Diari d'autors (2014)

Trabajo Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Educación Primaria - 1º curso
Asignatura Història i Antropologia de l'Educació
Año del apunte 2014
Páginas 12
Fecha de subida 06/03/2015
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

DIARI D’HISTÒRIA I ANTROPOLOGIA DE L’EDUCACIÓ Nom: HAE Prof. Mar Esteve 18 de desembre del 2013 Jean-Jacques Rousseau (10-10-2013) Jo de Rousseau el que he comprés és que l’home quan neix és un ésser totalment innocent, i per tant, bo per naturalessa, i que és l’educació que reb i els esdeveniments que transcorren durant la seva época d’aprenentatge (durant tota la seva vida) que provoquen que aquesta innocència canvii.
Estic d’acord amb aquest autor sobre la concepció de infantesa, tot home ha d’haver sigut infant per arribar a ser home. També crec que el creixement progressiu és necessari, ja que si vas més ràpid, fent que no assoleixi els conceptes de manera correcte provocaràs que perdi l’interès. La millor forma d’aprendre quelcom és perdre el temps practicant.
Amb el seu concepte de l’educació negativa ja no hi estic tant a favor.
Crec que hem d’ensenyar als nens el que està bé i el que no, si els hi dones tanta llibertat creuran que el món és així com ells es pensen i han de saber com és realment o es perdran. És important que n’aprenguin algunes coses per si mateixos a través de les seves pròpies experències, però també crec que el seu entorn educatiu hem de fer que vegin, abans de que els hi pasi qualsevol cosa, que el món en el que vivim no és un lloc fàcil on viure.
"El hombre que más ha vivido no es aquél que más años ha cumplido, sino aquel que más ha experimentado la vida".
“La naturaleza ha hecho al hombre feliz y bueno, pero la sociedad lo deprava y lo hace miserable”.
Johann Heinrich Pestalozzi (16-10-2013) Tot i partir de Rousseau, la seua doctrina insisteix en els deures socials i en la progressiva adquisició de l'hàbit de l'esforç.
Els seus mètodes pedagògics són actius, pràctics i, sobretot, antiverbalistes.
En 1774 funda l'escola per a pobres, els deixebles no només eren instruïts per ell, sinó també, emprats en treballs remuneratius.
- Havien de ser educats per la feina.
- Importància de l'educació creativa i productiva.
- Activitats agrícoles.
- Més que escoles eren tallers.
La pràctica de l'escola-treball, combinant l'ensenyament de: Lectura, escriptura, càlcul, dibuix, la moral i la religió.
A la actualitat, jo crec que està bé que t’ensenyin algunes coses més que les assignatures a classe i la seva aplicació la veig factible i per educar i promoure el treball grupal i amb responsabilitats, però potser, no de forma tan excessiva com l’aplicava Pestalozzi, però crec que els valors que s’eduquen i coses que realment et poden servir en un futur com cuinar o altres activitats similars, ho trobo bastant interessant, en comptes d’estar mirant un ordinador durant una hora de classe que facin alguna cosa més interactiva.
“La educación es el desarrollo natural, progresivo y sistemático de todas las facultades”.
“Un niño que no se siente querido, difícilmente puede ser educado”.
John Dewey (24-10-2013) Va ser un dels pares del treball per projectes juntament amb Kilpatrick.
En contra de l’educació tradicional, importància a la integració, a favor de l’aprenentatge a partir de l’experiència i que s’aprèn de les situacions reals, més de la pràctica, com diu: “S’aprèn amb la pràctica”; en aquests apartats no hi poso cap pega.
Al tema de la democràcia a l’escola, sempre que es faci amb mesura, estic a favor de l’escola llibertària però no de la llibertària total. Sempre que el que proposin sigui raonable es pot mirar de fer alguna cosa al respecte.
El que més m’agrada d’aquest autor és la importància que li dona al interès que vol que tinguin els seus alumnes i el paper del mestre com a guia i mestre reflexiu.
“El ideal no es que un niño acumule conocimientos, sino que desarrolle capacidad”.
“La naturaleza de la experiencia está determinada por las condiciones esenciales de la vida”.
William Kilpatrick (31-10-2013) Un dels líders de la renovació pedagògica a EEUU.
Posar al centre del seu procés pedagògic els interessos del nen crec que és molt encertat, afavoreix que el nen presti més atenció, estigui més actiu a classe i es senti protagonista.
El mestre com a observador, guia i dinamitzador.
Li dona sentit a la classe fent que hi hagi un bon motiu pel qual s’ha d’aprendre.
Juntament amb Dewey (com hi ha un paral·lelisme) són les dues metodologies que més m’han agradat fins el moment.
"La educación existe para hacer mejor la vida de lo que sería de otro modo, y debe comenzar con el mundo, con la vida social en torno y con los hombres como son ahora, y tratar de hacer a éstos mejores" Maria Montessori (7-11-2013) El mètode Montessori és un mètode educatiu ideat per Maria Montessori a principis del segle XX.
És concebut inicialment per a infants que es començà a aplicar en nens normals el 1907 a la Case dei Bambini de Roma. Aquest mètode parteix dels principis de llibertat, activitat i individualitat. La pràctica educativa té per principi l'associacionisme. El sistema requereix un ambient agradable i un material específic, se centra primordialment en l'educació dels sentits, la lecto-escriptura, la gramàtica, els treballs manuals, la música i l'educació física. A través de les seues experiències, Maria Montessori arribà a la conclusió que els infants passen per unes etapes sensitives creadores que l'educació ha de desenvolupar.
Pel meu gust el que proposa Maria Montessori a la seva época és increíble, i més sent una dona (per la época) ja que no tenien el dret de paraula que tenen a la actualitat.
Jo amb aquest mètode estic totalment a favor, però sempre que s’apliqui més a educació infantil, a primària s’hauria d’ensenyar als alumnes més valors de responsabilitat i no deixar que pensin que poden fer sempre el que volen, això no vol dir que els hi treguis la llibertat, sino que la regulis, no dir sempre “Sí”.
"Ésta es nuestra obligación hacia el niño: darle un rayo de luz, y seguir nuestro camino." Ovide Decroly (21-11-2013) Els aspectes més importants de la seva pedagogia són la globalització, on la realitat natural i social és per al nen l’entorn educador, on no hi ha matèries o disciplines. Una escola on el mestre orienti al nen al seu aprenentatge en aquest entorn. I destaca que l’interès és el motor de l’aprenentatge.
Les seves metodologies com el mètode de lectura global on fa aprendre les lletres a partir dels seus nom per exemple em sembla molt bona idea, i els centres d’interés on a partir d’un tema es treballen totes les àrees curriculars provoca un efecte dinamitzador a la classe, els nens/es estaràn molt més atents si treballen matèries pesades com llengua i matemàtiques a partir de projectes.
Està clar, que aquest pedagog utilitza un mètode científic a l’hora d’ensenyar, creu en un nen real i refuta les altres teories, té la intenció de mantenir sempre el lligam amb l’experiència a l’hora d’aprendre.
“Una escola per la vida i per a la vida”.
Célestin Freinet (21-11-2013) Freinet, potser, ha sigut l’autor que més m’ha agradat d’aquesta assignatura. El que més m’agrada de Freinet és la seva capacitat per agafar les aptituds que comparteix amb altres autors, de Declory els centres d’interés, de ferrière els principis pedagògics de l’Escola Nova, i també va tenir l’influencia de Kilpatrick i Makarenko (noció del treball).
Jo crec que el punt fort d’aquest autor és que va educar els seus alumnes com li haguès agradat a ell que l’eduquessin. Era molt crític amb això de l’autoritarisme i estava a favor d’aprendre mitjançant l’experiència i el treball.
L’altre dia vaig veure la pel·lícula de Ratatouille de Disney i surt una frase que em va recordar Freinet, a la peli diuen que “Tothom pot cuinar”, Freinet ho aplicaria a “Tothom pot aprendre”.
"No podéis preparar a vuestros alumnos para que construyan mañana el mundo de sus sueños, si vosotros ya no creéis en esos sueños; no podéis prepararlos para la vida, si no creéis en ella; no podríais mostrar el camino, si os habéis sentado, cansados y desalentados en la encrucijada de los caminos." Alexander Sutherland Neill (05-12-2013) Jo he pogut veure aquest personatge des de més a prop que altres companys ja que m’ha tocat, al treball de debat de la classe de la Cèlia, tractar les escoles no convencionals, on tractàvem la seva escola.
La idea de Summerhill és única i molt atractiva des de l’àmbit pedagògic, crec que és una idea extraordinària i innovadora. El fet de l’autogestió em sembla molt positiu de cara a la seva pròpia autogestió en un futur, també veig positiva la acció d’estar en contra de l’anarquisme, aquesta llibertat controlada per una autolegislació dels nens mostra un model d’escola totalment diferent a les altres i molt interessant.
“Por regla general, los maestros son individuos ignorantes. Saben poco de psicología. Siguen el camino más fácil. Desde su punto de vista, el castigo archiva por lo menos la responsabilidad de investigar la causa. El castigo le asegura al maestro una vida tranquila. Lo abominable es que este sistema se aplica en escala universal, en las escuelas de todos los países”.
Paulo Freire (05-12-2013) Les persones aprenen mitjançant el diàleg (influït per Sòcrates) i en aquest diàleg els aprenents poden recobrar la seva dignitat, ja que comparteixen un estat d'igualtat respecte al professor. Aquesta dignitat primera li servirà per adquirir consciència dels seus drets i alliberar-se gràcies a l'educació, basada en la pràctica i en les necessitats quotidianes (teoria relacionada amb l'aprenentatge significatiu). Va criticar el concepte de "tabula rasa" segons el qual els aprenents estaven buits mentalment, ja que l'aprenentatge és un procés dual, on tots aporten i on no es parteix de zero, ja que la vida ha proporcionat els primers coneixements que seran la base de tots els posteriors.
Aquest tipus d’educació va suposar l’Escola Nova a la educació en adults. Aplicant-ho a adults crec que donaria un bon resultat, però per a nens de primària seguiria altres models.
“La Pedagogía del oprimido, deja de ser del oprimido y pasa a ser la pedagogía de los hombres en proceso de permanente liberación”.
Lorenzo Milani (05-12-2013) Nomenat rector del poble de Barbiana el 1954, es dedicà a l'organització de l'escola parroquial partint de dos supòsits: dignificació de la llengua i potenciació del raonament, a més de donar als infants el sentit del temps i la consciència de la classe social a què pertanyien.
Denuncià en els seus escrits el paper de l'escola com a instrument del poder i com a forma d'integració en una societat discriminatòria, i postulà una educació que facilités el canvi social, per la qual cosa fou recriminat per les autoritats, especialment religioses i militars.
Va ser un exemple a seguir, en comptes de rendir-se va crear un tipus de “Es cómodo decir a un chico: No estás hecho para esta materia. El chico lo acepta porque es perezoso como el maestro, pero comprende que el maestro no le considera igual. No es educativo decir a un chaval: Estás hecho para esta materia. Si se apasiona por una materia hay que prohibirle estudiarla. Llamadle limitado o desequilibrado. Hay mucho tiempo luego para encerrarse en las especializaciones.
Sabéis de sobra que para explicar todo el programa a todos no bastan las dos horas diarias de la escuela actual. Hasta ahora habéis resuelto el problema de un modo clasista. A los pobres les hacéis repetir curso. A la pequeña burguesía les dais clases particulares. Para la clase más alta no hace falta, todo es repetición”.
“Sólo una escuela de jornada completa, que llene las tardes, los domingos… puede igualar realmente al pobre y al rico”.
Autors Catalans (12-12-2013) Rosa Sensat i Vilà va iniciar el Moviment de l’Escola Nova a Catalunya.
Els nens i nenes havien de ser els protagonistes i l’educació cívica havia de ser a partir de les experiències.
Es va crear l’Associació de Mestres de Rosa Sensat que és un centre de recursos on organitzen escoles d’estiu, els premis Marta Mata, tenen una editorial i una revista on parlen de temes educatius.
Artur Martorell i Bisbal va ser un altre pedagog català molt important, volia que els seus alumnes estiguessin actius, “aprendre a fer”, volia que pensessin, raonessin, investiguessin experimentessin i mai perdessin la curiositat realitzant sortides. Fomentava la creativitat. No volia separar les classes en grups de A, B, C…, ell separava una classe per colors.
Va escriure un llibre que es diu “GUIATGE”.
Altres autors catalans importants van ser Pere Vergés i Farnés i Alexandre Galí i Coll.
“Excitemos la curiosidad, la alegría y la colaboración activa del niño, ayudándole a descubrir verdadesque tengan, para él, el valor de una adquisición personal". ( Rosa Sensat y Vilà).
“Hace falta para maestro, entender, no el que enseña a los niños, sino el que los guía, el que confunde suánima, con la de los niños y los infiltra en su ser. Es grandioso el concepto de maestro". (Artur Martorelly Bisbal).
Del fet d’haver realitzat el seguiment d’aquests autors/pedagogs durant aquest semestre espero, com Freinet, poder treure el millor de cadascun per poder aprofitar-ho en un futur i això em faci ser un mestre millor.
...