A_Tronc_encèfal (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Neurobiologia
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 12/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TRONC  DE  L’ENCÈFAL El  tronc  de  l’encèfal  està  format  pel  mesencèfal,  la  protuberància  i  el  bulb,  i  serveix  per   connectar el cervell i cerebel, i la medul·la espinal.
- Visió anterior o ventral: És la visió que resulta més familiar, i és en realitat els detalls de la cara basal de l’encèfal.   Nota.  En  la  imatge  s’han  tret  els  lòbuls  occipitals  i  els  lòbuls  temporals  per  facilitar  la  visió   dels detalls.
Detalls del mesencèfal:   s’hi   observen   els   peduncles cerebrals, que són en realitat cordons  nerviosos,  són  molt  voluminosos  i  representen  l’única  porció  del  mesencèfal   que   es   veu  per   la   cara   basal.   Entremig   dels   peduncles   s’hi   descriu   l’espai   perforat (o fossa inter-crural o fossa inter-peduncular), el qual té forma triangular (amb el vèrtex a nivell de la protuberància). El  fons  de  la  fossa  mostra  l’espai  perforat  posterior  (a  cada   costat de la línia mitja) que presenta orificis vasculars.   Aquí   s’hi   troba   el   III PP.CC.
(MOC),  el  qual  separa  el  peduncle  de  l’espai  perforat.
Detalls de la protuberància: és una estructura convexa en tots els sentits (anteroposterior  i  transversal),  i  té  una  petita  depressió  en  la  part  mitja  que  s’anomena   solc central de la protuberància,  sobre  el  qual  s’hi  recolza  el  tronc basilar. Les parts laterals s’anomenen   rodets piramidals. La protuberància és molt voluminosa perquè tots els fascicles   que   descendeixen   des   de   l’encèfal   passen   per   aquí   (sobretot   el   fascicle cortico-espinal,  que  és  el  que  ocupa  més  espai).  D’aquí  en  surt  el  V PP.CC.
Detalls del bulb: en aquesta   estructura   s’hi   descriu   el   solc bulbo-protuberencial (origen aparent del VI PP.CC.).  També  s’hi  veu  una  cissura mediano-ventral, la qual es descriu en la línia mitja i permet identificar fàcilment la cara anterior del bulb.
Cranialment a aquesta cissura, entre aquesta i el solc, apareix un eixamplament que s’anomena   foramen caecum (forat cec).   Lateralment   a   la   cissura   s’hi   descriuen   uns   altres solcs: els solcs ventro-laterals, que són depressions menys profundes que la cissura mediano-ventral.
Entre la cissura mediano-ventral i el solc ventro-lateral hi ha un engruiximent que s’anomena  piràmide vulvar (una a cada costat), i a la part lateral mitja del solc ventrolateral que (en la meitat cranial del solc ventro-lateral) hi ha un altre engruiximent que són les olives bulbars (que  tenen  nuclis  en  el  seu  interior).  Per  sobre  de  l’oliva  bulbar   hi  ha  l’origen  aparent  del  XII PP.CC.
En la part caudal de la cissura mediano-ventral, aquesta desapareix (momentàniament)   i   es   descriu   una   superfície   d’uns   5-7mm on queda esborrada. En aquest nivell és on es produeix la decussació del fascicle cortico-espinal (el punt s’anomena  decussació de les piràmides). Immediatament després de la decussació, la cissura torna a aparèixer, però està ja situada en la medul·la espinal. Això vol dir que la decussació representa el límit morfològic entre   el   tronc   de   l’encèfal   i   la   medul·∙la   espinal. Nota. El foramen cec no cal conèixer-lo  per  l’examen.
- Visió lateral: Nota.  En  la  part  més  cranial  s’hi  veu  l’aqüeducte  de  Silvio,  que  és  l’únic  forat  físic  dels  ventricles  i  dura  el   que  dura  el  mesencèfal  (un  cop  s’acaba  el  mesencèfal  s’acaba  l’aqüeducte).
Detalls del mesencèfal:   s’hi   veu   la   presència   d’un   solc   longitudinal   anomenat   solc lateral i que divideix el mesencèfal en una porció ventral i una porció dorsal.
- La porció ventral es coneix també com a peus dels peduncles cerebrals ja que es troben ubicat just per darrere dels peduncles cerebrals.
- La porció dorsal és el que rep el nom de calota mesencefàlica (o tegmentum: paraula llatina i emprada pels anglosaxons; els nuclis tegmentals són els que es troben ubicats aquí).
El trigonum lemnisci és un engruiximent que té forma triangular amb vèrtex posterior.
Té  aquest  nom  perquè  en  la  zona  on  s’ubica,  superficialment,  hi  passa un feix de fibres que rep el nom de lemniscus lateralis (i que són fibres de la via auditiva).
Nota.  El  mesencèfal  és  la  porció  més  ben  estructurada  del  tronc  de  l’encèfal.
Detalls de la protuberància: en la protuberància existeix l’angle   ponto-bulbocerebel·lós (d’on  surten  el  VII PP.CC. i el VIII PP.CC.), i també la sortida del nervi trigemin (V PP.CC.). Hi ha també els peduncles cerebel·losos, que són les estructures que uneixen   el   cerebel   al   tronc   de   l’encèfal.   Entre   els   peduncles   és   on   s’ubica   el   quart ventricle.
Detalls del bulb: en el bulb només hi apareixen dos solcs, el ventro-lateral i el dorsolateral, així com la sortida dels parells cranials IX, X i XI.
- Visió posterior: En  l’esquema  s’ha  extret  el  cerebel,  per  deixar  al  descobert  aquesta cara posterior. El cerebel   s’ha   arrencat   amb   la   làmina   tectòria   (sostre   del   quart   ventricle),   de   manera   que el que queda al descobert és el terra del quart ventricle, el qual té una superfície romboïdal. Al caminar en bipedestació, aquest terra es converteix també en la paret posterior  del  tronc  de  l’encèfal.
Detalls del mesencèfal: hi ha dos detalls a tenir en compte.
- La làmina quadrigèmina, que esta formada pels cul·lículs superiors (arrodonits) i els cul·lículs inferiors (més ovoïdals). Aquestes cul·lículs es poden anomenar també tubercles quadrigèmins superiors i inferiors, respectivament, motiu  pel  qual  s’anomena  làmina  quadrigèmina.   Als cul·lículs superiors existeix una depressió que és el llit pineal, on descansa l’epífisi.
- Per altra banda de   color   groc   hi   ha   representat   l’origen aparent del quart parell cranial o troclear.  Dóna  la  volta  per  fora  del  tronc  de  l’encèfal,  col·∙locantse en la part anterior, on es reunirà amb el MOC, i es dirigiran conjuntament cap a la fossa orbitària.
Aquest parell cranial representa el límit morfològic entre el mesencèfal i la protuberància.
Detalls de la protuberància i detalls del bulb: es descriuen conjuntament perquè no existeix   un   límit   morfològic   clar   entre   una   porció   i   altra.   El   que   s’utilitza   és   la   diferenciació entre zona superior i zona inferior: - Zona superior o terra del quart ventricle.
- Zona inferior o bulbar (correspon a la zona inferior del bulb).
- Zona superior: Delimitat per un solc inexistent es pot observar una fossa romboïdal en la qual es pot diferenciar el triangle superior (que és protuberencial) i l’inferior (que és bulbar).
Trobem   també   la   presència   d’un   solc sagital mig força profund que acaba amb un eixamplament aplanat que té forma de punta ploma i rep el nom càlem.
Lateralment   al   solc   sagital   mig,   n’hi   ha   un   de   menys   profund   que   s’anomena   solc limitans. Aquest acaba en el càlem, delimitant així una zona triangular.
- Triangle superior o protuberencial: Aquest triangle queda delimitat a ambdós costats del solc sagital. Entre el solc sagital mig i el solc limitans existeix l’eminència   medialis (espai que presenta un engruiximent). En aquest espai hi ha quatre detalls: - Tubercle facial: és el genoll del nervi facial en el seu trajecte intra-encefàlic (el nervi facial, quan  surt  del  seu  origen  real  fa  un  genoll  a  l’alçada  de  la  llum  del   quart ventricle, fet que crea un engruiximent, que és aquest tubercle facial).
- Locus coeruleus: nucli pigmentat (cervell fresc: blau grisós), degut a la presència de cèl·lules noradrenèrgiques.
- Foniculum teres. No cal.
- Fossa del trigèmin. No cal.
- Triangle inferior o bulbar: Aquest  triangle  queda  a  ambdós  costats  del  solc  sagital.  En  direcció  caudal  l’eminència   medialis  s’aprima  per  acabar  en  punta  en  el  càlem,  delimitant  una  porció triangular: - Entre els dos solcs queda delimitada una zona triangular que rep el nom d’àrea  de  l’hipoglòs (o ala blanca interna),  on  hi  ha  ubicat  el  nucli  de  l’hipoglòs.   - Per  fora  d’aquesta  apareix  l’àrea  del  vague (o àrea cinèrea).
- Just per fora de l’àrea   cinèrea   existeix   l’àrea   estato-acústica (o ala blanca externa). Aquesta última és on es troben ubicats els nuclis vestibulars (destinats  a  controlar  i  regular  l’equilibri).  Conté  també  el  tubercle acústic (una prominència) del qual en surten les radiacions acústiques de Picolomini (o barbes del càlem).
- Zona inferior: En la part inferior de la zona posterior hi ha el solc mediano-dorsal, així com dos solcs dorso-laterals  (d’on  en  surten  els  parells  cranials  IX,  X  i  XI).  L’espai  comprés  entre  els   solcs esmentats queda dividit per un solc poc aparent (solc intermedi-dorsal) en: - Part medial o fascicle gracilis.
- Part lateral o fascicle cuneatus .
Aquests fascicles es continuen amb el cordó dorsal de la medul·la.
- Làmina tectòria: la làmina tectòria és una capa epitelial que també té forma romboïdal (ja que cobreix la fossa romboïdal) i es caracteritza per tenir dos orificis laterals (forats de Luschka) i un orifici central (forat de Margendie).   A   través   d’aquests   orificis comunica amb la cavitat subaracnoidal.
Morfologia interna Nota.  Els  talls  del  tronc  de  l’encèfal  passen  perpendiculars  a  l’eix  de  Meynert,  fet  que  permet  veure  la   morfologia interna del tronc.
- Detalls del mesencèfal:  la  línia  que  passa  a  nivell  de  l’orifici  de  l’aqüeducte permet dividir-lo  en  dues  parts:  una  d’anterior  i  una  de  posterior.   - La part anterior és la zona dels cul·lículs, i rep també el nom de làmina quadrigèmina o tectum del mesencèfal (sostre del mesencèfal).
- La part posterior és la dels peduncles posteriors. En aquesta part es tracen dues línies que delimiten una zona central triangular: calota mesencefàlica o tegmentum. Per fora, queden delimitats (en els laterals) els peus dels peduncles.
En la calota és on es troben situats els nuclis grisos, mentre que en els peus dels peduncles hi passen les vies (els axons).
- Detalls de la protuberància: en la zona de la protuberància es troben fibres que decussen  (creuen)  d’un  costat  a  l’altre  en  forma  de  x,  i  la  zona  central  per  on  es  creuen   rep el nom de cos trapezoide. Si es traça una línia per aquest cos es separen dues zones: la zona de la calota protuberencial, on hi haurà tots els nuclis grisos, i els peus de la protuberància, on hi haurà les fibres i la presència dels nuclis pontins.
- Detalls del bulb: a nivell del bulb es traça una línia que passa pel centre i també pels solcs laterals, de manera que queden definits tres cordons: - Cordó posterior - Cordó lateral - Cordó lateral Entre aquests cordons no només hi ha substància blanca sinó que hi ha també nuclis grisos.
Nuclis grisos - Mesencèfal: A nivell del mesencèfal es diferencia entre: - Nuclis de la calota mesencefàlica. Són tots de significació motora (participaran amb el sistema motor). Hi ha dos tipus de nuclis: - Nuclis dels parells cranials.  Són  tots  motors  i  se’n  diferencien  2: - MOC: ubicat a nivell del cul·lícul superior. Microscòpicament té una estructura que presenta en els laterals les MSG (Motoneurones somàtiques generals), les quals van a innervar 4 músculs extrínsecs de l’ull, dels 6 que hi ha. En canvi, en la part central té neurones vegetatives o viscerals (MVG: Motoneurones Viscerals Generals).
Aquestes es coneixen amb el nom de nucli de Edwinger –Westhall, el qual  innerva  un  gangli  parasimpàtic  (gangli  ciliar  de  l’ull).
- Troclear o patètic: a nivell del cul·lícul inferior.
- Nuclis de projecció-associació. També participen el sistema motor i són: - Nuclis de formació reticular - Nuclis de la formació reticular però que estan més desenvolupats: - Nucli roig (molt vascularitzat) el qual participa en vies del sistema motor extrapiramidal.
- Substància negra: ubicat just en la intersecció entre la calota i el peu i està dividit en direcció dorso-medial. Té dues parts: - Compacta:  es  veu  de  color  negre  ja  que  s’hi  concentren les neurones dopaminèrgiques (són les que es troben afectades en la malaltia del Parkinson) - Reticular - Nucli intersticial de Cajal.
- Nuclis de la làmina quadrigèmina. Són derivats alars i de significació sensitiva.
- Nucli substància grisa central o periaqüeductal. Són nuclis ubicats al voltant de   l’aqüeducte   de   Silvio:   substància   grisa   periaqüeductal   de   naturalesa   vegetativa. És pobre en fibres mielíniques (per això es veu de color gris).
- Nuclis dels cul·lículs o tubercles quadrigèmins: - Els cul·lículs superiors es relacionen amb la via òptica (fibres de la retina).
- Els cul·lículs inferiors es relacionen amb la via acústica (fibres del cargol).
- Nucli mesencefàlic del trigemin (Maça).
- Protuberància. Es diferencien els següents nuclis: - Nuclis dels parells cranials:  n’hi  ha  de  motors  i  de  sensitius.
- Origen nervi facial [VII].   No   cal   saber   els   nuclis   que   s’inclouen   aquí.   El   VII   parell cranial és de significació motora i els nuclis que té són: - Mímic - Lacrimo-muco-nasal - Salivatori superior - Origen trigemin [V]. És un nucli sensitiu per excel·lència (sensibilitat de la cara), però té un nucli motor: - Nucli mastegador (motor) - Nucli en maça (sensitiu) El trigemin forma una columna sensitiva que es prolonga del mesencèfal al bulb (passant evidentment per la protuberància).
- Origen MOE o abducens [VI]. És un únic nucli motor que no forma columna motora. Encara que està a la protuberància està a la mateixa alçada que el tercer i el quart parell cranial.
Els nuclis motors i sensitius es troben barrejats, de manera que els seus axons s’ajuntaran  i  formaran  el  nervi  definitiu  (en  la  medul·∙la  està  més  ben  organitzat).
- Nuclis de projecció-associació: són uns nuclis que es troben distribuïts per la protuberància. Són: - Nuclis del cos trapezoide - Nucli olivar protuberencial - Nuclis lenminscus lateralis Tots ells pertanyen a la via acústica.
- Altres nuclis: - En els peus de la protuberància hi ha els nuclis pontins, els quals es tenyeixen molt bé amb la tinció de Nissel (reticle endoplasmàtic). Tenen forma triangular i les  seves  aferències  procedeixen  de  tota  l’escorça  cerebral  i  acaben  al  cerebel.
- Bulb: hi ha nuclis motors i sensitius. Els motors poden ser únics o formar columnes.
- Nuclis dels parells cranials: - Motors: - Hipoglòs - Ambigu: columna formada per tres parells cranials [IX, X i XI] en la qual no  es  distingeix  d’on  prové  cadascun.
- Salivatori inferior. És el complementari del salivatori superior, els quals queden units. Aquest pertany però al IX PP.CC (el superior al VII).
- Cardio-neumo-entèric o motor dorsal del vague - Sensitius: - En maça del trigemin [V].  Té  dues  porcions:  la  gelatinosa  i  l’esponjosa.
- Solitari. Forma columna sensitiva de tres parells cranials: VII, IX i X.
- Gustatiu. Forma columna sensitiva de tres parells cranials: VII, IX i X.
- Nuclis de projecció-associació: - Nucli olivar principal, dos nuclis paraolivars (medial i lateral o dorsal).
- Nuclis de gracilis i cuneatus (sensitius).
...

Comprar Previsualizar