MEDUL·LAR: problemes i principis del tractament neurocognitiu La lesió medul·lar te símptomes i signes motors, sensitius i/o autonòmics de presentació aguda o subaguda i suggestius de disfunció dels nervis o feixos nerviosos espinals.
En una lesió medul·lar podem localitzar quina part de la medul·la està lesionada (localització d’un nivell sensitiu i/o reflex).
Les metàmeres cervicals en son 8 però no coincideix amb el número de vertebres que en son 7.
La medul·la té substancia blanca (mielina) i substància gris (dos banyes posteriors i dos anterior).
La informació perifèrica dels músculs arriba al cordó posterior de la medul·la i fa sinapsis amb una interneurona. Aquesta a través de les vies sensitives informa al cervell de quines son les posicions de les nostres articulacions.
Aquesta informació arriba al lòbul parietal i es projecta al frontal, en el que es fa sinapsis amb la motoneurona alfa (via piramidal) i informa de la contracció o activitat muscular que ha de realitzar per fer un moviment funcional.
A la medul·la trobem el cordo posterior, el cordo lateral i el cordo anterior (entre les dos banyes de la medul·la espinal anterior).
- En el cordo posterior, tenim tota la informació de la sensibilitat profunda (vibració i tàctil), fascicle gràcil i cuneïforme.
- En el cordo lateral tenim totes les vies espinocerebel·loses anterior i posterior que porten informació des de la medul·la fins al cerebel. Porten informació tàctil i de pressió. També hi el tracte espinotalamic lateral, va des de la medul·la fins el talem, arriba informació sensitiva de la temperatura i del dolor.
- En el cordó anterior trobem el tracte espinotalamic anterior, que porta informació tàctil i de pressió.
Les vies corticoespinals porten informació de la mobilitat de les articulacions i músculs.
Dermatoma: zona concreta de la pell que innerva una metàmera (superfície del cos).
1 Miotoma: conjunt de fibres musculars que estan innervades per una o mes arrels nervioses. A nivell cervical hi ha el miotoma que innerva la extremitat superior.
Des de la medul·la espinal surten diferents nervis i aquests innerven una quantitat de grups musculars.
Classificacions de la lesió medul·lar - Classificació segons la causa; • • • • • • Lesions traumàtiques: caigudes Lesions en el desenvolupament del canal medul·lar, hi ha un nivell de la medul·la que no es tanca (espina bífida), la medul·la sobresurt del canal, Lesions inflamatòries (poliomielitis, síndrome de Guillan-barre) Lesions immunològiques Neoplàsiques Degeneratives/ desmielinitzants (ELA, EM).
- Classificació segons la localització (és important localitzar on ha tingut la lesió. Dintre del nivell, mirar la metàmera s’ha afectat, quin cordo ha estat mes afectat...): • Tetraplegia: 4 extremitats afectades i el tronc. Pèrdua o disminució de la funció motriu i/o sensitiva en els segments cervicals.
• Paraplegia: pèrdua o disminució de la funció motriu i/o sensitiva en els segments toràcics, lumbars o sacres. No afecta les extremitats superiors, afecta EEII i tronc.
Nivell neurològic de lesió (NNL): segment de la medul·la, el mes caudal, que esta intacte, sa, tant la funció motriu com la sensitiva. Per baix d’aquest nivell estarà afectat.
Segment Múscul Segment Múscul C1-C4 Diafragma L2 Psoas ilíac C5 Bíceps L3 Quàdriceps C6 Extensió de canell L4 Tibial anterior C7 Tríceps L5 Extensor del primer dit C8 Flexió de dits S1 Soli i bessons D1 Interossis Per exemple si un pacient té un NNL de la metàmera C7 tindrà reclutament del tríceps? Si.
2 - Classificació segons la extensió (segons les parts de la metàmera que estan afectades, com ha afectat a nivell del comportament del moviment del pacient) • Lesió completa: no hi ha preservació ni de la funció motriu ni de la sensitiva per sota del nivell neurològic de lesió. Reflex anal i genital abolit Zona de preservació parcial: una zona de la pell que s’ha preservat alguna sensació, es veu alguna contracció del múscul. Zona de dermatòmes i/o miotomes que presenten alguna innervació.
• Lesió incompleta: hi ha algun grau de preservació per sota del NNL Si tenim un síndrome posterolateral hi haurà una afectació sensitiva, bilateral. Els moviments no seran del tot precisos perquè la sensibilitat esta afectada. Tindrà problemes de dolor i temperatura.
Si tenim un síndrome medul·lar anterior hi haurà una afectació motora. Hi ha afectació sensitiva també del tracte superficial i pressió. Bilateral Si tenim un síndrome Brown-Sequard, hi ha una hemiseccio medul·lar, unilateral.
Afectació motora i sensitiva, afectació temperatura i dolor (del costat contralateral, de la part uniltateral la temperatura i el dolor esta conservat).
Si tenim un síndrome medul·lar central (siringomièlia): pot haver-hi una inflamació, quiste... Afecten els cordons mes proximals, anterior, sensitiu. El pacient es mou de manera torpe. La simptomatologia és bastant variada depèn dels cordons que afecti.
Un pacient arriba a la consulta amb una debilitat muscular i de la sensibilitat de ESE i de la EIE amb una afectació de la temperatura i el dolor de l’hemicos dret.
És una lesió incompleta, ja que hi ha una debilitat muscular: Síndrome de BrownSequard.
Escala d’ASIA Valora les funcions motores (valoració de la ES i EI i valoren els músculs claus, identifiquen el múscul afectat i analitzen i donen un valor) i les sensitives (a traves de l’agulla i el cotó per discriminar el dolor). Al final posen el nivell neurològic.
Permet la classificació de lesions completes/ incompletes.
3 - Valor A: afectació complerta. No hi ha funció sensitiva ni motora en els segments S4S5.
- Valor B: quan es preserven les sensacions per sota del nivell de lesió. Incompleta.
Preservades les sensacions per sota del nivell de la lesió que s’estenen a través dels segments S4-S5.
- Valor C: per sota de 3 de l’escala de Daniels. Incompleta. Preservació de la funció motora. La major part dels músculs clau per sota del nivell de la lesió tenen valoració menor a 3.
- Valor D: per sobre de 3 escala Daniels. Incompleta. Preservació de la funció motora. La major part dels músculs clau per sota del nivell de la lesió tenen valoració major de 3.
- Valor E: el pacient te una recuperació motora i sensitiva bona després d’una lesió medul·lar.
Cas clínic Pacient NNL és C6 i ASIA D: 1. Tindrà musculatura activa per sota de C6? Si perquè es una lesió incompleta 2. Manté els extensors de canell? Si, mante els extensors de canell 3. Creus que podria arribar a caminar un pacient amb aquestes característiques? Si perquè es ASIA D A traves de la informació sensitiva donada al pacient, finalment el pacient és capaç de controlar la seva espasticitat Valoració dels dèficits - Alteracions motores, afectació de la via motora.
• • Si la lesió és a la primera motoneurona hi ha una hiperreflèxia, espasmes i espasticitat.
Si la lesió és a la segona motoneurona hi ha atrofia, areflèxia i fasciculacions.
- Alteracions sensitives: • • A la sensibilitat superficial hi ha parestèsies, disestèsies, hipo/anestesia, tacte discriminador.
A la Sensibilitat profunda: cinestèsia, barestèsia, barognòsia, pal·lestèsia 4 - Dolor i temperatura: • • • Local, lesió sobre columna.
Radicular, lesió a arrel nerviosa.
Lancinant o paroxístic i neuropàtic: lesió medul·lar.
“noto com si em clavessin agulles per tot el cos” “com si algú m’apretés les cames” “com si m’hagués caigut una muntanya de maons a sobre” - Alteracions funció esfínters, intestinals i sexuals - Alteracions vasomotores Principis de tractament neurocognitiu aplicats en pacient amb lesió medul·lar (completes i incompletes) S’ha de fer una diferencia entre les lesions completes i incompletes.
A les lesions completes els objectius no poden ser recuperar la funció motora i sensitiva.
Podem treballar les funcions del tronc, la postura de la cadira de rodes, treballar les funcions per sobre de la lesió.
Lesions incompletes: Hem d’afavorir els circuits polisinàptics, circuits que permeten l’activació d’un component motor. Es important treballar la imatge motora, memòria, atenció... Així evitarem l’activació de circuits reflexes que porten espasmes (falta de sensibilitat del cos), sense cap estímul es desencadena un espasme.
Hem de realitzar experiències sensitiu - motores amb els segments que es troben sota NNL activant els processos cognitius que porten al coneixement del cos per interaccionar amb el món.
-Exercicis, per modificar la representació i la connexió de la lesió medul·lar amb el cervell i la medul·la amb el múscul: Exercicis de primer grau (ASIA a), segon i tercer grau (ASIA b, c i d).
-Hem de fer exercicis relacionats amb la funció que volem recuperar: funció EESS, EEII i del tronc.
Planificació tractament - Fase aguda: pacient immobilitzat al llit.
Llits cinètics, llits que es mouen lateralment, canvien la seva inclinació, per evitar les ulceres per pressió i perquè hi hagi moviment de la limfa i sang.
Pateixen el shock espinal: abolició dels reflexes, per protegir la zona lesionada, pèrdua de reflexes per sota de NNL. (Semblant diasquisi).
5 Ili paralític: paràlisi moviment intestinal.
Rehabilitació en fase aguda: -Es fa cinesiteràpia, exercicis de grau 1, reconeixement cinestèsic (reconèixer les articulacions que li mous), podem fer exercicis de direcció del moviment.
-Fem moviments lents i amb la intervenció cognitiva del pacient per no desencadenar els espasmes, que el pacient sigui conscient de tots els moviments que li fem.
-Exercicis que permetin una orientació del cos del pacient amb l’espai del que es troba.
-Exercicis de reconeixement tàctil discriminador (superfícies tàctils, pressions,.. ).
-Preparem el pacient perquè reorganitzi el moviment evitant les ulceres per pressió i els osteomes (calcificació ossos i poden provocar tumors de os i bloquegen les articulacions) - Fase activa: consolidació de la fractura, ja el podem començar a moure d’una manera molt mes activa Exercicis progressius de la sedestació: Fem exercicis mes evolucionats (grau I, II i III de EESS i EEII); podem col·locar el pacient amb sedestació (inici progressiu sede), podem disminuir els recolzaments (exercicis en sede), podem començar a tenir en compte les variacions de la posició del pacient.
Reeducació de transferències (taula de transferència). Hem de condicionar la postura al llit i a la cadira de rodes i ús, i fer canvis posturals.
Quan comencem a fer la bipe (inici progressiu) i reeducació marxa, porten ortesis (KAFO (subjecta genoll i peu), AFO, HKAFO (subjecta pelvis fins els peus)). Per mantenir la bipe.
Començarem a condicionar l’entorn, prensió de tendonesi/ transposicions tendinoses: ajuda tècnica i així poden escriure sense tenir la flexió dels dits.
- Pla inclinat: Quan ja hi ha hagut la consolidació de la fractura, i encara no pot mantenir la bipe el posarem al pla inclinat de manera progressiva. Sempre sota prescripció medica.
Aquesta bipe evita la osteoporosis, millora la circulació, el transit intestinal, evita deformitats de la columna, benefici psicològic.
Contraindicacions: dolor neuropàtic, espasticitat, fatiga.
6 TEMA 2: EL PACIENT AMB TRAUMATISME CRÀNEO- ENCEFÀLIC: Problemes i principis de tractament neurocognitiu.
L’afectació del traumatisme craneo- encefàlic va directament a estructures cerebrals (a diferència de la lesió medul·lar).
És una lesió en el cervell causada per una força externa, que pot produir una disminució o alteració de la consciència i de les capacitats físic - cognitives El tractament de fisioteràpia serà molt diferents als altres, ja que no rebem respostes motores ni verbals. Haurem de fer una intervenció que vagi directament a inferir en la consciencia del pacient.
Gravetat: pot ser una contusió o arribar al coma.
Amb un accident de trànsit, fem una flexió- extensió forçada, en la flexió forçada es pot formar un hematoma a la part posterior i en extensió forçada apareix un hematoma a la part anterior.
Classificació - Segons la profunditat: • Oberts: ferida oberta, haurà de ser motiu de intervenció quirúrgica, hi ha una pèrdua de la continuïtat del crani i comporta uns riscos: entrada d’aire que pot provocar neumoencefalocele, poden haver hernies que surtin de les circumval·lacions o riscs per bacteris (infecció del LCR), si hi ha una infecció augmenta l’edema • Tancats: en un accident de transit, fem flexió- extensió, hi ha un impacte intern, i provoca un hematoma intern que pot augmentar la pressió intracranial (PIC). En el punt a on es troba la lesió hi ha un augment de la inflamació i això provoca encara mes pressió dintre de la cavitat i es molt perillós per la supervivència de la persona.
LCR i sang controlen la pressió intracranial - Segons localització: • Lesions expansives: degudes a ictus • Lesions destructives, com a conseqüència de un traumatisme craneoencefalic: § Focals, es localitzen en un punt específic del cervell, el hematoma es localitza en un punt concret. Poden ser uni o bilateral. Afectació de varis lòbuls.
7 § Dany cortical difús: quan el pacient te una lesió anterior o posterior i es provoca una lesió en varis punts del cervell, varies zones del cervell. Degut a les forces d’acceleració, compressió o rotació durant l’impacte (lesions difuses que poden augmentar encara mes la simptomatologia).
§ Lesions isquèmiques o hemorràgiques: degut al impacte ens podem trobar que hi hagi compressions (degut al hematoma) a les artèries i provocar una isquèmia o hemorràgia (fractura parets arteries).
- Segons la gravetat, hem de passar l’escala de Glasgow que mesura la consciència del pacient degut a la lesió.
Aquesta escala té tres ítems principals: • • Resposta ocular: § Espontània: § A la ordre: § Al dolor: § Absent: Resposta motora: § Si obeeix a l’acció que li dius: § Si localitza (retira): § Si fa una retracció del cos: § Flexió anormal: § Resposta extensora: § Absent: 4 3 2 1 6 5 4 3 2 1 El flexor és més positiu que el extensor perquè per la protecció necessitem més la musculatura flexora que l’extensora.
• Resposta verbal: § Si està orientat: § Conversa confusa: § Paraules inapropiades: § Sons incomprensibles: § Absent: 5 4 3 2 1 Un pacient amb un valor de 3 es que no esta gens conscient i 15 és el màxim.
A traves de l’escala de Glasgow podem saber la gravetat del pacient: 8 - Lleu: o Es conserva la consciència o es recupera ràpid. Dura menys de 15 min.
o Glasgow 13-15.
o Símptomes: Marejos, mal de caps, fatiga, insomni, nerviosisme.
- Moderat: o El pacient perd la consciencia mes de 15 min i menys de 6h.
o G: 9-12 - Greu: o o o o o Inconscient 6 h o més.
Pronòstic molt greu.
G: menys de 8.
Risc de mort, 50% supervivència Risc estat vegetatiu: el pacient no te la capacitat d’entendre ni de comprendre, però es mante l’estat vital de la persona, conserva el SAR (Sistema Activador Reticular) que es troba al sistema reticular, sistema articular activador. En el coma no es manté el SAR. El SAR regula l’estat del son- vigila, la freqüència respiratòria, cardíaca... Mante els estats vitals que ens fan sentir que el nostre cos encara esta viu.
o Risc de coma (afectació del SAR).
Pronòstic Si el Glasgow es molt baix, 3-5, podem veure com a les primeres 24 h el pacient lluita sobre la seva supervivència.
I el 2-3 dia ja podem fer un pronòstic sobre la funcionalitat d’aquet pacient. Si supera les 24-48 h el pacient viurà però encara no se sap les funcions que tindrà.
Si el coma dura mes de 3 mesos, hi haurà una dependència de les AVD, el pronòstic es negatiu.
En pacients que ja no estan ni en coma ni en estat vegetatiu, es realitzen testos per mirar la capacitat que te el pacient de recordar tot el que va aprenent desprès de la lesió: • Test de Galveston, Test d’orientació i amnèsia (GOAT). Se li pregunta com es diu, quan va néixer, on viu, a on es troba....
Evolució del pacient des de l’estat de coma, si surt, fins a l’estat mes o menys funcional de la patologia.
9 Estadis d’evolució (8 nivells): - Nivell 1: quan no hi ha cap resposta a cap estímul, ni estímuls visuals, ni motors ni verbals. Glasgow 3.
- Nivell 8: el pacient dóna respostes amb una intenció. Esta introduït dins de la societat.
Diferencies entre estat de coma fins que arriba a una recuperació funcional Hem de interpretar la patologia (rigideses, espasticitat...) per fer una intervenció rehabilitadora dins de cada estadi.
Pacients en estat de coma: • • • • Afectació del SAR El pacient no respon a cap estímul (no té resposta motora, ni ocular, ni del dolor, no es comunicatiu, no entén ni pot expressar, ni verbal).
Glasgow 3.
L’estat de coma no es per sempre, hem de tenir present que es una situació greu, però es un estadi de la recuperació d’una lesió greu, que pot evolucionar cap al despertar. A la persona l’he de tractar com que pugui despertar Estat vegetatiu: • El pacient pot estar amb els ulls oberts, no tenen cap intenció de mirar, no segueixen i no fan l’alternança de la mirada. Si la fan mai és intencionada es molt causal.
• No hi ha consciencia de si mateix ni del ambient que l’envolta. Però presenta unes respostes elementals, pot flexionar els genoll per exemple, però no hi ha cap mena d’intenció.
o Els esquemes poden ser reflexes en resposta amb un estímul dolorós, fa una resposta motora a partir del dolor.
o Realitza moviments estereotipats (sense finalitat). G: 5/6.
o Pot presentar alguns reflexes arcaics: badalls, ganyotes...
• El cicle son/vigila conservat • Pot tornar a la respiració autònoma. SAR conservat 10 Hi ha pacients que el cap del temps es desperten de manera imprevista, Sindrome locked-in el pacient ho entén tot però no pot comunicar-se.
Valoració de les alteracions motores • Primer de tot hem d’observar la mirada, si la fixa, si segueix un estímul i veure si alterna la mirada.
• Hem d’observar quina es la postura del pacient: o Hipertonia o hipotonia o Rigidesa § § Patrons de decorticació, afectació del diencèfal, dels hemisferis, comportament de protecció/ flexió Patrons de descerebracio, hi ha una afectació a nivell de la protuberància, no hi ha connexió del cos i del cervell, comportament amb extensió) o Reflexes, si te el reflex de succió, li posem un objecte a la ma i observem si reacciona.
• Valoració del dèficit de reclutament d’unitats motores • Variacions neurovegetativa al canviar de postura (sudoració, respiració...) Poden presentar hemiplegia, tetraplegia (no simètrica), síndrome cerebel·lós i afectació dels parells cranials. Es molt variable, per tant hem de observar be els canvis de postura.
Cas clínic: Pacient de 25 anys que desprès de l’accident de trànsit G: 5 - Pot seguir un objecte amb la mirada? No, estar amb estat vegetatiu Manté autònomament la respiració? Si Cas clínic 11 Pacient de 25 anys amb hemorràgia a nivell del LP i LF superior degut a un impacte d’una pilota al cap jugant a futbol.
Se li demanen moviments actius, per veure el reclutament d’unitats motores que te la pacient. Li hem de fer amb l’extremitat sana perquè noti com és el moviment i desprès ho fa amb l’extremitat afectada. Si l’acompanyem una mica veiem també si la pacient ens esta ajudant.
Hem de intentar que el pacient no faci tanta força al fer el moviment, ho fem comparant amb la ma sana.
També valorarem la sensibilitat tàctil des del D1, si s’equivoca amb la part afectada comparem amb la extremitat sana, aviam si sent el mateix amb una ma que amb l’altre la mateixa superfície.
Podem fer que amb una ma senti una textura i amb la mà afectada una altre textura i observar si nota la diferència amb les dos textures.
Fases de tractament - FASE AGUDA o de reanimació: UCI.
• • Coma Estat vegetatiu.
Resolució de problemes de reanimació i neuroquirúrgiques (els fisioterapeutes no actuem massa).
Objectiu: • • • • Hem d’evitar les complicacions de la immobilització: Úlceres per decúbit Retraccions musculars Deformitats, ossificacions Problemes respiratoris - Hem de guiar a que el pacient es desperti, a través PC-MON (pacient i mon extern) i PC- PC (pacient- pacient, a si mateix), exercicis en que el pacient es conegui a si mateix.
- Tècniques neurocognitives, estimulació basal, ETC Guiar al despertar - Explicar diàriament què li ha passat, on està, quin dia és, qui som,...
Explicar en tot moment què li farem 12 - Explicar que s’espera d’ell Estimulació sensorial personalitzada (auditiva, visual, somestèsica, olfacte) Ambient tranquil Tractament fase aguda: - Estimulació propioceptiva: alineament de la postura, canvis de decúbit i mobilitzacions passives lentes i graduals amb preses suaus (sense causar dolor ni superar els límits fisiològics).
- Estimulació verbal, tàctil, combinada amb propioceptiva permetent la orientació del cap en l’espai (perquè senti els límits del seu cos). El contacte pot ser: cos- cos, cosmon, mon- cos Hi ha d’haver una regulació de la intensitat amb l’estímul Estimulació basal: Exercici de modelatge, em de modelar el cos del pacient. Fan una distinció entre les zones públiques i les privades. Modela a través de les mans, el fisioterapeuta amb la mà del pacient anirà del pit cap enfora, del pit cap a les mans, del pit cap avall i de les cames cap avall (comença en zones públiques i acaba en zones privades).
Aquest exercici serveix per tenir consciència del propi cos.
Signes del despertar Durant el tractament: Obertura espontània dels ulls Respostes motores Respostes a estímuls dolorosos (canvis de sonda) També quan hi ha agitació, desinhibició del comportament, agressivitat.
Inici de comunicació: - El pacient respon a estímuls (visuals, verbals o motores). Com a estímuls visuals se’ls hi posa uns panells de colors blancs i negres, ja que hi ha un contrast.
13 En els nadons quan neixen tenen la capacitat d’observar i veure colors que tenen molt contrast, blanc i negre, i molts dels mòbils que se’ls hi posen en els nens son panells amb contrastos de blanc i negre.
- Nova valoració més precisa, quan el pacient comença a respondre: • • • • Trastorns de l’orientació de la mirada (fixació, seguiment i sacàdics) Trastorns del llenguatge Trastorns de la memòria Desorientació Trastorns associats - Fractures Luxacions Amputacions Lesions nervis perifèrics.
- FASE SUBAGUDA- Fase d’estabilització dèficits cognitius o rehabilitadora. Quan els pacients estan a planta.
• • Estat de mínima consciència Estat de consciència De la estabilització de les funcions vitals a un nivell de discapacitat.
En el pacient observem alteració de: • Orientació espai- temps, atenció, memòria, aprenentatge i llenguatge • Funcions executives (planificació, resolució problemes, raonament, construcció d’informació) • Alteracions conductuals i emocionals (hiperactivitat, agressivitat, falta d’iniciativa, desinhibició, comportament infantil, trastorns afectius, labilitat emocional, depressió, eufòria...) Hem de realitzar: • Estabilització de les funcions vitals: rehabilitació hospitalària 14 • Tractament segons dèficits observats: o Tractament complicacions o Exercicis de grau I, II o III o Inici de sedestació (a través de la pelvis pots moure amb una plataforma de manera lateral i el pacient ha d’identificar quina és la pelvis que es troba més baixa), bipedestació, marxa, escales...
o Extremitat superior (AVD) - FASE DE ESTABILITZACIÓ. Hospital de dia.
Des de l’estabilització de la discapacitat residual al màxim nivell d’integració social.
Reinserció a la comunitat: - Continuar tractament dels dèficits: recuperació lenta i llarga durada Independència funcional (AVD) Reinserció laboral (adaptació a les capacitats) Educació sanitària família.
TEMA 3: EL PACIENT AMB LA MALALTIA DE PARKINSON: problemes i principis de tractament neurocognitiu Malaltia de Parkinson: Malaltia degenerativa de curs progressiu per alteració de la funció dels Ganglis Basals.
Trastorn degeneratiu primari.
Les causes de la malaltia són desconegudes, però hi ha algunes hipòtesis. És important saber si el pacient pren antidepressius o drogues. Aquests fàrmacs alteren el funcionament d’estructures dels ganglis i hi ha una alteració de l’acetilcolina i la dopamina.
Síndrome parkinsonià o parkinsonisme: Grup d’alteracions característiques del Parkinson secundaris a una altre malaltia.
Tenen un pronòstic pitjor que la gent que pateix la malaltia, es moren abans.
Les causes dels símptomes són secundaris a una altre malaltia, com podrien ser infarts lacunars (petites isquèmies que es produeixen als nuclis basal), o tumor, hemorràgia en els ganglis...
15 Ganglis basals Són nuclis de substància gris (cossos neuronals) interconnectats que realitzen funcions motores, cognitives i emotives.
El nucli basal està format per: - Claustre - Cos estriat • Nucli lentiforme o Putamen o Globus pàl·lid • Nucli caudat Els ganglis, sobretot el putamen anticipen el moviment, s’activen abans de realitzar l’acció. Intervenen en la realització d’actes motors de manera automàtica que han estat apresos prèviament, com per exemple anar amb bicicleta.
La substància negra es troba a l’espai encefàlic, que està inferior als ganglis. És una substància més fosca de melanina que està relacionada amb el cos estriat.
Quan hi ha una degeneració d’aquestes neurones hi ha una alteració dels neurotransmissors, dopamina i acetilcolina, que provoquen alteracions del moviment (tremolor).
Els ganglis funcionen gràcies a les seves connexions, sobretot del còrtex sensorimotor. Reben també informacions del talem (informació del nostre propi cos).
Els ganglis no reben informació directa de la medul·la, abans aquesta informació passa pel talem, del talem al còrtex i desprès va als ganglis.
Els ganglis a través del talem fan connexions a l’àrea motora suplementària (organitza el moviment fragmentat, complex) i a l’àrea premotora (emmagatzema les experiències que hem anat visquent i que se’ns queden gravades dins d’aquesta àrea).
L’àrea motora suplementària i la premotora es troben al lòbul frontal.
Per tant, trobem problemes motors i cognitius com podria ser la memòria.
Funcions principals dels ganglis basals 16 1. Contribueixen en la preparació del moviment de l’àrea motora suplementària (funció d’anticipació).
2. Integració i selecció d’informació sensorial. Seleccionen les informacions més rellevants que necessitem per poder executar el moviment.
3. Inici intern de submoviments en seqüències motores apreses. D’aquesta manera les àrees motores superiors no s’han d’activar tant potentment per un moviment ja realitzat anteriorment.
4. Control postural (sistema extrapiramidal complementant el sistema piramidal).
Neurotransmissors - Acetilcolina (Ach): acció excitadora, concentració màxima al estriat - Dopamina (DA): acció inhibidora, concentració màxima a la substància negra i estriat.
En la malaltia de Parkinson hi ha una reducció de les neurones de la substància negra que són les responsables de la secreció de la dopamina.
Si la dopamina disminueix, no inhibeix i trobem que hi ha més acetilcolina, però aquesta excita i per això hi ha moviment de tremolor i rigidesa muscular.
El pacient amb Parkinson tindrà dèficit de: - Ganglis basals Emoció- motivació Emmagatzematge d’experiències emocionals Plaer Moviments apresos Cognició: aprenentatge, atenció, memòria, capacitat de resoldre problemes.
Com es mou el pacient amb malaltia de Parkinson? Trastorns motors - Tremolor, degut al desequilibri de dopamina i acetilcolina - Rigidesa (alteració de la postura) - Acinèsia (no es pot moure)- hipocinesia (es mou poc)- bradicinèsia (lentitud durant el moviment).
17 El fàrmac que es dóna és la LEVO- DOPA (Sinemet o Madopar), és un precursor de la dopamina. És important saber quan fem el tractament, si el pacient està sota els efectes de la medicació, fase ON, i quan no ho està, fase OFF.
Amb la fisioteràpia podem fer estratègies cognitives perquè millori el sistema motor.
Podem ensenyar a desbloquejar.
Dintre dels trastorns motors: 1. To muscular: - Augmentat en forma de rigidesa. “Tub de plom” o “roda dentada” - Augmenta amb la tensió, no depèn de la velocitat - Present inclòs sense moviment 2. Alteració dels moviments voluntaris: acinèsia, hipocinesia , bradicinèsia: - Disminució de l’amplitud del moviment - Retard en l’inici del moviment. Les connexions entre ganglis i lòbul frontal van més lentes, per això hi ha un retard en fer el moviment. Hi ha una lentitud en l’organització del moviment i en el raonament d’aquest.
- Durant les seqüències de moviments complexes: canvis posturals, marxa, escriptura, parla...
- “Bloquejos” “Freezing” 3. Moviments involuntaris: tremolor en repòs (desapareix o disminueix quan realitza moviments actius, perquè davant de un moviment voluntari es corticalitza més el moviment i el tremolor disminueix) - Asimètric - Unilateral o bilateral - Preferentment afecta EESS 18 - No acostuma a ser incapacitant (molèstia) - Tendeix a disminuir o a desaparèixer durant els moviments voluntaris.
4. Alteració de la postura - En bipe • • • • S’inclinen lateralment, tot el pes es pot localitzar en un hemicos.
El cap està anterioritzat Les espatlles poden estar anterioritzades (fases finals) o posterioritzades respecte el cap depèn de la rigidesa.
Flexió dels genolls respecte el centre de gravetat.
Fisio: com es sent les cames quan s’atura? Pacient: sento els peus com si estiguessin enganxats a terra.
Li podem preguntar com sent les cames, en quina cama té més pes?...
Pot haver perdut la informació de pressió, pes, sinestèsica...
- En sedestació • • • Espatlles anterioritzades, tronc no varia, sempre la mateixa posició.
Cap anterioritzat sovint inclinats.
Postura estàtica, no hi ha variacions en la base de recolzament. Un cop s’assenta ja no es mou més, perquè no és conscient de la seva postura.
És important donar estratègies al pacient que les pugui fer a tot arreu, fer-li ser conscient de on te el pes, si els peus estan col·locats igual, com es troba la pelvis... (informació somestesica sobretot).
- En decúbit supí • • Genolls semiflexionats Actitud flexora tronc- cap.
Tenen un tancament de la caixa toràcica, important els exercicis respiratoris (tòrax i diafragma).
Informacions somestèsiques: tacte, temperatura, propiocepció i dolor.
19 Com reconèixer el pacient amb malaltia de Parkinson - No donen importància a les informacions somestèsiques (base de recolzament). No donen importància a informacions del propi cos.
- Alteracions cinestèsiques.
- Alteracions en el pes (intracorporal i extracoporal).
- Alteració visuo- espacial: no tenen percepció de les distàncies entre el cos i els objectes externs.
- Ús de referències externes (visuals, auditives), per exemple: durant el “freezing” bloqueig- desbloqueig amb guies visuals). Podem col·locar ratlles en el gimnàs i que en cada ratlla ha de fer una passa, és una estratègia perquè no es bloquegi tant el pacient.
- Alteració en la seqüència temporal de l’acció: tenen una alteració en els moviments que intervenen varis elements en l’espai i el temps. Tenen problemes amb la manipulació fina (lligar cordons sabates, cordar botons, pentinar...) i en les transferències (canvis en decúbit, decúbit- sedestació i sedestació- bipedestació).
- S’observa una dificultat per utilitzar la informació cinestèsica per saber en quina posició està el braç en l’espai (dificultat de construir la trajectòria d’un moviment en l’espai, sense percepció visual).
- Quan s’estiren en decúbit supí, presenten un gran nombre de compensacions. (Exercici: en quina posició està el cap respecte la línia mitja del cos, amb els ulls tapats.
Treballem la percepció cinestèsica).
- Les persones amb MP necessiten més desplaçament de l’articulació per saber que s’està movent respecte a quan hi ha menys desplaçament del moviment (Exercici: de les rodones en la pissarra).
- Dificultat per percebre les inclinacions del terreny (Exercici: quina inclinació té el peu respecte el terreny, permet que torni a construir a través del turmell la inclinació del terreny).
- Respecte la sensibilitat cinestèsica: presenten alteracions. Important de cara al tractament.
- A mida que la malaltia avança cada cop hi ha més dificultat en percebre el pes dels objectes i el pes del propi cos à - equilibri (no es capaç d’equilibrar el pes dins la base de recolzament). Exercicis: de reconeixement del pes del cos, dues balances i movem al pacient, movent el costat a costat. Preguntem ON creu que té el pes.
20 Tenen dificultat per percebre el pes extracorporal (dels objectes): exercicis de reconeixement del pes (plataforma amb un pes damunt, s’agafa entre dit índex i dit gros, treballem la fragmentació i la pressió de els polpes dels dits).
- Dificultats en la integració sensitiva en la MP: sempre estem integrant informació. Els pacients amb MP progressivament depenen més d’estímuls externs (visuals-acústics) per iniciar el moviment presentat més dificultats quan s’anul·len les informacions del cos (tàctils – cinestèsiques). Ex: no integra la informació visual amb la cinestèsica; veuen la cadira però no tenen en compte la relació entre la cadira i el propi cos, comencen a seure abans d’arribar-hi.
Exercici d’integració tàctil – visual1: de les textures que està sentint, ha d’integrar la informació visual + tàctil per saber quina textura està tocant.
Exercici d’integració tàctil – visual2: igual que 1, però aquest cop toca amb les dues mans, una veu que està tocant i ha de comparar amb l’altra que no toca.
- L-Dopa no millora la simptomatologia propioceptiva.
Característiques de la marxa - Dificultat en iniciar la marxa. Bloqueig o freezing.
- No transferència pes dreta/esquerra posterior/anterior. No saben amb quin peu han de començar la marxa.
- Passos curts, arrossegant els peus, arribat amb la punta, marxa festinant.
- Inclinació endavant (“seguir el centre de gravetat”) - No balanceig de braços - No dissociació de cintures - Dificultat canvis de direcció, els hi costa molt girar (quan han de passar per una porta o girar, no son capaços d’apreciar el canvi de pes, informació cinestèsica, per on passaran, no es capaç d’integrar la informació visual amb la cinestèsica, llavors es bloquejen).
Un pacient amb parkinson realitza la marxa festinant, el que fem és fer-li recordar com caminava abans i quan ho recorda, hi ha un petit canvi en la marxa del pacient, activem l’àrea prefrontal.
21 També podem fer que vegi dos maneres de caminar diferents i que vegi quina diferència hi ha entre les dues.
Dèficits cognitius - emocionals - Bradipsíquia: lentitud en el processament de la informació. A nivell psicològic els pacients raonen més lentament.
- Memòria i demència. Les coses que aprèn no es mantenen en el temps. Hem d’aconseguir que emmagatzemi les sessions que anem fent.
- “Problem solving”: capacitat de resoldre problemes (creuar i que el semàfor no funcioni).
- Atenció: mantinguda i dividida - Aprenentatge - Depressió, apatia, agitació, ansietat... (emocionals, psicològics. Depressió és un dels primers símptomes que es donen en la MP).
Altres trastorns - Limitació de la capacitat respiratòria Trastorns oculars Hiponímia (expressió, parpelleig). Poc expressius No gesticulació Afecció de la parla Sialorrea, trastorns de deglució. Acumulació de saliva a la boca, quan fem la sessió els hi hem de recordar que empassin ja que sinó es poden ennuegar.
- Trastorns del son - Microescriptura - Crisis de sudoració, seborrea.
Relació entre pacients que han consumit grans quantitats d’antidepressius i que presenten MP.
22 Classificació per estadis de Hoehn i Yahr: 1. Compromís unilateral. Petita o cap alteració funcional 2. Compromís bilateral o de línia mitja. Sense alteració de l’equilibri 3. Primers signes d’alteració de l’equilibri. Alteració funcional però amb vida independent 4. Discapacitat severa. Pot caminar i posar-se de peu, però notablement impedit 5. Confinat al llit o cadira de rodes a menys que sigui ajudat.
Unified Parkinson Disease Rating Scale (UPDRS). Escala per determinar en quin estadi es troba el pacient. Només saber que avalua.
1. Estat mental, conducta, estat d’ànim. Afectació intel·lectual, pensament, depressió, motivació.
2. AVD. Llenguatge, salivació, deglució, escriptura, tallar aliments, vestit, higiene, girar-se al llit, caigudes, freezing, marxa, tremolor.
3. Examen motor. Llenguatge, expressió facial, tremolor en repòs o postural, rigidesa, moviments de la mà, dits, cama, aixecar-se cadira, postura, marxa, estabilitat, bradicinèsia.
4. Complicacions. Degut a la medicació (Dolor, distonia, On-Off...) Objectius generals de rehabilitació - Conservar el major temps possible la independència funcional (prevenció). (No posa recuperar, perquè el que busquem es allargar al màxim la progressió de MP).
- Millorar la qualitat de vida - Retardar el màxim la simptomatologia, ja que no podem curar la malaltia.
Objectius específics - Disminuir la rigidesa - Millorar la postura, el pacient ha de ser conscient de la seva postura 23 - Organitzar la base de recolzament (equilibri). A través de pressió i pes.
- Reeducar transferències. Li he d’explicar al pacient com fer-ho perquè el pacient pugui fer bé les transferències.
- Millorar les estratègies per la marxa Principis de rehabilitació neurocognitiva pel pacient amb Parkinson (ho hem de tenir molt present per aconseguir els objectius): - (Poques) informacions corporals. És important que amb pacients avançats utilitzem poques informacions. Amb pacients inicials podem utilitzar varies informacions al mateix temps. Exercicis: intentar que hi hagi una relació entre diferents parts del cos, descomposant per seqüencies un moviment (sede-bipe).
- Descomposició de la seqüència motora. Per aixecar-se ha d’atendre al moviment de les espatlles, pelvis i peus - Relacionar el cos - ambient (direccions i distàncies, pressions i pes). A través de pressions amb diferents densitats a l’esquena es pot relacionar la part superior i inferior de l’esquena i la pelvis. Ha d’anar variant les pressions en les diferents parts i per fer-ho ha de variar el pes dels seus peus. D’aquesta manera fracciona la seva esquena per notar les densitat.
- Relacionar les diferents parts del cos. Relació espatlles- pelvis. Relacionem el cos del pacient entre ell. Relació cos- terra també important, per com canvia la pressió respecte el terra.
- Variabilitat del pes corporal en DS, SD, BP... Ha d’organitzar el pes corporal. Amb balances d’agulla per veure les diferències amb el pes. El pacient en cap moment ha de mirar les balances, és pot fer amb sede o bipe. Ha de dir on té el pes.
- Prendre consciència de com es relacionen les diferents parts del cos. Per exemple amb unes densitats a l’avantpeu i les altres al retropeu. El pacient ha d’estar atent, hi ha de fragmentar el peu per saber quin tipus de densitat hi ha en cada part, ha de repartir el seu pes i ha de col·locar més pes en l’altre cama per diferenciar-les.
- Planificar les accions. Quan s’ha d’aixecar el pacient li preguntem que faria per aixecar-se. Ha d’anticipar-se als moviments.
- Exercicis de reconeixement de densitats sobre els peus 24 Reedudació de les transferències (al final de la sessió, després dels exercicis): - Reeducació canvis posturals: • • • Ensenyar seqüència del moviment Ensenyar informació somestèsica important.
Podem fer-li veure una imatge de una persona que s’aixeca de manera normal i que vegi quines diferències hi ha en com s’aixeca ell.
Reeducació de la marxa - Ensenyar seqüència del moviment - Llargada del pas, arribada amb taló - Superació del bloqueig: ensenyar estratègies a través d’estímuls somestèsics (E.T.C), visual, auditius (Cueing). Els estímuls visuals i auditius són externs. Ens interessa més utilitzar estímuls somestèsics perquè aquest sempre els podrà utilitzar, en canvi els visuals i auditius no sempre estaran presents.
https://www.youtube.com/watch?v=vjgsaWViLW4 https://www.youtube.com/watch?v=6fFlx_hZpPo mirar aquest video i detalla tractaments mèdics actuals de la malaltia de Parkinson TEMA 4: El pacient amb paràlisi facial (VII). Problemes i principis de tractament neurocognitiu.
Una paràlisi del nervi facial pot ser deguda: - A una lesió cortical - A una lesió del nervi facial pròpiament dita. No poden menjar per el costat afectat, no poden tancar el ull, tenen problemes alhora de parlar.... És molt incapacitant des del punt de vista motor i sobretot social. Provoca molts problemes psicològics.
El sistema cap- rostre està composat de molts elements: - Motores somàtiques (comunicació i alimentació) - Propioceptiva - Sensitiva exteroceptiva: notem el dolor, tacte, temperatura...
25 - Funcions sensorials: sentim amb l’oïda, notem l’olfacte, sentim el gust i veiem.
- Visceromotores (salivació, lacrimació).
És un sistema molt complexa. Durant el tractament hem de tenir present tots aquests aspectes.
Sistema anatomo - funcional del cap i rostre 1. Regió fronto- parietal 2. Regió sopraorbicular 3. Regió orbicular 4. Regió mastoïdal 5. Regió auricular 6. Regió parotídia 7. Regió galtes 8. Regió nasal 9. Regió labial 10. Regió barbeta 11. Regió del coll El nervi facial és el VII par cranial que neix al bulb raquidi, on es troba el seu nucli. És sensitiu i motor.
Es relaciona amb el nervi oculomotor i els nervis que permeten el funcionament de las masticació.
Innerva 2/3 anteriors de la llengua, per això hi ha una alteració del gust.
Si hi ha fractures dels ossos per on passa el nervi podria estar afectat també.
Nervi facial: - Branca superior o temporo- facial: innerva la musculatura de la part alta de la cara: • • • Orbicular de l’ull Musculatura frontal i temporal Musculatura nas i llavi superior - Branca inferior o cervico- facial: • • • Cervical: pell del coll Mandíbula Bucal: múscul buccinador,permet variar o mantenir el moviment dels llavis, s’adapta en funció de les nostres accions.
26 Funcions nervi facial: - Sensibilitat tàctil auricular i del rostre Sensibilitat propioceptiva del rostre Sensibilitat gustativa Regulació de la funció timpànica Funció secreció: glàndules submandibulars, submaxil·lars, mucosa nasal, palatina, llagrimal.
Funcions principals: - Col·laboració en la masticació i deglució.
- Acomodació visual: dificultat en adaptar a través del moviment de la parpella, ja que no poden tancar l’ull. Acomodació visual, quan s’apropa un objecte de cop, no poden enfocar-lo bé.
- Producció de fonemes (CV): problemes amb la comunicació verbal, el pacient només utilitza la part sana.
- Producció de la mímica (CNV): problemes amb la comunicació no verbal.
Causes (Etiologia): - Tumors (ex: neurinoma de l’acústic) Fractures en el recorregut del nervi Herpes zòster Paràlisi idiopàtica aguda (“cop de fred” o paràlisi de Bell): es produeix d’un dia per l’altre. Signe de Bell: quan el pacient intenta tancar l’ull però el globus ocular se li envà cap amunt i cap a fora. Recuperació 99%.
- Lesions corticals Comunicació no verbal: mímica o expressió facial (44 músculs) - Elevar celles (sorpresa) Ajuntar celles (pensar- meditar) Tancar ulls (dormir) Obrir narius (desagradable) Elevar llavi superior (mal humor) Descens del llavi inferior (tristor, dolor) Elevar comissura labial (somriure, riure) 27 - Ajuntar llavis (petó, bufar, xiular...) Al final del tractament el pacient pot fer un exercici d’expressar una d’aquestes expressions i nosaltres hem de saber a quina es refereix: • Felicitat • Sorpresa • Por • Tristesa • Colera • Disgust • Atenció Simptomatologia En repòs s’observa (el primer que es valora): - Pèrdua d’arrugues front (aplanament) Descens de la cella Incapacitat de tancar l’ull Parpella inferior caiguda Pèrdua arruga i depressió comissura bucal Llavi superior i inferior aplanat Galta despenjada No és una cara simètrica. Ens hem de fixar amb la simptomatologia però sobretot en si és simètrica o no. Primer de tot haurem de tractar la simetria facial i desprès ja tractarem la simptomatologia (en cap moment demanarem que somrigui, infli globus, perquè retarda la regeneració axonal).
Després observem el pacient fent alguna acció.
Li diem el pacient que faci l’acció de somriure o de tancar els ulls per exemple. També li podem demanar si és conscient del moviment.
Per recuperar el moviment primer de tot hem fer que el pacient sigui conscient.
També li podem fer aixecar les celles, parlar...
Hem de veure si hi ha un aplanament del front i si al parlar és capaç de pronunciar les consonants (p, m, b) sobretot, ja que dient aquestes consonants és quan hi ha un contacte amb el llavi superior i inferior.
FINS AQUI L’EXAMEN DE PRACTIQUES.
28 Simptomatologia (PERFIL) 1.
Presència de dolor. En quines zones hi ha dolor. Sobretot al pòmul, a la branca superior o si i ha tingut una fractura en el lloc de la fractura. Pot haver-ho dolor en tot el recorregut del nervi.
2. Alterada la sensibilitat (tacte, hiperestèsia, hipoestèsia, parestèsies, alteració propioceptiva, disacusia: alteració dels sons, disgeusia: alteració del gust).
3. Sequedat bucal i de l’ull. Si no pot tancar l’ull per dormir s’han de posar un parche.
4. Imatge mental alterada (“sento la meitat de la cara desencaixada, com a trossos”, no tinc el perfil de la cara definit”). Alteració de la capacitat de representar una part del cos vers l’altra.
Complicacions: - Sincinèsies: si al fer al tractament apareixen és que el tractament no és bo. Aparicions de moviments involuntaris que apareixen davant d’altres moviments que no haurien d’aparèixer. Per exemple: quan el pacient tanca el ull, obre la boca. És degut a un sprounting col·lateral (branques del nervi facial que fan connexions amb músculs que abans no innervaven).
- Hemiespasmes facials - Fasciculacions: moviment musculars involuntaris. Pot ser que el múscul estigui despertant o que comencin aparèixer sincinèsies.
Valoració Ens fixarem amb les arrugues del front, la cella podria estar caiguda, la parpella també, el pacient no té l’arruga a nivell del nas i el llavi, galta que penja, comissura del llavi del costat afectat està cap a caudal.
1. Valorar el rostre en repòs 2. Valoració dinàmica rostre: li podem demanar que ens faci una cara de sorpresa, que tanqui els ulls, que ensenyi les dents de la part superior... Demanar accions per saber quin és el seu comportament.
3. Valorar la sensibilitat (cinestèsica i tàctil).
29 Valoració dinàmica del rostre Cap indici de moviment Contracció mínima Formació de poques arrugues Formació simètrica d’arruges Elevar les celles Arrugar el front Arrugar el nas Obrir el nas Somriure (boca tancada) Riure (boca oberta) Ensenyar les dents de dalt Ensenyar les dents de baix Inclinar boca Petó Petó amb soroll Xiular Inflar galtes Tancar ulls Ulls mig oberts Guinyar ulls El més important: - Per iniciar el tractament tractar l’ull, sinó es tapa - Saber si el pacient menjar pel costat lesionat - Li podem demanar que parli i veure si és simètric les síl·labes i les lletres que pronuncia.
Les xarxes neurals: Processos fisiològics i de recuperació post-lesionals Primer hem de tenir en compte el tipus de lesió que presenta: - Neuropràxia: afectació de la baina de mielina - Axonotmesi: afectació de la baina i de l’axó - Neurotmesi: lesió de tot el nervi, de la baina, l’axó i el teixit conjuntiu que envolta el nervi. La recuperació té un pronòstic més greu.
30 Processos de recuperació Tenen a veure amb les parts del nervi lesionades: - Compressió Interrupció de l’axó i de la mielina Destrucció de l’endoneuro Destrucció de l’endoneuro i el perineuro Interrupció completa del nervi: intervenció quirúrgica La interrupció provoca una degeneració, degeneració Walleriana. S’interromp la part distal i trenca la connexió entre el nervi i els músculs, i això provoca una degeneració transneural, es degenera aquest segment.
Tot això provoca una degeneració de la capacitat contràctil del múscul (degeneració del múscul).
La cèl·lula pateix una sèrie de canvis metabòlics i fa que augmenti de volum, aquests canvis s’anomenen cromatòlisi retrògrada.
La cèl·lula s’infla perquè sintetitza proteïnes i macròfags i aquests netegen els residus de la lesió i les proteïnes comencen a sintetitzar el factor de creixement necessari per regenerar els nervis, reconstruint la connexió proximal amb la distal.
A partir d’aquí, pot aparèixer un sprouting axonal que pot arribar fins el segment distal.
Perquè hi hagi un sprouting hi ha d’haver una degeneració Walleriana i transneural. (Si no hi ha aquesta degeneració la neurona no generarà les proteïnes).
La supervivència de la motoneurona va en funció de l’activitat del múscul.
• A major activitat muscular, tot aquest procés és més difícil que succeeixi, fa més difícil que hi hagi una bona supervivència de la cèl·lula.
• Quan els estímuls son més dèbils és més fàcil que es produeixin aquests processos (Perquè es doni el fenomen de la proteïna es necessari que el múscul rebi una estimulació de tipus dèbil) Alguns estudis - “L’electroestimulació porta a un risc d’inhibició de l’sprouting, augment de sincinèsies i aparició dels espasmes”. Si estimulem molt el múscul inhibim el fenomen.
- “Un excés d’estimulació elèctrica retarda la re-innervació”.
31 Principis de tractament - Utilitzar estimulació dèbil per afavorir sprouting axonal. Si no hi ha un bon sprouting farà sinapsis amb una altre neurona que té una altre funció i el múscul farà la funció d’aquesta neurona, és quan apareixen les sincinèsies.
- No sobrestimulació del múscul Conducta terapèutica - Tractament mèdic: reducció de la inflamació, cortisona i anti- virals, cures oculars, anastomosis (IQ): operació.
- Rehabilitador: • • • La funció de la comunicació verbal (CV) La funció de la comunicació no verbal (CNV) La funció cognoscitiva: cinestèsia i tacte. Que el pacient pugui conèixer a partir d’aquesta part del seu cos.
Exercicis Podem augmentar el grau en funció del reclutament de unitats motores. Si un pacient té asimetria començaríem amb un grau 1. Quan se solucioni aquesta asimetria podrem fer de segon i tercer grau.
Tipus d’informació: - Cinestèsia (direcció, distància) - Superfícies tàctils - Formes i dimensions Punts clau: - Boca - Pòmul - Ull - Front És important començar amb exercicis a la part sana, desprès a la banda afectada i desprès comparem les dues bandes, a partir de la imatge motora.
32 Reconeixement direccions Dirigim la comissura bucal/parpelles en diferents direccions i el pacient ens ha de dir en quina direcció estem anant. Hem de fer direccions que tinguin una funcionalitat (amunt, avall, dreta/esquerra...).
Reconeixement distàncies Col·loquem les parpelles en diferents posicions en cada ull/comissura bucal i el pacient ens ha de dir les diferències en cada ull.
Reconeixement superfícies tàctils Les textures han de ser dobles perquè hi hagi comparació a les dos bandes de la cara.
Podem treballar la delimitació del perfil de la cara i la simetria de la cara perquè el pacient compari si les sensacions son igual a la dreta i a l’esquerre. Es pot fer a la diferents parts de la cara.
Podem desplaçar els depressors cap a on van les fibres musculars (recorregut fibres).
Reconeixement de formes i dimensions intrabucals Formes diferents per treballar a nivell intrabucal, musculatura de la masticació. Es col·loquen dintre la boca del pacient i li preguntem si la forma és igual o diferent en els dos costats (podem ajudar-lo pressionant amb l’altra mà per l’exterior de la galta).
No és estàtic, es pot moure, a través de la galta ha de reconèixer quina forma hi ha dintre.
També es pot col·locar un clau amb una forma, i s’apliquen en diferents zones, se li demana si el contacte és igual a la dreta i a l’esquerre, pel funcionament del tancament d’ulls.
També podem col·locar les fores entre els llavis.
Exercicis tercer grau Li proposem fotografies al pacient, i li tapem la part sana de la cara i ha d’intentar escollir una de els fotografies i imitar-la. A partir de la part lesionada identifico el que ha volgut interpretar el pacient.
Procediment: Li ensenyem al costat sa i després a l’afectat, i que compari.
33 Reconeixement de distàncies entre parpelles Li separem ambdues parpelles i el pacient ens ha de dir si són iguals o diferents a través de la informació cinestèsica.
Reconeixement de formes i dimensions en les diferents regions facials Ha de notar si les formes que pressionen les parpelles son iguals o diferents. Ha d’integrar la informació tàctil.
34 ...

Tags: