tema 3 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Infermeria Clínica I
Profesor M.
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 24/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tema 3: procés d’atenció d’infermeria a les persones amb apendicitis 1. Definició: Inflamació de l'apèndix cecal. La malaltia es presenta de manera més o menys sobtada i es manifesta, en la seva forma típica, amb dolor abdominal d'inici epigàstric que, al cap de poc, es localitza al quadrant inferior dret. Generalment s'acompanya de vòmits o nàusees, de febrícula i d'absència de deposicions. L'exploració clínica descobreix contractura involuntària de la musculatura de la fossa ilíaca dreta i dolor a la pressió en el punt de McBurney.( punt que fa el dolor al pacient, ens podem trobar que el dolor estigui a la part esquerra, perquè tenen terminancions nirvioses) Extirpació quirúrgica de l’apèndix vermiforme.
2. Proves diagnostiques Analítica: hematologia: leucòcits alts (per sobre de 12000/mm2) + neutròfils elevats per sobre del 75% bioquímica: PCR Proves d’imatge: TAC Abdominal ( ens dona molta certeza perque es visualitza la apendix) Ecografia ( en orienta perque una ecografía normal no es veu l’apendix perque es molt petita, pero si està inflamada tens una apendicitis) Radiografia d’abdominal (vurem fecalomas i te dolor podría ser l’apendicitis.) Dolor en l’exploració: Signe Blumerg (en la zona dreta tenc dolor, poso els dits faig pressió i al deixar els dits es quan genero el dolor perque hi ha irritació.) Signe psoas ( depen del moviment que fa l pacient te dolor perquè es un múscul, el múscul toca l’apendix i te dolor) Signe Mcburney.( el que hem dit abans) ** quan té els tres signes positius pot ser que tengui peritonitis ( apendice d’emergencia).
El tractament es cirugia d’urgència Complicacions: SNG (sonda nasogàstrica) en aspiració intermitent Famis ( no pot entrar res, dieta absoluta) ATB +STP( suero teràpia) 3. PRIORITATS D’INFERMERIA A LA PERITONITIS: 1. CONTROLAR LA INFECCIÓ 2. RESTAURAR / MANTENIR EL VOLUM CIRCULANT 3. FOMENTAR EL CONFORT 4. MANTENIR LA NUTRICIÓ.
5. INFORMAR SOBRE EL PROCÉS DE LA PATOLOGIA, LES POSSIBLES CMPLICACIONS I LES NECESSITATS DE TRACTAMENT.
4. VALORACIÓ Veurem que té malestar i taquicàrdia per les nàuses, vòmits, engoja... noltrol l’hem de moure i fer que tengui una postura adequada.
Quan hi ha infecció respira més depressa de lo normal, normalment aquesta respiració no és profunda sinó superficial.
Amb nens i gent gran sempre la evolució és més ràpida.
Veurem que normalment té retrenyiment d’inici recent, també pot haver casos de diarrea ( es menys común) Podrem veure anorèxia ( perquè quan tens dolor deixes de menjar) i també observarem nàusees/ vòmits Dolor abdominal al voltant de l’epigastri i el melic, que pot tenir un inici lent i fer-se cada vegada més intens. Dolor al quadrant inferior dreta. Contractura abdominal i Sensibilitat de rebot sobre el costat esquerra.
Febre . ALS NENS QUAN LA DIFERENCIA ENTRE LA TEMPERATURA AXILAR I RECTAL ÉS MÉS D’UN GRAU POT SER GREU 5. Intervenció NIC.
- CONTROL D’INFECCIONS.
Activitats independents Etiquetar correctament per a eliminar els contenidors de líquids corporals, embenats o roba de llit bruta , segons protocol d’aïllament .
ESTABLIR MECANISMES D’AÏLLAMENT, si ca.
ENSENYAR Higiene de mans i ungles limitació de visites i aïllament si és oportú Menjar carn i ous molt ben cuits Precaucions universals pel contacte directe amb líquids corporals - ADMINISTRACIÓ DE MEDICACIÓ.
Activitats independents AVALUAR : •Constants vitals •els punts d’inserció de vies i sondes per detectar signes d’infecció local •la freqüència i profunditat respiratòria •Sorolls respiratoris •pell i mucoses bucals per detectar lesions o drenatge per ferides - Control de líquids.
Activitats independents Registrar el balanç hídric ENTRADES •Mirar fulla intraoperatòria per detectar desequilibris •Facilitar la primera micció (intimitat, control del dolor, postura) •Control constants vitals (alerta amb la hipotensió pel risc de sagnat) •control de la temperatura de la pell i polsos perifèrics (indiquen deshidratació) SORTIDES •Detectar presència de nàusees o vòmits (si cal SNG) · observar el color / la concentració i densitat de l’orina •Inspeccionar embenats i drenatges a intervals regulars •Avaluar les ferides per detectar possible tumefacció (hematoma local) · comprovar l’eliminació de flato i de femta.( podem veure que s’esta desevolupant conrrectament) - Maneig del dolor.
Activitats independents Valoració del dolor: •Localització, característiques, durada, factors desencadenant •explorar factors que empitjoren o alleugeren el dolor •utilitzar una escala per quantificar el dolor (escala tipus likert del 0 al 10)...
•Observar expressió no verbal del dolor ·mantenir el pecient en posición semi-fowler. ( ben estirats, així hi ha allargament de musculatoria) · animar al pacient a caminar aviat.
·proporcionar información precisa i sincera al pacient. ( disminueix ansietat) •Proporcionar mesures de benestar no farmacològiques: massatges, distracció, fred-calor - Ensenyar procés patològic.
Activitats independents INFORMAR •Sobre l’autocura (de la ferida...) •A mobilitzar-se evitant tensió sobre la ferida •Com prendre els fàrmacs prescrits i medicació habitual • Com identificar signes i símptomes que cal comentar al personal · recomanar ús de laxants lleus, no enemes. ( perquè interessa que sigui evacuaió normal, no exagerada) Activitats col·laboració •Administració medicació: ATB, STP, ANALGÈSIA...
•Control i vigilància: •Complicacions potencials ...

Comprar Previsualizar