LA EVOLUCÓN DE LA COMUNICACIÓN (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Gèneres i Formats Audiovisuals Multimèdia
Año del apunte 2016
Páginas 1
Fecha de subida 29/03/2016
Descargas 38
Subido por

Vista previa del texto

GÈNERES I FORMATS AU DIOVISUALS I MULTIMEDIA – MARIA LÓPEZ MOYA LA EVOLUCÓN DE LA COMUNICACIÓN La comunicació, en principi no és un fet diferencial de la nostra espècie. Molts animals es comuniquen, però ho fan per aspectes relacionats amb necessitats fisiològiques.
El desenvolupament del llenguatge va aportar-nos un avantatge evolutiu que vam saber aprofitar molt bé: el llenguatge permetia transmetre informació d’una manera eficient de generació en generació, crear coneixements compartits,... el desenvolupament del llenguatge suposa una de les principals senyes d’identitats de la nostra espècie.
El llenguatge verbal té limitacions: l’emissor i el receptor han d’estar al mateix lloc al mateix moment. Per superar aquestes limitació es va desenvolupar e llenguatge escrit.
L’escriptura estava només a l’abast de les persones amb poder i diners, ja que no tothom tenia el coneixement ni el nivell econòmic per permetre’s-ho.
Passat el temps, es va crear una base de lectors que únicament feia això, llegir, mentre el canal de retorn quedava restringit, com a molt podien escriure una carta al director i esperar que li publiquessin.
La ràdio també és un mitjà unidireccional, igual que la televisió. La televisió però, a diferència de la ràdio no estava a l’abast de tothom, ja que calia la influència de grans empreses per poder aconseguir llicencies. La televisió és un mitjà amb una audiència totalment passiva, als EUA en diuen “couch potatoes" o patates de sofà.
La unidireccionalitat dels mitjans prové tant de les limitacions tecnològiques, com de la regulació, econòmiques o inclús polítiques. Es tracta d’un moment en el qual el canal de retorn simplement no existeix.
La situació es va mantenir així fins l’arribada d’internet. Són molts anys de rebre informació sense tenir la possibilitat de contestar, per tant als 90 es tractava d’un mitjà unidireccional, on la gent simplement consultava informació. Per una banda va haver-hi un creixement exponencial en número d’usuaris, i per l’altra, una sèrie de canvis de composició. Van començar a aparèixer eines que permetien a qualsevol persona crear una pàgina a la xarxa, on poder-hi incloure contingut: foto, text, vídeo,... Qualsevol persona, independentment dels seus coneixements tecnològics podia utilitzar la web per publicar continguts, que normalment s’allotjava en serveis gratuïts i molts simples. Aquesta etava de canvi s’anomena Web 2.0.
La nova dimensió social i participativa va dotar a internet d’un dinamisme i un creixement encara major al que havia viscut anteriorment. El creixement de la web ja ha començat a eclipsar els mitjans convencionals unidireccionals: al Regne Unit durant el primer semestre de 2009, la inversió publicitària a internet va superar per primer cop la de televisió.
Els anunciants s’estan adonant progressivament que Internet ofereix més possibilitats: permet segmentar millor, impactes de millor qualitat, mesures extremadament més fidels i respostes, en molts casos, immediates.
...