Conferència 9: Atribucions causals (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Processos Psicològics: Motivació i Emoció
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 09/04/2016
Descargas 39
Subido por

Vista previa del texto

Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 “Explicacions que una persona es dóna a si mateixa sobre les causes de la conducta pròpia o aliena, o sobres les causes d’esdeveniments derivats d’ella, un cop ha tingut lloc la conducta o les seves conseqüències”.
    Són explicacions que construeix la persona  processos cognitius actius.
Es refereix a la conducta o a les seves conseqüències.
Es refereix a la conducta pròpia (autoatribució) o d’altres (heteroatribució).
Són processos a posteriori.
TIPUS D’ATRIBUCIONS:   AUTOATRIBUCIONS: explicació causal de la meva conducta.
Ex: perquè he suspès un examen.
Jo  conducta  resultat.
o També es poden anomenar Intraatribucions (Hewstone, 1992): afecten a la conducta posterior del subjecte.
HETEROATRIBUCIONS: explicació causal de la conducta d’un altra persona.
Ex: El PSOE es pregunta per què Podemos no pacta amb ell  “Podemos ha decidit mantenir en la Moncloa a Rajoy”.
o Altre  conducta  resultat.
o Heteroatribucions = Atribucions Interpersonals.
o Resultat de la interacció social entre dos o més persones.
o Influeixen en futures interaccions.
o Àmpliament estudiades en psicologia social.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 Divisió de les teories de les atribucions en dos tipus: teories de l’atribució i teories atribucionals.
  Teories de la atribució: Estudiar els antecedents, els tipus d’informació que utilitzem per crear atribucions  Atribució com a VD.
Teories atribucionals: Estudiar els efectes de les atribucions sobre les emocions, expectatives, conducta  Atribució com VI.
2.1.- TEORIES DE LA ATRIBUCIÓ (Kelley i Michella): Utilitzem 4 tipus d’informació:     INFORMACIÓ CONTEXTUAL: informació relativa a la situació que s’ha produït la conducta.
EXPECTATIVES PRÈVIES en relació a la conducta.
CREENCES: l’observador processa tota la informació contextual en base a diferents regles: o CONTIGÜITAT: més probable que el determinant d’una conducta sigui el factor immediatament anterior a aquesta. Ex: si pateixo estrès abans d’un examen i suspenc  estrès és la causa.
o SALIÈNCIA: intensitat estímuls. Estímuls més intensos  més factible que siguin causa de la conducta.
NECESSITATS PSICOLÒGIQUES DE: o Preservar l’autoestima i sentir-se competent.
o Sentir-se autodeterminat: necessitat de sentir que nosaltres controlem la nostra conducta.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 Aquestes necessitats provoquen un biaix en l’atribució.
 BIAIX ATRIBUCIONAL: els fracassos s’atribueixen més freqüentment a causes externes i èxits a causes internes  biaix hedonista.
2.2.- TEORIA ATRIBUCIONAL DE WEINER (1974, 1978): Qualsevol atribució que fem la podem classificar en 3 dimensions:  LOCUS DE CAUSALITAT:  CONTROLABILITAT: ESTABILITAT CONTROLABILITAT CONTROLABLE • ESTABILITAT: LOCUS DE CAUSALITAT INTERNA EXTERNA ESTABLE INESTABLE ESTABLE INESTABLE Esforç estable propi.
INCONTROABLE Habilitat.
Esforç inestable propi.
Esforç estable de la resta.
Esforç inestable de la resta.
Estat d’ànim.
Dificultat de la tasca.
Sort.
Quin efecte tenen les atribucions sobre les nostres expectatives i emocions?  EXPECTATIVES: depèn bàsicament de la dimensió estabilitat.
o Èxit:  Estable  expectatives d’èxit en el futur.
 Inestable  no expectatives d’èxit en el futur (no afecta).
o Fracàs:  Estable  expectatives de fracàs en el futur.
 Inestable  no expectatives de fracàs en el futur (no afecta).
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25  EMOCIONS: depenen de la dimensió controlabilitat i causalitat: Valoració primària FRACÀS (tristesa i ÈXIT (satisfacció) frustració) Locus de causalitat Intern Extern Intern Extern Controlabilitat Controlable Autoestima Gratitud Culpa Ira Incontrolable Esperança Sorpresa Vergonya Compassió Tristesa Emoció depèn dels resultats  (èxit, fracàs)  fem atribució dels resultats  segona emoció que depèn de l’atribució que fem.
“El nivell de rendiment o el tipus de conseqüències que una persona es proposa assolir en la realització d’una determinada conducta”.
    Són representacions mentals de futurs estats (pensament anticipatori).
Inclouen component volitiu (futurs èxits anticipats i desitjats).
Es poden referir a la conducta (nivell de rendiment) o als resultats (determinades conseqüències).
Tenen efectes motivacionals: més esforç i persistència  millora rendiment.
No totes les metes tenen efectes motivacionals, cal que compleixin tres característiques bàsiques: 1. ESPECIFICITAT: grau de concreció amb el que està definida la meta.
Meta específica:  Definida amb precisió.
 És fàcil saber si s’ha assolit o no.
 Requereix concretar termes conductuals la tasca a realitzar i establir termini temporal.
2. PROXIMITAT  propera en el temps.
Sovint són llunyanes el qual és un problema es recomana establir submetas: desglossar la meta final en submetes pròximes en el temps.
Les metes pròximes en el temps exerceixen una major influència en la conducta que les metes a llarg termini.
Tipus de meta:  Proximals  Distals: cal planificar l’acció.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 3. DIFICULTAT  repte òptim augmenta el rendiment.
Repte òptim:  Ajust entre dificultat intrínseca de la conducta i capacitat personal per efectuar-la.
 La tasca resulta difícil però assequible.
Controvèrsia en relació al nivell de dificultat:  Atkinson: nivell intermedi.
 Locke: metes extremadament difícils.
I per a que una meta tingui efecte sobre el rendiment calen dos característiques més: 4. FEEDBACK: o Disposar d’informació precisa i immediata dels resultats de la conducta.
o És indispensable per avaluar la discrepància del èxit.
5. COMPROMÍS: grau en que assumim la meta com a pròpia: o Alt: meta autoimposada.
o Baix: meta imposada.
o Mig: meta negociada.
4.1.- DETERMINACIÓ RECÍPROCA: 4.2.- SEQÜÈNCIA TEMPORAL: ...