Treball pel cicle de dansa (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Història de la musica en epoca moderna i contemporanea
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 18/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

DOSSIER PEDAGÒGIC DANSA MODERNA I CONTEMPORÀNIA Què entenem per Dansa contemporània? Origen: finals del Segle XIX. Hi ha dues corrents, l’europea i l’americana.
Tot i que inclou els moviments de la Dansa clàssica, a la contemporània el virtuosisme passa a segon pla. També es passa a donar més importància al tronc, que a les cames i als braços.
S'incorpora la contracció, la torsió, la fragmentació de braços, pelvis i costelles. D’altra banda, canvia el concepte d'espai, es consideren altres fronts a més a més de la frontalitat, així com també es troben coreografies no únicament en teatres sinó en altres indrets, espais no Assaig de Caixes (1979) a l’ Institut del Teatre, convencionals (carrer, places, coreografía de Gilberto Ruiz-Lang per a Heura aeroports, museus,..). També canvia la projecció del cos a l'espai i la relació, s'incorpora més varietat de punts de projecció en l'espai.
S'incorporen també moviments de la gestualitat quotidiana com per exemple caminar, córrer, etc., i altres tècniques com les arts marcials, la gimnàstica, l’ acrobàcia,..., així com altres llenguatges artístics: teatre, circ, música, arts visuals,...
Se sol ballar amb els peus descalços per a sentir millor el terra i sovint s'utilitza roba quotidiana: barrets, pantalons curts, etc.
El ballarí amplia el seu rol d'executor de passos i sorgeixen ballarins i coreògrafs com Marta Graham i Merce Cunningham, entre d’altres, que desenvolupen un particular llenguatge que s’ estén arreu del món. Cada país desenvolupa llenguatges propis.
Alguns referents a Catalunya: Cesc Gelabert, Carles Salas, Toni Mira, Maria Muñoz, Mar Gómez, Pere Faura, etc.
Vols saber més sobre la Dansa contemporània? http://ca.wikipedia.org/wiki/Dansa_contemporània                                                                                        www.explicadansa.com     5 2. Introducció a la Dansa moderna i contemporània Autor: Toni Jodar “La Dansa moderna és una expressió artística que sorgeix davant la necessitat d’expressar-se lliurement amb el cos i trencar amb la tècnica del ballet clàssic. El seu origen es remunta a finals del S.XIX, i a finals dels anys 40 comença a anomenarse Dansa contemporània.” A principis del segle XX sorgeixen una sèrie de figures que revolucionen el panorama de la Dansa, dominat en aquell moment pel Ballet clàssic. Va ser Isadora Duncan la primera que va trencar amb l’estil del Ballet basat en la ingravidesa del cos, la seva estètica de sabatilles de punta i roba ajustada, i els seus temes i històries de princeses i prínceps. Inspirant-se en l’emoció de la música, lluny del virtuosisme tècnic, va voler retrobar els moviments innats i naturals de l’home: va ballar descalça, es va posar vestits còmodes (gases, túniques), va representar temes de la Natura (el vent, l’onada, l’arbre,…). Isadora Duncan no va elaborar cap tècnica que permetés seguir el seu estil, però la següent generació, amb figures com Marta Graham i José Limón, sí va construir un estil propi i precís, i va deixar una tècnica sistematitzada. (Anys 30-40). La primera tècnica Graham es basa en la idea del contract/release (contracció/extensió) com a motor de la dansa. La musculatura, en fer l’acció de contraure’s i expandir-se, provoca el moviment. Aquest mecanisme el situa en el tors com a centre productor de la seva Dansa. Això dóna un fort caràcter dramàtic al moviment i expressa en les seves obres, més explícitament, els drames i mites de l’ésser humà. També cal destacar l’aportació de la posició de les cames “paral·lel” (genolls i peus orientats cap endavant), els peus flexionats, el “flex”, com a nou vocabulari estètic, i la gran utilització del terra com a suport. El segon estil, tècnica Limón, parteix de la idea del caure i recuperar-se (fall/recover): el cos, en sortir-se de l’equilibri físic, cau pel pes (estat de desequilibri) que, a través de l’acció del rebotar, recupera l’estat d’equilibri. Aquest joc entre el caure i el recuperar és la característica de la Dansa de José Limón, que dóna un estil més alegre i joiós al moviment. En resum, es diria que en la Dansa de Martha Graham destaquen les contraccions del tors, mentre que en la de José Limón destaquen les caigudes de cap i tors. El tercer gran estil s’anomena Dansa contemporània, i el representa Merce Cunningham. Consisteix en la utilització del tors en forma corba (curve), la incorporació, del treball de cames (bagatge de la tècnica clàssica), i la gran importància de l’espai (proliferació de zones a l’escenari i canvis de direcció molt marcats).
També és conegut per l’aportació d’idees noves i trencadores a la coreografia com l’eliminació de la narració en el moviment, la ruptura amb la frontalitat, l’autonomia i independència del moviment, la incorporació de gestualitats quotidianes i “estranyes”, la introducció de l’atzar,… (Anys 50–60). Un quart estil és el que s’anomena release (deixar anar) o post-modern, on el moviment no surt ja tant del treball estrictament muscular sinó d’una revisió de la consciència corporal, atenent més les articulacions, els fluids interns (limfa, sang), la incorporació de tècniques orientals suaus (tai-txi, ioga, la respiració, la relaxació), la Dansa de contacte (recolzament del cos amb l’altre, contact-improvitatio”), i la improvisació, per a generar moviment. (Anys 70-80). Aquestes corrents van néixer i es van desenvolupar als Estats Units, però a Europa va sorgir un corrent propi de moviment                                                                                        www.explicadansa.com     8 anomenat dansa-teatre. Una forma mixta, composta de Dansa i teatre, on els dos llenguatges s’interelacionen i combinen, convertint al ballarí en “representador” i “coautor” de l’obra (nova figura amb personalitat creativa, versàtil). Pina Bausch és la seva gran representant. (Anys 70-90). Per acabar, cal esmentar la “Dansa jazz” provenint de la cultura afro-americana (fort component rítmic, rapidesa, aïllament de parts del cos “isolations”,…), que ha influenciat a tots els corrents esmentats i proveeix, sota diferents formes i estils, la varietat del teatre musical, cinema musical, cabaret, music-hall, tvshow, concerts, break-dance, hip-hop, disco,…                                                                                        www.explicadansa.com     9 3. Alguns protagonistes de la dansa moderna i contemporània Isadora Ducan San Francisco, 1877- Niça 1927 La seva fascinació pel moviment de les onades del mar des de petita serien la seva inspiració, imaginava moviments de mans i peus que acompanyaven les ones i que serien l'origen del seu peculiar estil de dansa. A Nova York va ingressar a la companyia de teatre del dramaturg Augustin Daly. Poc després emigrà a Europa on passava llargues hores al Museu Britànic, fascinada per les expressions artístiques de la Grècia clàssica, especialment els gots decorats amb figures dansaires. D'elles adoptà alguns elements com ara inclinar el cap enrere. Per a ella, la dansa havia de ser la prolongació dels moviments naturals del cos. Va ser una revolucionària (no sempre entesa) per trencar amb els patrons clàssics, incorporant posades en escena i moviments que tenien més a veure amb una visió filosòfica de la vida. Ballava sense maquillatge i amb el cabell sense recollir, sense sabatilles, i la seva posada en escena era també revolucionària i minimalista.
Va mostrar la seva dansa a nombrosos països com Rússia, on Anna Pavlova la va convidar a visitar-la.
Vols veure com es movia? www.youtube.com/watch?v=mKtQWU2ifOs www.youtube.com/watch?v=nUvaraDf_3Y                                                                                        www.explicadansa.com     10 José Limón Mèxic, 1908-Nova York, 1972 Imprescindible referent en la història d'aquest art. La seva relació amb la dansa va començar als 20 anys a Nova York quan va veure el seu primer espectacle. Es va matricular a l'estudi de Humphrey Widman. I tot i les dificultats que va trobar en el seu propi cos, per unes cames de músculs massa endurits per la seva faceta de corredor, Limón no va trigar a demostrar les seves grans aptituds per a la dansa.
Va ser ballarí solista de la companyia de Humphrey Widman on va realitzar els seus primers treballs com a coreògraf per més tard posar-se al capdavant de la seva pròpia formació, la Limon Dance Company, encara activa. Allà va establir les bases d'un estil i tècnica propis, que avui se segueix estudiant. Es va inspirar amb freqüència en les seves arrels mexicanes i es va mostrar interessat per mostrar al públic significats i matisos de la cultura llatinoamericana.
Vols veure com es movia? www.youtube.com/watch?v=AkwI8vnDyo4 www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=eJyurUEagl4                                                                                        www.explicadansa.com     11 Martha Graham Pittsburgh, 1893- Nova York, 1991 Va estudiar amb la ballarina pionera de la dansa nord-americana Ruth Saint Denis. Va entrar a la Denishawn Company, considerada el bressol de la dansa moderna nord-americana, amb qui va viatjar a Londres permetent conèixer Eleonore Duse, Paderevski i Diaghilev. Al seu retorn decideix iniciar la seva vida a Nova York com a artista independent, treballa encara en altres companyies i dóna classes, per formar la seva pròpia companyia, la Martha Graham School of Contemporary Dance.
Va rebutjar l'estil adornat de les produccions i va trencar amb les rígides convencions de la dansa del segle XIX, creant la seva pròpia tècnica: violentes contraccions pèlviques i treball abrupte a nivell del terra, que van encantar al món. La seva escenografia i vestuari més auster i la rotunditat en els seus moviments van causar cert rebuig.
Va evolucionar en el seu estil convertint-se en una de les principals figures de la dansa contemporània.
Va desenvolupar una tècnica de formació que comprenia una profunda relació entre respiració i moviment. i un contacte molt proper amb el terra.
Vols veure com es movia? www.youtube.com/watch?v=Lr8OqS7glxk www.youtube.com/watch?v=zHjyW6bJ8R0&feature=related                                                                                        www.explicadansa.com     12 Mercè Cunningham Washington, 1919- Nova York, 2009 El ballarí i corògraf va cursar estudis de folklore, claqué i balls de saló a la seva ciutat natal, i cap a 1940 es va iniciar en el ballet. Es va trobar amb el compositor avantguardista John Cage en una classe de dansa a Washington (1938), i junts van formar una llarga i productiva associació. Des de 1939 fins 1945 va treballar com a ballarí solista en la companyia de la Martha Graham. El 1953 en va fundar la seva pròpia.
En rebuig als temes psicològics i literaris de Graham, va considerar el moviment el seu únic objectiu, així, la seva tècnica coreogràfica consistia en la combinació aleatòria d'una sèrie de seqüències prèviament seleccionades. Va trencar amb bona part dels elements tradicionals del llenguatge coreogràfic tradicional com la frontalitat, la caracterització del vestuari i la coordinació amb la música.
Vols veure com es movia? http://video.google.com/videoplay?docid=-8748661616907155481 www.youtube.com/watch?v=ra2T_iMXQVM                                                                                        www.explicadansa.com     13 Pina Bausch Solingen, 1940-Wuppertal,2009 Els seus més de vint anys de trajectòria com a creadora, avalen una carrera de contundents treballs, que reflecteixen l'univers i llenguatge tan personal de la coreògrafa, seguit i respectat per companyies i escoles de mig món.
Deixebla directa de Kurt Joos, va començar els seus estudis de dansa als 15 anys a la Folkwang d'Essen, on es va graduar i allà va tornar anys després (després de passar per Estats Units) per ballar primer, i coreografiar i dirigir després, la companyia de dansa que va sorgir de la Folkwang.
A USA va passar quatre anys ampliant els seus estudis amb José Limón, Antony Tudor,… Fa fundar la Tanzatheater Wuppertal amb la que va girar per mig món. Es considera la creadora de la dansateatre.
Vols veure com es movia? www.youtube.com/watch?v=Jm70fMM3JAk www.youtube.com/watch?v=NOTjyCM3Ou4                                                                                        www.explicadansa.com     14 4. Entrevista a Toni Jodar Toni Jodar, Ballarí, Performer i Explicador de dansa: “La dansa forma part de nosaltres, està a tot arreu, només cal adonar-se’n” Toni Jodar es va quedar atrapat per la dansa quan, amb 18 anys i sent estudiant de Filosofía a la Universitat de la Laguna, es va apuntar a un curs de teatre i dansa. Aviat participaria a la inauguració d’un teatre laboratori, per més tard prendre classes i entrar a la companyia d’Anna Maleras, a Barcelona. Va seguir formant-se a Nova York, on va connectar amb artistes com Cesc Gelabert -amb qui treballaria en tornar-, Carles Santos, Perico Pastor o Frederic Amat. El seu primer paper com a ballarí a la cia.
Gelabert - Azzopadi va ser a Belmonte (1989). També va ser aquesta la seva darrera peça com a intèrpret en la seva reposició al 2010. Ha col·laborat amb companyies com Metros, Àngels Margarit- Cia. Mudances, Lanonima Imperial, Nats Nus, Cia. Carles Santos, etc. Actualment compagina la seva tasca d’ajudant de direcció de la Cia. Gelabert - Azzopardi, amb la d’ “explicador de dansa”. Il·lustra amb el propi cos el pas del temps de la dansa i utilitza la seva experiència i humor per a fer una perfomance de caràcter pedagògic, creativa i amena per a tots els públics. Aquesta "acció-parlada" s'ha presentat -des de 2002- en circuits (nacionals i internacionals) i en formats molt diversos, ja que ofereix a qualsevol espectador eines per a gaudir de la dansa.
Com i quan sorgeix la idea d’explicar la dansa? Durant les gires com a ballarí em vaig adonar que la gent a la sortida dels teatres es quedava comentant l’espectacle. A mi m’agradava escoltar, i si podia, contribuïa al diàleg. Vaig veure que hi havia una mancança de coneixement de la dansa contemporània i moderna, tenien preguntes, i quan jo explicava que les coses que fèiem tenien una trajectòria, que no eren un bolet aïllat del context social i artístic, lligàvem caps i tot començava a relacionar-se. Aleshores, quan va començar la preocupació per la creació i cerca de públics, des de l’Ajuntament de les Corts em van demanar fer uns tallers sobre la creació de públics i vaig començar a explicar la dansa en un context històric, així va començar.
Quines corrents de la dansa moderna i contemporània expliques? Les principals corrents americanes de la dansa moderna i contemporània del segle XX, des del despertar d' Isadora Duncan fins a les tècniques que elaboren Martha Graham, José Limón, Merce Cunningham i les conseqüents reaccions del "contact-release". També faig una mirada cap Europa a través de la dansa-teatre, des de Mary Wigman a la gran aportació de l'admirada i recent desapareguda Pina Bausch.
Conèixer la història de la dansa és important per interessar-s’hi? Desperta curiositat. Encara preval la idea que la dansa és un fet aïllat dels altres llenguatges i arts, i de la societat. Quan expliques que la dansa està immersa en la societat cau la idea de què la dansa és únicament un divertimento o una cosa aïllada. De sobte la gent veu la seva importància artística i social. Explicar la dansa abans que el públic vegi un espectable ajuda molt a relacionar amb altres arts i a contextualitzar en un marc artístic i social, ajuda a suggerir, a despertar l’imaginari, i a fer una lectura a posteriori.El desconeixement crea rebuig i la nostra tasca- Explica Dansa- precisament és evitar aquest                                                                                        www.explicadansa.com     15 distanciament, acostar, ajudar a apropar-se, a no tenir-li por. És una tasca de sensibilització.
El projecte dels explicadors de dansa s’ adapta pràcticament a qualsevol espai i públic, a quins llocs heu estat? En un principi vam fer la dansa en 25 minuts perquè no volia que fos una conferència. Després es va anar allargant fins a 50 minuts. Conforme es va anar difonent vam veure que despertava curiositat i vam decidir ampliar les temàtiques i el temps. Com hi havia aquest gran buit i un gran desconeixement, de seguida s’hi van interessar les persones sensibles a la dansa de teatres i auditoris, centres de secundària i primària, festivals, centres cívics, universitats, escoles de belles arts, biblioteques, etc. Vam començar a Barcelona i es va estendre a Catalunya, i després per Espanya. Hem estat al Gran Teatre del Liceu, al Mercat de les Flors,... A nivell internacional hem estat a Holanda i a Londres, al Shadler’s Wells i hem fet dues gires per Xina (Shanghai, Beiing; Huanzhou) Quina és la reacció del públic després de què els hi expliquis la dansa?, què és el que més sorprèn? La idea de què la dansa no és un fet aïllat, que està relacionada amb altres arts, i forma part d’una societat.
Quan veus que no només és un divertimento, que la dansa explica, reflexiona, suggereix, reivindica i critica la societat i l’individu, com ho fan altres arts, causa una sorpresa. També es trenquen certs tòpics i estereotips.
Has aconseguit l’atenció de prop de 10.000 nens al Liceu de Barcelona mentre explicaves la dansa. És important començar a explicar-la quan són petits? Sí. Les primeres experiències i impressions tenen molt a veure en el desenvolupament posterior de la persona. L’experiència em diu que els ulls que et miren per primera vegada t’escolten amb tot el cos, condicionen i són importants.
Què creus que passaria si a l’escola s’incorporés una assignatura que es digués “Història de la Dansa”?, com canviaria la percepció d’aquesta? A l’escola estudies Rembrandt, Goya, Bethooven, Shubert, el cinema,..., però la dansa no. Com ha passat amb l’art contemporani, si la dansa fos una assignatura es donaria pas a una normalització.
Quan explico que hi ha artistes, escultors, pintors, músics, escriptors, cineastes, que s’han relacionat amb la dansa, de sobte veuen la dansa com un element normalitzat que forma part d’un conjunt.
Si les persones que t’escolten i et veuen “explicar la dansa” s’haguessin de quedar amb una sola idea sobre la dansa, quina t’agradaria que fos? Que la dansa està a tot arreu, només cal adonar-se’n. Forma part de nosaltres, quan miren les onades, les branques dels arbres, quan respirem, ens movem, quan veiem la gent que camina, ens adonem que està arreu, com deia Cunningham.
                                                                                       www.explicadansa.com     16 ...

Comprar Previsualizar