TEMA 3 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a les Relacions Internacionals
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Introducció a les RRII INTRODUCCIÓ A LES RELACIONS INTERNACIONALS PART I. Conceptes fonamentals de la disciplina de les Relacions Internacionals TEMA 3. EL PODER → tema on els punts s’interrelacionen! Definició de poder. L’evolució del concepte de poder. Recursos tangibles i recursos intangibles de poder. Poder relacional i poder estructural. Poder fort (hard power), poder suau (soft power) i poder intel·ligent (smart power).
1. Definició del poder 1.1. El poder com element consubstancial a la política És un element vertebrador de les RRII, ja que com a disciplina s’encarrega d’estudiar la seva distribució, així com de la riquesa. S’ha convertit en un element fonamental de la disciplina, és impossible parlar de les RRIII sense parlar de poder. Tot i això hi ha molts pocs autors que hagin teoritzat sobre aquest.
1.2. Definició Capacitat d’un determinat actor de les RRII per aconseguir fer avançar, aconseguir, els seus objectius influint sobre d’altres actors i conformant (sobre) el marc de les relacions entre aquests actors. → aquesta és la definició unànimement acceptada actualment, però no la primera.
Segons Dahl, “capacitat d’un actor per fer que un altre actuï de forma diferent a com ho hauria fer de no mediar la seva acció”.
2. L’evolució del concepte de poder 2.1. El poder interestatal i les concepcions estatocèntriques del poder A principis del segle XX el poder era entès com un element teleològic: imposar uns objectius. És a dir, era entès com un fi en sí mateix o com un mitjà per assolir un objectiu. També tenia una visió estatocèntrica: el poder és quelcom exclusiu de l’Estat i es mesurava en funció de les capacitats dels actors i dels recursos, sobretot materials (tangibles) i militars (visió militaritzada de poder) que tenia un determinat Estat. Per tant, el poder de l’Estat era 1 Introducció a les RRII relativament fàcil de calcular ja que es tractaven bàsicament de recursos materials.
La resta d’institucions no eren importants, podien influir però ho feien mínimament. Aquesta definició perdura fins als anys 60 del segle XX.
A principis dels anys 70 es comença a qüestionar aquesta definició: ▪ Sorgeixen les multinacionals i comencen a influir en les RRII. Es veu que aquestes empreses tenen un gran poder econòmic, inclús més gran que alguns països. És quelcom que no es pot ignorar! ▪ El 1973 es produeix un fenomen que provocarà un canvi en les RRII: la crisi del petroli. Els països membres de la OPEP decideixen pujar el preu del petroli davant les accions del bloc occidental. Això fa que per primera vegada en 30 anys les grans potències es qüestionin el seu poder: veuen que els països de l’OPEP són capaços d’influir en les RRII i, tot i que les grans potències tenen grans exèrcits, no els hi és suficient.
Això qüestiona que el poder estigui íntimament lligat al factor exèrcit. A partir d’aquí, aquest tindrà importància però no en serà l’únic.
2.2. L’ampliació de la concepció realista del poder  Primera crítica o punt d’inflexió Idea de versatilitat (FUNGIBILITY), Robert Art & Robert Jerris El poder no només està lligat a l’exèrcit, sinó a altres elements tangibles, com els recursos econòmics o territori. Un Estat serà poderós per la seva versatilitat: capacitat d’aquest Estat de traduir aquests recursos en influència. Els més importants no seran els militars, sinó els econòmics perquè són més fàcils de traduir.
Per tant, el poder no depèn tant de la possessió de recursos, sinó de la potencialitat dels seus recursos. E.g.: tot i no tenir, per exemple. Un gran exèrcit, un país poderós econòmicament pot influir considerablement en les RRII.
Les següents crítiques es troben al punt 4! 2 Introducció a les RRII 3. Recursos tangibles i recursos intangibles del poder → relació amb definició (punt 1) 3.1. Recursos tangibles o materials 3.2. Recursos intangibles o immaterials Darrera distinció conceptual: el poder es pot constituir sobre recursos tangibles (capacitats) o intangibles (habilitats).
o Capacitats: allò que un posseeix.
o Habilitats: tenen a veure amb el model d’organització política, lideratge...
Elements difícilment mesurables.
És més senzill ser influent si els recursos tangibles van acompanyats d’uns intangibles: hi ha d’haver un cert equilibri.
Si tu creus que un actor és influent pels recursos materials (per exemple, l’exèrcit) concebo el poder com a possessió (èmfasi en capacitats). En canvi, si jo crec que un actor és influent segons les habilitats que té, com utilitza els seus recursos. tinc una concepció del poder com a relació (èmfasi en capacitat i habilitats).
4. Concepcions de poder a les Relacions Internacionals 4.1. Poder relacional i poder estructural (Susan Strange)  Segona crítica o punt d’inflexió Reflexió de Susan Strange (anys 70) → Sobre què s’exerceix el poder? Hi ha una cosa molt important també: el poder no només és la capacitat d’un actor d’influir sobre altres actors (PODER RELACIONAL: poder que es dóna en una situació concreta entre 2 o més actors). Això està molt bé però juntament amb aquest poder relacional existeix un altre: PODER ESTRUCTURAL. Aquest poder no es dóna entre actors sinó que té a veure en la capacitat d’un actor d’influir sobre el marc de les relacions internacionals; capacitat d’un actor d’incidir en les “regles del joc”.
Per mesurar el poder estructural d’un actor ens hem de fixar en la capacitat d’aquest en influir en les quatre estructures bàsiques del poder mundial: 3 Introducció a les RRII  Estructura de seguretat (poder militar)  Estructura de producció (poder econòmic)  Estructura de coneixement (poder ideològic)  Estructura financera (poder econòmic) Dimensions econòmica, política-militar i ideològica de poder Quan més alt estigui un actor en cadascuna d’aquestes estructures, més poder estructural tindrà. Serveix, per tant, per explicar la permanència del poder d’un actor quan minven les capacitats (absolutes o relatives) d’un actor.
Ben entrats els anys 80, el poder estructural era exclusiu de les superpotències, sobretot d’EUA. És evident que hi ha multinacionals que poden influir, en estructura de producció o financer, però en altres “puntuen baix”. EUA és l’únic Estat que té una gran capacitat en totes les estructures. → País amb gran poder estructural Per tant, per entendre com funciona la influència dels actors hem de mirar més enllà. És a dir, no només ens podem fixar en el poder relacional, sinó també estructural.
E.g.: Procés de descolonització → tendim a veure aquest procés des de la vessant positiva: uns pobles que s’independitzen i recuperen el seu govern després d’un període d’ocupació imperial. Spruyt diu que aquest procés és bastant irònic: aquells Estats que guanyen la independència poden tenir poder relacional, però sota la condició d’organitzar-se com un Estat: “pots jugar en les RRII però sota les nostres regles”. Per tant, se’ls hi permet jugar en el poder relacional però no en l’estructural.
4.2. Poder fort (hard power) i poder suau (soft power), Joseph Nye: com s’exerceix el poder  Tercera crítica o punt d’inflexió Joseph Nye, inici dels anys 30 Nye planteja com s’exerceix el poder. En l’exercici modern del poder és possible distingir entre:  Poder dur (hard power) Tradicionalment els Estats han optat pel “poder dur”: fa referència a la capacitat que té un actor d’aconseguir els seus objectius mitjançant la coerció o l’ús efectiu de la força: fer ús de la força o 4 Introducció a les RRII amenaçar. Es recolza fonamentalment sobre els recursos militars però també econòmics i inclús polítics → recursos materials o tangibles.
Tendeix a generar resultats a curt termini però és difícilment sostenible al llarg del temps perquè no és vist com quelcom legítim. A més, al llarg de temps no tindria credibilitat.
 Poder tou/suau (soft power) Poder exercit a través de la persuasió, de la capacitat de convèncer. L’actor A convenç a l’actor B de què el que A vol és bo per B. B assumeix com a propis els objectius d’A. Per tant, tenen una capacitat d’influència de la qual gaudeixen sense fer ús de la força o amenaça.
E.g.: després de l’11s els EUA només deixen entrar al seu país aquells amb un passaport biomètric: foto amb color, color d’ulls... La resta d’Estats europeus no tenien el passaport així. EUA no va obligar a ningú a canviar el passaport, però molts Estat ho van fer per l’atracció/influència dels EUA.
Aquest exercici es recolza en recursos intangibles, immaterials → Ideologia. Està més lligat a les habilitats, que no pas a les capacitats.
És un exercici a mig/llarg termini: convèncer costa més però una vegada s’assoleix és més perdurable en el temps ja que és més acceptat pels altres actors, és més legítim.
A més a més...
 Els EUA han fet massa atenció al poder dur, però han descuidat el poder tou. Què han de fer per mantenir el seu status quo? Ha de donar més importància al poder tou: la resta ha de reconèixer als EUA com una superpotència (“hegemón convidat”).
 Hi ha autors que creuen que per consolidar el poder tou s’ha de consolidar primer el dur, però no té perquè: La UE ha estat molt influent en els països de la vora (Europa de l’Est) i no ha estat necessari el poder dur, perquè l’oferta de ser membre de la UE era prou suficient per exercir una influència: no era necessari un poder dur, tot 5 Introducció a les RRII i que és cert que una vegada dins la UE pot exercir-lo de certa manera. Lla UE poder no és tant influent en la gestió de conflictes però sí en altres qüestions com el canvi climàtic, defensa de drets humans...
4.3. La concepció més recent del “poder intel·ligent” (smart power) Què es planteja Nye? Després de la guerra d’Iraq (2003) Nye diu que cada vegada és més important el “poder intel·ligent” (smart power). Per ser realment influent a nivell mundial s’ha d’equilibrar el poder suau i dur → Poder intel·ligent basat en l’habilitat de combinar hard i soft power de cara a una estratègia guanyadora.
Es basa en una combinació de diplomàcia, persuasió i projecció del poder i la influència en una relació de costos efectiva que tingui legitimitat política i social.
Dóna importància als recursos econòmics i ideològics però no es descarta l’ús de la força militar sota condicions legals (ja que si se’n fa un abús és té una visió il·legítima) i en haver fallat totes les formes de diplomàcia.
6 ...