Sílvia Espinosa (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 2º curso
Asignatura Teoria i tècnica del llenguatge radiofònic
Año del apunte 2016
Páginas 19
Fecha de subida 29/04/2016
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

Universitat de Girona Comunicació audiovisual i hipermèdia II 2n Quadrimestre TEORIA I TÈCNICA DEL LLENGUATGE RADIOFÒNIC Professor: Silvia Espinosa AVALUACIÓ  40% Examen (tipus test)  60% Nota treballs pràctics o 10% Exercici 3 o 10% Ràdio Art (3’) o 5% Vox-Pop (1’) o 10% Falques (20”) o 15% Podcast (5’) o 5% Documents setmanals o 5% Mencions (1’) DATES IMPORTANTS:  13 març: Treball radiofònic al despatx 527, en CD o pendrive  20 març: Examen  27 març: Examen de recuperació  BIBLIOGRAFIA: “Teoría y técnica del lenguaje radiofónico”, de J.
Perona y Gutiérrez (2002). Barcelona: Bosch 1.
RÀDIO ART  És una història que s’explica sense paraules  La història es construeix a partir del muntatge sonor que explota les possibilitats del llenguatge radiofònic (creativitat; narració sense fil conductor)  El ràdio art és la barreja de: 1. Música 2. Efectes 3. Veu 4. Silenci  Es pot sentir una veu distorsionada d’algú, però que no s’entengui què explica.
 Per tal que un ràdio art estigui ben fet, ha de tenir moltes capes de so Estructura “Escriure l’argument i visualitzar-lo” 1. Lineal 2. Cronològica 3. Flashback 4. Flashfoward  Pròpia d’un relat dramàtic: o Plantejament: explicar la situació o Nus: introduir el conflicte i desenvolupar l’acció o Desenllaç: resoldre el conflicte Imaginem la història 1. Escenari 2. Personatges 3. Descripció de l’acció 4. Importància de cada escena 5. Estructura de cada escena  S’ha de veure  Defugir (evitar) la improvisació i el muntatge en directe 1. Bona història. Ben pensada. IDEA 2. Coneixement del target 3. Bon muntatge, amb creativitat (conèixer les limitacions tècniques) Muntatge  És el producte resultant de sumar diferents peces o elements propis del llenguatge radiofònic, construint una nova figura final que les inclou  És una manipulació tècnica de la realitat per construir una realitat nova: la realitat radiofònica Tipus 1. Simultani / de superposició: Els elements sonors coincideixen, se superposen, interaccionen i ho fan en diferents plans sonors que es barregen 2. Juxtaposat Ritme  El muntatge radiofònic estructura el ritme radiofònic  Cal evitar les monotonies: repeticions rítmiques constants  Ritme cardíac / ritme respiratori: és la base per definir més ritme o menys  El ritme, entre d’altres elements, marca l’estil d’una emissora a partir de la composició de la seva graella, d’una peça musical, d’una conversa Foniatria e higiene de la veu  La veu és so i el cos l’instrument que l’amplifica. Varia segons l’edat, sexe, si canvien els aparells ressonadors (cavitats del nostre cos que ajuden a amplificar. Per exemple, a la cara ho són la boca, orelles, forats nassals... El tronc del cos és ressonador ja que empeny l’aire i el guarda)  Aparell fonador: conjunt d’òrgans que produeixen o reprodueixen so o l’amplifiquen  Veu blanca (entre els 7-8 anys): Veu no formada del tot Característiques bàsiques de la veu 1. Timbre: allò que fa que una veu sigui diferent d’una altra.
Característica diferenciadora de cada veu, com el seu DNI 2. Intensitat: és la potència de la veu. El volum, la força. La diferència entre cridar o xiuxiuejar (intensitat forta o dèbil) 3. To: agut / greu  Extensió tonal: màxima gamma de tons d’una veu  Tessitura: tons que pot emetre una veu sense ser forçada.
Diferents tons que pots fer d’agut a greu sentint-te còmode, sense forçar la veu  Entonació: dibuix de tons que fem quan parlem (corbes melòdiques que fem amb la veu ≠ monotonies) Els noms propis  Locució: llegir sense que es noti que es llegeix. Oralització del text  caràcter  Actituds: manera com ens enfrontem al text o Informativa o Persuasiva o Dubitativa o Eròtica o Trista o Alegre o Romàntica  Entonació: manera d’agrupar les paraules entre pausa i pausa amb certa musicalitat  Ritme: velocitat (ritme ràpid o lent) ≠ monotonia o Nombre de locutors: més locutors = més ritme o Horari d’emissió: al matí hi ha més ritme (per despertar a la gent), a la nit menys o Tipus d’emissió o Velocitat de lectura o Estat d’ànim: si estàs malalt, trist... tindrà menys ritme o Dificultat del text o Focalitzacions: cop de veu per remarcar paraules o frases enmig d’un discurs Expressió fonoestèsica  Combinació de to, timbre, intensitat. Alguna cosa positiva es diu més agut, alguna negativa més greu  Forma  Mida  Textura  Rapidesa  Lentitud  Creació de personatges Publicitat radiofònica; La fonoestèsia 1. Funcions: 1. Idiogràfica: aspectes físics del locutor (sexe, edat...) 2. Afectiva: actitud i estat emocional o afectiu del locutor (alegria, tristesa...) 3. Simptomàtica: informe de problemes de salut o psicològics (depressió, malaltia...) 4. Enquadrativa: el receptor és capaç de reconèixer característiques socials del locutor a partir de la manera que parla (una “pija” parla diferent a una “choni”) 5. Empàtica: el receptor té informació sobre allò que el locutor descriu a partir de l’emotivitat de la seva veu (s’acosta el moment d’un gol...) Micro-espais 2. Petits programes de ràdio, d’1 a 15 minuts, que donen a conèixer un producte nou. N’expliquen les característiques, com fer-lo servir, etc. Vindria a ser una “teletienda” radiofònica de cremes, productes de cuina, de gimnàs...
Estructura 1. Monòleg: un locutor que explica un producte o promoció (“La setmana fantàstica de El Corte Inglès”) 2. Diàleg 3. Concurs 4. Publireportatge 5. Entrevista  Audio Branding: Associar un so / cançó a una marca  La diferencia entre micro-espai i menció és que la menció pot tenir una sola veu o una coral, és més curta, i el micro-espai el fa un locutor estrella (Star srategy) a qui la marca paga perquè posi la veu.
o Micro-espai:  D’1 a 15 minuts  Coral  Monòleg  Locutor estrella  Té guió (important!) o Menció:  Més curta  Monòleg  Diàleg  Concurs  Publireportatge  Entrevista Falca / “cuña” / Spot  Són curtes  S’enregistren i es reprodueixen (sempre sonen igual)  De 17 a 23 segons, normalment  El 90% de la publicitat a Espanya són falques i, d’aquestes, el 90% són informatives  Parts: 1. Crida: inici, on s’ha d’enganxar a l’oient 2. Cos: es donen característiques del producte 3. Tancament: Donar pautes per provocar l’acció de compra, redundant (Ex: Repetir diverses vegades el claim –telèfon, promoció, marca...-)  Hi ha un tipus de falca que són els JINGLE’s. Poden ser: 1. Comercials: una empresa que fa una campanya de publicitat a la ràdio. Són falques cantades 2. Indicatius: autopromocionen (emissora, programa de ràdio, secció programa...). Et recorden què estas escoltant. Ténen durades diverses. Poden ser:  Instrumentals  Veu a capella  Veu + instrument Patrocini Marca que decideix patrocinar una secció, programa... Es fa amb una careta d’entrada i sortida (“Repsol els ofereix el temps”) Publireportatge APUNTS PAPER, PASSAR A ORDE!!!!!!!!! Programa i Podcast: Objectius, estructura, semblances i diferències Podcast vs Programa tradicional 40 milions de nord-americans són usuaris de podcast  15% de la població total Podcàsting 1. Mercat alternatiu al de la radio per aire 2. Passem de radio de masses a personalització de la comunicació  Ràdio / Diaris-articles llegits / TV 3. Permet l’escolta asincrònica (ho pots escoltar quan vulguis) 4. Tinc “Els meus programes” a l’ordinador (Bonini, 2015) (pots tenir-los guardats a l’ordinador) 5. El sistema passa d’amateur a lucratiu 6. Els programes més descarregats no són els més escoltats.
 Exemple: L’ofici de viure Catalunya Ràdio: o 54.000 descàrregues / programa o 33.000 oients / EGM Estructura narrativa: Programa o Durada: variada o Careta d’entrada: Clàssica, cita cridanera, oferta o Música / Efectes o Introducció: Salutació, presentació, aventi o Continguts: Format entrevista o Resum idees clau: Dades, contactes o Careta de sortida o Redundància – Senzillesa (al tancament) Format del programa de ràdio Redactar de la manera ensenyada a classe, estil “Guió tècnic”: 1. ENTRADA 1. Introducció o Salutació o Presentació 1. Col·laboradors, a tu mateix 2. Situació / context (som dilluns i bla bla bla) o Aventi (presentació dels continguts i què hi haurà a cada un, com un índex)  Aquesta part no solen dirla, ja que volen fer creure que els diàlegs són esporàdics, no guionitzats i, per tant, no saben de què parlaran . Simplement es diu que avui es parlarà d’esports, del temps i pel·lícules, però què se’n parlarà 2. COS (contingut)  Té un ordre (primer esports, després temps i després pel·lícules). Es passa d’una secció a un altra (esports a temps) mitjanant TRANSICIONS (música, efectes...). Poden ser parlades o musicals.
1. Exemple de transicions: o Parlades: “Passen 10 minuts de les 12” / “Anem a fer una ullada al trànsit d’avui” o Música / Efectes o Publicitat 3. TANCAMENT 1. Podcast (dir que poden trobar-los a la web del programa) Una proposta de classificació  Informatius o Butlletí de notícies o Diari parlat o Monogràfic / programa especialitzat (només cotxes, cuina...) o Polèmica o Magazine o Radiofòrmules  Musicals o Informatiu musical o Concerts o Especialitzats (només pop, heavy metal, etc.) o Hit parade o Radiofòrmules  Ficció o Teatre o Serials o Adaptacions literàries o Creacions originals (guions fets especialment per ràdio) o Sitcoms (adaptació d’un serial amb to humorista)  Esports o Radiodiari / informatiu d’esports o Carrusel (programa d’esports que dura moltes hores i que hi ha retransmissions de diferents llocs) o Retransmissió  Participació o Línia telefònica / xarxes o Discos dedicats  Divulgació o Magazine / especialitzats o Formatiu   Ensenyament  Viatges  Cuina  Remeis casolans  Bricolatge  Primers auxilis ...
Entreteniment o Humor o Jocs i concursos o Magazine Música i publicitat. Usos, tipologies i funcions 13 Funcions de la musica en publicidad  YouTube  Els gustos musicals identifiquen col·lectius, nivells socials  Remetent target Estereotips associats a la tipologia de la música Imaginari col·lectiu El cine i els videoclips musicals hi ha contribuït (Viñuela, 2010)  Pop  Centre ciutat  Rock  Barris obrers, perifèria  Rap  (Pim pam) Bandes llatines, armes, narcotràfics  Clàssica  Luxe, barris residencials o paratges inabastables  Jazz  Underground, bohemis, creatiu Usos més típics de la musica Música original COMPOSITOR  Con letra 1. Jingle – Marca (Ex: Yo soy aquel negrito del Africa tropical…) 2. Jingle – AdSong: fa aquella cançó especialmente per aquella campanya, però no diu la marca, tot i que els consumidors associem / relacionem la cançó amb la marca o producte COMPOSITOR  Sin letra 1. Logo musical: quan es canta el nom de la marca (Wipp Express) (també pot ser amb lletra  Anunci Bic. Bic, bic, bic, bic)  Sintonía corporativa (20 CENTURY FOX) 2. Música incidental: música d’orquestra, que s’utilitza més al cinema com a BSO. Apareixen a publicitat corporativa e institucional per a superació personal (alguns anuncis d’Aquarius) (El último mohicano) Música preexistente Agafar una música ja creada i utilizar-la sense modificar-la (Ex: Cançons de Estrella Damm de l’estiu) COMPOSITOR  Con letra / sin letra  Versión Cover: fer una versió d’una cançó ja coneguda  Versión libre: adaptar la lletra d’una cançó existent perquè digui la marcaa.
COMPOSITOR PRODUCTOR CREATIVO  Con letra / sin letra  Fono  Librería – Archivo: música preexistent, lliure de drets, creative commons Per a què s’utilitza la música a la ràdio?  Organitzar continguts  Crear continguts  Funció programàtica  40 Principales  Ràdio Flaixbac  Ésser un element intern de la narració Les funcions que té la música a la ràdio 1. Sintàctico-gramatical  Identificar programes  Organitzar continguts  Tipus: o Sintonia o Cortina  10”-20” o Rauxa  5” Separadors de contingut o Cop  2”-3” dins un mateix programa o Taló  2”-3” per tancament 2. Descriptiva  Objectiva o Diegètica  prové de so ambient; no afegida (música que ens dóna una funció descriptiva real) (ex: es fa un discurs i hi ha un orquestra tocant per acompanyar el diàleg)  Ambiental o Extradiagètica  música que afegeixes per subratllar un aspecte (Ex: A les escoles es fa classe sobre Brasil i de fons es posa música pròpia de Brasil)  Expressiva: recolza sentiments. És subjectiva o Empàtica  trista sota víctima terrorista o Anempàtica  de circ sota discurs d’un polític 3. Narrativa  Música que representa una acció (el locutor enlloc de dir “I ara anem al oest” es posa una música d’oest)  Música que indica un salt en el temps  Música que identifica sempre un personatge (007, Superman) 4. Ornamental  És absolutament prescindible. El que fa és embellir, que quedi “més maco”  Cal vigilar molt i no posar-la per què sí en formats informatius Com són les veus en publicitat?  El locutor o narrador  Personatge popular: L’star-strategy a la ràdio  Actor: interpreta el personatge de ficció-Diàlegs  Veus espontànies: són veus testimonials de inexperts que recomanen  Veus expertes (Ex: Dentistes que recomanen. Normalment no són dentistes de veritat, sinó actors)  Veus d’ambient: creen contextos (Ex: Veus de gent que se sent per contextualitzar un concert o manifestació)  Veus cantades: als jingles Silenci És l’absència total de sons  No és una pausa per què no té una funció sintàctica  És un element emotiu no organitzatiu –S’explicita en el guió i per tant s’indica quan dura 3”-5”  Funció expressiva o Té significat o Dóna informació o Fa una funció estètica  Funcions: 2. Separar blocs: temàtics, notícies, espais...
3. Moment de reflexió o de sorpresa 4. Indica presencia de personatge (que no parlen, però hi són.
Es nota!) 5. Acció: Passa el temps, canvi d’època Cal distingir entre: 1. Impressió de silenci: Sentim que passa o passarà alguna cosa. CONNOTA  Ex: Pel·lícula “Lo impossible”, abans del tsunami hi ha soroll de gent i d’ambient i l’espectador té la sensació que PASSARÀ ALGUNA COSA 2. Silenci interactiu: El que s’estableix entre dos interlocutors en el llenguatge oral. INFORMA Les connotacions psicològiques  Per advertir: Notem que alguna cosa passarà  Un so remet al silenci: S’acaba un compte enrere, calla una campana...
 Un locutor parla en veu baixa: A vegades es manifesta interrompent un element sonor en Primer Pla “El silencio es la lengua de todas las Fuertes pasiones: amor, sorpresa, cólera, miedo” (Balsebre, 1994) Aporta informació  En una entrevista cal respectar-los a l’entrevistat  Ex: Jesús Quintero  Ens aproxima a l’oient: Quan h ha un silencia a la ràdio (que sempre està plena de sorolls) els oients paren més atenció  Ex: Després d’explicar la notícia d’una atemptat terrorista, els locutors fan un silenci  En les tertúlies s’encarreguen d’identificar qui parla ...