HISTOLOGIA DEL COR (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 19/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   HISTOLOGIA  DE  L’APARELL  CARDIOVASCULAR       ENDOCARDI:  capa  més  profunda,  interna,  està  en  contacte  amb  la  sang.  En  aquesta  primera  capa   segur  que  hi  ha  un  tipus  de  teixit  que  ha  de  revestir  les  cavitats  internes  que  és  l’epitelial.         SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Aquest  epiteli  de  revestiment  es  pot  classificar:   -­‐En  funció  del  nombre  de  capes:  simple  o  monoestratificat,  pseudoestratificat  o  pluriestratificat.     Aquest  epiteli  és  simple.   -­‐També  es  pot  descriure  segons  la  morfologia  cel·∙lular:  pla,  cúbics  o  cilíndrics.     Aquest  és  pla.     Aquest   epiteli   de   revestiment   l’anomenem   endoteli.   Aquest   endoteli   es   continua   amb   l’endoteli   dels  vasos  sanguinis.     Aquest  endocardi  també  té  la  capa  subendotelial  situada  per  sota  de  l’endoteli.  Formada  per  teixit   connectiu  lax,  amb  abundants  fibroblasts.               A  dalt  endocardi  i  a  baix  miocardi.     Primera   fletxa   =   capa   subendotelial   Segona  fletxa  =  cel·∙lula  endotelial   Tercera  fletxa  =  fibroblasts     Quarta  fletxa  =  endocardi     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA     Imatge  lletja:                                                    teixit  muscular  cardíac  (es  veuen  estriacions)   A  la  dreta  hi  ha  endocardi  d’una  aurícula  i  a  l’esquerra  hi  ha  endocardi  d’un  ventricle.     Els  espais  en  blanc  no  són  veritat  a  la  realitat,  la  manipulació  ha  alterat  l’estructura.     L’endoteli  es  el  mes  fosc  dels  marges  i  la  resta  la  capa  subendotelial.       Estan  marcats  els  endocardis  (en  l’aurícula  més  ample  que  el  ventricle).       MIOCARDI       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Compren   el   teixit   muscular   cardíac   (Estriat).   El   fet   de   que   sigui   estriat   l’hem   d’associar   amb   les   estriacions  que  reflexen  la  presència  de  sarcòmers.     Els  cardiomiòcits  contràctils  són  les  fibres  musculars  generals  (tenen  com  a  funció  especialitzada  la   contracció).     Són  cèl·∙lules  allargades  i  cilíndriques  (més  curtes  que  les  musculars  esquelètiques).     Aquestes   cèl·∙lules   són   mononucleades,   amb   un   nucli   gran   i   central.   (les   esquelètiques   plurinucleades  i  nuclis  a  la  perifèria).     Hi  ha  discs  intercalars  que  fa  que  distingim  les  fibres  cardíaques.           Els   discs   intercalars   es   situen   entre   les   cèl·∙lules.   Connecten   una   cèl·∙lula   i   les   altres.     Això   es   veu   amb   el   microscopi   òptic   perquè   quan   mires   amb   l’electrònic,   entre   membranes   apareixen   una   quantitat  molt  important  de  unions,  són  aquelles  zones  on  majoritàriament  hi  ha  unions  cel·∙lulars.   Aquestes  unions  són  els  desmosomes  les  unions  adherents,  i  les  unions  comunicants.             SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA             DESMOSOMES:   unió   cel-­‐cel   amb   funció   de   mantenir   unides   les   cèl·∙lules.   Dóna   resistència   a   la   tracció   mecànica.   Proteines   integrals:   cadherines,   proteïnes   intermèdies   i   filaments  intermedis  del  citoesquelet.     Filament  de  queratina  està  malament  à  teixit  epitelial.  LA   proteïna  dels  teixits  musculars  és  la  desmina.       UNIONS   ADHERENTS:   funció   equivalent   als   desmosomes,   la   diferència  és  que  estan  associades  a  filaments  d’actina.       UNINS   GAP:   proteïnes   connexines,   i   la   funció   és   la   comunicació  cèl·∙lula  –  cèl·∙lula.                                   SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA       Unes  cèl·∙lules  especialitzades  (marcapassos)  són  les  que  generen  les  contraccions.     ULTRAESTRUCTURALMENT:  miofibril·∙les,  sarcòmers  (filaments  d’actina  i  miosina)         SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Contracció:   no   s’escurcen   sinó   que   llisquen.   La   longitud   dels   filaments   d’actina   i   miosina   no   es   modifica.    Despolarització  de  la  membrana,  Ca2+,  troponina,  tropomiosina...     Sistemes  Túbuls  T:  invaginacions  del  sarcolemmes  a  nivell  de  les  liniez  Z  (1  túbul  T  per  sarcòmer)   Reticle  sarcoplasmàtic  no  tan  regular  com  el  muscular  en  forma  de  diada.  Part  del  calci  s’obté  del   medi  extracel·∙lular,  per  això  els  túbuls  T  són  més  profunds.     Té  més  mitocondris.  Estan  relacionats  amb  ATP,  ja  que  és  contracció  continua.       Altres  proteïnes  implicades:     -­‐Desmina  (FI)   (a  nivell  del  disc  Z  unint  miofibril·∙les  des  del  sarcolemma  –  costàmers  –  fins  embolcall  nuclear)   -­‐Plectina   (unió  filaments  desmina)   -­‐Alfa  cristal·∙lina   La   força   de   la   contracció   muscular   es   transmet   capa     la   matriu   extracel·∙lular.   Les   unions   són   importants  perquè  la  força  es  dissipi  per  les  làmines  basals,  la  força  no  faci  malbé  l’estrucutra,  no   generi  degeneració  muscular.                 SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Ventriculars  vs.  Auriculars.   Els  ventriculars  són  més  grans  i  els  auriculars  més  petits.  Un  tret  distintiu  és  que  contenen  grànuls   neuroendocrins   (hormona   natriurètica   atrial   amb   propietats   antihipertensives)   que   es   secreten   en   resposta  a  l’elongació  excessiva  à  aurícules.       És  un  esquema  no  és  una  foto  real.  És  veu  la  xarxa  intercel·∙lular  (endomissi).  A  la  dreta  BV  és  un   vas  sanguini.  Hi  ha  fibroblasts  i  fibròcits.     A   la   imatge   que   senyala   la   fletxa   la   diferència   és   la   orientació   de   les   fibres   (les   de   el   quadradet   transversal  i  les  altres  longitudinal).       CARDIOCITS  CONTRÀCTILS  VENTRICULARS  I  AURICULARS  (mioendocrins)     La  seva  contracció  es  veu  causada  per  la  despolarització  del  sarcolemma.  Contracció  causada  per   despolarització  causada  pel  sistema  de  conducció  del  cor.  En  aquest  sistema  de  conducció  del  cor:   es  treballarà  anatòmicament  i  el  localitzarem.  A  nivell  histològic  s’ha  d’entendre  el  circuit.     Per   un   costat,   hem   de   entendre   que   hi   ha   per   un   costat   els   nòduls   i   per   l’altre   els   elements   de   contracció  generats  en  els  nòduls.  Nòdul  =  agrupació  cel·∙lular  (cardiomiòcits  especials  à  cardiòcits   nodals  à  particularitat:  despolarització  espontània:  no  hi  ha  cap  estímul  à  situades  en  el  nòdul   simetrial   o   sinoauricular   (és   el   marcapàs)   (aurícula)   i   nòdul   auriculoventricular   (entre   aurícula   i   ventricle)).   Despolarització   marcada   per   increment   de   concentració   de   calci.   Ha   d’augmentar   a   les   cèl·∙lules  veïnes  també  i  això  ho  aconseguim  gràcies  a  les  unions  GAP.     Això  passa  primer  a  l’aurícula.  Posteriorment  a  través  del  feix  de  His  que  es  va  ramificant  en  fibres   de  Purkinje  i  el  rebem  al  ventricle.  Tal  i  com  està  posat,  es  transmet  d’aquesta  manera.     VIA   DE   TRANSMISSIÓ   =   genera   retard   necessari   perquè   la   aurícula   es   contragui   i   després   ho   faci   el   ventricle.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA     El  sistema  de  conducció,  la  part  més  important  són  les  fibres  de  Purkinje  (ramificacions  del  feix  de   His).     Estan   situades   en   el   subendocardi:   tot   just   sota   l’endocardi,   teixit   connectiu   equivalent   al   subendotelial.     Cèl·∙lules   de   conducció:   cèl·∙lules   musculars   modificades   especialitzades   en   la   generació   i   transmissió   ràpida   de   l’impuls   contràctil   i   organitzades   en   nòduls   (carciocits   nodals)   i   fibres   (fibres   de  Purkinje).     Fibres  de  Purkinje:  són  cèl·∙lules  molt  més  grosses  que  tenen  un  o  dos  nuclis.  Poques  miofibril·∙les   perquè  tenen  funció  de  conducció.  Tampoc  tenen  Túbuls  T.  Tenen  uns  discs  intercalars  atípics  amb   moltes  unions  GAP.  Molts  grànuls  de  glicogen  i  mitocondris.           SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA     La  despolarització  espontània  està  regulada  per  la  innervació,  a  través  del  sistema  autònom.     Els  cardiocits  nodals  estan  innervats  per  fibres  simpàtiques  i  parasimpàtiques.     A   nivell   histològic,   l’esquelet   fibrós   és   un   teixit   connectiu   dens.   Compren   els   anells   valvulars,   els   tabics  membranoso  interartrial  i  interventricular  i  les  cordes  tendinoses   La  superfície  externa  està  recoberta  d’un  endoteli  de  revestiment  amb  cèl·∙lules  endotelials.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA     EPICARDI   -­‐Pericardi  fibrós   -­‐Pericardi  serós:  epicardi  i  capa  parietal.  Entre  els  dos  hi  ha  la  cavitat  pericàrdica.       A   nivell   histològic   ens   centrarem   en   reconèixer   que   és   epicardi   respecte   l’endocardi.   Hi   ha   una   primera  capa  de  cèl·∙lules  de  teixit  connectiu,  després  s’afegeix  normalment  adipòcits.  Quan  més   vell  és  l’individu  més  adipòcits  tindrà.     L’epiteli   en   contacte   amb   la   cavitat   s’anomena   mesoteli,   format   per   una   única   capa   (monoestratificat)  i  pla.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA     Les  cèl·∙lules  mesotelials  secreten  el  líquid  pericàrdic  amb  funció  lubricant.   Capa  submesotelial:  teixit  connectiu  lax  que  pot  incloure  teixit  adipós.     La  resta  de  les  parts  del  pericardi  no  ho  veurem,  per  tant  no  cal  especificar,  és  teixit  connectiu.       El  cor  té  capacitat  regenerativa?   S’ha   demostrat   l’existència   de   cèl·∙lules   mare   residents   cardíaques.   Té   la   capacitat   de   substituir   les   cèl·∙lules  que  es  van  morint  per  apoptosi,  etc.  En  el  cas  de  les  cèl·∙lules  mare  cardíaques  tenen  una   maduració  molt  poc  freqüent.  El  que  succeeix  davant  d’un  infart,  una  part  del  territori  cardíac,  hi   ha   una   disfuncionalitat,   no   hi   ha   reparació   total,   no   és   que   no   hi   hagi   reparació   fisiològica,   la   quantitat  de  cèl·∙lules  que  moren  està  per  sobre  de  la  capacitat  regenerativa  d’aquesta  població.  I   la   part   contractil   és   substituïda   per   teixit   connectiu,   els   fibroblasts   generen   aquest   teixit   de   manera  ràpida,  cicatritza.           ...