Tema 1. Plenària sobre la lectura (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 4º curso
Asignatura Geografia d'Europa
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 28
Subido por

Vista previa del texto

Comentem el text: Unwin, Tim (1998). A European Geography. cap. 1, “Ideas of Europe”.
Harlow, Essex. Longman, pp. 1-16 Estructura de l’article: 1. Introducció general 2. Explica de què va el llibre 3. Petita anàlisi de l’espai físic europeu Europa és diversa i diferenciada, és un context tremendament canviant, molt diferent i amb molta diversitat. És diversa si ens mirem el melic, veiem diversitat si ho anem mirant a diferents escales. A més a més, és un continent que sempre ha estat tremendament fragmentat, des de fa 2500 anys, en diferents poders, estructures i grups socials, culturals, ètnics, polítics.
Herodot, antic grec clàssic, primer coneixement d’Europa plasmat, escrit. Importància de Roma (més que Grècia) per crear l’ideari d’Europa: part més controvertida (el curs és molt euro-cèntric).
Europa no és un continent, és un concepte abstracte inventat pels propis europeus. Herodot comença a recopilar la informació que existeix del món conegut. Hi ha un mapa de com veia el món que divideix Àsia, Europa i Líbia (Àsia). Les fronteres serien el Nil, Tanais i “l’Estret Cimeri” (estret de Kerch, que divideix Europa del continent Asiàtic). No se sap, però, d’on prové la paraula Europa, quan apareix i per què.
El tema més controvertit diu que els moments de la gestació de la idea, el concepte, d’Europa són tres: 1. L’imperi Romà. L’idea que amplia l’espai mediterrani dels grecs i en configura una primera idea.
2. Cristiandat medieval. Idea que Europa som els que hem de protegir la fe cristiana davant qui no la té. Com consciència col·lectiva.
3. Renaixement. Font de l’“optimisme” sobre el qual es construirà el sistema de gran expansió colonial.
De totes maneres, faltaria tot allò que vindrà després. El concepte d’Europa és una cosa, però el d’europeu es construeix per la negació de qui no ho és. No tots els cristians que hi ha en el món són europeus.
1 Els límits orientals d’Europa sempre han estat molt controvertits. L’actual límit oriental és fruit del desig dels tsars el segle XVIII i XIX.
Volen ser part d’Europa i decideixen que la frontera d’Europa s’acaba als Urals i al riu Ural, incloent en alguns casos els països caucàsics. Altres divisions posen en dubte si Rússia és o no europea. És l’únic país que està entre dos continents. Els russos han fet grans esforços per poblar les zones siberianes. La frontera és arbitraria, no física, per tant costa de passar.
Els Urals no són muntanyes tan grans. És una convenció feta per interessos polítics. Hi ha diferents mapes amb diferents límits d’Europa. Aquesta part hauria d’estar reflectida tant en el treball individual com en grup: qui decideix que aquest grup arriba fins aquí i per quines raons? Les fronteres de tots els països europeus s’han mogut molt en els últims 250 anys, menys l’espanyola i portuguesa, que són estables des de fa molts segles. Fins a on arriba Europa? Diferents conceptualitzacions del món: parla del món en forma de T, elaboració de les concepcions d’Herodot. Normalment, el centre és a Jerusalem: el centre del món és Déu. Després hi ha el mar, que porta a llocs no recomanables, i fins al Renaixement les fronteres no començaran a expandir-se.
A l’altre mapa, es parla de la configuració del món que fan els xinesos: diu que no s’han preocupat mai per Europa.
Mite d’Europa: Europa és filla de Tir, rei fenici. Zeus s’enamora d’ella i la rapta en forma de brau i se’n van a Creta. Amb ella, té tres fills. No està gaire clar que aquest mite tingui a veure amb el nostre concepte d’Europa, però sí està relacionat amb el punt de vista de la forma com entenen el món els grecs. Un dels fills és Minos, que es quedarà com a rei de Creta. Radamantis se n’anirà a Beòcia, per Grècia, i Serpetó anirà a Lícia, regió de l’actual Turquia. Aquests serien els tres elements de la configuració antiga del món, tot i que no té gaire rellevància amb el que després Europa esdevindrà com a concepte.
Conceptes del món clàssic: Europa és una civilització bàsicament urbana. És un espai cultural urbà en el qual s’han divulgat tota una sèrie de conceptes importants, com “polis”, “civis”, “civitas”, “ius”, “virtus”, “libertas”, “pietas”, “gloria”, “fides”, “dignitas”, etc.
Europa Medieval. Carlemany, alta Edat Mitjana. Vist com un moment fundacional. Carlemany aconsegueix aturar l’expansió de l’Islam a la batalla de Poitiers per fer retrocedir els musulmans a l’altra banda dels Pirineus. Carlemany necessita el recolzament del Papa de Roma, que el corona.
S’afegeix a la idea de líder polític el poder religiós. Carlemany no manté el territori unit durant molt de temps, es fragmentarà poc després, i mantindrà una sèrie de conflictes interns fins que es crearà el 2 Sacre Imperi Romano-germànic. Això té connotacions fins i tot ara: si mirem textos de polítics xenòfobs, hi ha un moviment constant d’exclusió de ciutadania si no encaixa amb un programa cultural determinat, que sol estar relacionat amb aquesta idea de cristiandat. Un dels debats que hi va haver és que alguns dels autors de la constitució europea volien reivindicar la cristiandat d’Europa, mentre que d’altres deien que no era el moment.
Aquest és un tema molt interessant i obre molt debat. Carlemany és considerat el fundador d’Europa. Hi ha el Premi Carlemany, que es dóna cada dia a Aquisgrà, que es dóna a una persona que hagi fet una gran contribució a la unitat d’Europa. Hi ha la concepció que l’Europa real és aquella que correspon a l’Imperi Germànic, però deixa molts països fora. Tots els Europeus ens plantegem si som del tot o no Europeus (concepte que Àfrica comença als Pirineus, etc.). Els alemanys i els francesos són els únics que ho tenen clar.
Reforma i Il·lustració: a partir del segle XVI es produeix una excisió dels anglicans, protestants i catòlics. Europa fa el moviment de la contrareforma per intentar reformar el model cristià. A partir dels s.
XV i XVI es posen les bases que el cristianisme com el coneixem ara. Trobem la idea de progrés i el concepte de nacionalisme, que tractarem diverses vegades.
No hi ha prou menjar perquè la gent es pugui mantenir. A l’Edat Mitjana això provocava fam, però el segle XVIII es pot produir i es produeix una gran expansió. Aquesta és la justificació per què els europeus es poden expandir més enllà. Idea dels animals: com que és l’espècie millor adaptada, el seu espai vital pot ser molt més gran (concepció que agafa el nazisme). Els europeus porten civilització i fe i per això poden sotmetre els altres.
Europa i la “World Economy”: la idea d’Economia Global es formula a partir de la reorganització d’economies medievals singulars del nord d’Itàlia i de Flandes, etc. Això és afavorit per: - Expansió del coneixement geogràfic, gràcies a que hi ha una nova concepció del món.
Expansió de la mida del món tal i com el coneixem.
- Nous i diversos sistemes de control del treball: sistemes esclavistes, d’assalariats, que permeten una circulació de capital més gran.
- Creació de fortes estructures estatals en els països més importants, que no havia existit fins aquell moment. L’Imperi Austrohongarès no tenia les seves institucions importants fins més tard. Tot el territori està governat d’una forma més unitària: Espanya, Itàlia, Regne Unit, etc.
Idea que hi ha un que controla, un que mana, però cada territori fa la seva. A partir del s. XVIII 3 i a partir de les revolucions de finals dels XVIII, la sobirania ja no és en Déu o en el rei, sinó en el poble.
La dinàmica d’expansió “global” es basa en la recerca de nous recursos naturals i mercats.
Creació d’un nou espai global econòmic. Gràcies als gèrmens que apareixen a les grans ciutats comercials de la Baixa Edat Mitjana com Bruixes, Venècia, etc., es construeix una economia global, aquestes grans línies de transport de persones, mercaderies i recursos. Aquesta és la idea de globalització que comença al voltant del segle XVII a Europa i fomentarà el capital necessari per a produir la revolució industrial del segle XIX. L’economia començarà a ser una economia global.
Aquest és un moment clau per a molts conflictes europeus. Aquesta configuració de l’estat-nació generarà conflictes interns. En el moment que saltem de l’Antic Règim al nou, el concepte de sobirania recau en el poble i aquest ha de configurar-se d’una determinada manera. Primer, una sèrie d’institucions governen un territori determinat, i aquest ha de ser perfectament delimitat. Demanar una sobirania, crear una estructura de defensa... aquest és el model de l’estat. Per altra banda, la idea de crear un estat comença a ser cada cop més important: com convences a un ciutadà del mig de França que ha d’anar, com a soldat, a colonitzar un territori al sud-est asiàtic o al centre d’Àsia si ell no té idea que pertany a l’estat de França? La idea de nació es transmet a través del sistema educatiu: es fa una geografia nacional, una literatura nacional, una història nacional, un art nacional, etc. La geografia s’explica pels límits d’un estat determinat. Aquesta idea d’estat i de territori crearà moltes tensions dins d’Europa.
Europa i els nacionalismes: gran moment de creació de nous estats. Durant el segle XIX, els conflictes econòmics, polítics i socials inherents al capitalisme porten a l’augment d’un intens nacionalisme. Els grecs són els primers, a la primera meitat del segle XIX, que constitueixen la primera monarquia grega, d’herència alemanya. Els altres són els belgues, amb una monarquia també portada d’un altre lloc. El concepte que hi ha a darrera és aquell que diu que els països tenen dret a ser independents un cop retirats els otomans, no volen que els russos els controlin i diuen que els que són de cada nació construiran el seu país (albanesos, grecs, romanesos, etc.). Primer terç del segle XIX, coincideix amb la Renaixença: les nacions amb una llengua comú tenen dret a ser un estat independent, és un moment molt important. Si són territoris que comparteixen trets destacables, també es poden unir, com Itàlia i Alemanya. Tenim: - Nous estats construïts amb la fragmentació de l’Imperi Otomà, que ha creat estats nous i fronteres que encara estan patint: Sèrbia, Bèlgica, Grècia, Romania, Montenegro, Bulgària, Albània.
- Unificació: Alemanya, Itàlia.
4 Alemanys i francesos, grans imperis colonials a l’Àfrica: Marroc, Sàhara, Guinea Equatorial, etc.
Europa de les ideologies (1914-1945): gran guerra civil europea: confluència comunisme-feixismeliberalisme polític o democràtic.
Europa dels Conflictes: Mittleuropa de F. Naumann (1915). Es consideren els orígens de la CEE.
Paneuropa del Comte Coundenhove Kalergi (1923). Unió Federal d’Europa d’Aristide Briand (1929).
L’Europa del Teló d’Acer: la fortalesa econòmica dels EUA; l’aparició d’organitzacions com les Nacions Unides i l’hegemonia de l’URSS a l’Est fan aparèixer el concepte d’Europa Occidental que per primera vegada té una unitat diferenciada.
La necessitat de reconstruir Europa permet una nova dinàmica entre els països europeus. El poder polític queda fora d’Europa per primer cop a la història. Primera vegada que l’Europa occidental es veu com a entitat unificada.
La frontera que ara és duríssima és la frontera entre Polònia i Rússia, no la que hi havia en el moment del Teló d’Acer.
Europa dels blocs i dels tractats: configuració de diferents aliances: Comecon, EFTA (països fora de la primigènia UE). Europa dels tractats que van en la línia de crear la UE: - CECA, 1951 - Tractat de Roma, 1957 - CEE, 1967 - Acta Única Europea, 1986 - Tractat de Maastricht, 1991. Tractats fundadors que fan que els tractats de lliure-comerç (CEE) passin a ser tractats polítics (UE).
- Tractat d’Amsterdam, 1997 (Schengen) - Tractat de l’Eurozona i Banc Central Europeu, 1998. Tret de sortida de l’euro, que començà el 2002.
- Tractat de Niza, 2000 (ampliació) Regne Unit, Dinamarca, etc., no entren fins començats els anys 70, i ara els britànics es plantegen un referèndum per sortir de la CEE. De totes maneres, el pes del comerç europeu pels britànics és molt important. En un principi, tot s’havia de decidir per una unanimitat, però una unanimitat injusta: 5 Luxemburg valia igual que Alemanya tot i ser un territori molt més petit. Els quatre grans tenien més o menys la mateixa població.
Una idea Europa de la diversitat: - Econòmica (Marx) - Política (Plató) - Social - Cultural (Raymond Williams): nous estudis. Part molt interessant.
Europa física: estructura geològica. Quatre grans zones: - Nord: Meseta i zona de muntanyes antigues - Gran planura central des de França fins a Rússia - Un sud muntanyós - Una zona litoral en el Mediterrani És un territori molt adient a l’ocupació humana, no hi ha res territorialment molt extrem. Hi ha recursos naturals, però no prou. El clima és beneficiós.
6 ...