Tema 7 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Derecho Civil de la persona - Civil 1
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 18/07/2014
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

Tema 7: Els criteris personals d’aplicació de les normes 1. La nacionalitat espanyola.
1.1. La condició d’espanyol “d’origen” Definim nacionalitat com el vincle jurídic que uneix l’individu amb l’Estat, o bé com l’estat civil de la persona, que el vincula amb una organització política suprema (l’Estat) respecte la que té drets i obligacions. Segons l’article 11 de la CE, les normes han de ser regulades per llei, que un espanyol d’origen no pot ser privat de la nacionalitat espanyola, i que l’Estat pot concedir la doble nacionalitat.
! 1.2. L’adquisició, la conservació, la pèrdua i la recuperació de la nacionalitat espanyola Adquisició ordinària: s’adquireix pel naixement i es considera la persona com espanyol d’origen.
Adquisició derivativa: adquirida després del naixement i que normalment suposa un canvi de nacionalitat.
! En la legislació actual, es consideren espanyols d’origen a qui ha adquirit la nacionalitat espanyola després del naixement en determinades situacions. També hi ha supòsits en que l’adquisició es produeix sense intervenir la voluntat de l’interessat.
! Hi ha dos criteris per atribuir la nacionalitat: ius soli i ius sanguini. El dret espanyols segueix el criteri del ius soli i subsidiàriament el ius sanguini. Segons l’art. 17.1 CC,són espanyols d’origen: • Els fills de pare o mare espanyols.
• El fill de pares estrangers si un d’aquests fos espanyol.
• Els nascuts a Espanya i que ninguna altre legislació de cap altre país li atribueixi una nacionalitat.
• Els nascuts a Espanya i de filiació desconeguda.
Sense declarar la voluntat de l’interessat: • Determinació abans dels 18 anys dels naixement a Espanya o d’una filiació que havia encausat la nacionalitat espanyola al néixer la persona si llavors el lloc de naixement i la filiació s’haguessin determinat correctament.(17.2 CC a sensu contrario).
• El menor de 18 anys adoptat per un espanyol, obté la nacionalitat espanyola ! automàticament.
És necessària la declaració de voluntat del interessat: • Dret d’opció: supòsits en que el no-espanyol té dret a optar a la nacionalitat espanyola i al qual no li pot ser denegada. Té la consideració d’espanyol d’origen. Aquests supòsits són al determinació després dels 18 anys del naixement a Espanya o d’una filiació que hauria encausat la nacionalitat espanyola al néixer aquella persona (17.2 CC), l’adoptat major de 18 anys (19.2 CC), les persones que hagin estat o estiguin subjectes a la pàtria potestat d’un espanyol i aquells el pare o mare del qual haguessin estat espanyols originàriament i nascuts a Espanya • Carta de naturalesa: atorgament de la nacionalitat espanyola discrecionalment pel govern quan en l’interessat concorren circumstàncies especial (21.1 CC).
• Adquisició per residència: atorgada pel ministeri de Justícia que podrà denegar-la per motius raonats d’ordre públic. Els terminis de residència varien segons les circumstàncies (10 anys si no hi ha circumstàncies especials, 5 anys pels que tenen la condició de refugiat, 2 anys pels països amb els que Espanya ha tingut vincles històrics i 1 any per qui no hagi exercitat la facultat d’optar, per al subjecte a tutela d’un espanyol, pel casat amb una persona espanyola, viudo d’un espanyol i nascut fora d’Espanya de pares o avis que originàriament fossin espanyols).
• Adquisició per possessió d’Estat (art. 18 CC): la possessió i utilització continuada de la nacionalitat espanyola durant 10 anys, amb bona fe i basada en un títol incrit en el Registre Civil, és causa de la consolidació de la ! nacionalitat encara que s’anul·li el títol que la va originar.
2. El veïnatge civil 2.1. El concepte Qualitat personal dels epsnayols que determina l’ordenament jurídic civil que li és aplicable del diferents que existeixen a l’Estat Espanyol.
Veïnatge comú: determina la aplicació del CC Veïnatge foral o especial: determina l’aplicació d’un dret foral o especial 2.2. L’adquisició, la conservació, la pèrdua i la recuperació del veïnatge civil • S’adquireix en el moment del naixement(14.2): al néixer s’adquireix el veïnatge civil dels progenitors Si els pares tenen diferent veïnatge civil, aquests podran escollir de comú acord un dels dos veïnatges dins dels primers 6 mesos de vida. En cas de no posar-se d’acord, el fill tindrà el veïnatge civil del lloc de naixement i en últim terme, el veïnatge del dret comú. Si només depèn d’un progenitor, adquirirà el veïnatge d’aquest, i en cas de que es conegués el veïnatge diferent de l’altre progenitor, no s’alterarà el veïnatge. En cas de fills pòstums, el seu veïnatge serà el de la mare.
Als nascuts de pares estrangers, se’ls atribueix el veïnatge del lloc de naixement.
• Supòsits de canvi automàtic: el menor no emancipat adoptat adquireix el veïnatge civil dels adoptants, i en cas que fos diferent veïnatge, adquirirà el veïnatge seguint la regulació que s’utilitzaria en el cas d’un naixement. El canvi de veïnatge dels pares no afecta al dels fills. Per residir en un territori durant 10 anys, s’adquirirà el veïnatge del territori. Per evitar-ho, l’interessat, abans de transcórrer els 10 anys, fa constar en el Registre Civil la seva voluntat de conservar el seu veïnatge anterior. Segons el Reglament del Registre Civil, no es computa el temps en que l’interessat no pot regir legalment la seva persona.
La jurisprudència ha establert en contra d’aquest reglament, que aquests 10 anys seran de residencia computant a partir de que aquesta s’iniciï.
! • Supòsits de canvi de veïnatge civil intervenint la voluntat de l’interessat: 3. La prova de la nacionalitat i del veïnatge civil ...