Suspensions 1 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Farmacia galenica I
Año del apunte 2015
Páginas 11
Fecha de subida 27/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Farmàcia Galènica I (BLOC II) Tema 5. SUSPENSIONS * Comparació amb els altres mètodes: - Solució: És el + senzill.
- Suspensió: Sistema dispers els quals el principi actiu NO és soluble en el medi dispersant (H2O). Ho trobarem sedimentat (tot al fons), per això s’agita abans d’utilitzar.
HO DISPENSEM, NO REDISSOLEM (ja està dissolt).
Suspensió sòlid – líquid  Termodinamicament inestable.
- Emulsió: Partícules líquides (suspensió líquid – líquid)  Termodinamicament inestables - Un principi actiu és senzill, NO és soluble en H2O (o poc), en dissolvent sí.
Es necessita fer un vehicle.
- L’H2O és un excipient molt important.
- Hi ha 2 fases: . Fase sòlida . Fase líquida - Sistema multifàsic constituït per partícules solides dispersades en un líquid o en una massa plàstica.
- La mida de les partícules en suspensió és superior a 0.1 μm (normalment oscil·la entre 0.1 i 50 μm). La fase dispersa suposa el 0.5- 40%.
- Es caracteritzen perquè la fase dispersa es troba constituïda per substàncies solides pràcticament insolubles en el medi dispersant.
- Són sistemes termodinamicament inestables, de manera que les partícules solides de la fase interna tendeixen a agregar-se, flocular i sedimentar.
. AVANTATGES (5) - Permeten l’administració de principis actius poc solubles en aigua en una forma farmacèutica liquida.
- Poden millorar l’estabilitat del principi actiu en comparació amb les solucions.
- Permeten emmascarar sabors desagradables. Ex: La codeïna és molt amargant.
- Poden retardar l’absorció de principis actius (LADME)  Només s’absorbeix que està en solució, passarà una suspensió però + lentament, es tornarà com a solució.
- Poden administrar-se a pacients que presenten dificultats per la ingestió (deglució), població pediàtrica, geriàtrica, etc.
1 . Vies d’administració: Via oral, parenteral, rectal i tòpica.
1) PROPIETATS QUE INFLUEIXEN EN LA FORMULACIÓ DE SUSPENSIONS a) Propietats de les partícules . Mida  Influencia en la velocitat de sedimentació, uniformitat del contingut i estabilitat.
. Forma  Influencia en les propietats reològiques i en la redispersió de les partícules sedimentades.
b) Propietats de la interfície sòlid - líquid . Humectació  Capacitat d’un sòlid per mullar-se, i consisteix en el desplaçament de l’aire en contacte amb el sòlid per part del líquid de tal manera que aquest últim podrà situar-se al seu voltant.
. Depèn de 2 coses: - Del grau d’hidrofobicitat del sòlid: . Sòlids hidrofòbics.
. Sòlids hidrofílics.
- De la tensió interficial S/L.
. Adsorció en la interfície sòlid - líquid - Aplicacions terapèutiques.
- Estabilitat.
2 2) CAUSES D’INESTABILITAT a) Sedimentació.
b) Agregació, floculació i cementació.
c) Creixement de cristalls.
d) Viscositat.
a) SEDIMENTACIÓ (LLEI DE STOKES) - És la tendència del sòlid a precipitar.
- Depèn de: - Densitat ↑ densitat i/o mida  ↑ sedimentació, ↓ viscositat.
- Mida - Viscositat del medi  ↑ viscositat ↓ sedimentació.
- És molt important la mida de la partícula (el radi), com + petita + ràpid s’asseca.
- Com + partícules  + interaccions.
- S’ha de posar medi viscós, però no ens hem de passar.
r: Radi de partícula.
pd: Densitat de la fase interna.
pc: Densitat de la fase externa.
η: Viscositat de la fase externa.
g: Gravetat.
* Limitacions Stoke: Considera que les partícules són esfèriques i no considera les interaccions interpartículars (són exactament iguals).
No es compleix per a suspensions molt concentrades (≥10% p/v).
b) AGREGACIÓ, FLOCULACIÓ - Depenen de les forces d’interacció que es produeixen entre les partícules: - Tipus de forces: . Forces d’atracció: Degudes a forces de tipus van der Waals.
. Forces de repulsió: Degudes a les interaccions entre les dobles capes elèctriques.
3 PARTÍCULES SÒLIDES VELOCITAT DE SEDIMENTACIÓ SOBRENEDANT SEDIMENT REDISPERSIÓ SUSPENSIÓ FLOCULADA SUSPENSIÓ DEFLOCULADA Agregades Ràpida Separades Lenta Transparent Voluminós Fàcil Tèrbol Compacte Difícil . CEMENTACIÓ (Caking) - Les partícules s’agreguen íntimament formant un sediment compacte i difícil de resuspendre.
- Un cert grau de floculació afavoreix la redispersió i evita la cementació però un excés pot afectar a la uniformitat i aspecte de la suspensió.
- Floculació i cementació depenen de la carrega elèctrica i de la distancia entre partícules (teoria DLVO).
. FLOCULACIÓ I CEMENTACIÓ (TEORIA DLVO) 4 c) CREIXEMENT DE CRISTALLS - S’agrega el sòlid i es formen cristalls cada cop més gran.
- Es troba induït per canvis en la temperatura.
- Afavorit per la polidispersitat de la suspensió.
- Principalment té lloc amb principis actius amb una solubilitat molt variable amb la temperatura.
. A ↑ Tº part del principi actiu es solubilitza (es dissol).
. A ↓ Tº el principi actiu dissolt cristal·litza sobre les partícules en suspensió (presenten una mida superior) estimulant així el creixement de cristalls.
- Es pot prevenir addicionant polímers que s'adsorbeixin a la superfície de les partícules impedint l’aproximació de les molècules en solució.
Ex. Suspensió de paracetamol estabilitzada amb polivinilpirrolidona (PVP).
d) VISCOSITAT - El comportament reològic d’una suspensió depèn de si es troba floculada o defloculada i de la viscositat del medi dispersant.
- Condiciona la sedimentació.
- Fixar la viscositat, que sempre sigui la mateixa.
- Quan la suspensió es troba en repòs és preferible que presenti una viscositat elevada (es retarden els fenòmens de sedimentació), però és important que en aplicar agitació, la viscositat disminueixi amb la finalitat d’homogeneïtzar la suspensió per poder administrar la dosi correcta.
. Causes del canvi en la viscositat: - Reducció: Per despolimerització i/o per creixement de cristalls.
- Increment: Per floculació i/o per hidratació lenta del polímer.
- Variació: Per canvis de pH i/o canvis químics.
* LES VARIACIONS EN LA VISCOSITAT INFLUEIXEN EN: - La velocitat de sedimentació.
- Facilitat de redispersió.
5 PROPIETATS FÍSIQUES QUE HAN DE PRESENTAR LES SUSPENSIONS - Homogeneïtat de la formulació des de la resuspensió del principi actiu en el medi dispersant fins l’extracció de la quantitat a administrar.
- El procés de sedimentació que té lloc durant l’emmagatzematge s’ha de poder revertir mitjançant una agitació moderada de l’envàs.
- La viscositat resultant de l’addició de components utilitzats per disminuir la velocitat de sedimentació de les partícules ha de permetre una fàcil extracció i administració del producte.
- La mida de les partícules en suspensió ha de ser petita i uniforme.
3) COMPONENTS DE LES SUSPENSIONS - PRINCIPI ACTIU: És insoluble, és la fase dispersa (sòlida).
- MEDI DISPERSANT: Aigua purificada.
- REGULADORS DEL pH: Per aconseguir el pH de màxima estabilitat.
ÀCID CÍTRIC, ÀCID FUMÀRIC, CITRAT SÒDIC, SOLUCIONS D’AMONI...
- HUMECTANTS: El sòlid s’ha de mullar per a ser més estable.
TENSIOACTIUS, HIDROCOL·LOIDES, GLICERINA, PROPILENGLICOL, ETANOL...
- FLOCULANTS: Per obtenir un cert grau de floculació, afavoreixen l’agregació reversible.
ELECTRÒLITS, TENSIOACTIUS,HIDROCOL·LOIDES,SORBITOL...
- DEFLOCULANTS: Per afavorir el trencament d’un excés d’agregats.
SALS DE L’ÀCID SULFÒNIC, POLÍMERS NO IÒNICS...
- REDISPERSANTS: Per prevenir l’augment de viscositat i formació d’escuma.
EDTA, ÀCID CÍTRIC, SIMETICONA...
- VISCOSITZANTS: Per controlar la velocitat de sedimentació.
HIDROCOL.LOIDES...
- CONSERVANTS: Metilparaben, benzoat.
- SABORITZANTS, COLORANTS: Quan la suspensió és per via oral.
6 4) FABRICACIÓ DE SUSPENSIONS a) Polvorització i preparació de la fase dispersa.
b) Barreja i distribució de la fase dispersa en el medi dispersant.
c) Estabilització per a impedir o disminuir la separació de fases.
d) Homogeneització per a igualar l’estat de dispersió.
a) POLVORITZACIÓ I PREPARACIÓ DE LA FASE DISPERSA - Obtenció de pólvores homogènies i humectació de les partícules.
1) Micronitzar: Dóna estabilitat al sòlid.
2) Tamisar 3) Addició del principi actiu i l’humectant: A vegades també s’afegeix viscotzant.
4) Homogeneïtzació: Es fa amb un molí col·loïdal.
Obtenim la fase dispersa.
7 . PREPARACIÓ DE LA FASE DISPERSA 1) Barrejar part del vehicle líquid (H2O) amb els conservants en calent.
2) Afegir viscositzant amb agitació i calor.
Obtenim la fase dispersant viscosa.
b) BARREJA I DISTRIBUCIÓ DE LA FASE DISPERSA EN EL MEDI DISPERSANT 1) Mesclar les dues fases per TURBOAGITACIÓ.
Normalment es fa al buit per entrar la incorporació d’aire.
Obtenim la suspensió.
c) ESTABILITZACIÓ PER A IMPEDIR O DISMINUIR LA SEPARACIÓ DE FASES 1) Per evitar la separació de les fases i altres causes d’inestabilitat s’afegeixen estabilitzants: Floculants i redispersants.
Obtenim la suspensió defloculada.
d) HOMOGENEITZACIÓ PER A IGUALAR L’ESTAT DE DISPERSIÓ - Ajustament del volum.
- Hi ha diferents sistemes per homogeneïtzar: Ultraturrax...
Obtenim la suspensió floculada homogènia.
8 9 . EXEMPLES DE SUSPENSIONS 10 11 ...

Comprar Previsualizar